LLEGIR EN CASTELLÀ
Un grup de turistes, tots sense samarreta, passegen pel centre de Sant Antoni sota el sol implacable d’un estiu que ja acaba. Ronyonera creuada, vestit de bany i sabatilles en direcció a la pròxima festa que gaudiran durant les vacances. En la boca de cadascun d'ells, un globus que s'infla i desinfla al compàs del ritme al qual volen col·locar-se. Aconseguir-ho no és difícil. En el cor de la localitat, un altre d'aquests joves turistes empina una ampolla a la plaça de s’Era d’en Manya en les últimes raneres del punt àlgid de la temporada. Al seu hotel, que no recorda molt bé quin és quan és preguntat –pel seu estat d'embriaguesa–, té moltes unitats d'aquest material, considerat ja una droga malgrat ser un gas que es comercialitza legalment per a altres fins. Entre els més populars, recarregar els sifons utilitzats per restaurants per a muntar la nata.
En aquest últim lustre, la inhalació d'òxid nitrós per part dels visitants provinents principalment del Regne Unit i Irlanda del Nord s'ha convertit en una de les principals preocupacions del municipi, com ha declarat en diverses ocasions la regidora de Governació i Seguretat del Consistori, Neus Mateu, qui en una entrevista publicada a Diario de Ibiza va assegurar que el seu consum suposa actualment el major problema de seguretat a Sant Antoni.
L'Ajuntament li va declarar la guerra a la venda i compra del conegut com a gas del riure quan va començar a popularitzar-se a l'illa fa uns set anys i ja a l'agost de 2018 la Guàrdia Civil d'Eivissa, juntament amb inspectors de la Conselleria de Salut, van examinar cinc establiments del municipi on venien òxid nitrós de manera il·legal. Durant l'operació van intervenir, en total, més de 55.000 càpsules, al voltant de 400 dosificadors i més de 21.000 globus per al seu consum. El valor del conjunt ascendia en el mercat negre a uns 800.000 euros, com va informar en aquest moment l'institut armat a la premsa local.
Però fins ara no s'ha aconseguit erradicar la comercialització del gas del riure pels carrers i els establiments ni tampoc s'està prop d'aconseguir-lo. Per contra, les bombones que els turistes introdueixen als hotels camuflades en l'equipatge es multipliquen i suposen una càrrega extra de treball per al personal de manteniment i les cambreres de pis, que es veuen obligats a controlar i netejar les restes del seu ús. “En una ocasió varem arribar a reunir després d'un check out tants envasos –fets de metall i de contingut altament oxidant– que vam omplir amb ells dues places d'aparcament”, explica a elDiario.es el recepcionista d'un hotel de quatre estrelles de la zona de Cala de Bou (Sant Josep), un testimoni de com la situació s'ha agreujat en els darrers cinc anys.
En una ocasió varem arribar a reunir després d'un check out tants envasos -fets de metall i de contingut altament oxidant- que varem omplir amb ells dues places d'aparcament
Fabricació per al consum il·lícit
De fet, la sospita dels treballadors d'hostaleria és que els fabricants o els distribuïdors saben el que està succeint. “Ho sé perquè les mateixes bombones porten adhesius amb missatges com ‘Go Party, go fast’”, detalla el treballador: “S'estan folrant a costa de vendre una droga, perquè saben de sobres que els seus clients no són restaurants que ho compren per a rebosteria”.
Els venedors ambulants que s'acosten amb els seus vehicles a la mateixa porta d'aquest establiment hoteler són anglesos o irlandesos que –segons explica el recepcionista– les han comprat abans per Internet per a revendre-les després a l'illa i així fer negoci. També ha vist a venedors d'una altra mena d'articles, com a ulleres de sol, que “casualment” es queden parats en el mateix lloc de la vorera durant “quatre hores seguides”.
L'escena es repeteix en certs punts del terme municipal de Sant Antoni, com al carreró situat just enfront de l'hotel Ibiza Rocks, on aquest estiu han mort tres turistes després de precipitar-se dels seus balcons. Dos d'ells durant el mes de juliol, quan el complex –que orienta la seva oferta al públic jove britànic– va decidir cancel·lar diversos dels seus esdeveniments programats en senyal de dol. A Cala de Bou, una vegada els venedors han aconseguit interceptar als turistes, es dirigeixen a una cantonada una mica més fosca on hi ha un restaurant asiàtic i allí fan amagats la transacció.
