LLEGIR EN CASTELLÀ
L'Indi s'arrulla als braços de Fernando mentre el fotògraf prem l'obturador. Està sent tractada per una peritonitis secundària. Al cap d'una estona, altres gossos apareixen a la consulta. “Com segueix la Luna? Ja menja millor?”, pregunta un dels veterinaris. En aquesta clínica de Palma, la confiança s'ha construït a base de tracte i proximitat més que amb marques o campanyes de màrqueting. Però aquest model de veterinari de barri, el de tota la vida, es trontolla des de fa alguns anys: multinacionals i fons d'inversió internacionals han posat els ulls al sector mitjançant l'adquisició de clíniques que, fins ara, eren refugi de professionals independents. “Ells et diuen que t'aporten moltes coses, però no per la salut dels animals ni pel bé dels veterinaris. Al final, el seu interès és econòmic: volen fer-se amb un negoci al qual consideren que li poden treure més rendibilitat que nosaltres”, comenta Fernando Mir, propietari de la clínica veterinària Sant Fernando, fundada el 1980. Mir ha escoltat les ofertes de diversos grups, però fins al moment les ha rebutjat.
La transformació és silenciosa, encara que profunda. I és que el sector veterinari s'ha convertit en un cobejat -i lucratiu- nínxol de negoci per a aquests conglomerats, atrets per unes xifres de facturació que, igual que el nombre de llars amb mascota, no aturen de créixer. El 2024, els ingressos del sector a Espanya van ascendir a 2.853 milions d'euros, un 9,2% més que l'any anterior (el que suposa un 0,18% del PIB), d'acord a les dades que gestionen l'Associació Madrilenya de Veterinaris d'Animals de Companyia (AMVAC) i l'Associació Espanyola de la Indústria i el Comerç del sector de l'Animal de Companyia (AEDPAC). L'últim informe elaborat per ambdues entitats revela que hi ha 7.021 clíniques veterinàries registrades a tot el territori nacional, cadascuna de les quals ingressa una mitjana de 406.334 euros anuals. En total, aquests centres van generar uns 44.500 llocs de feina directes (un 1,2 % més respecte a 2023) i més de 356.000 indirectes.
Es tracta d'unes xifres que reflecteixen el pes econòmic i social de les mascotes en l'àmbit familiar: més del 45% de les llars espanyoles compta amb animals de companyia. Actualment, estan censats més de 9,3 milions de gossos i més de 6 milions de gats, als quals se sumen prop de 10,7 milions d'altres espècies. Sis mascotes per cada fill menor de quatre anys, segons el Registre d'Identificació d'Animals de Companyia (REIAC).
Més del 45% de les llars espanyoles compta amb animals de companyia. En l'actualitat, estan censats més de 9,3 milions de gossos i més de 6 milions de gats, als quals se sumen prop de 10,7 milions d'altres espècies. Sis mascotes per cada fill menor de quatre anys
L'atractiu per a aquests fons és, per tant, evident. No obstant això, encara que aquesta concentració permet dur a terme millores en equipament i gestió, també planteja reptes: què succeeix amb el professional veterinari? què passa amb la qualitat del servei? “Estem veient com es passa de la consulta familiar a estructures corporatives que responen a la lògica del capital privat”, resumeix una veterinària mallorquina que prefereix mantenir l'anonimat: “Això pot tenir avantatges, però també riscos per als qui treballem al sector”. Mentre alguns veuen en aquestes operacions una oportunitat de modernització i expansió de serveis, altres adverteixen sobre els riscos de concentració, pèrdua de control local i manca d'informació pública sobre el destí final dels beneficis i la propietat real de les clíniques.
No en va, l'impacte de les adquisicions per part de grans grups va més enllà de la propietat: Unavets, VetPartners, AniCura o Evidensia -que, al seu torn, conformen una complexa xarxa de societats interposades- controlen centenars de clíniques a Espanya, però, darrere d'elles, s'amaguen fons com Oaktree Capital Management, BC Partners o Meridia Private Equity, la transparència dels quals pel que fa a estructura societària, domicilis fiscals i destí de beneficis es caracteritza per una notable opacitat.
