LLEGIR EN CASTELLÀ
PP i Vox han rebutjat aquest dimarts que els més rics de Balears tornin a tributar per les seves herències. Ho han fet durant el debat d'una Proposició No de Llei defensada pel PSIB-PSOE, que reclamava que el Govern de Marga Prohens restituís l¹impost de successions per als qui rebin un patrimoni net superior al milió d'euros i, d'aquesta manera, puguin contribuir al sosteniment dels serveis públics.
Es tracta d'un gravamen que l'Executiu autonòmic, amb el pretext d'“alleujar” econòmicament les famílies de l'arxipèlag, va eliminar només arrencar l'actual legislatura en la seva batalla per reduir al màxim la recaptació fiscal. No obstant això, la supressió ha provocat que siguin els ultrarics qui més s'han beneficiat d'ella, tal com es desprèn de les dades de l'Agència Tributària en Balears (ATIB): si en l'últim any les illes van deixar d'ingressar 460 milions d'euros procedents d'aquest impost, 392 milions han estat deixats de pagar pels 93 declarants més adinerats (l'1% dels declarants) de la Comunitat Autònoma. De tots ells, 15 hereus (el 0,1%) s'han estalviat 289 milions que han deixat de destinar-se a la finançament de l'estat del benestar.
En concret, la reforma impulsada pel PP amb el suport de l'extrema dreta bonifica al 100% les herències entre pares i fills, nets i avis i entre cònjuges. Fins aleshores, s'aplicava un 1% de tipus impositiu a les herències inferiors als 700.000 euros i, a partir d'aquesta xifra, gravada amb un 8%, el percentatge anava en augment en funció del valor dels béns llegats: un 11% per a les herències de més d'un milió d'euros, un 15% per a les de més de dos milions i un 20% per als patrimonis de més de 3 milions.
Els socialistes reclamaven que el Govern de Prohens activés de nou aquest gravamen per als hereus d'un patrimoni superior al milió d'euros amb l'objectiu de preservar la progressivitat de l'impost de successos i la “immensa majoria de la recaptació fiscal”, tal com ha posat de manifest, en la defensa de la iniciativa, el diputat Llorenç Pou.
Les “tres mentides” del PP
Durant la seva intervenció en la Comissió de Pressupostos del Parlament, Pou ha al·ludit a les “tres mentides” que, ha al·legat, esgrimeix el PP per defensar la supressió del gravamen. Una d'elles, ha assenyalat, és la que apunta que, a causa d'aquest impost, les famílies es veien obligades a renunciar a les herències. No obstant això, d'acord a les dades del Col·legi de Notaris de Balears, les renúncies s'han vist fins i tot incrementades malgrat l'eliminació del tribut: l'any passat, fins a 1.526 persones van decidir no acceptar rebre el patrimoni dels seus familiars difunts enfront de les 1.485 desistiments que es van produir un any abans. Unes renúncies que, en moltes ocasions, es produeixen com a conseqüència dels deutes i càrregues que pesen sobre l'immoble heretat.
Pou ha rebatut, en aquesta línia, la “segona mentida” que va argüir el PP per retirar l'impost, la que critica el caràcter “confiscatori” del mateix, quan en 2022, en el 98% de les declaracions, es van pagar uns imports que no superaven els 700 euros. “La idea que aquest impost era confiscatori no tenia cap sentit”, ha etzibat el socialista, qui ha apuntat, com a “tercera mentida”, a l'al·legat dels populars que amb la supressió del gravamen “es liberava a la població de la càrrega d'aquest impost”: el 98% de les declaracions al qual ha al·ludit prèviament suposaven un 40% de la recaptació, mentre que les declaracions del 2% dels ciutadans (els més rics) suposaven el 60% de la recaptació.
Per part seva, la diputada del PP Lourdes Cardona ha insistit, en línia d'anteriors discursos dels populars, que la seva formació defensa l'eliminació de l'impost de successions en considerar-lo “injust”, i ha manifestat que “un contribuent normal” que heretés un patrimoni de 1,2 milions d'euros -“dos locals comercials, un habitatge habitual, un apartament d'estiu i un petit fons de inversion”- pagaria 30.600 euros, restant valor a la recaptació que suposaria cobrar-li el gravamen. “És un tema de justícia”, ha recalcat, desviant el debat cap a les inversions que l'Estat “deu a Balears”, com els convenis de carreteres que, ha manifestat, permetrien “millorar les infraestructures”.
