PP i Vox deroguen la llei balear de memòria històrica i evoquen els “assassinats per les hordes roges”

El PP i Vox han culminat aquest dimarts un dels compromisos polítics assumits per tots dos partits a l'inici de la legislatura a Balears: la derogació de la llei autonòmica de memòria democràtica. La votació duta a terme al Parlament ha suposat l'eliminació definitiva d'una de les primeres normes aprovades a nivell estatal en aquesta matèria, la que per primera vegada a l'arxipèlag va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i el reconeixement públic dels qui van patir la repressió després del cop militar de 1936. L'arxipèlag se suma així a les Comunitats Autònomes que, governades per populars i extrema dreta, ja han tombat els seus textos memorialistes, substituïts en alguns casos per 'lleis de la concòrdia' que, sota el pretext de “reconciliar” els espanyols en lloc de “reobrir ferides”, equiparen el franquisme amb la democràcia. 

Tot i que el desembre de 2024 els conservadors van assolir un insòlit pacte amb els partits d'esquerres per no suprimir la normativa balear, tan sols mig any després van incomplir el seu compromís en pactar amb Vox la seva eliminació a canvi de guanyar-se el suport dels de Santiago Abascal per poder tirar endavant els pressupostos autonòmics de 2025. Aquest dimarts, lluny d'expressar qualsevol tipus de condemna al cop feixista i a les violacions de drets humans comeses durant la dictadura, PP i Vox han sumat els seus vots per fer caure un document que rebutja expressament “cualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic”.

Des de la bancada de l'esquerra, on els diputats han exhibit fotografies de víctimes del franquisme mentre es debatia la derogació, els parlamentaris han carregat durament contra la derogació i, especialment, contra “l'assumpció”, per part dels populars, dels postulats d'extrema dreta “per un grapat de vots per continuarngovernant”. “Han quedat desdibuixats com a partit democràtic”, els ha recriminat el diputat d'Unides Podem, José María García, qui ha lamentat que la supressió no tan sols afecta les víctimes del franquisme, sinó al conjunt del sistema democràtic. “Amb la derogació de les lleis de memòria democràtica no tan sols perden les víctimes i els seus familiars: perdem totes i tots, i també perd la democràcia”, ha subratllat, criticant al PP que utilitzi la seva majoria parlamentària per eliminar una llei que, segons s'ha defensat, va ser fruit d'un consens previ.

“La història és clara: quan la dreta moderada assumeix el marc ideològic de l'extrema dreta per por a perdre vots, no l'atura, la legitima. I sovint l'enforteix”, ha expressat per la seva banda la diputada de Més per Mallorca, Joana Gomila, asseverant que les seves paraules no són paral·lelismes “simplistes”, sinó un recordatori que Europa “ja ha recorregut aquest camí abans i sap perfectament on acaba quan ningú no s'atreveix a fer front a temps”.

El portaveu socialista, Iago Negueruela, ha qualificat la jornada com “un dia trist per a aquest Parlament i per a aquesta societat”, i ha retret als populars que cedeixin davant l'ultradreta per modificar un marc legal que, segons ha defensat, formava part dels consensos bàsics de la convivència democràtica. Negueruela també ha reivindicat la importància de mantenir les polítiques públiques de memòria per explicar a les escoles el que va passar durant la dictadura i evitar que es repeteixi. El diputat ha incidit que les lleis de memòria no busquen reobrir conflictes, sinó garantir que les noves generacions coneguin els fets i comprenguin la gravetat de les vulneracions de drets humans comeses durant el franquisme. “Però els dic una cosa” -ha advertit-: “Els asseguro que per moltes lleis que deroguin mai no esborraran els grans horrors que es van fer”

Davant les manifestacions de l'esquerra, el portaveu adjunt de Vox, Sergio Rodríguez, ha defensat la derogació de la llei de memòria democràtica recorrent a la narrativa habitualment enarborada per l'extrema dreta i rebutjada pel consens historiogràfic: que el govern del Front Popular sorgit després de les eleccions de febrer de 1936 no tenia “legitimitat d'origen” perquè “mig centenar de vots van ser robats” a la comissió d'actes del Congrés. 

Tot i que el cop militar contra el règim republicà estava preparant-se des de feia mesos per part d'amplis sectors de l'Exèrcit i de la dreta autoritària i la repressió es va perllongar de forma sistemàtica durant dècades, el parlamentari d'extrema dreta ha presentat l'assassinat del dirigent monàrquic José Calvo Sotelo com la “pistolada d'inici” de la contesa i que en ambdós bàndols hi va haver assassinats, com els de “Paracuellos del Jarama”, recordant els qui van ser “assassinats per les hordes roges” per sostenir que les lleis de memòria democràtica ignoren aquestes víctimes.

En els últims mesos, el Govern s'ha compromès, no obstant això, a donar continuïtat a la llei de recuperació de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme -més coneguda com la 'llei de fosses'-, aprovada per unanimitat el 2016. Es tracta d'una norma que ha permès recuperar les restes de més de 280 víctimes del franquisme -de les quals han estat identificades més de 50- que van ser assassinades de forma violenta i enterrades la majoria d'elles de forma clandestina en espais excavats dins i fora dels cementiris. Els investigadors apunten que altres persones van ser llançades a pous i simes. S'estima, amb tot, que més de 1.700 víctimes continuen desaparegudes al llarg del territori balear.