Unavets, VetPartners, AniCura o Evidensia -que, al seu torn, conformen una complexa teranyina de xarxes empresarials- ja controlen centenars de clíniques a Espanya. Darrere d'elles s'amaguen fons com Oaktree Capital Management, BC Partners o Meridia Private Equity, la transparència del qual pel que fa a estructura societària, domicilis fiscals i destí de beneficis es caracteritza per una notable opacitat
Segons l'informe sectorial elaborat per AMVAC el 2023, el 5% de les clíniques espanyoles pertanyien, a finals de 2022, a grans corporacions, que aportaven el 18% de la facturació total. Encara que el percentatge és encara minoritari, les previsions del sector apunten a què la tendència podria accelerar-se en els pròxims anys: el 2030, segons AMVAC, el 41% de consultes i hospitals estaran en mans de grans grups.
Els grans holdings presents a Espanya
elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb alguns dels veterinaris les clíniques dels quals han estat absorbides per aquests holdings per preguntar-los com ha estat el seu procés d'adaptació. No obstant això, lluny de decidir ells mateixos al respecte, deriven la possibilitat d'entrevistar-los o de sol·licitar-ne informació a la pròpia empresa que les ha comprat. És el cas de la clínica Aragó de Palma, un dels centres veterinaris de referència a Palma. El seu propietari respon a la petició d'aquest diari derivant-la a l'agència de comunicació que centralitza la relació entre els mitjans de comunicació i AniCura Espanya. Després de traslladar la consulta a aquesta agència, assenyalen el seu interès per conèixer, abans d'oferir una resposta, l'enfocament del reportatge i per les preguntes que se li formularan al propietari de la clínica. Finalment, responen que l'entrevista, “per tema d'horaris, no serà possible”. Asseguren, així mateix, que “la persona autoritzada com a portaveu” d'AniCura tampoc està disponible.
AniCura Spain Holding S.L.U és un dels grans grups que ha irromput amb força a Espanya. Amb el propòsit de brindar una “millor assistència veterinària” i “major tranquil·litat a milions de propietaris de mascotes”, va iniciar la seva marxa el 2011 mitjançant una primera fusió d'hospitals veterinaris als països nòrdics. A l'actualitat, compta amb gairebé 500 clíniques a 15 països europeus, 49 d'elles a Espanya i Portugal: Anicura Aitana Centres Veterinaris, Anicura Albea, Anicura Marina Alta, Anicura Mediterrani Hospital Veterinari, Anicura Hospital Veterinario Valencia Sur, S.L.U., Anicura Vetamic Veterinaris, Anicura Aragó Hospital Veterinari... La llista sembla interminable.
No obstant això, abans de culminar aquest procés d'expansió, ja s'havien produït moviments financers que ofereixen una idea del creixent flux internacional d'inversió cap al mercat veterinari europeu. D'acord a dades registrals consultades per aquest mitjà, el juliol de 2020 la socimi Meridia Capital Partners va invertir a la plataforma d'hospitals veterinaris Vetsum, que, dos anys després, l'abril de 2022, va vendre la seva participació majoritària a AniCura Group per 105 milions d'euros. AniCura és, al seu torn, filial de Mars Veterinary Health, divisió veterinària de la multinacional nord-americana Mars Incorporated. Aquesta arquitectura esglaonada, composta per una matriu internacional, societats holding i filials operatives, dilueix la traçabilitat pública sobre qui pren les decisions, com es fixen els preus, quins són els fluxos financers o cap a on es dirigeixen els beneficis.
