LLEGIR EN CASTELLÀ
“Porto aquí més temps que el castell de Bellver”, bromeja Francisco. És el treballador més veterà d'Agama, acrònim de l'Associació General Agrària Mallorquina, i testimoni de gairebé mig segle d'història de l'única indústria lletera que queda a l'illa. Va començar amb 17 anys i en porta 49: “Recordo que al principi la llet es recollia en càntirs, un treia la tapadora, l'encarregat hi ficava un tub d'assaig, se'n treia un centímetre cúbic de llet i un d'alcohol i, si no es tallava, és que estava bona... A partir d'aquí, unes 25 o 30 persones treballaven en el procés de tractament, perquè llavors no hi havia tanta màquina”. Des que el 1958 un grup de ramaders i productors locals decidís unir les seves forces per industrialitzar i comercialitzar la llet mallorquina, Agama ha estat durant dècades sinònim de proximitat, arrelament i comunitat. “Creiem en la nostra terra i en la seva gent”, es pot llegir a la pàgina web de la lletera mallorquina.
En els últims mesos, no obstant, Agama travessa les seves hores més incertes. El 2017, l'empresa va ser adquirida pel grup Damm i, després d'anys d'alts i baixos, el passat 26 de setembre la cervesera va comunicar a les tres vaqueries de Mallorca que proveeixen la marca la seva intenció de deixar de comprar-los llet a partir del desembre del 2026. Ho explica Jesús Ávila, el representant legal dels 16 empleats que queden a la planta mallorquina. Al costat d'un altre company, José Antonio, Jesús atén elDiario.es als afores de les instal·lacions. Al fons, les cintes transportadores, les cubes de pasteurització i les línies d'envasat continuen amb la seva tasca, alienes a la incertesa que planeja sobre el futur de l'empresa i dels qui la mantenen viva. “Quin poble es permet tancar la seva indústria lletera? Si tanca Agama, serà un atemptat contra la sobirania alimentària de Balears”, recriminen, per la seva banda, les associacions que representen els pagesos de Mallorca. Aquest diari s'ha posat en contacte amb Damm per conèixer la seva versió, però no ha obtingut resposta.
La proposta dels treballadors: deixar Agama en mans de la plantilla
“La pèrdua d'Agama seria molt més que el tancament d'una fàbrica”, lamenten els treballadors, per a qui el tancament de la marca suposaria “el desmantellament de la indústria i l'agricultura a Mallorca, sacrificades per alimentar un model turístic depredador”. Davant els moviments efectuats per Damm, que ha proposat recol·locar fora de l'illa els empleats de la planta mallorquina, Ávila ha plantejat una alternativa que podria canviar el rumb de l'empresa: deixar Agama en mans de la plantilla. La proposta inclouria un pont financer d'1,2 milions d'euros, equivalent als fons públics que Damm hauria de tornar si cessa la seva activitat, i que els treballadors proposen reinvertir en donar continuïtat a la marca sota un model cooperatiu, cobrint les primeres despeses operatives i facilitant la cessió de la marca i la maquinària a la cooperativa.
Davant els moviments efectuats per Damm, que ha proposat recol·locar fora de l'illa els empleats de la planta mallorquina, els treballadors han plantejat una alternativa que podria canviar el rumb de l'empresa: deixar Agama en mans de la plantilla. La proposta inclouria un pont financer d'1,2 milions d'euros que els treballadors proposen reinvertir en donar continuïtat a la marca sota un model cooperatiu
El representant dels treballadors té les idees clares. La nova cooperativa es fonamentaria en tres pilars: sobirania alimentària, traçabilitat local i gestió democràtica. La seva missió, reactivar l'economia rural mallorquina mitjançant un model de producció responsable, eficient i centrada en el valor afegit local. “El sistema es basarà en principis d'economia circular, sostenibilitat i quilòmetre zero, fomentant el consum de productes locals i reduint la petjada ambiental”, explica Ávila, qui subratlla que, d'aquesta manera, el projecte no només garantirà la continuïtat de la producció lletera, sinó que també reforçarà el vincle entre la indústria, el camp i la comunitat, contribuint, afegeix, “al turisme de qualitat i a la resiliència econòmica del territori”.
La proposta, inspirada en l'esperit fundacional d'Agama de cooperació entre treballadors, agricultors i ramaders, compta, a més, amb una “base sòlida des del punt de vista operatiu i financer”, assevera el treballador: Agama disposa d'una infraestructura productiva activa, xarxes logístiques i una cartera de clients consolidada. L'entorn institucional actual, juntament amb les línies de finançaments autonòmics, estatals i europeus, afavoriria la posada en marxa de projectes de reindustrialització sostenible. El manteniment de l'activitat permetria aprofitar els 1,2 milions d'euros en ajudes públiques que el Grup Damm no hauria de tornar si es conserva la producció i que funcionarien com a pont financer de transició.