74 de les 100 persones més riques a Espanya ho són per herència
Mentestant, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha anat un pas més enllà en recriminar, en línia de nombrosos teòrics, que “la institució de l'herència legitima una desigualtat no causada per la mort de qui la rep”. No debades, ha assenyalat que el 73% de les desigualtats en la distribució de la riquesa deriven de les herències. “74 de les 100 persones més riques a l'Estat espanyol ho són per herència, no perquè siguin unes persones especialment meritòries. El 80% dels nens que neixen pobres moren pobres. I això no es deu al fet que siguin unes persones menys treballadores, sinó perquè el sistema perpetua les desigualtats de moltes formes i d'una forma molt important a través de les herències”, ha subratllat el parlamentari ecosobiranista .
Acte seguit, ha arremès contra el discurs de Vox i del PP en relació amb l'impost de successions: “Per això els pregunto a vostès, que sou liberals i parleu contínuament del liberalisme, de la llei del mèrit i de la llei de l'esforç, quin esforç hi ha darrere d'una herència per part de qui la rep?”. El diputat ha recordat que els qui reben una herència no han tributat mai pel bé heretat.
L'ecosobiranista s'ha referit així a una de les fal·làcies més difoses per la dreta i l'ultradreta, segons la qual s'ha deixat de penalitzar “l'esforç de tota una vida de les famílies”. Un argument que no atén a la realitat, atès que aquest gravamen no s'imposa sobre l'immoble en qüestió, sinó que recau en qui l'hereta en veure incrementada la seva riquesa sense haver-la generat amb el seu propi treball. “Jo quan vaig a una botiga no dic: no em cobri l'IVA perquè el meu sou ja ha tributat l'IRPF”, ha exemplificat Apesteguia, incidint en què “no són els béns els que tributen, sinó les persones”.
Un impost per corregir la desigualtat hereditària
Malgrat els al·legats repetits una i altra vegada per PP i Vox, l'Impost de Successions no busca castigar l'estalvi ni a les famílies, sinó equilibrar la concentració de patrimoni que es transmet d'una generació a una altra. Aquest gravamen és, de fet, un dels pocs instruments fiscals dissenyats per corregir la desigualtat hereditària, que tendeix a anar en augment quan els patrimonis més elevats es transmeten íntegrament sense haver tributat a penes per ells, consolidant així la bretxa entre els qui hereten i els qui no.
En línia de les paraules d'Apesteguia, el diputat de Més per Menorca Josep Castells ha asseverat que “qui tributa l'impost de successions és qui rep una herència sense haver fet res per a obtenir-la. Per tant, des del punt de vista de la teoria del sistema tributari, lògicament, qui rep uns diners ha de tributar per ells”. El parlamentari ha recriminat, així mateix, l'al·legat de la diputada de Vox Patricia de les Heras, qui ha acusat els grups d'esquerres de “voler tornar a ficar mà a la butxaca de les famílies”, asseverant que aquest gravamen és “un robatori” i “un càstig a l'estalvi, la propietat i la família”. Sobre aquest tema, Castells ha subratllat que “si no hi hagués imposts, no hi hauria societat”. “Dir que és un robatori és un discurs molt passat de moda”, ha afegit.
Castells ha criticat, així mateix, l'enfocament de la “cultura de l'esforç” que ofereixen PP i Vox: “Per a vostès, els grans esforçats són els que han de pagar entre 100.000 i 500.000 euros, però els qui estalvien menys de 1.000 euros són els vagues, els que no havien de fer cap esforç perquè aquests únicament havien de tributar per menys de 1.000 euros”.
Advertiments dels organismes nacionals i internacionals
Es dóna la circumstància, a més, que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), ens estatal encarregat d'avaluar els comptes públics, carrega en diversos dels seus informes contra les mesures adoptades pel PP a Balears per fiar la seva política econòmica a l'increment de despeses i a la reducció i eliminació d'impostos. En aquest sentit, l'organisme amonesta especialment les illes pel fet de disminuir el mínim exempt en l'Impost de Patrimoni mentre s'encomana a ingressos de menor quantia, com els derivats de l'augment de les tarifes del cànon de sanejament d'aigües.
Del mateix mode, institucions com el Banc d'Espanya, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) han advertit del risc de baixar impostos i aboguen, a més, per incrementar els gravàmens a les grans fortunes i a les empreses que més s'han beneficiat de la inflació -principalment, els bancs i les energètiques-. Per la seva banda, l'OCDE, que engloba les grans economies del món, recolza especialment el manteniment i increment de l'Impost de Successions en considerar-lo una eina primordial per millorar l'equitat econòmica, promoure la justícia social i reduir les desigualtats estructurals de la societat. “Aquest impost enalteix la igualtat d'oportunitats”, defensa l'organització en un dels seus informes, en el qual assevera que la riquesa mundial és, en una gran part, heretada, per la qual cosa la seva fiscalitat pot ajudar a corregir desigualtats que s'arrosseguen. Sense això, aquestes desigualtats poden prolongar-se al llarg de futures generacions.