Balears rebutja el nou sistema de finançament autonòmic: “Ens han servit un plat de llenties”

Esther Ballesteros / Europa Press

Mallorca —
4 de septiembre de 2026 17:31 h

0

El Govern balear ha votat aquest divendres en contra de la proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic presentada pel Ministeri d'Hisenda i aprovada en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). El model ha tirat endavant amb el vot favorable de l'Executiu central, Catalunya i les Canàries, enfront del rebuig de la resta de comunitats presents.

El vicepresident primer i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha defensat el rebuig de les Illes “amb total convicció”, en considerar que la proposta no recull “ni una sola de les reclamacions unànimes” plantejades per Balears. Segons ha assenyalat la Conselleria en un comunicat, el nou model no contempla adequadament la insularitat, la població flotant, el creixement demogràfic ni el principi d'ordinalitat.

Costa ha acusat, a més, el Ministeri d'Hisenda d'haver presentat un model “imposat” i sense marge real de negociació. “Ens han servit un plat de llenties”, ha retret el conseller. El també portaveu del Govern ha atribuït la reforma a les necessitats polítiques del president del Govern, Pedro Sánchez, i als seus compromisos amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), unes crítiques que es produeixen en un context en què el nou model parteix de l'acord assolit per l'Executiu central amb Catalunya i compta amb el suport d'aquesta comunitat en el CPFF.

Balears reclama més pes de la insularitat

Una de les principals objeccions del Govern és el tractament de la insularitat. Costa ha assegurat que Balears havia reclamat que aquesta variable tingués més pes en el càlcul dels recursos que reben les comunitats, i ha retret que la proposta, al seu parer, “no només no ho fa, sinó que redueix el pes de la variable”.

L'Executiu balear també considera insuficient el tractament del creixement demogràfic i de l'anomenada població flotant. Costa ha recordat que la població de les Illes ha augmentat un 50% en els darrers 20 anys i ha destacat que l'arxipèlag rep cada any milions de turistes i treballadors temporals que utilitzen els serveis públics, sense que aquesta població tingui, segons el Govern, un reflex suficient en el sistema de finançament.

Un altre dels punts de discrepància és el principi d'ordinalitat. Balears reclama que les comunitats que més aporten al sistema no acabin ocupant posicions molt inferiors pel que fa als recursos rebuts per habitant. “Nosaltres som els segons que més diners aportem al sistema de finançament, però som els desens a l'hora de rebre recursos”, ha afirmat Costa. “Volem ser els segons a aportar, però també els segons a rebre”.

El nou model preveu precisament un major finançament per al conjunt de les autonomies de règim comú. Hisenda calcula que suposarà prop de 21.000 milions d'euros addicionals a partir del 2027. La proposta incrementa, entre altres mesures, la participació autonòmica en l'IRPF del 50% al 55% i en l'IVA del 50% al 56,5%, a més d'augmentar els recursos aportats directament per l'Estat.

El Govern tem una pèrdua d'autonomia fiscal

Costa també ha expressat el seu rebuig a qualsevol mecanisme que pugui acabar obligant les comunitats a apujar determinats impostos. El conseller ha advertit que el Govern de Marga Prohens considera una “línia vermella” qualsevol reducció de l'autonomia fiscal de les Balears.

“El Govern de Marga Prohens ha abaixat els impostos i ha eliminat l'impost de successions perquè així ho van votar els ciutadans de les Balears i aquest Govern no tolerarà que se'n redueixi l'autonomia fiscal i que ens obliguin a apujar els impostos”, ha incidit.

L'aprovació del CPFF no suposa encara l'entrada en vigor del nou sistema. El projecte haurà de passar primer pel Consell de Ministres i, posteriorment, pel Congrés dels Diputats, on la seva tramitació es presenta incerta. Junts ja ha anunciat una esmena a la totalitat. A més, el nou model es planteja sobre una base voluntària: les comunitats podran romandre en el sistema vigent, aprovat el 2009 i caducat des del 2014, si decideixen no incorporar-se al nou esquema.