LLEGIR EN CASTELLÀ
L’Ajuntament de València haurà d’indemnitzar almenys amb 40.000 euros un comissari de la Policia Local per excloure’l d’un procés per a ascendir. El Consell Jurídic Consultiu (CJC) de la Comunitat Valenciana reconeix la responsabilitat patrimonial i considera que el consistori ha d’abonar-li les diferències retributives corresponents a quatre anys, fins que va guanyar el litigi i va ingressar en la plaça per sentència judicial. Estima, a més, que el comandament policial, com que no va poder ocupar la seua plaça fins anys després, va quedar exclòs d’altres processos a què van concórrer els seus companys del mateix rang.
El conflicte, ple d’arestes administratives, es remunta al 2016. El comandament, que havia treballat durant anys a València, va canviar dues vegades de municipi en règim de comissió de serveis des del 2012. Quan va voler demanar el reingrés en la seua plaça en la capital, a través d’un concurs de mobilitat, se li va denegar al·legant que la plaça s’havia suprimit per una sentència anterior, que anul·lava un acord de la plantilla. El hui comissari –llavors la figura era la d’intendent principal– va recórrer al Contenciós i va portar el cas a diverses instàncies, que li van donar la raó l’una darrere de l’altra. Primer, el 2018, després, el 2020: “Reconeixem el dret del recurrent a ser admés en el procés selectiu en què va participar i va ser indegudament exclòs per a l’obtenció de plaça d’intendent principal de la policia de C.V. per torn de mobilitat, i ordenem la retroacció d’actuacions al moment en què es degué produir aquesta admissió o inclusió en aquell procés”, diu la sentència del TSJ. “Aquesta anul·lació [de la relació de llocs de treball] no afectava la plaça del demandant, que quedava intacta”, va assenyalar la sala del Tribunal Superior de Justícia.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia li va reconéixer “el dret al reingrés al lloc d’intendent principal (...) en acabar la comissió de serveis”; és a dir, el 2016. El comissari no va poder accedir a la seua plaça fins al 2022, quatre anys després que els seus companys, que ho van fer en acabar el procés selectiu. L’Ajuntament va recórrer el cas, que va anar a parar al Tribunal Suprem, i fins i tot va presentar recurs d’empara al Constitucional, que va ser denegat. Esgotades totes les vies, es va executar la sentència, l’intendent va superar el procés i se’l va nomenar comissari a València el juny del 2022.
Com que va quedar exclòs del concurs per a treballar a València, l’Ajuntament li va denegar també la possibilitat d’optar a un procés de millora, una mena d’ascens temporal –amb un màxim de dos anys– per a cobrir necessitats del cos en el seu màxim escalafó. Llavors no complia els requisits per a concursar, va apuntar el govern local, excusant-se en el fet que no havia passat dos anys treballant a la ciutat, mínim exigit. El comissari també va portar aquesta qüestió als tribunals, on va denunciar “una actuació contrària a dret per part de l’Ajuntament i, per una altra, la dilatació del procés judicial i resistència a permetre el seu accés per part de l’Ajuntament”, segons consta en l’informe del CJC. Aquest mateix procés de millora és examinat per un jutjat d’instrucció arran de la denúncia de dos comissaris, que acusen l’anterior cap de policia i dos comandaments més de falsejar les proves.
El jutjat va tornar a donar la raó al comissari i va considerar que no se li pot atribuir l’incompliment dels requisits per a presentar-se a l’ascens, una qüestió forçada, perquè no se li va reconéixer el dret a reingressar en la seua plaça. “El restabliment en la seua situació jurídica individualitzada que la sentència ordena ha de ser amb totes les seues conseqüències i efectes de tota índole, siguen econòmics, administratius, antiguitat, de Seguretat Social… sense admissió de matisos ni limitacions”, diu el TSJ. En altres paraules, que ha de reconéixer-li l’antiguitat i reparar els perjudicis que li va causar.
Consolidada la seua plaça, el comissari va reclamar la diferència de salari que no havia percebut des del 2018, quan la resta dels companys van ser nomenats. I l’Ajuntament ha desestimat aquesta petició, que el comissari ha portat al Consell Jurídic Consultiu, que torna a donar-li la raó. En el dictamen, l’òrgan consultiu assenyala que la sentència estima “la retroacció dels efectes del procés selectiu de què va ser exclòs el reclamant, al moment en què s’hauria d’haver produït aquesta admissió i inclusió”.
I subratlla: “Això ha d’implicar el dret a percebre la diferència dels efectes econòmics a què tenia dret el reclamant des del moment en què se l’hauria d’haver inclòs en el procés selectiu, la presa de possessió del qual pels aspirants restants va esdevindre el 9 de març de 2018 i no des de la presa de possessió després de la sentència (7 de juny de 2022), tal com pretén l’Ajuntament de València”. El dictamen es va emetre el 8 d’octubre passat i ha sigut traslladat al consistori. Quasi deu anys després que s’iniciara el conflicte, el comissari encara podria reclamar interessos i augmentar la llista a deure.