El projecte, assenyala Ávila, permetria abaratir costos en recuperar els tradicionals derivats produïts per Agama, baixar el preu de la llet i, a més, obrir línies com l'oli i el vi -“aleshores sí que seríem un conglomerat de producte mediterráneamente local”, afirma somrient, llançant un gest d'entesa a l'eslògan conegut d'Estrella Damm-. També contemplaria ajudes al relleu generacional, adreçades a incorporar joves professionals i cooperativistes i a assegurar, d'aquesta manera, la transferència de coneixements i el rejoveniment del sector. A parer d'Ávila, la proposta aportaria un benefici doble: consolidar la plantilla actual i enfortir el teixit rural de Mallorca amb ocupació estable i qualificada, garantint la producció local i el futur de la indústria lletera balear i contribuint al desenvolupament sostenible de les illes. Per materialitzar-la, confia a recaptar els suports necessaris per a això. Per ara, els ramaders de l'illa ja han plasmat el seu recolçament en una declaració d'intencions que busca obrir una via de diàleg constructiu amb el Grup Damm, les administracions públiques i els agents socials.
Agama, el “pilar de l'equilibri” entre agricultura i indústria
Ávila subratlla que, durant més de mig segle, Agama “ha estat un pilar de l'equilibri entre indústria i agricultura a Balears”. I és que, abans de la seva creació, la indústria lletera a Mallorca era artesanal, dispersa i de caràcter estrictament local. A finals del segle XIX, la llet, que procedia principalment de cabra, no era un producte de consum massiu a l'illa. En el cas de les vaqueries, aquestes s'ubicaven als marges dels pobles o a les possessions rurals, i la seva producció es destinava a les pròpies famílies o al comerç local més proper. Com en altres punts geogràfics, el munyiment i la distribució eren manuals: la llet es recollia en càntirs o lleteres de metall, i es repartia a domicili, sovint en carros tirats per mula o ases. No existia refrigeració, per la qual cosa la llet havia de consumir-se en poques hores o bullir-la per evitar la seva descomposició. A Palma, els lleters recorrien els barris amb càntirs, venent la llet a granel directament des del carro.
La producció era tan limitada que bona part de la llet consumida a la ciutat provenia de petites explotacions que transportaven la llet fins a Palma a la matinada. En els anys vint, amb l'arribada de l'electricitat i els primers sistemes de refrigeració, van aparèixer petits tallers i cooperatives que van intentar professionalitzar el sector, encara que la insularitat i l'escàs tamany del mercat van dificultar la creació d'una indústria potent. Amb tot, el 1925 es va obrir la primera vaqueria de l'illa, al municipi de Campos, on encara avui subsisteix la major explotació bovina de Mallorca i on cada mes de maig, des del 1978, se celebra la tradicional 'Fira de ses Vaques'. Després de l'obertura d'aquesta primera vaqueria, començarien a sorgir microempreses familiars encarregades d'elaborar mantega i formatge fresc. L'esclat de la Guerra Civil i la postguerra, però, van agreujar-ne l'escassetat.
Neix Agama, símbol de la modernització del camp mallorquí
Va ser en els anys 50 quan, amb el boom turístic registrat a la més gran de les Balears, l'increment de la població i la modernització de l'agricultura, es va crear el context perfecte per posar en marxa una cooperativa que integrés producció, recollida i distribució. Els ramaders de diferents zones de Mallorca van decidir unir-se per impulsar una indústria que assegurés preus estables i control sanitari. Va ser així com va néixer Agama el 1958, com una associació de productors locals, amb l'objectiu d'industrialitzar la llet mallorquina, pasteuritzar-la i distribuir-la sota una marca reconeguda. Agama va protagonitzar la tecnificació del procés (centrifugat, pasteurització i envasat en ampolles de vidre) i la centralització de la recollida, convertint-se en un símbol de modernització del camp mallorquí.
