LLEGIR EN CASTELLÀ
A 35 quilòmetres de Palma -més d'una hora per carretera entre corbes i pendents-, el municipi d'Estellencs observa amb preocupació els vessants que l'envolten. En ells proliferen urbanitzacions de legalitat incerta, resultat d'una pressió urbanística que des de fa anys amenaça l'equilibri del pulmó verd de Mallorca, la Serra de Tramuntana, declarada en 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO. Les normes impulsades pel Govern de Marga Prohens (PP) amb el suport de Vox sota pretext de donar resposta a l'actual emergència residencial han encès les alarmes de veïns i ecologistes, que temen que aquestes mesures, lluny d'alleujar les dificultats de la població local, agreugin la seva situació i converteixin l'emblemàtic paisatge en un reclam per a grans inversors i propietaris adinerats. “On abans hi havia vinyes i oliveres, ara hi ha piscines i hotels. Què queda de la Serra dels nostres avis?”, lamenta un veí d'aquest poble de poc menys de 300 habitants.
El malestar d'aquests residents resumeix el fons de les denúncies que el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i l'Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs acaben de presentar davant Icomos, l'organisme assessor de la Unesco en matèria de patrimoni. Totes dues entitats alerten de l'enfocament “inversor i rendista” d'aquestes lleis, que, en el cas de la Serra, provocaran un “buidatge de la vida real” dels pobles mentre el mercat immobiliari i turístic continua el seu procés de reorientació cap al “luxe”. En els seus escrits, acusen el Govern de Marga Prohens (PP) d'impulsar, de la mà de l'extrema dreta, una desregulació sense precedents que posa en risc els valors culturals, naturals i socials que van justificar que la Serra de Tramuntana fos reconeguda per la UNESCO.
Aquests advertiments se sumen als efectuats mesos enrere per arquitectes i ambientòlegs de Balears, que sostenen que la construcció “descontrolada” que, al seu judici, es deriva d'aquestes normatives suposa una amenaça per als valors naturals i territorials de l'illa: “Si no cuidem això, deixarem de ser un atractiu i, quan ens vulguem adonar, serem un decorat de cartó pedra en el qual serà difícil viure”, van alertar.
La Serra de Tramuntana, que s'estén al llarg d'uns 90 quilòmetres per la costa nord-oest de Mallorca i alberga alguns dels enclavaments més simbòlics i visitats de l'illa, compta des dels anys setanta amb nombroses figures de protecció: el 1972 va ser declarada paratge pintoresc i, el 1985, Bé d'Interès Cultural (BIC) a l'empara de la llei estatal de patrimoni. Compta, a més, amb altres figures de protecció com la pròpia llei d'espais naturals de 1991, la llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (2005) i, amb base en aquesta, el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana (2007). També es troba preservada per la declaració de Zones d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) i pel decret d'ampliació de la llista de Llocs d'Importància Comunitària (2006).
Amnistia urbanística i turisme sense fre
Malgrat això, les entitats ecologistes porten anys denunciant el vertiginós procés edificatori d'aquest territori, agreujat per la substitució de les seves activitats tradicionals per activitats econòmiques que han contribuït a accentuar la pressió immobiliària i turística de la zona, convertida en un objecte cobejat per grups d'inversió i ciutadans estrangers d'elevat poder adquisitiu. A la urbanització d'àmplies àrees de sòl rústic, la proliferació de segones residències i la sobreexplotació dels recursos naturals se suma una massificació turística que cada temporada frega límits extrems i un imparable creixement poblacional amb serioses repercussions en matèria sanitària, educativa i d'habitatge, així com sobre el consum d'energia i d'aigua.
Els ecologistes porten anys denunciant el vertiginós procés edificatori de la Serra, agreujat per la substitució de les seves activitats tradicionals per activitats econòmiques que han contribuït a accentuar la pressió immobiliària i turística de la zona, convertida en un objecte cobejat per inversors i estrangers d'alt poder adquisitiu
En el camí cap a Estellencs, apareixen a la carretera diversos cartells que resen “Es ven”. En trucar per a sol·licitar informació, l'agència immobiliària que gestiona una de les finques avisa que, en cas d'estar interessats a comprar-la, cal estar assessorat per un arquitecte per a conèixer quines obres poden realitzar-se i quins no. Es tracta d'una antiga casa de pedra que s'anuncia amb “vistes panoràmiques a la mar” i possibilitat de solàrium i “estanc-piscina”. L'habitatge es ven per 360.000 euros, però precisa d'una “reforma total”. En aquest municipi, l'immoble més barat l'anuncia, per 350.000 euros, la immobiliària alemanya Engels & Volkers: es tracta d'una “encantadora casa adossada amb impressionant terrassa en el terrat i vistes a la muntanya” destinada a “aquells que desitgen experimentar el costat autèntic de Mallorca, ja sigui com a casa de vacances o residència permanent”.
