Consell de Mallorca i les navilieres signen el conveni per compartir dades sobre l'entrada de vehicles a l'illa

El Consell de Mallorca i les navilieres Baleària, Trasmed i GNV han signat el conveni que els permetrà compartir dades sobre l'entrada i sortida de vehicles a l'illa, amb vista a aplicar la limitació d'entrada l'any que ve.

En l'acte de la signatura de l'acord hi han estat presents el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, el president de Baleària, Adolfo Utor, el director de Relacions Institucionals de Trasmed, Miguel Pardo, i el director de GNV a Espanya, Matteo da Candia.

Galmés ha ressaltat aquest acord com a “un pas molt important” per avançar en la “principal mesura de contenció” promoguda per la institució insular durant la present legislatura.

L'acord preveu que en un mes les navilieres remetran les xifres dels anys 2024 i 2025, i les de 2026 es traslladaran trimestralment. Aquí s'especificaran les dades d'entrada, sortida, el saldo net diari i un balanç anual. A més, es detallarà si els vehicles corresponen a un resident, un turista o si són vehicles de lloguer.

En aquest sentit, ha destacat la necessitat de disposar d'aquesta informació “clau” per prendre decisions sobre la regulació de vehicles amb dades “reals” i “contrastades”.

Per això, ha valorat l'inici d'un nou estudi de capacitat de càrrega el passat 14 de juliol, amb l'esperança de comptar a l'octubre per prendre “les millors decisions” sobre una limitació de vehicles, que espera que s'apliqui “el més ràpid possible”.

L'objectiu, ha relatat, és controlar el flux de vehicles i veure les diferències estacionals que pugui haver-hi al llarg de l'any. Per altra banda, s'informarà sobre les limitacions a través de panells i tríptics en els quals es detallaran els punts més complicats de la mobilitat a l'illa, informació sobre el transport públic o consells per circular per les infraestructures de Mallorca.

Galmés ha citat l'anterior estudi de càrrega desenvolupat el 2023 en el qual es van quantificar en uns 400.000 els vehicles que van entrar a l'illa, la qual cosa duplicava el nombre dels que accedien a Mallorca el 2017.

D'aquesta manera, ha incidit en el fet que el Consell mira d'atendre un “clam social” en governar “per als mallorquins”, atès que ha pronosticat que la regulació de vehicles entrarà en funcionament el 2027 i això “millorarà la mobilitat en la infraestructura viària”.

Navilieres, “conscients” de la saturació i a la recerca de l'“equilibri”

Per la seva banda, Utor ha remarcat que aquests convenis són fruit de les converses entre les navilieres i el Consell per “trobar solucions” als problemes de “saturació”, per la qual cosa els tècnics de la institució insular disposaran de “tota la informació que necessiten per aturar el malestar generalitzat entre els residents i turistes”.

El representant de Baleària ha afirmat que la intenció és trobar un “equilibri” però ha advertit que el que impacta en la mobilitat de l'illa és el saldo entre les entrades i sortides de vehicles.

En aquest sentit, ha argumentat que la població de l'illa “s'ha disparat” i el parc mòbil està “molt estès” amb una elevada proporció de vehicles per resident, cosa que genera situacions de trànsit “indesitjables”.

Utor ha demanat aplicar mesures d'intel·ligència artificial a la gestió del trànsit per així fer possible la “coexistència” entre els treballadors i visitants.

No obstant això, ha puntualitzat que aquestes restriccions podrien fer que caigués el turisme nacional que porta el cotxe a Mallorca i es queda una o dues setmanes, en favor d'aquelles persones que venen amb avió, alhora que ha defensat que el transport marítim és “més sostenible”.

Això ha recalcat que “no són excuses”, ja que estan al servei del Consell perquè tot sé “des del rigor tècnic” perquè Mallorca sigui una illa “més sostenible i habitable”.

Utor ha facilitat unes dades sobre els efectes que ha tingut les restriccions a l'entrada de vehicles a Eivissa en la primera meitat de 2026, on haurien registrat una caiguda de l'11 per cent en l'arribada de vehicles de turistes.

Seguidament, ha pres la paraula el representant de Trasmed que ha reconegut ser “conscient” de la saturació, però ha incidit que per conèixer el problema “cal tenir dades”.

Pardo ha aportat alguns com que el 99,9 per cent de les mercaderies que entraven a Mallorca ho feien per vaixell, que per l'aeroport haurien passat 33 milions de passatgers l'any passat o que d'aquests 400.000 cotxes que van entrar a l'illa el 2023, “no se sap quants es queden o si eren de residents”.

Per altra banda, ha demanat que aquestes limitacions no afectin els balears que resideixen en altres illes, de manera que les persones de Menorca, Eivissa o Formentera puguin accedir amb els seus vehicles a Mallorca. “No es pot tancar una illa a la resta i espero que això la llei ho tindrà en compte”, ha subratllat.

Da Candia ha expressat la seva “satisfacció” per la signatura del conveni, ja que les navilieres ofereixen la seva col·laboració per “solucionar el problema de la mobilitat que afecta els residents” i que no es produeixin embussos, alhora que afavoreixen la mobilitat entre les illes o de treballadors temporals de la península.

Així, ha manifestat el seu desig que aquest acord trobi un “equilibri” perquè no afecti un servei que aquestes empreses ofereixen al llarg de l'any.

Les navilieres cobrarien la taxa d'accés

Preguntat pel cobrament de la taxa per a l'accés dels vehicles, el conseller insular de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Fernando Rubio, ha aclarit que quan entri en vigor la llei s'haurà d'aprovar una ordenança fiscal en què ja es treballa.

D'aquesta manera, ha indicat que en un primer esborrany s'establia que el cobrament el fes el Consell de Mallorca, però a causa que les navilieres tenien l'experiència prèvia d'Eivissa, s'ha considerat “més eficient” que elles mateixes puguin fer aquesta liquidació.

Quant al plantejament que feia Pardo i da Candia per no limitar la mobilitat entre illes, ha asseverat que ja es contemplava que es poguessin fer excepcions per motius mèdics i laborals, però ara es negocia amb la resta de Consells insulars perquè en la tramitació parlamentària s'introdueixi una esmena que ampliï la casuística.