El ferreret, el gripauet en perill d'extinció que habita en torrents inaccessibles per fugir dels depredadors

El ferreret (Alytes muletensis) és un petit amfibi anur, una espècie endèmica de Mallorca. Es tracta d'una de les espècies de gripaus més petites del món, ja que només pot assolir una longitud màxima de quatre centímetres. No es troba a la resta d'illes de l'arxipèlag balear. A Menorca, on només se n'han trobat restes fòssils, es va extingir després de la colonització humana, que hi va introduir depredadors que el van exterminar. L'espècie va ser descrita científicament l'any 1977 a partir de restes fòssils i, tres anys més tard, se'n van localitzar exemplars vius a la Serra de Tramuntana (Mallorca).

Ara, després de l'alliberament de 268 exemplars en dos punts de la principal serralada de les Illes Balears, l'objectiu és reforçar la conservació de l'espècie. Aquest massís –el cim més alt del qual és el Puig Major, amb 1.445 metres d'altitud– és patrimoni de la humanitat de la UNESCO des del 2011 i acull els tres grans embassaments de l'illa: Cúber, Gorg Blau i el pantà militar destinat a la base del Puig Major, de dimensions més reduïdes.

“La primera reproducció del ferreret es va aconseguir l'any 1982, cinc anys després que es descobrís l'espècie”, explica a elDiario.es Irene Garneria, tècnica del Servei de Protecció d'Espècies –organisme que depèn de la Conselleria de Medi Natural–. “Es va dur a terme en captivitat i, posteriorment, es van introduir exemplars en torrents i basses, normalment a la Serra de Tramuntana”, afegeix Garneria. Actualment, l'espècie està catalogada en perill d'extinció al Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades.

Espècie en declivi

Tot i que les poblacions han disminuït en els darrers anys, els tècnics del Servei de Protecció d'Espècies continuen treballant amb el pla de conservació (2025-2030), elaborat per la Conselleria de Medi Natural del Govern, que inclou com a objectius conservar les poblacions, crear nous punts de reproducció, avaluar-ne l'estat sanitari, controlar els depredadors, millorar el coneixement de l'espècie, entre d'altres.

La pell del ferreret presenta una gran varietat de coloracions, que van dels tons bruns als groguencs i verdosos, amb nombroses taques fosques irregulars distribuïdes per tot el cos. Es caracteritza pels seus grans ulls foscos, que evidencien el seu comportament nocturn, i per les llargues extremitats, que l'ajuden a enfilar-se per les roques. Aquesta adaptació li ha permès sobreviure en un entorn tan exigent com el seu. Aquesta habilitat és molt poc freqüent entre els amfibis continentals emparentats, que són principalment excavadors. Els científics interpreten aquesta característica com una adaptació al medi insular, abrupte i calcari de Mallorca.

El ferreret es caracteritza per la gran varietat de coloracions que presenta, pels seus grans ulls foscos, que evidencien el seu comportament nocturn, i per les llargues extremitats, que l'ajuden a enfilar-se per les roques

Entre les amenaces, destaquen depredadors com la serp d'aigua (Natrix maura) i la granota verda (Pelophylax perezi). La serp d'aigua ocupa, de fet, les zones baixes dels mateixos torrents on viu aquest petit amfibi, fet que dificulta que s'hi pugui establir amb facilitat. Els estudis paleontològics mostren que el ferreret, abans de l'arribada dels humans, ocupava una gran part de Mallorca. Tanmateix, la introducció d'espècies que mai no havien existit a l'illa, així com d'altres depredadors, va provocar la desaparició de les seves poblacions, tal com va passar a Menorca, on es va extingir.

Hi ha altres amenaces derivades de l'activitat humana, com la creixent pressió sobre els recursos hídrics de l'illa per satisfer el consum humà; l'augment de la presència de visitants a conseqüència de l'auge del turisme rural; la captura il·legal d'exemplars amb finalitats de col·leccionisme, i la detecció recent de contaminants procedents de plantes embotelladores.

El ferreret ocupava una gran part de Mallorca abans de l'arribada dels humans, que van introduir espècies foranes i en van provocar la desaparició a Menorca. També es veu afectat per altres activitats humanes, com la creixent pressió sobre els recursos hídrics, el turisme rural o la captura il·legal d'exemplars

Segons els registres disponibles, se sap que el ferreret va arribar a estar distribuït per tota l'illa de Mallorca. Garneria explica que se n'han trobat restes fòssils a Manacor, Esporles, Sóller, Capdepera… Tanmateix, els depredadors van colonitzar els cursos d'aigua on vivia el ferreret, obligant-lo a refugiar-se als torrents més abruptes i inaccessibles de la Serra de Tramuntana. Això demostra, segons l'experta, que el ferreret també vivia en molts altres indrets de l'illa. “Amb l'arribada de depredadors com la serp d'aigua, el ferreret s'ha vist arraconat a zones de molt difícil accés per al seu principal depredador, com les de la Serra de Tramuntana”, lamenta.

