El Poder Judicial qüestiona l'enregistrament “subreptici” contra la jutgessa de la dana i dubta del conspiranoic Rubén Gisbert

Ni participació del marit de la jutgessa de la dana en la instrucció de la causa ni sanció disciplinària. Ricardo Conde Díez, el promotor de l'acció disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la comissió permanent del qual va arxivar per unanimitat el passat 22 de setembre les queixes de les defenses dels dos investigats en el procediment contra la instructora, Nuria Ruiz Tobarra, i el seu marit, el també jutge Jorge Martínez Ribera, descarta qualsevol retret als dos magistrats i qüestiona de ple la prova estrella aportada: un enregistrament “subreptici” fet per clients de l'advocat i youtuber conspiranoic Rubén Gisbert, segons indica la documentació de les diligències a la qual ha tingut accés elDiario.es.

El promotor de l'acció disciplinària limita les seues investigacions als àudios i exclou les “discrepàncies” expressades en les seues reiterades queixes pels advocats José María Bueno Manzanares, que exerceix la defensa de l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, i Eduardo de Urbano, primer lletrat de l'exconsellera Salomé Pradas. Es tracta, en qualsevol cas, segons va concloure el promotor, de simples al·lusions a l'“actuació jurisdiccional de la magistrada” que s'han de resoldre mitjançant els recursos oportuns davant de l'Audiència Provincial de València, la secció segona de la qual ha avalat pràcticament la totalitat de les interlocutòries dictades per Nuria Ruiz Tobarra.

Encara que les diligències van ser arxivades inicialment fins en dues ocasions pel promotor (el 29 de juliol de 2025 i el 22 de febrer de 2026), es van reobrir a conseqüència de la publicació en Okdiario d'uns àudios en què apareixeria Jorge Martínez Ribera, suposadament enregistrats per dos familiars de víctimes de la dana representats per l'advocat Rubén Gisbert, que ha protagonitzat tota mena de despropòsits en el si de la causa, incloent-hi insultar una testimoni clau dels fets o acusar en les xarxes socials de “corruptes” la mateixa jutgessa instructora i el seu marit (diverses vegades).

No obstant això, el promotor va dubtar fins i tot de la “validesa dels enregistraments d'àudio aportats”, convertits en l'“element principal” de la “suposada intervenció d'un magistrat diferent de la titular”.

Els enregistraments es van fer “sense coneixement previ ni consentiment de l'autoritat judicial ni del lletrat de l'Administració de Justícia” (LAJ), indica Ricardo Conde Díez en el seu acord definitiu d'arxivament. “La captació subreptícia d'aquestes actuacions, al marge d'aquests procediments i sense coneixement ni consentiment de l'autoritat judicial, introdueix un element d'irregularitat que projecta seriosos dubtes sobre el seu valor en un hipotètic expedient disciplinari”, afirma l'escrit.

El promotor ni tan sols arriba a entendre “la raó per la qual es va fer l'enregistrament d'un acte d'escassa rellevància dins del conjunt de la causa” (una declaració testifical de perjudicats) i reitera els dubtes sobre “la seua autenticitat i fiabilitat, i fins i tot la seua pròpia validesa”.

També recorda que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va arxivar una querella de Gisbert contra la jutgessa de la dana amb una argumentació idèntica —la resolució va ser posteriorment confirmada pel Tribunal Suprem— i va expressar “notables reserves que susciten aquests documents [els àudios], tant pel seu origen com pel seu contingut fragmentari, la seua qualitat deficient i la impossibilitat d'identificar amb claredat els intervinents en les converses enregistrades”.

A més de l'“escassa fiabilitat probatòria” dels àudios, que Gisbert havia avalat en el si de l'acció disciplinària, el promotor considera un “indici significatiu” el fet que l'advocat i youtuber conspiranoic no protestara en el moment en què es va produir la declaració dels seus clients, davant de la suposada presència a la sala d'un tercer alié al procediment.

