La trama del saqueig a la sanitat amb el PP valencià es va polir mossegades d'un milió en viatges de luxe i despeses privades
LLEGIR EN CASTELLÀ
La trama del saqueig a la sanitat pública valenciana durant l'etapa del PP, liderada pel gerent de l'Hospital Provincial de València, Sergio Blasco, va obtindre mossegades d'un milió d'euros que es van gastar en viatges a hotels de luxe per mig món; quatre finques rústiques; reformes d'habitatges; plaques solars; pagaments a la falla familiar d'Alzira; abonaments VIP al València Basket durant cinc temporades; el rènting de vehicles Mercedes o Volvo; més de 5.000 euros en combustible; 8.763 euros en aliments i begudes alcohòliques; 3.955 euros en productes de pastisseria, i fins i tot el pagament de les empleades de la llar.
El nebot de l'exconseller Rafael Blasco, condemnat aquest dijous per l'Audiència Provincial de València a set anys de presó i a una multa de dos milions d'euros per blanqueig, suborn, falsedat, frau en la contractació pública i prevaricació, va desviar gran part d'aquestes comissions, provinents d'empreses que havien obtingut adjudicacions en el sector de la sanitat, per a sufragar viatges privats i familiars a destinacions com Palma, a Mallorca; Londres (amb assistència al musical “Mamma Mia!”); Las Vegas (amb excursió inclosa en el riu Colorado); la Xina (per als Jocs Olímpics de Pequín); Turquia (amb els seus pares i la resta de la família); Tunísia; la República Dominicana (a Punta Cana); Costa Rica; el Perú (tant en desplaçaments familiars com per als seus negocis internacionals); Panamà (en una visita exprés), i Andorra. També va ser agraciat amb un premi de loteria de 250.000 euros.
Així ho estableix la sentència de la secció primera de l'Audiència Provincial de València, que no és ferma i contra la qual es pot interposar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. La investigació de la Fiscalia Anticorrupció i de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional —després d'una denúncia inicial d'Esquerra Unida del País Valencià— va quedar apuntalada en el juí amb la confessió d'una de les acusades. La condemna acredita, més d'una dècada després de l'obertura de diligències, un entramat de corrupció liderat pel principal condemnat, que va aprofitar el seu càrrec directiu i una certa falta de control en el consorci hospitalari per a “afavorir conscientment” adjudicacions públiques irregulars a una xarxa d'empreses per a després desviar comissions “en benefici propi i del seu entorn familiar”. En definitiva, tota una complexa trama que Sergio Blasco —a imatge i semblança del seu oncle Rafael, exconseller del PP també condemnat per corrupció— va orquestrar per a enriquir-se i sufragar despeses particulars, segons indica la sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Enrique Marí Farinós.
La resolució, de 483 pàgines, repassa detalladament l'estructura interna de la trama d'empreses, formada per dos esglaons: les mercantils que van rebre adjudicacions públiques superiors als 30 milions d'euros de la sanitat pública valenciana i les societats que van servir per a desviar els fons a la butxaca de Sergio Blasco, mitjançant testaferros com José Luis Martínez Climent, un taxista amic de l'exgerent des de la infància que ha estat absolt per no haver-se acreditat que obtinguera cap benefici econòmic per haver prestat el seu nom. Francisco José Blasco, germà del principal acusat, també ha estat absolt en ser considerat un “mer testaferro”.
La sentència al·ludeix així mateix als projectes sanitaris a l'estranger que va liderar Sergio Blasco mentre exercia de gerent de l'Hospital Provincial de València, en destinacions com el Kazakhstan, el Perú o Guinea Equatorial, dels quals també va cobrar comissions. Les empreses que van pagar les mossegades, segons l'apartat de fets provats, pertanyien fonamentalment als sectors farmacèutics (Roche Farma i Janssen), de tecnologia mèdica (Toshiba Medical Systems) i de logística sanitària (Out Log, propietat de Miguel Sanfélix, condemnat a dos anys i dos mesos de presó per blanqueig, suborn i falsedat). Aquesta última mercantil va ingressar 19,5 milions d'euros de la sanitat pública valenciana durant l'etapa en què Sergio Blasco va estar al capdavant del consorci hospitalari.