“Ara visc molt més tranquil”
Una altra de les grans firmes que ha irromput al sector veterinari d'Espanya és IVC Evidensia, anunciada a la seva web com la companyia d'atenció veterinària més gran d'Europa -“Invertim en la nostra gent, instal·lacions i processos per oferir excel·lència clínica”, assenyalen-. Creada el 2012 a partir de la fusió d'una vintena de clíniques i hospitals veterinaris de Suècia, va ser adquirida el 2014 pel fons d'inversió EQT Private Equity -que el 2024 es va fer amb el 80% del portal immobiliari Idealista-. El 2017, Evidensia es va fusionar amb Independent Vetcare (IVC), que, al seu torn, havia estat impulsada el 2011 al Regne Unit i, igual que aquella, havia estat adquirida per EQT el 2016. El 2021, IVC Evidensia va rebre una inversió del fons sobirà d'Abu Dhabi Mubadala Investment Company de 497 milions de dòlars, tal com va informar Forbes Middle Est, dirigits a impulsar la seva expansió europea, convertint-se així en un dels actors principals de la transformació del mercat veterinari. Actualment, està present a 12 països i compta amb 1.600 clíniques.
Una de les clíniques que aquest grup ha absorbit a Balears és l'Hospital Canis, fundat el 2014, més de 50 anys després que comencés a funcionar com a clínica veterinària. El 2023 va ser adquirida per IVC Evidensia Espanya a través d'Evidensia Assets S.L. elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb els propietaris del centre, però no ha obtingut resposta. Tampoc per part d'Evidensia, amb la qual aquest mitjà s'ha posat en contacte per poder contrastar amb algun dels seus responsables les informacions sobre els pros i contres d'aquest tipus d'adquisicions. Sí que ha accedit a comentar el seu cas Manu Ruiz, qui el 2008 va fundar La Ribera Veterinaris. Quinze anys després, el 2021, el centre clínic va ser absorbit per Evidensia. A la Platja de Palma, on té la seva consulta, Ruiz es mostra satisfet d'haver venut la seva clínica perquè “volia fer de veterinari”: “Estava cansat de la part administrativa, m'estressava, m'avorria. Ara visc molt més tranquil en aquest sentit”.
Encara que reconeix que “no hi ha situació perfecta”, aquest veterinari assenyala que, després de 15 anys al capdavant de la clínica, no volia veure's “lligat a ella per a tota la vida”. Són quatre veterinaris els qui treballen a la consulta i assegura que, en el seu cas, els serveis que ofereix i els preus s'han mantingut “exactament igual que abans”: “A nivell clínic, aquests grups no s'hi fiquen. Són gestors, cadascú està en el seu camp”.
Sobre el procés d'adaptació, assenyala que s'ha dut a terme de forma gradual: “L'adaptació no és senzilla perquè la clínica és el teu nadó i has seguit els teus propis criteris. El sistema és diferent, però no te'l posen complex”. Pel que fa a canvis, assenyala que a l'hora de comprar medicaments, “si abans els adquiries on fos, ara és en un lloc concret”. A més, destaca que el fet de pertànyer a un grup permet que hi hagi col·laboracions i interaccions entre els diferents centres per poder intercanviar experiències. Ruiz reconeix que ara treballa “amb més tranquil·litat”: “Sé que tots cobraran a final de mes, i, si agafes una baixa, la cobres. No me'n penedeixo, era el que volia. Nosaltres no som empresaris, som veterinaris”.
Unavets Group és un altre dels grans grups presents al sector veterinari a Espanya. Es troba recolzat pel megafons nord-americà Oaktree Capital Management, que compta amb múltiples branques, bona part d'elles a les Illes Caiman -entre altres àmbits, gestiona, segons Infolibre, gairebé la meitat dels habitatges del pla de lloguer d'Isabel Díaz Ayuso-. El 2023 va adquirir vuit noves clíniques a Espanya, assolint així les 57. També compta amb 49 a Portugal i una a Gibraltar. Un any abans, Unavets havia anunciat l'obtenció de 116 milions d'euros procedents dels fons d'Ares Management Credit amb l'objectiu de destinar-los al finançament de futures adquisicions i despeses de capital, continuar amb les compres i inversions de negocis adjacent i, en menor mesura, refinançar els seus deutes. L'operació va comptar amb l'assessorament de Houlihan Lokey, banc d'inversió especialitzat en reestructuracions de deutes d'entitats en dificultats.
