Quines empreses financen l'òpera a València? Constructores, fundacions de l'Ibex i l'advocat de la burgesia

Quan Francisco Camps es va encabotar a obrir un gran coliseu operístic a València, dissenyat per Santiago Calatrava, poques famílies de la burgesia autòctona tenien una cultura real en la matèria, com a Viena, París o Nova York. Juan Roig, amo de Mercadona, o els Noguera, clan capdavanter de la classe dominant valenciana, n’eren l’excepció que confirmava la regla. Els nou-rics, amb grans fortunes construïdes al caliu de la pilota urbanística i del formigó, buscaven el seu propi capital cultural en altres latituds. No obstant això, dues dècades després el Palau de les Arts Reina Sofia s’ha consolidat a la ciutat, segons confirmen els comptes anuals de la fundació, i encara el final de la denovena temporada amb un augment cada vegada més notable de la seua popularitat i de les aportacions d’empreses i de mecenes particulars. Els ingressos per vendes d’entrades i abonaments el 2024, últim exercici tancat, van augmentar un 9,33% respecte de l’any anterior.

Qui finança ara com ara l’òpera a València? Primer, per descomptat, l’erari autonòmic. La fundació pública, constituïda pel Consell el 2005, va rebre dels pressupostos de la Generalitat 20,6 milions d’euros per a despeses de funcionament i 700.000 euros en concepte d’inversió; a més d’una subvenció d’un quart de milió per part de la Diputació de València o de 105.000 euros de l’ajuntament de la capital.

No obstant això, el Palau de les Arts també va augmentar els seus ingressos, especialment per venda d’entrades i d’abonaments, amb 4,7 milions d’euros anotats en els seus últims comptes depositats (davant els 4,4 de l’exercici anterior). Els patrocinis i les col·laboracions empresarials van augmentar un 14,51% (en un exercici en què Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana fins al seu sonat daltabaix pels enfrontaments amb Carlos Mazón, es va incorporar al patronat de la fundació).

En la llista de les entitats col·laboradores, destaquen diverses constructores especialitzades en obra pública, a més d’altres adjudicatàries i de la firma Broseta Abogados, un dels despatxos de capçalera de la beautiful people i de l’empresariat valencià, que va doblar la seua aportació de 3.636 euros a 8.250 euros. La família Broseta no és aliena al Palau de les Arts. Pablo Broseta, germà del president i conseller delegat del despatx, a més d’alt càrrec del Consell fins a la seua eixida recent, va ser absolt el 2020 per la secció segona de l’Audiència de València en la causa dels patrocinis del Palau de les Arts.

Quatre anys més tard, encapçalava la llista d’empreses col·laboradores de la fundació la constructora Becsa, l’accionista de la qual Gabriel Alberto Batalla Reigada va ser condemnat el 2018 per delicte electoral i falsedat documental, després d’un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció per a confessar els fets i rebaixar així la pena, en la peça del cas Gürtel del finançament il·legal del PP valencià. La firma també ha sigut una de les més agraciades en el repartiment a dit de contractes d’emergència de la Generalitat per la dana. Tot i ser l’empresa que més desemborsava, Becsa va reduir en quasi 3.000 euros la seua aportació a la fundació.

Pavasal, una altra gran beneficiària dels contractes d’emergència de la dana i que va injectar un total de 240.000 euros en la caixa B del PP de València (tal com va acreditar la sentència de la peça separada A del cas Taula), va augmentar de 20.573 euros a 24.223 euros la seua aportació a l’òpera. Per davall, va quedar Eulen, coneguda adjudicatària de serveis en els àmbits de neteja, seguretat o residències de persones majors. La Fundació Gesmed, una altra firma especialitzada en residències, va mantindre intacta la seua aportació de 15.000 euros, igual que Olivares Consultores Inmobiliarios, de Mario Olivares, amb 6.308 euros. La constructora CYES hi va entrar el 2024 com a entitat col·laboradora, amb 17.343 euros, igual que Pal-Art, una empresa de servei d’àpats, amb 1.563 euros.

Augmenten mecenes i donacions particulars

Tanmateix, la fundació també va passar un altre cassó mitjançant el Cercle de Mecenatge les Arts, creat el 2022 i alimentat econòmicament per fundacions empresarials de l’Ibex-35, mecenes i donacions particulars que els comptes no detallen. La Fundació ACS va mantindre fixa la seua aportació de 60.000 euros anuals mentre que la Fundació La Caixa la va reduir de 40.908 euros el 2023 a 19.545 euros l’any següent. Per part seua, la Fundació Iberdrola es va esborrar del mecenatge i va abaixar a zero la seua aportació de 6.000 euros el 2023. El Palau de les Arts va ingressar 70.336 euros del patrocini de Telefónica el 2024, que l’exercici anterior li havia reportat 66.145 euros.

El Club de Mecenatge ofereix diverses tarifes (des d’uns modestos 135 euros anuals dels amics de la casa fins a 5.000 euros dels grans mecenes), amb les consegüents desgravacions fiscals. Els mecenes, segons els comptes anuals de la fundació, van disparar la seua aportació: de 31.972 euros el 2023 a 56.074 euros el 2024. També van créixer les donacions particulars, que van passar de 31.145 euros a 67.865 euros. Els comptes destaquen l’“esforç” de la fundació per a “aconseguir més suports privats”, que van augmentar un 14,51%.

També va ser un any de canvis a l’interior de l’edifici concebut per Calatrava, amb l’entapissat de les butaques de la Sala Principal i la substitució dels seus laterals (per import de 558.193 euros), i la compra de focus mòbils led (354.518 euros) i d’un sistema de xarxes i elements dissuasius làser per a ocells (224.780 euros). En decorat, vestuari i attrezzo de produccions estrenades el 2024, la fundació va gastar 309.055 euros.

La remuneració del director artístic: 137.563 euros

El Palau de les Arts es va deixar 2,4 milions d’euros (una mica menys que els 2,6 milions del 2023) en compres, producció i contractació artística, de direcció musical, repartiment i propietat intel·lectual. En despeses de personal, va apujar de 16,8 milions a 17 milions el 2024. L’ens cultural té tres càrrecs d’alta direcció, després del cessament del director adjunt d’Optimització de Recursos. El director artístic, Jesús Iglesias, va percebre una remuneració total (incloent-hi despeses de manutenció i quilometratge) de 137.563 euros, per davall del sou de 156.864 euros (sense comptar indemnització per “estada”) que va arribar a cobrar en la seua etapa inicial la primera intendent i directora artística, Helga Schmidt, morta el 2019. El director general, Jorge Culla, va cobrar 90.706 euros.

Els comptes també inclouen les produccions artístiques del 2025, amb costos incorreguts en l’exercici anterior. El balanç detalla els imports de l’òpera Dialogues des carmélites, estrenada en Les Arts el 23 de gener passat (250.833 euros), a més de 21.862 euros de l’obra Roberto Devereux i 14.122 euros per Gianni Schicchi, estrenades el 4 de juny i el 25 d’abril de 2025, respectivament.