La resolució repassa les nombroses irregularitats detectades en alguns dels processos d'adjudicació, que estaven decidits prèviament, o en una ampliació milionària del contracte (del 30% i “il·legal”, segons la Sindicatura de Comptes) acordada per Sergio Blasco sense cap estudi de mercat i “de manera arbitrària” i “injustificada”.
En una altra de les licitacions públiques pilotades per Sergio Blasco, l'empresari José María Brotón González (condemnat a un total de dos anys i dos mesos de presó) “coneixia que el contracte anava a ser adjudicat a la seua empresa” i “fins i tot, encara que residia a Madrid, va contractar el lloguer d'un habitatge a València” abans de la resolució definitiva de l'expedient, segons explica la sentència.
La confessió clau d'una testaferro
La resolució apunta la condemna amb la confessió de Gisela Samudio, germana bessona de la responsable de premsa de l'Hospital Provincial de València i “testaferro” de Sergio Blasco, amb qui va mantindre una “relació sentimental”, segons va declarar la dona en el juí. En el context d'aquest idil·li, van crear l'empresa Identiart SL, que Sergio Blasco “dirigia” des de l'ombra i que va ser utilitzada per a cobrar comissions de més de mig milió d'euros.
Una nota manuscrita trobada en el registre del domicili de Gisela Samudio detallava la participació en l'empresa de Francisco José Escandell Vila (un altre testaferro) i d'un tal “X”. En el juí, Samudio va afirmar que “la X era Sergio Blasco”, i va donar així el colp de gràcia judicial a l'exgerent.
Amb l'empresa pantalla Identiart SL, a la qual Sergio Blasco va aportar d'amagat 16.500 euros, la trama va ingressar 60.000 euros de la farmacèutica Janssen, que es van utilitzar per a la gestió publicitària i el patrocini de Fent Salut, la revista interna de l'Hospital General de València (“que també pagava generosament a periodistes”). La sentència considera com a fet provat que Blasco va percebre 42.000 euros d'aquests fons de Janssen, mentre que les germanes Samudio es van repartir entre elles 18.000 euros. Una altra de les empreses de la trama va finançar un viatge a Costa Rica (del 13 al 17 d'agost de 2008) per a la testaferro i el gerent de l'hospital, per un import de 5.486 euros.
La dona, “amb la finalitat de col·laborar en el transvasament de diners”, va consentir la facturació de l'empresa malgrat saber perfectament “que no obeïa a operacions reals”, afirma la sentència. L'acusada va assolir un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció per a confessar els fets i ha estat condemnada a una pena menor de 16 mesos de presó per suborn, falsedat documental i blanqueig (a més d'una multa de 133.265 euros).
Per a canalitzar les comissions, Sergio Blasco també va recórrer a José Luis Sánchez Galán, un militar de carrera en la reserva que era amic seu des de la infància. Tots dos van crear la firma Vamont Consulting SL, que va arribar a ingressar comissions d'empreses adjudicatàries per un import de 203.194 euros.
Vamont Consulting SL va abonar despeses com un viatge a Punta Cana (República Dominicana) de Sergio Blasco, la seua esposa, Deborah Salom Císcar, i els dos fills del matrimoni, al qual es van afegir el seu germà Francisco José Blasco i l'exmilitar empresari amb la seua dona.
A més, aquesta societat pantalla va sufragar despeses de 6.000 euros a la falla Caputxins d'Alzira, de la qual la dona i la filla de Sergio Blasco van ser el 2011 fallera major i fallera major infantil. Vamont Consulting SL va emetre una factura a una empresa d'espectacles amb el “concepte fictici” relatiu a “projectes internacionals de salut per a ponències”, quan es tractava “realment” del muntatge del so i la imatge de la falla Caputxins del 17 de març de 2011, l'any en què la dona i la filla de Sergio Blasco van ser falleres majors.
Els pagaments del conseller Marciano Gómez
Precisament a aquesta mercantil instrumental de la trama corrupta, tal com va revelar elDiario.es, va abonar l'actual conseller de Sanitat, Marciano Gómez, mitjançant les seues antigues empreses consultores, un total de 37.400 euros, segons explica la sentència. Gómez va declarar en qualitat de testimoni en la sessió del juí del 22 d'octubre de 2025 i va negar, a preguntes de la fiscal Adoració Cano, que aquests fons correspongueren a comissions il·lícites. El conseller va esgrimir que va pagar a Sergio Blasco per dos informes sobre el sector sanitari al Perú (un “voluminós” i un altre “succint”) que li van ser “extraordinàriament” útils per als seus clients quan era consultor, anys abans d'incorporar-se com a titular de Sanitat al Consell de Carlos Mazón i a l'actual Consell presidit per Juan Francisco Pérez Llorca.