Vedivet, VetPartners, Mivet... La llista de corporacions que, juntament amb AniCura, IVC Evidensia i Unavets, han irromput al mercat veterinari espanyol reflecteix, en el fons, una tendència global, la de la financiarització de sectors professionals tradicionals on fons d'inversió i capital privat es converteixen en actors determinants. No només això. També mostra com els interessos de grans inversors internacionals poden modificar el funcionament d'un mercat fins aleshores eminentment local i familiar. Per a això, les grans empreses han anat creant estructures centralitzades dirigides a implementar polítiques corporatives i uniformar la gestió de tots els seus centres, externalitzant al seu torn les seves polítiques de màrqueting.
Sé que tots cobraran a final de mes, i si agafes una baixa, la cobres. Estava cansat de la part administrativa, m'estressava, m'avorria. Ara visc molt més tranquil en aquest sentit
“Prefereixo mantenir la clientela contenta”
A Balears, amb el seu creixement de la renda per càpita, el seu elevat percentatge de població estrangera i les seves altes taxes de tinença de mascotes, el desembarcament d'aquests grups no es va fer esperar. Amb tot, Fernando Mir és un dels veterinaris que resisteixen als tentacles d'aquestes multinacionals. Des de la seva clínica ubicada a l'Avinguda Sant Fernando, a Palma, explica que li han “tantejat”, però que no ha arribat a “parlar de diners” perquè “ja des d'un principi” no li “ha interessat”. Encara que assegura no tancar les portes a ningú, assenyala que, en aquests moments, no és una opció “interessant”: “És una cosa que depèn de la política i la visió de cadascú. Per a mi, el fet de ser independents i no pertànyer a un grup em permet més mobilitat pel que fa a decisions, fer el que jo consideri i créixer una miqueta a poc a poc el que hagi de créixer. Amb més de 40 anys, hi ha força gent que coneix la clínica i sap com funcionem”, subratlla.
Mir lamenta que, mitjançant aquestes adquisicions, també s'estiguin perdent les petites empreses destinades a la veterinària, alhora que reflexiona sobre el que suposa que un gran grup absorbeixi una clínica. “Tu ets un empleat més. Et premien pels teus beneficis, però no és el mateix. Ells mateixos [els grups] fan rànquings del que has facturat, del que no, o sigui, que és purament monetari. Potser per a certs hospitals no serà un problema”, afirma, assenyalant que, si el grup comprador estableix la necessitat d'assolir uns mínims de benefici, “el que haurà de fer la clínica és augmentar els preus per intentar arribar-hi”. “La raó principal per la qual molts propietaris venen és perquè volen deixar anar responsabilitats amb totes les conseqüències que suposa per a la clínica. Però a mi m'interessa més mantenir la clientela contenta”, conclou.
Per a mi, el fet de ser independents i no pertànyer a un grup em permet més mobilitat pel que fa a decisions, fer el que jo consideri i créixer una miqueta a poc a poc el que hagi de créixer. Amb més de 40 anys, hi ha força gent que coneix la clínica i sap com funcionem
A l'arxipèlag hi ha registrades 193 clíniques veterinàries, segons dades del Col·legi Oficial de Veterinaris de Balears (Covib). De totes elles, 20 clíniques, consultoris i hospitals han estat adquirits per grans empreses. “Els fons busquen territoris on el tiquet mitjà sigui alt, els costos laborals, assumibles, i la demanda, estable. Balears compleix amb tots aquests requisits”, explica una font del sector a les illes. La vicesecretària del Covib, Ana Sancha, assenyala per part seva a elDiario.es que, normalment, “el que fan aquests grups és comprar un hospital veterinari i, en paral·lel, clíniques o centres perifèrics que abasten de productes a aquest hospital”. Es tracta d'un model que, subratlla, va començar a implantar-se a Anglaterra fa 20 anys: “Això ja ve d'anys enrere, van irrompre a Espanya i ara estan començant a expandir-se a Sud-Amèrica”. Sobre les raons, assenyala que s'interessen per un mercat en què “els animals petits estan en auge”. “Cada vegada hi ha més i veuen en això una inversió assegurada”, abunda.