“Aquí és impossible accedir a un habitatge”, es lamenta Elena, resident del poble, qui assegura que està buscant immobles en el nord d'Espanya: “Amb el que podria pagar per una casa en aquesta zona, aquí no podria pagar ni l'entrada”, es lamenta. Una cosa que no els succeeix als nombrosos alemanys que, en els últims anys, han anat adquirint diferents propietats a Estellencs a cop de talonari. El municipi ha perdut població local mentre veu com es disparen el nombre d'estrangers, les places turístiques i, sobretot, el preu dels habitatges.
“Els alemanys compren bitllo-bitllo i els propietaris prefereixen vendre'ls a ells o llogar a turistes. Nosaltres no podem competir amb això”, recrimina una altra resident, qui recorda que, fa diversos anys, el lloguer d'una casa “podia costar 300 o 400 euros perquè ningú volia venir a viure aquí”. “Ara, és impossible trobar un habitatge per menys de 800. I això si trobes alguna cosa”.
Aquí és impossible accedir a un habitatge. Estic buscant en el nord d'Espanya. Amb el que podria pagar per una casa en aquesta zona, aquí no podria pagar ni l'entrada. Els alemanys compren bitllo-bitllo i els propietaris prefereixen vendre'ls a ells o llogar a turistes. Nosaltres no podem competir amb això
“L'excusa de facilitar l'accés a l'habitatge, una mentida”
Des de la Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs critiquen que ara, amb la nova normativa de liberalització del sòl impulsada pel Govern amb el suport de Vox, “legalitzin construccions edificades en el seu moment de forma totalment irregular i sense cap mena de restricció”, la qual cosa permetrà, afegeixen, que “passin al mercat lliure” i fins i tot -temen- que “puguin destinar-se al lloguer turístic”. Un dels membres de l'entitat, Ferran Dídac Lluch i Dubon, lamenta, en declaracions a elDiario.es, que el decret, “amb el pretext de facilitar l'accés a l'habitatge, afavoreixi l'especulació per part dels grans tenidors en àrees pròximes als municipis, modificant els paràmetres de construcció i accedint a sòl que prèviament han pagat a preu de rústic”.
Es refereix, en concret, a un dels punts més controvertits del text, el que estableix és la possibilitat que les anomenades “àrees de transició”, actualment considerades com a sòl rústic, puguin requalificar-se com a urbanitzable per a permetre la construcció de nous habitatges. Una decisió que quedarà en mans dels ajuntaments, sempre que aquests comptin amb més de 20.000 habitants i s'aprovi mitjançant votació en ple municipal. La 'llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics' contempla liberalitzar sòl i construir 20.000 nous habitatges a Palma, si bé populars i extrema dreta preveuen estendre-la als 24 municipis de l'arxipèlag que compten amb més de 10.000 habitants. Per exigència de Vox, la normativa permetrà, també amb l'última paraula dels consistoris, construir en sòl rústic sense necessitat d'haver esgotat l'urbanitzable.
En aquest sentit, Lluc recrimina que el decret afavoreixi l'increment poblacional amb “l'excusa de fer més accessible l'habitatge, que és una absoluta mentida”, i assevera que en nombrosos casos s'hagin convertit antigues instal·lacions sense llicència “en un hotel, moltes vegades amb el coneixement de l'administració”.
La llei de liberalització del sòl preveu la construcció de 20.000 nous habitatges a Palma, si bé PP i Vox preveuen estendre-la a altres 24 municipis de l'arxipèlag. Per exigència de l'extrema dreta, la norma permetrà, amb l'última paraula dels consistoris, construir en sòl rústic sense necessitat d'haver esgotat l'urbanitzable
“Una bomba demogràfica i territorial”
No en va, un recent estudi publicat per l'entidad Mallorca per viure, no per especular després de diversos mesos d'investigacions, i que per primera vegada quantifica l'impacte territorial i demogràfic del decret, assegura que aquest obrirà les portes a la construcció de més de 37.400 pisos en sòl rústic a Mallorca i a un creixement demogràfic “sense precedents”. El diagnòstic, efectuat per un grup d'experts liderats per Gabriel Garcies, és demolidor: els set municipis afectats per la nova norma podrien sumar 252.810 noves places residencials, és a dir, un 37% més de població respecte al cens de 2024. Per a aconseguir-ho, la llei permetria aixecar 37.432 nous habitatges en 1.246 hectàrees de sòl rústic fins ara protegit. La totalitat d'hectàrees que passaran a ser edificables serà de 1.246, en la seva majoria sòls agraris i forestals.
Un altre dels decrets contra el qual es dirigeixen les entitats ecologistes és el 4/2025, impulsat pel Govern de Prohens amb l'objectiu de lluitar contra l'oferta il·legal i vetllar per la qualitat turística de Balears, una mesura que, tal com posen de manifest en les seves denúncies davant Icomos, ha aixecat la suspensió de places turístiques aprovada per l'anterior Govern d'esquerres i ha introduït de manera excepcional 500 places addicionals destinades a implantar-se en edificis amb protecció patrimonial, “la qual cosa implica fomentar la transformació d'immobles amb valors històrics en allotjaments turístics”.
