Prop de nou de cada deu matrimonis a la Comunitat Valenciana són enllaços civils

elDiariocv

València —

0

La Comunitat Valenciana porta des del 2013 amb més predilecció pels casaments civils que per les religioses. Segons dades de l'estudi 'Matrimonis a Espanya', realitzat per l'escola de negocis TBS Education-Barcelona, els enllaços civils van representar un 75% el 2013, xifra que ha pujat fins al 86% el 2022. Actualment, aproximadament nou de cada deu casaments a la Comunitat Valenciana són civils.

Aquesta preferència pel ritu civil entre els valencians deixa en un segon pla els matrimonis religiosos que, durant tots els anys analitzats a l'estudi (de 2013 a 2022) s'han trobat per baix de la mitjana espanyola. Si observem el valor mitjà de tot el país, el 2013, per exemple, els casaments de caràcter religiós van representar un 32%, mentre que el 2020 la xifra va ser de 19%. Entre els valencians, les dades van ser de 25% i 14%, respectivament.

Cal destacar que, encara que a diferents ritmes, totes les comunitats autònomes han experimentat una transformació que mostra cada cop més una tendència favorable cap al matrimoni civil. Si comparem la tendència valenciana amb la del País Basc, per exemple, observem que les xifres són molt semblants. El 2013, els matrimonis civils van representar un 76% del total i les religioses un 24%; mentre que els enllaços religiosos van ser del 24% i 10%, corresponentment.

A què es deuen aquestes diferències entre comunitats autònomes?

És ben cert que, en general, la tendència apunta cap a un decreixement dels casaments religiosos. Però, què explica que les distincions hagen estat tan variades en funció del territori? El Dr. Edgar Sánchez, professor col·laborador de TBS Education-Barcelona i expert en el Comportament del Consumidor i Neuromàrqueting, ha investigat si el tipus de casament té a veure amb el PIB per càpita i ha conclòs que, en un 47% de les comunitats autònomes, la correlació és alta. Això vol dir que “aparentment, si les persones tenen més ingressos, es casen més pel ritu civil, encara que hem de prendre aquesta conclusió amb cautela, ja que el PIB no és un indicador genuí dels ingressos”, apunta el Edgar Sánchez.

Ens casem ara més o menys que abans?

Segons l'estudi, Espanya té una de les ràtios de casaments més baixes de tota la Unió Europea: les últimes dades demostren que, a l'última dècada, a Espanya hi ha hagut una mitjana de 3,3 casaments per cada mil habitants, mentre que la mitjana europea s'ha situat a 4,1. Per contra, països com Alemanya sempre han mantingut una ràtio superior a la mitjana, arribant fins i tot als 5,4 casaments per cada mil habitants, tal com va passar l'any 2018. Segons explica Sánchez, “encara que els matrimonis estan en auge, les ràtios són baixes a causa del descens de la població”.

En aquest sentit, a nivell nacional encara no s'ha assolit el nombre de casaments que hi havia abans que irrompera la Covid-19, el 2020. Els resultats d'aquest estudi demostren que, mentre que la ràtio de casaments a Espanya és actualment de 3,1 per cada 1.000 habitants, el 2020 era d'1,9. Tot i això, la tendència general és a la baixa, ja que encara no s'ha assolit el ritme previ a la pandèmia: el 2019 la ràtio era de 3,5.

Aquesta investigació, que va ser assistida d'Intel·ligència Artificial supervisada, ha recollit i comparat les dades de sis països (Alemanya, Espanya, França, Grècia, Itàlia i Portugal) durant el període comprès entre el 2013 i el 2022, ha conclòs també que els espanyols són els que es casen a una edat més avançada: les dones espanyoles ho fan de mitjana als 33,4 anys i els homes als 35,6, xifres que contrasten amb les de Grècia, per exemple, on les dones es casen de mitjana als 30,3 anys i els homes als 33,2. En general, elles es casen amb parelles més grans: la mitjana d'edat del primer matrimoni de les europees és de 31,8, mentre que la dels europeus és de 34,2. Sánchez revela que “els resultats d´aquest estudi són un reflex més de les tendències demogràfiques i socials del continent i permeten aprofundir profundament en les particularitats culturals, econòmiques i socials de cada país”.