Una empresa sense rostre i amb seu 'fantasma': un holding alemany obre la batalla per les places turístiques a Mallorca
LLEGIR EN CASTELLÀ
Expectants, desenes d'empreses, promotors i inversors aspiren a obtenir una de les 500 noves places de lloguer turístic ofertades en edificis protegits o catalogats com a Béns d'Interès Cultural (BIC) de Mallorca. Segueixen de prop la convocatòria, conscients que aquestes llicències poden determinar la viabilitat dels seus projectes en un mercat limitat que ha disparat el valor econòmic d'aquest tipus d'autoritzacions. Despatxos d'advocats i gestories aprofiten l'ocasió per publicar guies sobre com participar en el procediment i oferir-los el seu assessorament: “Es tracta d'una fita especialment rellevant, ja que durant els últims anys la possibilitat d'obtenir noves places ha estat condicionada per una moratòria en matèria d'establiments turístics”, assenyala un dels bufets a la seva web. Una consultora d'alt standing posa fins i tot preu a cadascuna d'aquestes places: 3.500 euros.
Tanmateix, la decepció no triga a arribar: les fallades tècniques registrades en el sistema telemàtic del Consell de Mallorca, responsable de la convocatòria, obliguen a suspendre i finalment anul·lar el procediment, frustrant les expectatives dels qui confiaven a accedir a una de les cobejades llicències del sector del lloguer vacacional. El sistema telemàtic de la Borsa d'Allotjaments Turístics ha col·lapsat i, amb això, ha obert les portes a la batalla judicial.
La primera promotora a recórrer l'anul·lació, produïda el passat mes de setembre, no ha estat un petit propietari. Després del recurs, publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), figura una societat aparentment domiciliada a Palma, Sa Talaia Gestión SL, que està al seu torn participada al 100% per un holding patrimonial amb seu a Ludwigshafen (Alemanya), 4L4M Beteiligungen GmbH. Es tracta d'una estructura empresarial dedicada a la gestió d'actius amb el focus posat, sobretot, en l'explotació de bens immobles. No és un cas aïllat. A Mallorca, nombroses empreses operen com a filials operatives de grups alemanys, suïssos o britànics, un model habitual en la inversió immobiliària transnacional atès que permet canalitzar capital cap a territoris amb alta rendibilitat turística.
Una seu 'fantasma'
En concret, 4L4M Beteiligungen GmbH respon a un esquema habitual en la inversió immobiliària alemanya. Beteiligungen significa participacions: el seu objecte social no és operar hotels ni anunciar habitatges al consumidor final, sinó posseir i gestionar actius a través de filials. En ocasions, els empresaris empren la fórmula GmbH -l'equivalent germànic de les societats limitades- per optimitzar la fiscalitat de dividends, gestionar el possible risc patrimonial de les seves societats i agrupar inversions fora del país on s'exploten els actius. En el cas de Sa Talaia Gestión SL, aquesta figura en els distints registres empresarials com a filial operativa de 4L4M Beteiligungen GmbH, l'administrador de la qual, Joachim Frank Franz Hermann Lampert, apareix vinculat a ambdues. El Registre Mercantil (Borme) la reflecteix com a empresa dedicada l'activitat de promoció i lloguer de béns immobiliaris.
En no comptar amb web pròpia ni amb telèfons o correus electrònics visibles, elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb aquesta societat personant-se en l'adreça en la qual apareix domiciliada d'acord al Borme, en ple casc històric de Palma, una de les zones més tensionades per l'expansió del lloguer turístic en paral·lel a l'imparable encariment de l'habitatge per a residents. Després de cridar al timbre en diverses ocasions, ningú respon. El domicili social de Sa Talaia Gestión SL coincideix, a més, amb un despatx jurídic en el qual exerceixen professionals que figuren com a administradors concursals, apoderats o representants en distintes societats radicades a les illes –cap d'elles Sa Talaia–. Tampoc ningú contesta en cridar als telèfons que apareixen a la placa d'aquest bufet col·locada a la façana.
A l'agost de 2024, Sa Talaia Gestión figurava com a promotora d'un habitatge unifamiliar aïllat amb piscina en sòl rústic a Sant Llorenç des Cardassar, segons els plànols tècnics del projecte analitzats per aquest mitjà. Es tracta d'una vil·la amb làmina d'aigua de més de 34 metres quadrats, annex, soterrani i garatge: un perfil d'immoble que encaixa plenament en el mercat de lloguer vacacional de gamma mitjana-alta. CompanyHouse mostra, a més, altres empreses integrades a la xarxa dels Lampert, com WHH Hotel- und Gaststättengesellschaft mbH, Immola Verwaltungs-GmbH, Rala GmbH & Co. KG, que composen un grup amb diverses societats patrimonials i hoteleres. No totes tenen presència a Mallorca, però confirmen que el holding opera a través de múltiples vehicles.
Porta d'entrada del capital estranger
En declaracions a elDiario.es, Eduard Vila, advocat especialitzat en matèria d'habitatge i mercat immobiliari, subratlla que l'auge del lloguer turístic ha obert una nova via d'entrada per a inversors internacionals que, dècades enrere, tenien més difícil accedir al sector turístic, dominat per les grans cadenes hoteleres locals. A diferència del model hoteler tradicional, que exigeix grans inversions i una presència empresarial visible, l'explotació d'habitatges permet operar mitjançant societats limitades i estructures patrimonials més flexibles, sovint amb menor exposició pública. “Moltes vegades es munten empreses locals com a pantalla perquè sigui més complicat saber si darrere hi ha una família que té 50 pisos o és una empresa que amb 50 accionistes”. Quan això ocorreix, incideix, “ja no estem parlant de viure del lloguer turístic, sinó d'un negoci empresarial amb repartiment de dividends”.
