LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern que presideix Marga Prohens va tardar set mesos a aprovar els pressupostos per a la comunitat autònoma balear de 2025. La partida general de despeses vigent no va sortir endavant fins al juliol passat, ja consumit més de la meitat de l’exercici. Amb la lliçó ben apresa, el PP —que no té majoria absoluta al Parlament— s’ha posat en mans de l’extrema dreta per evitar que passi el mateix vista al pròxim any. En paral·lel, a la sala de màquines de l’Executiu avancen feina. El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres el pas previ a la redacció dels pressupostos. Ja hi ha sostre de despesa no financera i és, en paraules d’Antoni Costa, vicepresident autonòmic i conseller d’Economia, “el més alt de la història”. 6.924 milions d’euros, 361 milions més respecte a aquest any, mil milions més que quan els populars van assumir el poder l’estiu de 2023.
Segons ha indicat Costa en roda de premsa, el nou sostre de despesa permetrà desenvolupar les polítiques necessàries per a la transformació del model econòmic, a més de reforçar els serveis públics i respondre a les necessitats dels ciutadans. “Això és un miracle?”, s’ha preguntat el conseller en referència a la capacitat per estirar el pressupost autonòmic. “No”, ha contestat ell mateix a continuació, i ha atribuït a l’increment de l’activitat econòmica la possibilitat d’executar els pressupostos amb superàvit alhora que es redueixen impostos. El sostre de despesa s’ha aprovat en previsió de mantenir els tributs i sense tenir en compte possibles canvis en la ecotaxa, l’Impost de Turisme Sostenible. Costa planteja un escenari, per tant, de dèficit zero: “Una satisfacció per a aquest Govern”.
Malgrat això, als vint-i-cinc escons que ocupa el PP al Parlament, i al vot, quasi segur, de Llorenç Córdoba –l’ex-president de Formentera, que malgrat el seu duel fratricida amb els populars al Consell de la seva illa, sol ser fidel i votar amb ells a la cambra–, Prohens i el seu equip han de mester, almenys, quatre vots d’extrema dreta per aprovar els pressupostos. Sigui amb els que conserva el grup parlamentari de Vox o amb els d’Avanza en Libertad, la facció dissident que ha trencat amb el partit de Santiago Abascal sense abandonar les seves actes de diputats. Entre tots dos sumen vuit escons, el resultat que va convertir Vox en tercera força després de les últimes eleccions autonòmiques.
El festeig ja ha començat talment. Ho va evidenciar la presidenta fa dos setmanes al debat de política general, mentre anunciava el sostre de despesa rècord que venia. Prohens va assegurar que restringirà les ajudes a migrants durant la segona meitat de la legislatura: “No podem permetre que hi hagi qui vingui aquí amb l’únic propòsit d’abusar de les nostres ajudes i prestacions públiques com a únic mitjà de vida, i molt menys que puguin suposar un efecte crida”. Aquest “efecte crida” el va vincular la líder del PP amb la ruta migratòria que connecta Algèria i les Illes Balears, el Govern de Pedro Sánchez es resisteix a reconèixer com consolidada (tot i que el ministre Marlaska té previst viatjar dilluns a Algèria) i ja ha suposat gairebé 6.000 arribades en el que va de 2025 només a les Illes Balears. Més persones que en els acumulats dels anys anteriors.
Una marxa més en el discurs de Vox
Malgrat aquesta assumpció de l’agenda ultra per part del PP, els representants d’un partit que es s’emmiralla en polítics com Viktor Orbán, Marine Le Pen, Giorgia Meloni o Javier Milei, i que homenatja les idees de Charlie Kirk –el màrtir del trumpisme– pugen una marxa al Parlament balear. A la mateixa sessió, la del debat general de la comunitat, Cañadas va expressar: “No consentirem que barris tranquils es converteixin en guetos d’okupes, narcos i delinqüents”, saltant per sobre de les dades: Espanya duplica la taxa d’estrangers que tenia el 2005 i, en canvi, els índexs de criminalitat han baixat. La portaveu de Vox també va exigir Prohens a prohibír a l’arxipèlag l’ús del hijab o la celebració de l’Eid al‑Adha, la festa del xai, un dels dies més importants per als fidels de l’Islam.
Si quedàs cap dubte del caràcter amb què negociaran els pressupostos, el passat dimarts, el seu company Sergio Rodríguez, des de la tribuna d’un Parlament mig buit, va desgranar un reguitzell de tòpics que posava tots els musulmans al sac de grups terroristes com ISIS, Al‑Qaeda o Boko Haram: “No tenim res contra l’Islam, ho tenim contra la decapitació, la lapidació, casar-se amb nines, l’esclavitud sexual, la zoofília, la creença imposada en la religió, la jihad, el burka, el hijab, l’abús infantil, l’abús conjugal, la poligàmia, el supremacisme del varó, la misogínia, la xaria, l’extracció genital, l’ús del terrorisme com a eina política i la homofòbia”.
Després es va definir com a patriota Europeu, reclamant‑se successor “dels grecs que van lluitar contra els perses –la amenaça oriental– a les Termòpiles”. Un Leònides contemporani. Lluís Apesteguia –líder de Més per Mallorca–, que el va succeir a l’estrada, no va poder evitar que li escapàs un somriure quan va matisar la incursió de Rodríguez en una de les batalles més famoses de l’Antiguitat. L’ecosoberanista va dir al diputat de l’extrema dreta que Vox no podia ser Esparta perquè, en aquell estret pas entre muntanyes van enfrontar‑se “la raó” contra “el culte a la personalitat” que representava Xerxes, emperador de Pèrsia.
Les properes setmanes, amb les seues sessions parlamentàries i negociacions duites amb discreció, revelaran si l’ambient en l’espectre conservador de la política balear es relaxa o continua tensant-se a propòsit de la migració. Un punt –amb permís de l’ús del català en l’educació o els tràmits administratius, un altre focus de conflicte entre PP i Vox– clau perquè l’anunciat sostre de despesa no financera més alt en onze legislatures d’autogovern insular surti endavant abans dels torrons nadalencs. En 2024, la peça del tauler que la dreta va lliurar a l’extrema dreta va ser el retorn dels menors a les places de toros de Mallorca.