LEER ESTE TEXTO EN CATALÁN
Mazón rebutja el “cuponàs separatista” i la negociació bilateral
La revindicació valenciana d'un nou finançament autonòmic, en el pilot de comunitats del PP
Al setembre de 2024, vaig escriure en aquesta mateixa newsletter setmanal que l'acord entre el PSOE i Esquerra Republicana per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya obria un debat que marcaria l'agenda del curs polític. Ara, quan el curs acaba i sembla tan llunyà aquell moment, ressorgeix el tema amb intensitat perquè el Govern i la Generalitat de Catalunya estan acabant de pactar un nou model de finançament “singular” i “generalitzable”, basat en la recaptació de tots els impostos per part de l'agència tributària autonòmica, que pretenen portar el Consell de Política Fiscal i Financera a la tornada de l'estiu.
Vaig apuntar aleshores que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, estava enxampat “entre el seu cap de files i les reivindicacions valencianes llargament definides en matèria de finançament autonòmic”. Deu mesos després, a causa del seu paper en la catàstrofe de la dana del 29 d'octubre, Mazón s'ha convertit en un cap del Consell zombi, apallissat quotidianament pel rebuig de la ciutadania, siga amb crits de ràbia o de forma tan educada com la d'un veí que fa uns dies es va acostar a demanar-li que dimitisca: “Aquestes persones no van haver de morir aquell dia i van morir per una negligència” . Si poc se'n podia esperar al començament de curs, no queda marge per a la sorpresa amb aquest baró autonòmic del PP de credibilitat tan magullada, un fantasma polític que se sosté en el poder per càlcul avantatgista l'extrema dreta.
El problema del finançament autonòmic, el model del qual està caducat des de fa una dècada i perjudica sobretot la Comunitat Valenciana, suscita contradiccions en les dues principals formacions polítiques del sistema, el PP i el PSOE, perquè no és fàcil conciliar l'interès partidista amb les legítimes aspiracions de cada territori de l'Espanya plurinacional. Tot i això, en el cas de Mazón, el dilema entre assumir les consignes de partit o moure fitxa en funció de les reivindicacions valencianes, si és que va arribar a ser real, ha decaigut del tot. Després de qualificar-lo de “cuponàs separatista”, l'inquilí del Palau de la Generalitat Valenciana ha assegurat que l'acord del Govern amb Catalunya va “contra l'interés dels espanyols en general i dels valencians en particular ”. I ha anunciat que ho recorrerà davant del Tribunal Constitucional.
Deixa Mazón lliure, sense oposar cap resistència, el terreny perquè Alberto Núñez Feijóo carregue contra el Govern sense haver de preocupar-se d'encaixar d'alguna manera les específiques demandes valencianes en el seu discurs. Quan l'assumpte mereixeria una altra consideració. Com a mínim, atendre la faena de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), autèntic centre de referència en l'estudi del finançament autonòmic, que des del seu Laboratori d'Anàlisi de Polítiques Públiques (IvieLab), una iniciativa conjunta precisament amb la Generalitat Valenciana, ha publicat un informe que perfila les característiques d'un concert solidari generalitzat com el que es planteja “per a totes les comunitats, comunes i forals, capaç de millorar el finançament autonòmic”.
Segons la investigació que signen el director de l'IVIE, Francisco Pérez, i l'economista Juan Pérez Ballester, si “el sistema singular es concretava com un acord entre l'Estat i Catalunya que aproximara aquesta comunitat a la situació privilegiada de les comunitats forals, en lloc de solucionar el problema de desigualtat interterritorial existent, l'agreujaria”. No obstant això, si es compliren unes certes condicions, com el fet que, una vegada cedida la part corresponent a l'Estat, cada comunitat destinara el 80% dels seus recursos restants al fons de solidaritat interregional, que permetera, almenys, igualar els recursos disponibles per prestar els serveis públics fonamentals i s'ampliara “en cinc punts el Fons de Garantia del sistema actual, que es dota mitjançant la contribució al mateix del 75% dels recursos tributaris de cada comunitat i es distribueix posteriorment en base a les necessitats de cada territori (població ajustada)”, els resultats d'un sistema de concert solidari generalitzat “reduirien la desigualtat de recursos entre els habitants de les diferents comunitats autònomes que hi ha en el sistema actual”.
Al capdavant d'un Govern la consellera d'Hisenda i Economia del qual, Ruth Merino, acaba de rebre autorització del Govern per demanar crèdits als bancs per 1.800 milions d'euros a fi de cobrir despeses, ja que acumula impagaments a proveïdors, com les farmàcies, per falta de liquiditat, Mazón rebutja, com ho fa tot el PP, la quitació o condonació de deute que proposa el Govern, malgrat que podria reduir a la meitat els 1.200 milions en interessos que la Generalitat Valenciana paga actualment pel deute autonòmic. Segons la portaveu i vicepresidenta, Susana Camarero, el Consell donarà “tota la batalla política, social i jurídica necessària per a evitar” el finançament singular de Catalunya. Descartada la bilateralitat, només queda la negociació conjunta en el Consell de Política Fiscal i Financera. La solució a l'infrafinançament valencià vindrà, segons Mazón, de mantenir-se dins del grup de comunitats que governa el PP (amb suport de Vox o sense). Res d'escapades “separatistes”.
La versió en valencià d'elDiario.es
Les informacions sobre les maniobres per reformar el sistema de finançament autonòmic es publiquen, juntament amb altres notícies de política, col·laboracions de caràcter cultural i articles d'opinió, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.
També pots seguir-nos en Telegram, en Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.