Moltes vegades es munten empreses locals com a pantalla perquè sigui més complicat saber si darrere hi ha una família que té 50 pisos o és una empresa que amb 50 accionistes. Ja no estem parlant de viure del lloguer turístic, sinó d'un negoci empresarial amb repartiment de dividends
L'advocat apunta, així mateix, al desavantatge competitiu que això suposa per als operadors locals, en tractar-se d'inversions estrangeres d'alta capacitat econòmica amb les quals “és molt difícil competir”. I subratlla: “El que no van aconseguir en intentar comprar i gestionar hotels, ara ho estan fent amb el lloguer vacacional”, al·ludint així al desembarcament del capital internacional en el negoci del lloguer vacacional, un àmbit més accessible i menys concentrat que el sector hoteler tradicional. I sentencia: “El que no van aconseguir en intentar comprar i gestionar hotels, ara ho estan fent amb el lloguer vacacional”.
La impugnació de la convocatòria de places no és un gest menor: les places turístiques són un recurs limitat a les Balears i la seva assignació determina la possibilitat d'explotar legalment habitatges per a llogar de curta durada. En un context de contenció a causa de la creixent saturació turística, cada plaça equival a un golós actiu econòmic. El recurs presentat per Sa Talaia introdueix un element rellevant: la defensa judicial d'interessos immobiliaris amb el suport de capital estranger enfront de decisions regulatòries insulars. No es tracta només d'una discrepància administrativa, sinó d'un pols entre política pública i estructures d'inversió.
A diferència del model hoteler tradicional, que exigeix grans inversions i una presència empresarial visible, l'explotació d'habitatges permet operar mitjançant societats limitades i estructures patrimonials més flexibles, sovint amb menor exposició pública
La judicialització com a eina empresarial
La utilització de societats estrangeres com a titulars formals de béns no és nova als tribunals espanyols. A través de distintes resolucions consultades per aquest periòdic, l'Audiència Provincial de Madrid i el Tribunal Suprem han analitzat el paper de mercantils constituïdes sota la forma alemanya Beteiligungen GmbH i que reclamaven la propietat de participacions socials i diversos immobles embargats a Espanya. Els magistrats van examinar si tals mercantils eren propietàries reals dels béns o si actuaven com a estructures intermèdies per ocultar el titular efectiu.
En una sentència de 2009, l'Audiència de Madrid va desestimar la demanda interposada per Waldimmob Beteiligungen GmbH i Ibhan Handels & Beteiligungs GmbH, que al·legaven ser propietàries de la majoria de les participacions d'una empresa espanyola i, juntament amb aquesta, reclamaven la titularitat de diversos immobles embargats per cobrir responsabilitats derivades d'un procés penal. La sentència, tanmateix, va determinar que no havien provat l'adquisició real dels béns i que les operacions podien constituir “meres aparences jurídiques creades per ocultar la titularitat real” dels actius. Posteriorment, el Suprem va aplicar la doctrina de l'aixecament del vel societari, un mecanisme que permet ocultar la personalitat jurídica del beneficiari quan s'utilitza per encobrir frau o abús.
Tot i que aquests procediments no guarden relació directa amb Sa Talaia Gestión SL ni amb 4L4M Beteiligungen GmbH, il·lustren un criteri consolidat: les estructures societàries internacionals són legals, però poden convertir-se en instruments d'opacitat quan separen la titularitat formal del control econòmic real.
El debat sobre qui controla el model
En els últims anys, el lloguer turístic s'ha convertit en una peça central del model turístic balear. El Consell de Mallorca va fixar fa diversos anys, a través del Pla d'Intervenció d'Ambients Turístics (PIAT), un sostre de 430.000 places turístiques, de les quals unes 115.000 corresponen a habitatges vacacionals. L'objectiu d'establir aquest límit passava per fer front a la saturació que afecta l'illa, colpejada en els últims anys per la massificació, la sobreconstrucció i la degradació de l'entorn. L'any passat, el llavors conseller de Turisme, Marcial Rodríguez, va plantejar la possibilitat de rebaixar el sostre a les 412.000 places (308.000 tradicionals i 104.000 de lloguer turístic). Tanmateix, la institució insular, governada per PP i Vox, descarta ara procedir a aquesta disminució.
El passat mes d'agost, amb Rodríguez encara com a conseller, una anàlisi pionera del Consell de Mallorca va detectar que el 39,5% de l'oferta turística en estades vacacionals que s'oferta en plataformes comercialitzadores no està registrada ni compta amb nombre de llicències en els registres oficials de la institució insular, per la qual cosa opera de forma il·legal. L'estudi projectava que, d'una mitjana mensual de 20.204 publicacions analitzades, 7.978 (relatives a 42.342 places turístiques) es corresponen amb immobles que no compten amb cap mena de control ni garanties i funcionen en competència deslleial amb qui compleixen la normativa.
L'associació Habtur, que agrupa propietaris d'habitatges turístics a les Balears, ha denunciat en reiterades ocasions un tracte desigual respecte a altres operadors del sector. L'organització critica l'enduriment de les limitacions al lloguer vacacional enfront d'altres modalitats turístiques, la qual cosa, a parer seu, genera inseguretat jurídica i redueix el valor econòmic de les llicències.
Les entitats socials, per la seva banda, recriminen que l'auge del lloguer vacacional, juntament amb l'especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i l'aviditat dels fons voltor, ha disparat els preus de l'habitatge, provocant que nombrós resident es vegin expulsats dels seus barris a conseqüència de la imparable gentrificació. No en va, molts propietaris prefereixen llogar a turistes a curt termini per obtenir major rendibilitat, la qual cosa ha agreujat l'escassetat d'habitatge disponible per als ciutadans locals i ha provocat la pèrdua d'identitat dels barris.