Francisco recorda com era el procés artesanal i manual del tractament de la llet a Agama en els seus primers anys de funcionament, com es duia a terme el procediment de control de qualitat i pasteurització i la capacitat d'emmagatzematge d'aleshores, que obligava a distribuir el producte tot just sortir de la línia d'esterilització. Si la llet, després de barrejar-se amb alcohol, no s'es tallava, era apta per processar. Si coagulava o es tallava, significava que estava àcida o en mal estat. “Quan la cuba s'omplia, es pujava als dipòsits per accelerar-la”, rememora el veterà treballador, qui subratlla que entre 25 i 30 persones treballaven en el tractament: “La llet es bullia en una olla molt gran i es feia per fórmules de 'de set en set', com dèiem, i cada dia hi havia Laccao [producte emblemàtic de la marca] a l'estiu. No donàvem a bastament per emmagatzemar-lo. Els mateixos xofers moltes vegades venien a la torre d'esterilització a recollir les caixes acabades de sortir per portar-les a vendre-les”.
Amb el pas de les dècades, la marca consolidaria productes com el Laccao i s'integraria en la vida quotidiana de l'illa. “Llavors hi havia moltes més granges. Només en aquesta zona hi havia una vintena de vaqueries”, recorda Francisco mirant enrere. “Ara estan totes abandonades”, es lamenta.
El “problema” va arribar, relata, amb la irrupció de les grans superfícies, amb la importació a Mallorca d'altres marques de llet i, amb això, l'impacte de la competència externa. A això s'hi va sumar l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que va imposar un sistema de quotes lleteres que pretenien frenar la sobreproducció a la UE i els excedents que no trobaven sortida als mercats, la qual cosa va provocar el tancament de milers de granges. El sistema productiu illenc s'enfrontava així als reptes d'escala, els costos i la competència global. Amb el final d'aquest sistema de quotes, el 2005, els productors van poder adaptar-se a un mercat més volàtil, encara que de major competència, amb la seva conseqüent i progressiva reestructuració.
La irrupció de Damm
El 1997, la distribuïdora alimentària mallorquina Comercial Bordoy va comprar Agama, en la qual va dur a terme una ampliació de capital i una reestructuració de la direcció per salvar una marca local amb potencial i reforçar el popular batut de xocolata Laccao, que posteriorment es convertiria en el producte estrella de la casa. Deu anys després irrompria Damm: el 2017, Comercial Bordoy vendria la divisió de lactis (Agama i Laccao) i les embotelladores associades en una operació que va traslladar la propietat de la marca a la cervesera catalana, encara que no les instal·lacions originals. El 2022, Damm va anunciar un ambiciós projecte industrial que incloïa l'ampliació de l'oferta de lactis amb llet de Mallorca a iogurts, l'embotellament en vidre de Laccao a Palma, l'impuls d'una gamma de productes específics per a l'hostaleria en el mateix tipus d'envasos sostenibles, i la fabricació, de nou a l'illa, de la cervesa Rosa Blanca.
El pla d'inversió pujava a 41,8 milions d'euros, que requeriria l'aportació d'almenys 21 milions per part de les administracions, principalment a través dels fons europeus Next Generation, per poder dur-se a terme.
La compra d'Agama per part de Damm es va percebre així com una oportunitat per donar nova vida a una marca local mitjançant la modernització de la seva planta de Palma i la posada en valor de la llet mallorquina. Mentrestant, s'obria el debat sobre fins a quin punt aquestes innovacions, que incloïen millores en marca i envasos, permetrien mantenir a peu la indústria illenca -acuitada pels elevats costos de producció, el descens del consum i la seva vulnerabilitat enfront dels competidors de major volum- i sobre si tal transformació estava impulsada per la lògica de la qualitat i la sostenibilitat o per la d'un mercat que, tard o d'hora, i com en altres casos, podria acabar tensionant l'esglaó productiu.
La compra d'Agama per part de Damm es va percebre com una oportunitat per donar nova vida a una marca local mitjançant la modernització de la seva planta de Palma i la posada en valor de la llet mallorquina. Mentrestant, s'obria el debat sobre fins a quin punt aquesta transformació permetria mantenir a peu una indústria acuitada pels elevats costos de producció illencs i la seva vulnerabilitat enfront dels competidors de major volum
Després de l'adquisició per part de Damm, Agama va aconseguir duplicar la quota de mercat del 2 al 4%, encara que el domini absolut el van continuar tenint les marques de producció externa, amb un 95 %. Com Agama suporta, a més, majors costos en pagar més per la llet mallorquina que la seva competència peninsular, i compta amb volums de producció més baixos, ha de vendre fins a un 50% més car que els seus competidors. Amb la crisi inflacionària iniciada a finals del 2021, es va generar, així mateix, una tendència en els mercats de consum a favor de les marques blanques i en detriment dels productes de major qualitat i sostenibilitat.