Sergio Blasco, amb el testaferro taxista José Luis Martínez Climent, va constituir Sanygestion 2012 SL, una empresa que es limitava a “cobrar comissions” d'adjudicatàries de l'hospital públic i a “servir de pont” per a justificar ingressos d'altres societats de la trama amb “facturació fictícia”, tot això per a “desviar diners” a la butxaca del principal condemnat.
Amb Sanygestion 2012 SL va percebre comissions de 70.966 euros d'Agem Auxiliar General d'Electromedicina SL, una empresa espanyola vinculada a l'Hospital General de València i a uns projectes de centres de transfusió a Guinea Equatorial en els quals participava la neboda de Sergio Blasco. Per a “emmascarar” els pagaments, ambdues mercantils van subscriure “de forma fictícia” dos contractes de col·laboració, postil·la la sentència.
Per altra banda, l'empresa Corporació Sociosanitària del Mediterrani SL va pagar a Sergio Blasco i al seu entorn un total de 110.859 euros, mentre que Manteniments Integrals Túria SL va abonar 45.167 euros per a reparacions al seu xalet.
Absolta la testaferro titular de 18 comptes bancaris
Una altra empresa usada en l'entramat corrupte va ser Iaunua Gestión y Servicios SL, administrada per Ana Clarés, neboda del traspassat Daniel Pérez Cuesta, cap d'Àrea de Desenvolupament Tecnològic i Sistemes d'Informació de l'Hospital Provincial de València. La dona ha estat absolta per no haver-se acreditat que obtinguera cap benefici econòmic i atés que el seu oncle i Sergio Blasco “actuaven com un equip”. L'Audiència de València conclou que va ser una mera testaferro del seu oncle sense tindre “coneixement ni consciència” de les operacions mercantils, malgrat que va ser titular de 18 comptes bancaris i va estar autoritzada en 13.
No va ser l'únic càrrec del consorci hospitalari beneficiat per la trama. La firma Estudis i Projectes Sociosanitaris del Xúquer SL va costejar un viatge a Roma (per un import de 3.316 euros) per a dos directius: el cap de l'equip d'auxiliars sanitaris i zeladors i el coordinador d'ambulàncies.
Per la seua banda, la sentència absol Vicente José Doñate Melchor, administrador de Bicnet Sistemas de la Información SL, i destaca que els pagaments rebuts per aquesta firma de dues farmacèutiques “es van deure a treballs efectivament prestats (...) en la seua activitat professional en l'àmbit de les seues relacions comercials amb aquestes empreses”. La resolució també descarta que els pagaments obeïren a “operacions fictícies”.
En Tamazula SL, una empresa inactiva a nom del testaferro taxista, i en Estudios y Proyectos Sociosanitarios Xúquer SL, una firma a nom del germà i de la neboda del principal acusat, es van donar d'alta dues treballadores de la llar de Sergio Blasco en diversos períodes. Tamazula SL va pagar a Blasco i a la seua família un import total de 192.067 euros malgrat no haver tingut cap activitat comercial (“es va utilitzar per a facturar de forma fictícia, per a rebre una comissió i per a rebre o enviar diners d'altres societats de la trama”, sosté la resolució).
Les referències a l'oncle Rafael Blasco
La sentència destaca que Tamazula SL va rebre una comissió de 29.580 euros de la firma Gesman Ingeniería de Gestión “sabent” el testaferro Escandell Vila que l'empresa havia sigut adjudicatària d'un expedient d'assistència, per un import de 750.000 euros, licitat per la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania, “quan era conseller Rafael Blasco Castany, oncle de Sergio Blasco Perepérez”, segons detalla el tribunal.
L'Audiència de València també ressenya un viatge a Palma abonat per la trama i justificat com una reunió del gerent amb l'ONG Llevant en Marxa, que havia obtingut una subvenció de 234.486 euros del departament dirigit pel seu oncle, Rafael Blasco.