Amb l'arribada de depredadors com la serp d'aigua, el ferreret s'ha vist arraconat a zones de molt difícil accés per al seu principal depredador, com les de la Serra de Tramuntana

L'arribada de l’os rentador

Al problema relacionat amb els depredadors esmentats cal afegir-n'hi un altre: la presència de l’os rentador (Procyon lotor), que ja comença a ser observat a l'hàbitat del ferreret. “Sabem que, en el futur, podria representar un perill si aquesta espècie localitza els punts on es reprodueix el ferreret, perquè és un animal que acostuma a alimentar-se dins l'aigua”, argumenta Garneria.

Garneria assenyala que el ferreret es podria establir en molts altres indrets de l'illa si trobés llocs on es pogués reproduir. Tanmateix, la presència de depredadors ho impedeix. En aquest sentit, la tècnica assegura que la població actual és “molt petita”. “Fins ara havíem arribat a comptar un màxim de 40.000 larves, i ara en tenim unes 10.000”, explica. La tècnica precisa que, actualment, “només hi ha uns quants milers d'individus adults”. “Petits problemes, com l'arribada d'un depredador o una malaltia, poden provocar-ne la desaparició molt ràpidament”, adverteix. Des d'aleshores, el control sanitari forma part del pla de recuperació de l'espècie.

La població actual és ‘molt petita’, en paraules de Garneria: ‘Fins ara havíem arribat a comptar un màxim de 40.000 larves, i ara en tenim unes 10.000. Petits problemes, com l'arribada d'un depredador o una malaltia, poden provocar-ne la desaparició molt ràpidamente’

Un fong va amenaçar l'espècie

Una altra de les amenaces que ha patit aquest amfibi endèmic de les Balears va ser la detecció, l'any 2005, del fong quítrid (Batrachochytrium dendrobatidis) en algunes poblacions. Aquest fong és el responsable de la quitridiomicosi, una malaltia que ha provocat la desaparició de poblacions d'amfibis arreu del món. “No els permet completar la metamorfosi i, per tant, moren”, explica la tècnica, que afegeix que, si la malaltia hagués avançat, hauria calgut catalogar l'espècie en perill crític d'extinció. Com que hi ha tan pocs individus, “una situació així pot arribar a ser molt preocupant”, argumenta. Tot i això, la tècnica aclareix que aquesta no és la situació actual i que, encara que la tendència de les poblacions “és lleugerament decreixent”, no es pot considerar que estigui variant de manera significativa.

D'altra banda, Garneria explica que, en els darrers anys, s'ha detectat que, si plou poc just abans de l'època de reproducció, les poblacions del ferreret disminueixen. Aquesta espècie necessita aigua per reproduir-se i que els seus hàbitats, com les basses o els torrents, mantinguin un cabal suficient. “Per tant, quan plou quatre mesos abans del període de reproducció és quan s'obtenen els millors resultats”, afirma. La tècnica afegeix que el canvi climàtic afecta més pel que fa al règim de pluges que no pas a l'augment de les temperatures.

El ferreret necessita les pluges

L'aigua és essencial per al desenvolupament del ferreret. Els torrents de muntanya de Mallorca, tot i tenir un cabal estacional i acostumar a romandre secs durant l'estiu, conserven gorgs –petites acumulacions naturals d'aigua que es formen en rius, rierols o torrents quan l'aigua excava una depressió a la roca o al terreny– i basses als engorjats que mai no arriben a assecar-se. És en aquests indrets on els capgrossos del ferreret creixen i completen la metamorfosi.

El seguiment d'aquesta espècie s'ha dut a terme de manera ininterrompuda des de l'any 1991, fet que permet tenir la població del ferreret molt controlada. Si es detecta una davallada important de les poblacions, hi ha mecanismes per “actuar ràpidament”. Originàriament, hi havia 14 punts de reproducció, mentre que ara n'hi ha 38, segons Garneria.

Dimarts 30 de juny, la Conselleria de Medi Natural, conjuntament amb el Zoo de Barcelona, va alliberar 268 exemplars de ferreret en dos punts de la Serra de Tramuntana. Tot i les dificultats que afronta, aquesta espècie és considerada un dels grans casos d'èxit en la recuperació d'amfibis a Europa. Durant dècades només se'n coneixien restes fòssils i es pensava que aquest amfibi s'havia extingit feia uns dos mil anys. El seu redescobriment, però, va canviar completament l'estratègia de conservació de la fauna balear.