PSOE i PP acorden pujar l'ecotaxa balear i crear un impost per gravar els 'rent a car'

PP i PSIB-PSOE han aconseguit aquest dimarts un acord parlamentari dirigit a incrementar l'Impost de Turisme Sostenible (ITS), que grava les pernoctacions hoteleres en els establiments reglats per llei a les Balears, i a crear un nou impost als 'rent a car' matriculats fora de les illes. La proposta es debatrà en el marc de la Mesa per la Sostenibilitat, en la qual participen agents econòmics i socials, que abans de final d'any hauran de triar la fórmula a aplicar: la dels conservadors, que pretenen augmentar l'ecotaxa únicament en els mesos de temporada alta, o la dels socialistes, que busquen incrementar-la durant tot l'any.

Fins al moment, l'increment del ITS s'ha topat amb la ferma oposició dels hotelers de Mallorca, que, a l'octubre de 2024, quan la presidenta balear, Marga Prohens, va parlar de la possibilitat de pujar el tribut, van arremetre amb duresa contra el Govern sota el pretext que la mesura suposaria una “nova penalització” als visitants que s'allotgen en la “oferta reglada” mentre la “oferta il·legal” augmenta.

A través d'aquest acord es desbloqueja, segons el parer del PSIB, la “inacció” de l'Executiu del PP en matèria turística. En aquest sentit, el portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Iago Negueruela, ha destacat que l'objectiu del seu partit és que aquestes mesures -a les quals se suma la pujada del cànon de sanejament- puguin estar aprovades i en vigor la pròxima temporada turística, “sense més maniobres dilatòries per part del PP”.

El mes de maig passat, en plenes negociacions dels pressupostos autonòmics de 2025, PP i Vox van tombar sengles Proposicions de Llei (PL) dirigides a aprovar un impost als cotxes de lloguer a les Balears i, per un altre, a incrementar l'ITS. El diputat de Més per Mallorca Ferran Rosa, en línia d'altres portaveus de l'oposició, va al·ludir en aquests termes al fet que els populars s'haguessin plegat de nou a les exigències de l'extrema dreta: “Han fet la genuflexió una vegada més. Estan completament sotmesos”.

La primera de les iniciatives rebutjades pels dos socis d'investidura va ser la que Més havia plantejat per a gravar els 'rent a car' amb l'objectiu de contenir l'elevada pressió automobilística que pateixen els ciutadans de les illes. Els conservadors van votar en contra de la mesura només dos mesos després que ells mateixos plantegessin gravar els vehicles que estiguin inscrits fora de les illes, tant d'altres Comunitats Autònomes com de l'estranger, precisament per a reduir la congestió de les carreteres.

Vox s'oposa a pujar l'ITS

Després de l'anunci d'aquella mesura, els de Santiago Abascal van mostrar el seu desacord immediat amb la pretensió del PP i van fer el propi amb la proposta anunciada mesos abans per Prohens d'incrementar el ITS en els mesos de temporada alta. La líder balear va arribar a assegurar que aquesta pujada era una proposta “molt clara”, atès que, va al·legar, “cal parlar de límits”. La pressió de l'extrema dreta -i dels hotelers de Balears- va portar als populars a retirar totes dues mesures de l'esborrany del seu decret turístic, aprovat en el Parlament el passat 6 de maig.

Ara, el text consensuat entre PP i PSIB recull que “el Parlament constata la necessitat d'avançar en mesures com la modificació de l'impost turístic per a adaptar-lo a la realitat estacional de les illes i bonificar als residents, la modificació del cànon de sanejament per a incentivar un consum responsable d'aigua entre els grans consumidors, i la creació d'un nou impostos als vehicles vacacionals no matriculats a les Illes”.

La proposta pactada insta que, abans que acabi l'any, es traslladin les propostes presentades pel Govern i així com les iniciatives legislatives registrades en el Parlament sobre aquesta matèria al Pacte per la Sostenibilitat, en el qual seran debatudes. Confien que “s'aconsegueixi el consens suficient” i puguin ser finalment aprovades. Cal recordar que el ITS va ser impulsat en 2016 per l'Executiu de la socialista de Francina Armengol amb l'esperit de minimitzar l'impacte del turisme massiu en la naturalesa i en el medi ambient, a més de desenvolupar projectes dirigits a compensar la petjada turística sobre el territori.

Migració “legal i ordenada”

En un altre ordre de coses, els populars, amb al suport dels d'Abascal, han tirat endavant en el ple d'aquest dimarts diverses propostes dirigides a defensar una migració “legal i ordenada”, l'enduriment de les condicions d'accés a la Renda Social Garantida, el rebuig al repartiment de menors migrants no acompanyats i l'impuls de mesures contra l''okupació'. Vox, no obstant això, no ha comptat amb el suport del PP -que s'ha abstingut- en la seva intenció de limitar l'accés dels migrants en situació irregular a la sanitat pública o de restringir el seu accés a les ajudes públiques. Tampoc ha prosperat la proposta de l'extrema dreta que reclamava que en els col·legis només es puguin oferir menús alternatius per motius de salut i no per qüestions culturals, i que no s'imparteixin classes de religió islàmica.