En aquest context, i malgrat les grans promeses inicials, Damm va acabar traslladant les decisions estratègiques fora de l'illa i, el 2021, va assumir el control total de Cacaolat i, amb ell, va traslladar la gestió d'Agama i el seu producte estrella, Laccao, la producció en vidre del qual es va desplaçar a Catalunya. Amb el pas dels anys, la centralització es va intensificar. Cacaolat va absorbir l'embotellament i la distribució, reemplaçant part del producte local per la seva marca de llet Letona, especialment en el sector de la restauració i la llet fresca. El 2023, Agama va anunciar que reduiria en un 40% la llet adquirida a les granges de Mallorca al·legant que, des del 2017, acumulava pèrdues de sis milions d'euros, a les quals se sumaven una inversió de modernització de la seva planta de Palma de set milions.
El passat mes de setembre, malgrat el desplegament d'ajudes públiques i que la producció de llet a Balears va augmentar en gairebé un milió de litres el 2024 respecte a l'any anterior, d'acord a les dades del Sistema Unificat d'Informació del Sector Lacti (Infolac), Damm va comunicar que deixaria de comprar llet a les tres vaqueries mallorquines que distribueixen a Agama -Son Carbó, Ses Veles i Son Bernat-, que, en conjunt, agrupen més de 400 vaques i depenen en bona part de la continuïtat de la recollida i compra per part de la central mallorquina. Els ramaders temen ara per la viabilitat d'unes explotacions que, per si mateixes, arrosseguen anys de pressió a causa dels alts costos de producció, la competència de les marques blanques i la llet importada a baix preu.
El passat mes de setembre, Damm va comunicar que deixaria de comprar llet a les tres vaqueries mallorquines que distribueixen a Agama -Son Carbó, Ses Veles i Son Bernat-, que, en conjunt, agrupen més de 400 vaques i depenen en bona part de la continuïtat de la recollida i compra per part de la central mallorquina
“Tant de bo pugui complir els 50 anys a Agama”
“Quin país del món es pot permetre prescindir de la seva indústria lletera?”, es preguntava el coordinador d'Unió de Pagesos, Joan Gaita, el passat 5 de novembre, durant una compareixença al Parlament balear. Al seu parer, no s'ha fet “l'autocrítica suficient” i ningú no ha estat “prou valent” per donar la veu d'alarma per la situació d'Agama, la llet de la qual “és molt important i continua sent un producte reclam als supermercats”. Des del Govern, que el desembre del 2023 va declarar com a estratègic el projecte ‘Damn Next Generation Mallorca’, les Conselleries a les quals Ávila ha traslladat la preocupació de la plantilla -la d'Agricultura, Pesca i Medi Natural i la d'Empresa, Autònoms i Energia- eludeixen fer declaracions a aquest mitjà sobre quines garanties ofereixen a la plantilla i les possibles solucions per evitar el tancament de la indústria a l'illa. La setmana passada, a més, PP i Vox impedien amb els seus vots la compareixença del titular d'Agricultura, Joan Simonet, perquè donés explicacions a la Cambra autonòmica sobre el futur de la històrica marca mallorquina.
Mentrestant, els treballadors confien a reflotar un projecte que consideren viable, just i profundament lligat a la història productiva de l'illa. Diuen que encara no està tot perdut i que Agama podrà continuar viva si es permet que torni a mans dels qui la sostenen. “Agama no és només una fàbrica. És la memòria viva de generacions de treballadors i pagesos”, defensen. Francisco, a qui de forma afectuosa els seus companys anomenen el gorrilla per la peça que sempre l'acompanya, i amb 49 anys a l'empresa a les seves esquenes, assegura haver estat testimoni de “diverses crisis”, però “sempre han aconseguit reflotar-la”. “I aquí som”, subratlla amb orgull.
De sobte, comença a escoltar-se el so d'un violí. Són els primers concordes de Fiesta pagana, de Mägo de Oz, un càntic a la resistència col·lectiva i a la dignitat dels qui es neguen a rendir-se. Procedeixen del mòbil del veterà treballador, qui té aquest himne com a melodia en el seu telèfon. Sense voler-ho, la cançó sembla acompanyar, en aquest instant, l'esperit combatiu que travessa la plantilla. Després d'atendre la trucada, Francisco continua rememorant: “Quan vaig entrar hi havia uns 100 vehicles solament per a repartir a la resta de l'illa. A l'oficina tot era a mà. Hi havia unes 40 o 60 persones només per a fer nòmines i factures. I a la fàbrica, doncs un centenar”. Mentre ho explica, dirigeix la seva mirada cap a les línies de producció que coneix des de jove i llança un desig que condensa el sentir de tota la plantilla: “Tant de bo pugui complir els 50 anys en Agama”.