Aquestes vendes es persegueixen, però la sospita és que la gran majoria dels turistes adquireixen el material a ferreteries locals o a través d'Internet. Dos dels comerços d'aquest tipus situats molt prop del West End asseguren a elDiario.es que van deixar de vendre'ls quan va esclatar aquesta moda a Eivissa l'any 2018. A la ferreteria Can Toni, una de les encarregades assenyala que ells regenten a més un restaurant i només poden adquirir-les per al negoci presentant un certificat de restauració que corrobora la fi al qual estarà destinat.
En ser preguntats per la venda d'òxid nitrós, tots els petits propietaris responen ràpidament i rotunds: no venen ja ni una sola bombona i els turistes tampoc s'acosten a preguntar. “Al principi sí que venien, però ara ja saben que està prohibit”, recalca la mateixa encarregada en ser preguntada per aquest diari.
L'alternativa per a fer-se amb aquests productes per a les vacances és recórrer a gegants dedicats al comerç electrònic com eBay o Amazon. A la botiga de Jeff Bezos es pot comprar una caixa de deu recàrregues petites de vuit grams per 13 euros o una de major grandària (amb 24 recàrregues) per 18 euros. Quant a eBay, les quantitats que es poden adquirir són molt majors: existeix l'opció de comprar un pack de 12 ampolles (666 grams en total) per 290 euros en total o fer-se amb una maxi edició formada per un set de tres bombones de 3,3 litres cadascuna per 180 euros.
Per introduir la droga en els allotjaments, a vegades els turistes paren a l'entrada de l'hotel i descarreguen sense complexos. Uns altres són una mica més sofisticats i el que fan és emportar-se les maletes o bosses, anar-sen cap a un punt de trobada amb qui els vengui, carregar-la dins l'equipatge i ficar-la de extranjis per la porta de l'hotel o pel pàrquing perquè no els vegi el personal de recepció.
El camuflatge de les bombones i els globus ha anat augmentant des que la plantilla s'ha posat “més estricta”. Això ha fet que també durant el check out, ja consumida la substància, treguin el material d'amagat per a tirar-lo en el primer contenidor d'envasos que els enxampa de pas. D'altra banda, quan els rebutgen, la majoria de botellins no estan buits del tot, el que pot provocar petites explosions com la que va viure el personal d'aquest hotel la temporada passada.
Quan els rebutgen, la majoria de botellins no estan buits del tot, el que pot provocar petites explosions com la que va viure el personal d'un hotel la temporada passada
Un“greu problema”de reciclatge
Per als hotels, el gas del riure suposa un “greu problema”, no sols pels efectes que produeix la droga en els turistes, que la consumeixen les 24 hores del dia durant la seva estada a Eivissa, sinó també pel difícil reciclatge dels dispensadors. La manera adequada seria traslladar-los a un punt verd, ja que en tenir propietats químiques oxidants pot afavorir, dins d'un contenidor, la combustió d'altres materials i intensificar un foc en cas d'incendi. Des del Parc Insular de Bombers d'Eivissa assenyalen que, encara que els envasos estiguin buits, no estan desgasificats i continuen representant un perill fins i tot després d'haver estat consumits del tot.
El gas del riure també suposa un problema mediambiental: és difícil reciclar-ho i, encara que els envasos estiguin buits, no estan desgasificats i continuen representant un perill fins i tot després d'haver estat consumits del tot”
Però haver de traslladar les bombones als residus suposa a més un treball extra per al personal de manteniment i les cambreres de pis, que abans de fer la neteja habitual de l'habitació s'han de desfer de tots els envasos. Això significa carregar amb carros replets d'ampolles buides o semi buides d'òxid nitrós fins al punt de contenidors més pròxim.
