Aurora Picornell i altres 224 víctimes del franquisme reben sepultura després de dècades de silenci

El silenci del cementiri de Son Valentí s'ha omplert aquest dilluns de noms, absències i memòria. Un total de 225 víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista -onze d'elles identificades, les altres 214, no- han rebut sepultura al cementiri palmesà, on les seves restes, recuperades de fosses comunes després de dècades d'oblit, descansen ja al nou Columbari de la Dignitat. L'acte, organitzat pel Govern, ha posat rostre a un deute històric que continua obert a Balears enmig de la polèmica per la derogació de la llei de memòria democràtica i les crítiques de les associacions: Memòria de Mallorca denuncia que l'Executiu del PP no ha donat marge de decisió algun a l'entitat ni a les famílies de les víctimes en l'organització de l'esdeveniment i recrimina la forma en què els populars estan gestionant les polítiques de memòria.

L'acte, en el qual no ha estat present la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha estat marcat per l'emoció de les famílies que han pogut recuperar les restes dels seus éssers estimats, però també per la reivindicació d'aquells que fa anys que reclamen veritat, justícia i reparació. Després de dècades d'espera, moltes de les víctimes han comptat per fi amb un lloc on reposar i ser recordades.

La cerimònia ha reunit representants institucionals i ha posat el focus en el treball de recuperació i identificació de les víctimes, una tasca que durant anys va recaure en mans de les associacions i de les pròpies famílies. Les víctimes han estat dipositades en caixes de fusta individualitzades, amb les seves respectives plaques identificatives, en un espai que aspira a convertir-se en un lloc de memòria i de trobada per als seus familiars.

Entre els noms que s'han recordat durant l'acte figuren els d'Aurora Picornell, símbol de la repressió franquista a Mallorca; el seu pare, Gabriel Picornell Femenías, i el seu germà Gabriel Picornell Serra. També s'han esmentat Francesca Llull i la seva filla Francesca Salas Llull, Macià Salvà Coll i José Luis San Toribio del Castillo. Bartomeu Cabanellas, una altra de les persones identificades, roman provisionalment al columbari a l'espera que la seva família decideixi la seva destinació definitiva.

Durant l'acte, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha denunciat que les famílies, l'associació i la resta de membres de la Comissió Tècnica de Persones Desaparegudes i Fosses no han pogut participar com haurien volgut en l'elaboració i organització de la cerimònia. “Com a familiar de dues d'aquestes víctimes, i sense voler llevar protagonisme a aquest moment, permeteu-me que digui que no han pogut participar com haurien volgut en l'elaboració i organització d'aquest acte”, ha subratllat durant la seva intervenció. La representant memorialista ha lamentat que les famílies no hagin tingut el paper que els correspon en un procés que, ha defensat, ha de situar-les al centre.

Oliver ha insistit que la inauguració no pot entendre's com l'obertura d'un espai qualsevol, sinó com la restitució d'un dret que les víctimes del franquisme no han tingut fins fa poc i que moltes encara esperen: el de recuperar les seves restes i disposar d'un espai públic que preservi la seva memòria.

“Les exhumacions no acaben quan es troben les víctimes. Abans i després hi ha un llarg procés en el qual els familiars no han de ser uns actors més, sinó la seva raó de ser”, ha assenyalat. La presidenta de Memòria de Mallorca ha recordat que l'associació i les famílies han recorregut un llarg camí, en ocasions en soledat, per localitzar els desapareguts i aconseguir que les seves restes siguin recuperades. La dirigent memorialista ha reivindicat així mateix la dignitat de les víctimes davant les calúmnies i els insults que, ha denunciat, han sofert fins i tot després de mortes. “Van intentar arrabassar-los fins i tot la dignitat, però no ho han aconseguit”, ha afirmat. Oliver ha definit el columbari com la tornada a casa de les persones desaparegudes i ha dedicat unes paraules a qui encara no té una tomba i a les famílies que continuen esperant respostes.

Un espai per a les dones assassinades pel franquisme

Per la seva banda, l'arqueòleg Cesc Busquets, director de les excavacions dels plans de fosses del Govern i representant dels equips tècnics d'Aranzadi i Amics, ha reservat un missatge a les dones assassinades pels feixistes i que des d'aquest dilluns reposen al columbari, com les conegudes com a Roges del Molinar, entre les quals es troben Aurora Picornell i Bel Hermini González. També reposen les restes de Francesca Llull i la seva filla, així com les d'almenys tres de les cinc milicianes infermeres assassinades a Manacor el 5 de setembre de 1936.