No sols això: un total de 1.570 places turístiques, entre les destinades al lloguer vacacional, als establiments hotelers i als hotels en edificis catalogats, sortiran a la venda a partir de setembre a Mallorca després de l'aprovació d'aquesta normativa, la qual cosa, tal com recrimina la portaveu del GOB, Margalida Ramis, “promourà la transformació del patrimoni històric en hotels de luxe”.
Un total de 1.570 places turístiques, entre les destinades al lloguer vacacional, als establiments hotelers i als hotels en edificis catalogats, sortiran a la venda a partir de setembre a Mallorca, la qual cosa, segons la portaveu del GOB, Margalida Ramis, "promourà la transformació del patrimoni històric en hotels de luxe"
El GOB lamenta, en aquest sentit, que, lluny d'adoptar mesures encaminades a frenar la turistificación de la Serra, les noves normes no posin fre a l'“excessiu” creixement de places turístiques, que en algunes poblacions multiplica per deu la població local. Una problemàtica que recau amb duresa sobre els ciutadans, com indiquen les denúncies presentades, que subratllen com l'encariment del sòl i l'habitatge “ha arribat a nivells insostenibles”: “La població local es veu progressivament desplaçada cap a municipis més assequibles, sent els joves els més afectats i enfrontant-se a un futur incert”. El fenomen, adverteixen, s'ha vist amplificat per la proliferació del lloguer vacacional, que “absorbeix bona part del parc d'habitatge residencial” i agreuja l'expulsió dels residents.
El Govern dice que no promoverá desarrollos urbanísticos
Des de l'Executiu autonòmic, no obstant això, acusen les entitats de difondre “informació esbiaixada o directament falsa” a Icomos, la qual cosa consideren “una greu irresponsabilitat”. “Ni el Govern de les Illes Balears, ni cap administració competent, ha modificat una sola de les figures de protecció territorial ni ambiental de la Serra de Tramuntana, i, com s'ha expressat de manera reiterada, no es preveu cap desenvolupament urbanístic en aquest valuós paratge natural de les Illes”, asseveren a aquest mitjà.
Ni el Govern de les Illes Balears, ni cap administració competent, ha modificat una sola de les figures de protecció territorial ni ambiental de la Serra de Tramuntana, i, com s'ha expressat de manera reiterada, no es preveu cap desenvolupament urbanístic en aquest valuós paratge natural de les Illes
La única medida adoptada, arguyen, ha sido la regularización de edificaciones “sobre las que la administración ya no puede actuar, a cambio del pago de la correspondiente sanción y de la adopción de medidas de sostenibilidad ambiental, como medidas de eficiencia energética o medidas en eficiencia en recursos hídricos”. Reclaman, incluso, “máxima responsabilidad y compromiso colectivo” en la protección y preservación de un patrimonio natural “único y singular” como es la Serra de Tramuntana.
L'única mesura adoptada, argüeixen, ha estat la regularització d'edificacions “sobre les quals l'administració ja no pot actuar, a canvi del pagament de la corresponent sanció i de l'adopció de mesures de sostenibilitat ambiental, com a mesures d'eficiència energètica o mesures en eficiència en recursos hídrics”. Reclamen, fins i tot, “màxima responsabilitat i compromís col·lectiu” en la protecció i preservació d'un patrimoni natural “únic i singular” com és la Serra de Tramuntana.
Ampliacions i obertura de vials que “no es justifiquen”
A Estellencs, mentrestant, alguns dels veïns miren amb desconfiança el futur de la Serra i, sobretot, dels vessants limítrofs, en les quals, denuncien, s'estaria afavorint determinats interessos polítics mitjançant l'ampliació d'aparcaments i l'obertura de vials que “tècnicament no es justifiquen” i que “no estan adaptats a la realitat d'un municipi situat a la Serra de Tramuntana”. “El problema és que estan desvirtuant el paisatge tot el que poden perquè l'única cosa que els interessa és l'ús turístic que es pugui fer de tot això”, lamenta, en aquest sentit, Ferran Dídac Lluc. Des de Per Estellencs, a l'oposició, lamenten sobre aquest tema l'“obscurantisme” del Ajuntament, governat pel PP.
“No volen destapar el que faran i el que no faran. Tampoc ens deixen tenir accés a les actes. I el que temem, sobretot, és que les polítiques que es duguin a terme siguin per a afavorir a segones residències amb tot el que això provoca: l'abandó dels serveis públics i la pèrdua dels col·legis, els centres de salut... Tot això va en detriment quan fas un creixement urbanístic d'aquest calibre”, asseveren des de la coalició, que el mes de desembre passat també va denunciar davant el Consell de Transparència i Bon Govern de l'Estat l'existència d'un elevat volum de “factures extrajudicials”, aprovades al marge del pressupost inicial del Consistori, per un import de 307.000 euros “sense justificació ni control d'intervenció alguns”. elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb l'alcalde d'Estellencs, Bernat Isern, però no ha atès la petició d'aquest mitjà.