La situació és la mateixa per a tots els allotjaments turístics de la zona. L'administrativa d'un hotel de la cadena Vibra situat a l'entrada de Sant Antoni, al costat de l'emblemàtic monument de l'ou en homenatge a les caravel·les de Cristòfor Colom, es troba cada dia en el camí d'anada cap al treball amb muntanyes de bombones tirades al sòl del pàrquing on estaciona. “Està cada vegada més ple”, assegura aquesta empleada, que detalla com a un altre solar de terra on solia aparcar abans succeïa exactament el mateix.
La Policia Local de Sant Antoni ha detingut aquest estiu a 91 persones relacionades amb delictes contra la salut pública, segons dades aportades per l'Ajuntament a elDiario.es. D'aquestes, 49 han estat per la venda de gas del riure. La droga ha tornat a estar en el punt de mira després de l'accident mortal ocorregut a la badia de Portmany en el qual una jove turista escocesa va perdre la vida i dues amigues seves, que passejaven al seu costat, van resultar ferides. Van ser atropellades per un irlandès de 30 anys que conduïa sota l'efecte de les drogues. Entre altres substàncies, el conductor, ja detingut i sota presó provisional sense fiança, havia consumit òxid nitrós.
La droga ha tornat a estar en el punt de mira després de l'accident mortal ocorregut a la badia de Portmany en el qual una jove turista escocesa va perdre la vida i dues amigues seves, que passejaven al seu costat, van resultar ferides. Van ser atropellades per un irlandès de 30 anys que conduïa sota l'efecte de les drogues
Lliures a les 24 o 48 hores de ser detinguts
El tràgic succés ha quedat reflectit en el punt on va succeir amb un ram de flors en senyal de dol, que penja d'un pal pròxim del terme municipal de Sant Josep. Des de l'Ajuntament detallen a elDiario.es que les intervencions per consum d'òxid nitrós es duen a terme en el municipi tan sols quan es produeix una transacció econòmica, ja sigui en forma de sovintejo o en casos que impliquin grans quantitats. Encara que la venda ambulant no és la principal font d'adquisició.
Actuar contra aquesta droga popularitzada no és fàcil. Com es tracta d'una substància tòxica i no d'un estupefaent, l'operatiu desplegat és distint i no compta amb la col·laboració de la Guàrdia Civil, com sí que succeeix en altres casos relacionats amb la seguretat ciutadana. Quant a la Justícia, posa als arrestats en llibertat a les 24 o 48 hores després d'haver estat detinguts, el que dificulta en gran mesura el treball de la Policia. La regidora de Seguretat de Sant Antoni ha remarcat en aquest sentit la necessitat d'un canvi de normativa que permeti a les forces de seguretat actuar de manera “més efectiva i contundent”. Un dels motius de no poder erradicar-la és que regular jurídicament la penalització als venedors ambulants d'aquest tipus de droga que no és estrictament il·legal és molt complicat.
Com es tracta d'una substància tòxica i no d'un estupefaent, l'operatiu desplegat és distint i no compta amb la col·laboració de la Guàrdia Civil. Els arrestats queden en llibertat a les 24 o 48 hores després d'haver estat detinguts, el que dificulta en gran mesura el treball de la Policia
El cap de Policia Local, Álex Ponce, ha valorat el constant treball dels agents per a combatre aquesta xacra, que no existeix en altres municipis de l'illa com Vila, Santa Eulària o Sant Joan. Els camells es mouen habitualment per la zona del West End, que ara el grup socialista ha proposat tornar a batejar amb el seu nom antic, sa Raval, per a reconvertir-lo en un lloc de comerços i restaurants i deixar enrere la seva mala imatge. També pel passeig marítim de s’Arenal, on el relacions públiques d'un bar assegura que a les nits proliferen tant venedors com consumidors.
“Ara –al capvespre– és massa aviat, però quan cau la nit els tens cada dia tots aquí”, diu assenyalant l'extens passeig que arriba fins a locals com el famós O Beach, de públic principalment britànic. Al principi de la platja està el nou centre de denúncies, l'oficina SATE, que Sant Antoni ha inaugurat enguany amb la intenció de donar més presència policial i una millor atenció ciutadana en matèria de seguretat, però des d'on encara no s'ha pogut fer res –ni es podrà fer fins que canviï la normativa– per a combatre al gas del riure.