El diputat de Vox Sergio Rodríguez ha defensat, en un moment donat, la prohibició del hijab en els col·legis públics i la imposició de l'uniforme com a mesura “per a imposar disciplina i ordre”. “No tenim res contra l'Islam, ho tenim contra la decapitació, la lapidació, casar-se amb nenes, l'esclavitud sexual, la zoofilia, la creença forçada en la religió, el gihad, el burca, el hijab, l'abús infantil, l'abús conjugal, la poligàmia, el supremacisme de l'home, la misogínia, la xaria, l'ablació genital, l'ús del terrorisme com a eina política i l'homofòbia”, ha etzibat.

En aquest context, la portaveu adjunta del PP, Marga Duran, ha criticat que l'esquerra es resisteixi a acceptar la realitat i digui “racistes” als qui demanen “ordre i legalitat”. Per part seva, la diputada del PSIB Teresa Suárez ha criticat que el PP assenyali a la immigració irregular com a responsable de l'increment poblacional.

Vehicularitat de l'espanyol

Així mateix, la vehicularitat del castellà ha estat de nou focus d'enfrontament entre tots dos socis d'investidura. La controvèrsia radica en la proposició de llei (PL) que els de Bambú van registrar a mitjan setembre amb l'objectiu de blindar l'espanyol en l'educació, una proposta que el PP no secunda atès que aquesta va més enllà de l'acord pressupostari aconseguit al maig entre PP i Vox. Si aquell pacte contemplava modificar la llei autonòmica d'educació amb l'objectiu de garantir la vehicularitat del castellà i “el coneixement de l'espanyol en el sistema educatiu”, la recent iniciativa de l'extrema dreta busca segregar als alumnes en funció de la llengua amb la qual les famílies decideixin que estudiïn els seus fills i que Inspecció Educativa vigili que cada centre compleix amb això. En la pràctica, denuncien els populars, això suposaria “carregar-se” el Decret de Mínims, un dels pilars de la política lingüística en l'arxipèlag.

Durant una de les seves intervencions en el ple, Duran ha insistit que la proposta de Vox està lluny dels acords en el passat, mentre que Sergio Rodríguez, de Vox, ha defensat que reconèixer la vehicularitat del castellà ha d'anar acompanyada d'altres canvis normatius per a no quedar en una declaració d'intencions. “Qui incompleix l'acord?”, ha etzibat Duran al diputat de Vox, incidint en què no es pot votar una cosa que no és l'acordada.

Aprovades 91 propostes

Després d'una accidentada votació que ha hagut de ser suspesa uns minuts per a aclarir la qüestió de les transaccions, el ple ha donat el vistiplau a 91 de les 162 propostes debatudes aquest dimarts i derivades del debat de política general celebrat la setmana passada. De les 60 propostes presentades pel PP, totes han estat aprovades.

El PSIB, per part seva, ha aconseguit aprovar set de les 46 presentades, entre les quals, a més de l'acord per a pujar el ITS i crear l'impost als 'rent a car', es troba una proposta de climatització dels centres educatius i assegurar l'execució de fons europeus per a tres centres de crisis per a víctimes de violència sexual.

Vox, per part seva, ha tirat endavant sis iniciatives de la vintena que havia registrat. Més per Mallorca, set de 18, entre elles, diverses en matèria de finançament i l'aprovació d'un pacte social per a la protecció del català. També ha aconseguit el suport a la seva proposta per a posar en marxa l'Agència de Salut Pública de Balears. De les nou de Més per Menorca s'han aprovat sis. Les quatre d'Unides Podem han estat rebutjades, mentre que el diputat de Formentera ha aconseguit aprovar les cinc que ha presentat, entre elles, la petició que s'impulsi la designació d'un senador per l'illa.

El portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha defensat la vintena de propostes agrupades en repte demogràfic, finançament, habitatge, emergència climàtica, serveis públics, mobilitat i llengua pròpia. El ecosoberanista, en matèria de repte demogràfic, ha instat a actuar sobre les causes i no, com al seu judici fa el Govern, només sobre les conseqüències. “Cal decréixer turísticament per a créixer la resta de sectors”, ha insistit, reclamant que es faci “sense criminalitzar a la immigració”.

Per part seva, el diputat de Més per Menorca Josep Castells ha defensat propostes en matèria de territori i sòl i ha reclamat la derogació de la disposició del decret de zones inundables que va obrir la porta a convertir locals en habitatges en zones inundables. Mentrestant, el diputat d'Unides Podem, José María García, ha defensat diverses iniciatives de resolució en matèria de memòria democràtica i educació afectivosexual. Cap de les seves propostes ha prosperat.