Busquets ha explicat que les restes procedeixen de diferents intervencions realitzades a Mallorca, principalment de les grans exhumacions de Porreres i Son Coletes, però també d'actuacions en cementiris de Marratxí, Calvià, Llucmajor, Inca i Selva, així com del pou de s'Àguila i de llocs vinculats a la batalla de Mallorca d'agost i setembre de 1936. A Porreres es van recuperar almenys 114 víctimes i a Son Coletes, on es va intervenir entre 2018 i 2023, almenys 129. Busquets ha subratllat que Son Coletes, a Manacor, ha estat un dels principals escenaris de la repressió contra les dones a Mallorca.

L'arqueòleg ha recordat que els plans de fosses han permès exhumar 273 víctimes a Mallorca, de les aproximadament 850 de les quals es té constància que van ser assassinades o van morir durant la Guerra Civil i la repressió feixista. De les 225 persones que reposen ara al columbari, només 11 han pogut ser identificades, per la qual cosa en queden 214 pendents d'identificació.

El director de les excavacions ha advertit que el pas del temps dificulta cada vegada més les identificacions, a causa de la pèrdua de familiars de primera generació que puguin aportar mostres d'ADN i a les dificultats que presenta la conservació del material genètic en les restes òssies. Malgrat això, ha assegurat que els equips continuen treballant amb noves mostres, tècniques i col·laboracions per augmentar el nombre de persones identificades. “Sabem que anem tard i que el procés està tardant molt, massa”, ha reconegut Busquets, que ha agraït a les famílies la seva confiança i paciència i ha expressat el seu compromís de continuar treballant per posar nom a les persones desaparegudes.

“Recuperar unes restes és recuperar una persona”

En darrer lloc ha intervingut la consellera de Presidència, Antònia Maria Estarellas, durant el discurs de la qual diversos membres del col·lectiu Aurora s'han girat en senyal de protesta per les polítiques de memòria del Govern. Estarellas ha assenyalat que la recuperació de les restes suposa molt més que una intervenció arqueològica. “Recuperar unes restes és recuperar una persona, un nom, una història i, sobretot, poder donar una resposta a una família”, ha afirmat. La consellera ha subratllat que els columbaris és “un lloc per a les víctimes, per a les persones que van perdre la vida assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista, i també per a les seves famílies”.

“Entre els noms que avui hem escoltat hi ha els de la família Picornell, que recorden d'una manera especialment dura les conseqüències que pot arribar a tenir una guerra i la seva repressió”, ha assenyalat. La titular de Presidència ha convidat a no pensar únicament en cada víctima individual, sinó també en el buit que va deixar i en tot el que la violència i la repressió posterior van arrabassar a les seves famílies. La referència expressa a les víctimes de la repressió franquista ha estat un dels elements significatius del discurs d'Estarellas, la qual ha defensat que el nou espai representa una forma de reparació després de dècades de desaparicions i silenci. “No saber què ha passat amb una persona, i més amb una persona a qui estimem, és una de les formes més dures de sofriment”, ha assenyalat.

La titular de Presidència ha recordat que algunes famílies han rebut, després de molts anys, la trucada que els ha permès conèixer finalment el parador dels seus éssers estimats. “És una alegria difícil d'explicar, perquè és l'alegria de saber finalment on és aquesta persona estimada. Però també és el dolor de recordar, una vegada més, que va ser assassinada i que durant dècades va romandre en una fossa. És una alegria fosca, però és una resposta”, ha afirmat. “Després de tants anys, tenir una resposta també és una forma de reparació”.

Durant la seva intervenció, ha agraït, així mateix, la feina de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, els equips d'exhumació i identificació i els serveis de memòria democràtica, així com la dels treballadors de la Funerària Municipal que han traslladat les restes fins a la seva ubicació definitiva.

