Adéu a una de les imatges més icòniques d’Eivissa: la Justícia ordena l’enderrocament d’onze casetes varador

“Ens sentim delinqüents i no són barraques, són patrimoni d’Eivissa”, lamenta un propietari d’una de les casetes varador de Portinatx (Eivissa) després de la resolució de l’Audiència Nacional que dona la raó al Ministeri per a la Transició Ecològica i obliga a demolir el conjunt de construccions. Una decisió que ha generat descontentament entre els propietaris, l’Associació de Defensa de les Casetes Varador i l’Ajuntament de Sant Joan. El tribunal ha tancat així la porta a la legalització de les onze casetes de pescadors i d’una terrassa de l’hostal Cas Mallorquí construïdes en domini públic marítim-terrestre. És el resultat de la desestimació del recurs contenciós administratiu interposat pel Consistori contra la resolució del Ministeri que obligava al seu enderrocament i que, de moment, imposa la desaparició de les construccions del paisatge de l’illa al qual pertanyen.

La resolució ministerial de 2021 va denegar la concessió sol·licitada pel Consistori per regularitzar l’ocupació de 635 metres quadrats de domini públic i va ordenar a la Demarcació de Costes executar l’enderrocament per restaurar la legalitat, segons la sentència a la qual ha tingut accés elDiario.es. Amb el pronunciament de l’Audiència Nacional, aquella decisió queda ara ratificada. L’Ajuntament defensava la continuïtat de les construccions al·legant manca de motivació en la negativa del Ministeri i reivindicant el caràcter tradicional i etnològic de les casetes varador, que assegurava tenir intenció d’incorporar al catàleg municipal de patrimoni. També sostenia que la seva ubicació, entre les fites 690 i 691 i en sòl industrial, segons dades del Cadastre, no interrompia la servitud de trànsit.

La Sala, però, ha decidit aplicar de manera estricta la Llei de Costes i conclou que mantenir les instal·lacions suposaria “la saturació de la cala” i l’obstaculització del trànsit públic, en contra de la normativa vigent. A més, adverteix que atorgar la concessió implicaria prioritzar usos privatius davant l’ús comú general del domini públic marítim-terrestre.

Una herència familiar

La primera concessió en aquesta zona de Portinatx es remunta al 18 d’abril de 1969, quan Costes va concedir una llicència i una autorització administrativa per construir vuit de les casetes varador i una terrassa en 260 metres quadrats de domini públic i per un període de quinze anys. Aquestes construccions es varen erigir sobre unes altres que ja existien, de pedra, abans del 56, data de la primera Llei estatal del Sòl i any que el Pla Territorial Insular d’Eivissa (PTI) fixa com a línia divisòria per determinar la situació de les edificacions en sòl rústic. Les construccions acreditades abans de 1956 poden ser reconegudes per antiguitat i optar a obres de conservació, mentre que les posteriors han de demostrar que comptaren amb llicència i s’ajusten al planejament vigent; en cas contrari, queden en situació irregular.

La primera concessió es remunta a 1969, quan Costes va concedir una llicència i una autorització per construir vuit de les casetes varador i una terrassa en 260 metres quadrats de domini públic i per un període de quinze anys. Aquestes construccions es varen erigir sobre unes altres que ja existien, de pedra, abans del 56

Una ordre ministerial va determinar que la concessió havia caducat el 24 d’abril de 1974 i, tot i que els propietaris de les casetes varador —imatge ja emblemàtica de les illes (són un icona per promocionar Sant Joan a la important fira turística de Fitur)— han continuat pagant des de finals dels seixanta l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) corresponent a les edificacions, entre cent i dos-cents euros anuals, irònicament són els únics que hauran de demolir-les si la situació no canvia, explica un afectat. No només en sortirien perjudicats ells, sinó també el negoci de restauració que utilitza les teulades com a terrassa per atendre els seus clients. elDiario.es ha intentat contactar amb la propietat per via telefònica i per correu electrònic sense obtenir resposta en el moment de la publicació d’aquest reportatge.

La sentència de l’Audiència Nacional també al·ludeix a l’empresa Cada Día Un Poquito Más S.L., titular de l’establiment hoteler Cas Mallorquí, al qual pertany la terrassa que actua com a coberta de les casetes. La mercantil es va personar com a codemandada donant suport a la postura de l’Ajuntament i el tribunal determina que aquesta figura processal només pot sol·licitar la confirmació de l’acte impugnat, no la seva nul·litat.

