La “criança temporal de tortugues” a la Mediterrània: “Venen de Xipre, Grècia i Turquia a causa de l’augment de les temperatures”

A Cala en Calderer, una platja de difícil accés de Menorca, la vida va començar per a elles sota l’arena. Vint-i-cinc tortugues caretes (Caretta caretta) varen sortir de l’ou l’octubre de 2025. Per a elles, però, sobreviure fins a l’edat adulta és una tasca complexa. Vint d’aquelles cries han tornat ara a la mateixa platja d’on provenen, després de passar gairebé un any creixent lluny de la mar, en unes instal·lacions preparades per protegir-les durant una de les etapes més vulnerables de la seva vida. La seva conservació és molt important. Es tracta d’una espècie protegida i catalogada com a “vulnerable” en el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades.

El retorn és el final d’un procés de criança controlada. La idea és oferir a les tortugues un avantatge abans de retornar-les al seu medi natural. “És un programa que consisteix a donar un avantatge inicial a una espècie. Se’ls dona una segona oportunitat”, explica Tomeu Moragues, cap del Servei de Protecció d’Espècies del Govern. “El naixement del niu de Cala en Calderer forma part d’un fenomen més general, que és el desplaçament d’aquestes poblacions des de Xipre, Grècia i Turquia cap a la conca occidental”.

Durant gairebé un any, els animals romanen sota la cura humana fins que assoleixen una mida que els permet afrontar amb més possibilitats els primers perills de l’oceà. “El que feim és una criança temporal de les tortugues, normalment durant deu o dotze mesos. Després les alliberam quan tenen un pes aproximat d’un quilo, o potser una mica menys. El que cercam és augmentar-ne les possibilitats de supervivència”, detalla Moragues. Les vint tortugues alliberades a Menorca pesaven, de mitjana, al voltant d’un quilo i mig. Aquest procés, a més, permet conèixer millor la biologia d’aquesta espècie.

El que feim és una criança temporal de les tortugues, normalment durant deu o dotze mesos. Després les alliberam quan tenen un pes aproximat d’un quilo, o potser una mica menys. El que cercam és augmentar-ne les possibilitats de supervivència

Cal tenir en compte que, quan acaben de néixer, tenen “una taxa de depredació molt elevada”, explica Moragues. “D’aquesta manera, aconseguim augmentar-ne la taxa de creixement perquè puguin arribar a l’edat adulta i reproductora”. Només una de cada cent cries arriba a l’any de vida i una de cada mil de les que neixen assoleix l’edat adulta reproductora. Per això és important aquest projecte, ja que augmenta l’esperança de vida de les tortugues, precisa Moragues.

El 8 d’octubre de 2025, el personal de l’hotel Vestige Son Ermità va alertar de la presència d’una tortuga acabada de néixer a Cala en Calderer. Els tècnics del departament de fauna marina del COFIB –dependent de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural– es varen desplaçar fins a la platja i hi varen localitzar el niu. Allà varen trobar 25 cries vives, quatre ous que encara no havien eclosionat i 66 més que ja s’havien obert.

Les cries varen ser traslladades a les instal·lacions de l’IRFAP-LIMIA (Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears - Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura), a Mallorca, per incorporar-se al programa. Els quatre ous restants varen passar a una incubadora artificial. De les 25 tortugues que varen començar la criança, vint han arribat a la fase d’alliberament.

Només una de cada cent cries arriba a l’any de vida i una de cada mil de les que neixen assoleix l’edat adulta reproductora

No totes han seguit el mateix recorregut. En el programa hi han col·laborat el Centre de Visitants del Parc Nacional de Cabrera, l’Aquari de Sevilla, la Fundació CRAM, el Centre de Recuperació CRAMA de la Fundació Bioparc, a Gijón, i la Fundació Palma Aquarium. Abans de tornar a Menorca, els exemplars reunits a l’Oceanogràfic de València varen ser sotmesos, el 22 de setembre, a una prova de determinació del sexe mitjançant endoscòpia. El resultat va ser que les vint tortugues alliberades són mascles.

Una supervivència que encara s’ha de comprovar

La criança controlada no acaba quan les tortugues tornen a l’aigua. Tots els exemplars alliberats duen un microxip intern davall la pell i alguns també incorporen transmissors. Aquest marcatge permet identificar-los si tornen a ser capturats i conèixer una part del seu recorregut, segons explica Moragues. “Els resultats són prometedors. Sabem que hi ha exemplars que han viscut fins a tres anys”, assegura.

Però el cap del Servei de Protecció d’Espècies evita presentar aquestes dades com una demostració definitiva que el mètode augmenta la supervivència a llarg termini. “Hem de ser prudents a l’hora d’afirmar que aquesta tècnica augmenta per si mateixa la supervivència. Això ho anirem comprovant més endavant. Encara és una mica prest”, admet.

Una cria per platja davant desenes al Mediterrani oriental

La mortalitat de les cries també té a veure amb les característiques de les platges on neixen. Moragues explica que a les zones de reproducció tradicionals del Mediterrani oriental es poden concentrar desenes de nius. Quan les tortugues eclosionen gairebé al mateix temps, els depredadors no les poden capturar totes. “A les platges d’origen d’aquestes tortugues, a la conca oriental, generalment hi pot haver entre cinquanta i seixanta nius. Hi ha una quantitat elevada de postes i totes les cries neixen alhora. Així, els depredadors no tenen tantes oportunitats de capturar-les”, explica.

A l’arxipèlag balear, en canvi, el més habitual és que aparegui un sol niu a cada platja. “Aquí sol néixer un únic niu per platja i la quantitat de cries és petita, mentre que el nombre de depredadors és important. Per això aquests nounats tenen més dificultats per sobreviure”. “Se suposa que, amb el pas del temps, anirà augmentant el nombre de nius a les platges de les Balears i que hi podrà haver més cries que neixin alhora”, assenyala Moragues. Entre els depredadors hi ha aus, com les gavines, i peixos de grans dimensions, que es mengen les tortugues.

La Mediterrània s’escalfa i les tortugues es desplacen cap a l’oest

El desplaçament de les tortugues forma part d’un fenomen més ampli que afecta les poblacions orientals, presents en indrets com Xipre, Grècia i Turquia, cap a la conca occidental de la Mediterrània. La crisi climàtica és al centre de les hipòtesis. “Els canvis globals, el canvi climàtic i l’augment de les temperatures són alguns dels motius pels quals aquestes tortugues estan colonitzant la conca occidental de la Mediterrània”, afirma.

A més, la temperatura a la qual s’incuben els ous influeix en el sexe de les cries. Segons aquesta hipòtesi, les temperatures més elevades afavoreixen el naixement de femelles i les més baixes, el de mascles. Moragues situa al voltant dels 29 graus la referència aproximada a partir de la qual neixen més femelles. “Si la conca oriental està augmentant de temperatura, d’alguna manera podria estar feminitzant les poblacions. I l’espècie necessita que també hi hagi mascles”, explica.

Moragues també esmenta la migració i els canvis adaptatius en la selecció de les platges on les tortugues fan les postes. Tot i això, considera que l’escalfament és el factor principal. “La majoria de les hipòtesis apunten que la causa principal és el canvi climàtic i l’augment de la temperatura de l’aigua”, conclou.