“Aquesta inactivitat resulta difícilment compatible amb l'entitat de la irregularitat denunciada que, si s'haguera produït en els termes al·legats, hauria d'haver suscitat una reacció processal immediata. El mateix es pot dir dels mateixos interessats, ja que crida l'atenció que duguen a terme un enregistrament subreptici amb finalitats que, a la vista del temps transcorregut fins a la seua difusió, es desconeixen; i que no feren constar en la causa cap irregularitat”, clou l'acord d'arxivament.

També desconfia del “rellevant lapse temporal” entre la pràctica de les declaracions dels clients de Gisbert (gener i febrer de 2025) i la divulgació dels àudios un any després, “màximament quan durant aquest període no consta que s'haja promogut cap incident dins del procediment per raó de la irregularitat denunciada”. Per al promotor, la cronologia de la filtració i publicació dels enregistraments en Okdiario suposa un “factor addicional d'incertesa sobre la finalitat i el context de l'aportació dels àudios”.

Rubén Gisbert, acomiadat com a col·laborador del programa d'Iker Jiménez després de ser descobert embrutant-se de fang expressament per a una connexió en directe poc després de la catàstrofe del 29 d'octubre de 2024, va al·legar que durant la declaració dels seus clients no sabia que havien enregistrat la testifical i que desconeixia que la persona que, segons deia, havia comparegut en l'acte fora el marit de la magistrada. Gisbert va assegurar que “un altre company”, en referència a un dels advocats de la causa, li va dir durant la declaració com a testimoni de la delegada del Govern, Pilar Bernabé, que es tractava del marit de la jutgessa.

No obstant això, la declaració testifical de Bernabé va ser el 14 d'abril de 2025. “Si va ser en aquell moment quan un altre lletrat va advertir de la participació d'un magistrat diferent en la causa i ho va posar en coneixement dels seus clients, no s'explica com és que la divulgació dels enregistraments no es va produir fins quasi un any després, el febrer de 2026”, afirma el promotor de l'acció disciplinària. A més, Gisbert mai va respondre al requeriment “perquè identificara aquest altre lletrat, amb la finalitat d'aclarir aquesta circumstància”.

“Notables discordances” amb la documentació oficial

Els dubtes no acaben ací. El promotor aprecia “notables discordances” entre els àudios i la documentació oficial (les actes de les declaracions dels clients de Rubén Gisbert) i una “falta de correspondència entre les dades consignades en les actes i les manifestacions que sembla que s'escolten en els àudios”.

La LAJ també va expressar serioses reserves respecte d'uns àudios “totalment o parcialment distorsionats”, impossibles de confrontar i dels quals no es pot “descartar que estiguen manipulats”. La raó és que, mentre que en les actes els clients de Gisbert afirmaven una cosa en relació amb els fets pels quals declaraven, en els àudios filtrats es deia el contrari. Es tractava, segons insisteix la LAJ en un dels escrits, de contradiccions flagrants.

En definitiva, ningú més enllà dels clients de Rubén Gisbert va corroborar que el magistrat Jorge Martínez Ribera prenguera declaració a perjudicats. Ni molt menys les funcionàries del jutjat o les LAJ. La primera LAJ va dir que Martínez Ribera havia accedit “en alguna ocasió” (sempre “una vegada finalitzades les actuacions processals”) per a arreplegar amb el cotxe la seua esposa (“que no condueix”, segons va puntualitzar).

La documentació inclou les nombroses al·legacions plantejades pel matrimoni de magistrats davant de l'acció disciplinària, i també els desmentiments sistemàtics dels infinits rumors falsos i despropòsits sobre ells que han circulat impunement, capitanejats per Gisbert i per determinats mitjans de comunicació i tertúlies televisives d'extrema dreta. Les al·legacions ressenyen la desinformació i els nombrosos insults i fins i tot amenaces que ha rebut Nuria Ruiz Tobarra des de l'esfera conspiranoica a conseqüència de la instrucció de la causa.