La caseta varador de Bartomeu (nom fictici per petició expressa), un dels afectats, va passar del seu padrí al seu pare i del seu pare a ell. És, per tant, una herència familiar que preserva la cultura de l’illa. “La sentència no és lògica perquè concessions a platges n’hi ha moltes, i pitjors, perquè les tenen empreses privades que en treuen molt de rendiment”, expressa amb contundència. Es refereix a algunes de la mateixa zona de Portinatx, però també a beach clubs d’altres punts de la costa eivissenca amb infinitat d’hamaques i preus abusius. Es tracta, així, no només d’un valor “pràctic” per a la família —és on es guarden les embarcacions tradicionals, els llaüts—, sinó també “sentimental”.

Va passar del meu padrí al meu pare i del meu pare a mi. La sentència no és lògica perquè concessions a platges n’hi ha moltes, i pitjors, perquè les tenen empreses privades que en treuen molt de rendiment

Incompatibles amb la normativa de Costes

El juliol de 2003, l’Ajuntament de Sant Joan va presentar davant Costes una nova sol·licitud de concessió acompanyada d’un projecte bàsic que contemplava actuacions sobre les obres ja existents, incloent-hi el manteniment i la rehabilitació exterior del conjunt de casetes i les seves rampes per al refugi d’embarcacions. La petició va sortir a informació pública el febrer de 2004 i va comptar amb informes favorables de la Capitania Marítima i de la Conselleria de Medi Ambient del Govern. Tanmateix, cinc anys més tard, la Demarcació de Costes de Balears va remetre l’expedient a la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar en considerar que les instal·lacions eren incompatibles amb la normativa.

Malgrat això, la mateixa Demarcació apuntava a la «complexa situació» de l’arxipèlag, on existeixen nombroses construccions de característiques similars, i recomanava cercar un acord entre les diferents administracions implicades. El 2015, el Consistori va modificar la seva sol·licitud per demanar una concessió per 50 anys i tramitar obres d’urgència destinades a salvaguardar la integritat de les casetes. Després d’un nou tràmit d’audiència, l’Ajuntament va tornar a presentar al·legacions l’abril de 2021. Aquell mateix any, el Ministeri va dictar la resolució que ara ha estat avalada per l’Audiència Nacional.

El 2024, el Consistori va moure fitxa i en ple va aprovar la incorporació de les casetes varador al catàleg municipal de patrimoni per blindar-ne la protecció i preservar la memòria col·lectiva de l’illa. La incorporació implicava sobretot l’aplicació de mesures específiques de protecció davant possibles deterioraments o modificacions no autoritzades, però no contemplava defensar-les de la demolició.

Necessitat de protegir-les com a BIC

De moment, cap recurs de cassació contra la sentència davant el Tribunal Suprem si l’Ajuntament acredita interès cassacional, objectiu per al qual seria rellevant categoritzar el conjunt de casetes com a Bé d’Interès Cultural (BIC). La competència per declarar les casetes varador BIC —com es va fer amb les de sa Punta des Molí, a Sant Antoni— correspon al Consell d’Eivissa, que no ha volgut fer comentaris al respecte. A Formentera, de fet, totes les casetes de pescadors estan protegides amb aquesta categoria. D’altra banda, és l’Ajuntament qui té la potestat d’emetre una sol·licitud de protecció.

La competència de declarar les casetes varador Bé d’Interès Cultural (BIC), cosa que podria salvar-les, és del Consell d’Eivissa

Andreu Roig, regidor de Medi Ambient i Urbanisme de Sant Joan, ha explicat a elDiario.es que l’equip de govern municipal recorrerà la decisió de l’Audiència Nacional i ha contrastat l’enderrocament de les casetes amb la ruïna de Cala d’en Serra, situada al mateix municipi i la demolició de la qual el Consell ha tret recentment a exposició pública. “Això és una estructura abandonada des dels anys setanta i que no té res a veure amb això, que és tradició”, ha valorat Roig.

“Aquí el problema és que l’administració no ha estat ben organitzada”, assevera Bartomeu, que lamenta que des de Madrid, on desconeixen la cultura i la importància del patrimoni eivissenc, decideixin 'què està bé i què està malament' al litoral de les illes simplement atenent l’incompliment de la llei. “La visió de fora és que són una mena de barraques, quan la realitat és que són l’autèntica imatge d’Eivissa”, subratlla.

Bartomeu, un dels afectats, afirma que 'el problema és que l’administració no ha estat ben organitzada' i que, des de Madrid, on desconeixen la cultura i la importància del patrimoni eivissenc, decideixen 'el que està bé i el que està malament' al litoral de les illes seguint simplement l’incompliment de la llei

D’altra banda, reconeix que molts propietaris han traspassat la línia de la legalitat i han construït on no haurien d’haver-ho fet. Això el duu a demanar-se que, si s’enderroquen les casetes de Portinatx, en realitat “quantes se n’haurien d’enderrocar”. Arran d’aquesta situació, veïns i propietaris s’han plantejat constituir una associació per lluitar per la preservació del patrimoni. “Són les més característiques de tota l’illa”, conclou.