La tracció electoral de l'esquerra

Contactes sobre un eventual acord amb els socialistes per al Senat

Compromís fa valdre la seua força també en les generals

Resulta sorprenent que l'espai a l'esquerra del PSOE haja quedat en un penós estat de desarticulació des que Yolanda Díaz va dimitir com a líder de Sumar el juny de 2024 després dels mals resultats en les eleccions europees. Que una formació integrada en el Govern de coalició progressista presidit per Pedro Sánchez manque encara de lideratge i haja expressat tan poc nervi durant aquest temps, improvisant candidatures autonòmiques que recollien fracàs rere fracàs, malgrat els esforços inútils d'Izquierda Unida per eixir d'una minorització progressiva i amb el llast de la irredenta dissidència de Podem, dona per a un estudi de psicopatologia política.

El fet és que la convocatòria anticipada d'eleccions per al 29 de novembre decidida per Sánchez, en un altre dels seus regats d'audàcia, ha suposat un shock per a l'espai polític a l'esquerra del PSOE, que es veu obligat a afrontar la seua refundació pendent en tan poc temps que no deixarà ni marge perquè Podemos puga tensar massa de nou els ànims. El pas endavant de la dirigent de Más Madrid, la ministra Mónica García, en proposar l’ex alcaldesa de Barcelona Ada Colau, dels Comuns, com a candidata a presidenta des de Barcelona i reclamar, en tot cas, la confecció de la candidatura per la circumscripció madrilenya per al seu partit, es basa en uns arguments molt simptomàtics. Si alguna cosa ha demostrat l'últim cicle polític autonòmic és que les forces amb “arrelament territorial” són les “úniques capaces de construir espais amplis d'unitat i potència electoral en les seues regions i països”, ha assenyalat l'executiva de Más Madrid.

Ressona en aquesta afirmació el discurs que fa temps que manté el portaveu parlamentari de Compromís, candidat a la presidència de la Generalitat, Joan Baldoví. “Les marques que estan treballant al territori des de fa temps, que som l'oposició al Govern del Partit Popular i de Vox, som les marques que ara mateix, i ho hem vist en els cicles electorals recents, despertem il·lusió”, repetia el dirigent valencianista aquests dies en explicar la postura de la coalició davant les eleccions generals. Una postura que consisteix a negociar per al 29N amb Podem, Esquerra Unida i altres forces extraparlamentàries en la comunitat autònoma una papereta única sense integrar-se en el projecte estatal de Sumar, IU, Más Madrid, Comuns i eventualment Podemos.

Compromís vol fer valdre la tracció electoral que ha demostrat en altres eleccions i que confirmen les enquestes, amb la seua pròpia marca i una fórmula específica de pacte amb les organitzacions valencianes de les forces de l'espai estatal a l'esquerra del PSOE. Una maniobra que porta implícit el fet que eixes formacions estatals no competiran en les circumscripcions valencianes contra la seua opció. La novetat en relació a les anteriors eleccions generals, en què la formació valencianista va concórrer amb denominació pròpia en la coalició estatal, resideix en el fet que aquesta vegada no s'integrarà en el Frente Amplio d'àmbit general. La peculiar situació dels dos diputats de Compromís en el Congrés, un dins i l'altra fora de Sumar, que vaig atribuir en el seu moment a “la política quàntica de Compromís”, es resoldria en aquestes pròximes eleccions amb eixe “front ampli” d'àmbit autonòmic, que mantindria el paper dels valencianistes com a factor aglutinador de les esquerres.

Que l'espai a l'esquerra dels socialistes recompose les seues forces no és l'únic escenari obert per la imprevista convocatòria electoral. Hi ha també un moviment perquè es pacten formes de concórrer al Senat que impedisquen l'aclaparadora majoria del PP. Els contactes en l'esquerra valenciana i el PSPV per a anar coordinats al Senat tenen com a objectiu guanyar al PP nou dels 12 escons que s'elegeixen en el territori. La proposta “Senadors i senadores per la democràcia” planteja concentrar el vot progressista en tota Espanya, en una maniobra a la qual en anteriors eleccions es va negar el PSOE. L'horitzó del 29 de novembre porta a tractar de recuperar el temps perdut a tota velocitat.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre els pactes de l'esquerra per a les pròximes eleccions generals, juntament amb altres notícies polítiques i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.