En un dels seus escrits, la jutgessa de la dana qualifica de “difusor de rumors falsos” el youtuber i advocat, que exerceix una de les acusacions particulars en la causa i s'ha erigit, juntament amb els lletrats de les defenses, en el més vehement atacant de la magistrada de Catarroja.

Comportaments sense “rellevància disciplinària”

Per la seua banda, la magistrada va afirmar que “puntualment” el seu marit havia estat present en alguna declaració de familiars de víctimes davant del “desgast emocional” provocat pels terribles relats, en un moment en què, com que les instal·lacions de Catarroja s'havien inundat, el seu jutjat estava situat provisionalment a la Ciutat de la Justícia de València, molt prop del de Jorge Martínez Ribera. “Ningú va mostrar la seua oposició, ni es va incomodar ningú, ni tan sols se'ls va ocultar que era el meu marit. No hi va haver ni hi ha cap queixa de cap familiar per aquesta presència”, va adduir.

Les al·legacions també fan referència a la notable falta de mitjans que va patir la jutgessa en la primera fase de la instrucció, sense reforços, atenent les guàrdies i amb escassetat de personal en el seu jutjat a conseqüència de la dana, ja que diversos funcionaris eren originaris de les localitats afectades. “En aquest context”, assegura Nuria Ruiz Tobarra, el seu marit va arribar a arreplegar els DNI de les persones que entraven a la sala. “Va arribar a acompanyar un perjudicat en cadira de rodes fins a la cafeteria de la Ciutat de la Justícia”, afig un dels escrits de la jutgessa.

Malgrat que els lletrats que van plantejar les seues queixes consideraven pràcticament que el marit teledirigia la instrucció de la jutgessa, el promotor de l'acció disciplinària descarta que la seua mera ajuda als familiars de les víctimes, en un context d'escassetat de mitjans materials, constituïsca cap irregularitat.

“Aquests comportaments —que es produeixen fora de la celebració de qualsevol acte judicial— manquen de rellevància disciplinària; no comporten una vulneració efectiva de les garanties processals o un menyscapte dels principis rectors de la funció jurisdiccional; no tenen cap incidència en el contingut de les actuacions documentades; no són susceptibles de revelar fets o dades de la causa, com tampoc d'influir en les decisions adoptades en el procediment”, conclou el promotor, Ricardo Conde Díez.

El “deure informatiu” d'Okdiario

Nuria Ruiz Tobarra i Jorge Martínez Ribera han afrontat una autèntica ofensiva per terra, mar i aire, tant per part de les defenses dels investigats i del submon conspiranoic de Gisbert com del digital Okdiario. En la documentació de la primera fase de l'acció disciplinària consta un correu electrònic de Pilar Rodríguez Losantos, presidenta d'Okdiario, del 4 de setembre de 2025 (l'endemà que la jutgessa denunciara en una interlocutòria una “campanya difamatòria” d'un “masclisme atroç” després de la publicació en aquest digital de testimonis de dos familiars de víctimes de la dana, identificats amb una inicial com a fonts anònimes, que asseguraven que el marit de la jutgessa els havia pres declaració com a perjudicats).

Pilar Rodríguez Losantos considerava que Nuria Ruiz Tobarra havia atacat les informacions del seu mitjà en la interlocutòria del dia anterior “per a posar en dubte la seua veracitat” (encara que “sense esmentar-les expressament”, segons matisava). Per això, va aportar els àudios de la telefonada d'Okdiario a les dues familiars de víctimes, la identitat de les quals aquest diari omet, com els seus noms complets i els seus números de telèfon mòbil.

Tot això, deia, “per si se'ls vol prendre declaració sobre aquest tema” i “exclusivament en compliment” del “deure informatiu” i “en interés del funcionament correcte de l'Administració de Justícia, sense ànim de causar cap perjudici”, segons afirmava Rodríguez Losantos. No obstant això, les dues testimonis, en una resposta posterior al promotor de l'acció disciplinària, van negar que el marit de la jutgessa participara en les seues respectives declaracions.