La consellera ha reconegut el paper de Memòria de Mallorca, a la qual ha definit com una entitat pionera a les illes en la reivindicació de la recuperació de les víctimes, la identificació dels seus familiars i l'acompanyament a les famílies. “No sempre hem coincidit, no sempre hem vist les coses de la mateixa manera, però crec que avui sí que hi ha una cosa que tots compartim: que les famílies mereixen respostes i que totes les persones que van morir i van ser enterrades en fosses ocultes han de poder descansar amb dignitat”, ha afirmat.

Estarellas ha recordat que el columbari se suma a altres espais de memòria ja existents a Son Valentí, com el Mur de la Memòria i l'Arbre de la Memòria, amb l'objectiu comú d'evitar que les víctimes siguin oblidades. També ha recordat que el projecte ha requerit anys de feina, obres, modificacions i tràmits, i ha reivindicat que el Govern ha mantingut el seu compromís de fer-ho realitat. “Una guerra mai no és una victòria”, ha assenyalat la consellera, que ha advertit que les guerres deixen famílies trencades, veïnats enfrontats i vides perdudes. “Precisament per això tenim l'obligació de recordar-ho i aprendre'n, i transmetre a les generacions que vénen que la violència, l'odi i l'enfrontament mai no poden ser el camí”.

La cerimònia ha conclòs amb una crida a mantenir la feina d'identificació de les restes i a continuar donant respostes a les famílies. Estarellas ha assegurat que el Govern continuarà posant a disposició dels familiars un servei d'atenció psicològica, conscient del dolor que pot reobrir el procés de recuperació i identificació.

Un “Visca la República!” en descobrir la placa

A la placa del columbari, descoberta per Estarellas i Oliver mentre aquesta cridava “Visca la República!”, ha quedat gravat el compromís que l'espai sigui un llegat de memòria, veritat, justícia, reparació i dignitat per a les generacions presents i futures. Un lloc al qual les famílies puguin acudir, deixar una flor i pronunciar el nom d'aquells que durant dècades van romandre desapareguts.

“Que sigui un lloc de pau, un lloc de memòria, un lloc de dignitat i, sobretot, un lloc on aquestes persones deixin de ser desaparegudes, on les seves famílies puguin venir a buscar-les i on, després de tants anys, puguem dir: aquí descansen”, ha conclòs Estarellas.

L'acte arribava precedit de les crítiques de Memòria de Mallorca pel fet que el Govern no hagi comptat amb els que fa anys que treballen en la recuperació de les restes i acompanyant a les famílies, que han quedat al marge de l'organització de l'acte: l'entitat assegura que va tenir coneixement de la seva celebració a través de tercers i que, després de sol·licitar informació i una reunió amb la Conselleria de Presidència -competent en la matèria-, va rebre la invitació quan els preparatius ja estaven en marxa.

No només això. La invitació a l'acte de Son Valentí no incloïa les paraules “víctimes” ni “homenatge”, a diferència de la comunicació emprada pel Govern per a l'acte celebrat el passat mes de juliol a Palma en record dels civils morts en els bombardejos republicans, en memòria dels quals va ser instal·lada una làpida commemorativa. Aquella cerimònia, encapçalada per Prohens, va incloure la inauguració de l'anomenat Mur de la Dignitat, un memorial amb 73 perforacions, una per cada una de les víctimes mortals documentades a la capital balear, i els noms i edats dels morts.

La presidenta de Memòria de Mallorca no qüestiona el dret de les víctimes dels bombardejos a rebre reconeixement institucional, però considera que els actes organitzats pel Govern evidencien un tracte desigual entre les diferents víctimes del conflicte bèl·lic, tenint en compte, a més, que les persones les restes de les quals s'han recuperat de les fosses de Mallorca van ser, en molts casos, persones assassinades per la repressió desencadenada després del cop militar de juliol de 1936 i durant la dictadura franquista i els seus familiars fa dècades que reclamen veritat, justícia i reparació.

L'acte de Son Valentí s'emmarca, a més, en l'enfrontament polític obert a les Balears per la derogació de la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics de 2018. La supressió de la norma, no obstant això, es troba suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional després que el Govern central recorregués la seva eliminació, deixant-la cautelarment en vigor mentre el tribunal resol la impugnació. La situació jurídica afegeix un element d'incertesa a les polítiques de memòria a les illes en un moment en què el Govern manté actuacions d'exhumació i organitza homenatges a víctimes de la contesa.