Els fons busquen territoris on el tiquet mitjà sigui alt, els costos laborals, assumibles, i la demanda, estable. Cada vegada hi ha més animals petits i veuen en això una inversió assegurada
Deixar de ser 'gestor', però assumir certes condicions
Sancha subratlla que la societat ha canviat, igual que la normativa i el propi treball dels veterinaris: “Ara hi ha noves especialitats. Tenim molta càrrega burocràtica i hi ha molta pressió administrativa. Llavors, si algú s'ofereix a comprar-te la clínica, tu pots dedicar-te a ser veterinari. De fet, recordo que a la carrera feia economia, però no t'ensenyaven a gestionar”. En aquesta línia, recalca que es tracta d'un sector en el qual “es generen molts diners, però no saps com manejar aquesta rendibilitat”: “La societat ara busca que estiguis constantment a Instagram, a les xarxes socials. Això és una cosa que alguns propietaris prefereixen deixar en mans de grups perquè ho gestionin mentre a ells els deixen ser veterinaris. Som un col·lectiu molt vocacional i molt poc de gestió”, conclou.
La societat ara busca que estiguis constantment a Instagram, a les xarxes socials. Això és una cosa que alguns propietaris prefereixen deixar en mans de grups perquè ho gestionin mentre a ells els deixen ser veterinaris. Som un col·lectiu molt vocacional i molt poc de gestió
Centrar-se en el treball clínic sense haver d'assumir la gestió del negoci, el control de despeses o la negociació amb proveïdors, a més de l'estabilitat laboral i econòmica, és de fet un dels components amb què molts veterinaris somien a l'hora de decidir integrar-se en una xarxa d'aquestes característiques, que, a més, els permet accedir a equipaments diagnòstics avançats, laboratoris propis o sistemes digitals compartits. No obstant això, molts propietaris decideixen fer-se enrere degut a les condicions que, a canvi, han d'assumir. En alguns casos, tal com ha comprovat aquest diari, l'adquisició es condiciona al fet que l'antic propietari continuï a la clínica durant dos o tres anys com a empleat o director clínic, el que garanteix al grup comprador la continuïtat del negoci i del personal. Durant aquest temps, han de complir, a més, objectius de rendiment -vendes, nombre de consultes, ràtios de facturació per pacient-. En algunes compravendes s'inclouen també clàusules de no competència que, durant diversos anys, els impedeix obrir una altra clínica a la mateixa zona per evitar el 'robatori' de clients.
Molts propietaris decideixen fer-se enrere en la venda de les seves clíniques degut a les condicions que han d'assumir: han de complir certs objectius de facturació, continuar com a empleats o directors clínics durant un determinat període de temps i fins i tot acceptar clàusules de no competència que, durant diversos anys, els impedeix obrir una altra clínica a la mateixa zona per evitar el 'robatori' de clients
Altres professionals que prefereixen mantenir-se en l'anonimat assenyalen que, un cop integrada, la clínica pot patir canvis en l'estructura de preus, com en el cas de les proves diagnòstiques o els serveis complementaris, o ha d'acceptar plans de fidelització i assegurances lligats a la xarxa del grup. En molts dels casos, el comprador imposa estàndards de marca, software de gestió, política de preus i proveïdors. En alguns casos, el nom de la clínica continua sent el mateix, per raons comercials, però el control operatiu acaba passant al grup.
Fernando, com altres veterinaris, prefereix seguir al capdavant de la Clínica Sant Fernando, conscient de la dificultat de competir amb la capacitat de màrqueting o d'inversió d'un grup, però tranquil a l'hora de treballar i continuar tractant els seus pacients amb la proximitat de sempre, com l'Indi, que dorm sobre la manta que li ha preparat. La gosseta a penes s'immuta quan el veterinari torna a entrar per revisar el seu sèrum. No hi ha rastre d'inversors, holdings ni fons de capital risc: només el pols tranquil d'una clínica que encara funciona amb noms propis. Un model que, a poc a poc, va cedint terreny sense fer soroll, impulsat per un capital que veu en cada mascota un client potencial, i en cada clínica, una oportunitat de negoci.