El Govern espanyol s'oposa a la llei amb què Balears vol guanyar veu sobre els seus aeroports

El Govern d'Espanya ha expressat el seu rebuig a tramitar al Congrés la llei balear de cogestió aeroportuària aprovada pel Parlament autonòmic, en considerar que l'assumpció del control dels aeroports per part de les Illes podria provocar una reducció dels ingressos d'Aena que hauria de ser compensada amb finançament de la Secretaria d'Estat de Transports i Mobilitat Sostenible.

Així consta en l'escrit registrat a la Cambra Baixa per la Secretaria d'Estat de Relacions amb les Corts i Afers Institucionals, difós aquest divendres per Més per Mallorca, en el qual l'Executiu central argumenta que la norma podria tenir un “efecte directe” sobre les tarifes aeroportuàries i el trànsit aeri, amb una repercussió econòmica “molt significativa” en el compte de resultats d'Aena i, per tant, en els dividends.

La cogestió aeroportuària és una reivindicació històrica a les Illes que cerca que la comunitat autònoma pugui participar en la presa de decisions sobre unes infraestructures que són estratègiques per a un territori dependent del turisme i fortament condicionat per la insularitat. La reclamació s'ha intensificat els darrers anys en paral·lel al creixent debat sobre la saturació turística i la necessitat de limitar l'arribada de passatgers a les Illes.

Tanmateix, davant els arguments esgrimits per Balears, el Govern central calcula que, si el 2026 els aeroports de l'arxipèlag mantenen els 47,2 milions de passatgers del 2025 en lloc d'arribar als 49 milions previstos, els ingressos d'Aena es reduirien en 32,5 milions d'euros. A més, estima que mantenir la tarifa aeroportuària mitjana del 2025 en lloc d'aplicar la que es va aprovar per al 2026 suposaria deixar d'ingressar altres 32,9 milions.

Amb aquests arguments, l'Executiu sosté que l'aprovació de la llei “és susceptible” de produir una disminució d'ingressos que s'hauria de compensar mitjançant una transferència de capital de la Secretaria d'Estat de Transports i Mobilitat Sostenible, la qual cosa suposaria un augment dels crèdits dels Pressupostos Generals de l'Estat.

“Un vet aberrant”

Més per Mallorca ha reaccionat amb duresa a l'escrit i l'ha qualificat de “vet aberrant” per part del Govern de Pedro Sánchez. La formació ecosobiranista, en declaracions recollides per Europa Press, considera que l'Executiu està utilitzant un suposat impacte pressupostari per impedir que el Congrés pugui ni tan sols debatre una iniciativa destinada a donar a les Illes capacitat de decisió sobre la gestió dels seus aeroports.

“Pedro Sánchez no només diu que no a la cogestió: pretén impedir que es pugui debatre. És un vet aberrant contra l'autogovern de les Illes”, ha denunciat el coordinador de Més, Lluís Apesteguia.

Els ecosobiranistes qüestionen, a més, que el vet pugui justificar-se sobre la base de conseqüències futures i hipotètiques, com una eventual reducció dels ingressos per taxes aeroportuàries o del valor de les accions d'Aena. El diputat de Sumar Més, Vicenç Vidal, ha acusat Hisenda i Aena d'“inventar-se un perjudici econòmic per justificar una decisió política”.

Vidal ha defensat que permetre a les institucions de les Illes participar en les decisions sobre el sostre de vols no implica necessàriament reduir el nombre d'operacions. “La llei decideix qui ha de tenir veu, no quina decisió s'ha de prendre”, ha argumentat.

El Govern defensa la cogestió per limitar el creixement

Per la seva banda, el Govern balear també ha defensat la llei aprovada pel Parlament, encara que la seva portaveu adjunta, Antònia Maria Estarellas, ha evitat valorar en profunditat l'escrit del Govern central perquè, segons ha assegurat, l'Executiu autonòmic encara no en coneix el contingut amb detall.

Estarellas ha insistit, no obstant això, que el Govern considera la cogestió aeroportuària una eina necessària per “posar límits al creixement d'Aena” i alinear la gestió aeroportuària amb les polítiques de contenció que defensa l'Executiu autonòmic.

“És ben conegut que defensem aquesta llei, aquesta cogestió, per la importància d'Aena en la nostra estratègia de contenció del que és el creixement”, ha assenyalat. La portaveu ha confiat, a més, que les possibles discrepàncies no es redueixin únicament a una qüestió econòmica: “No tot sigui caixa i que les traves no siguin en termes de tenir més o menys recursos”.

La decisió sobre si la proposició de llei podrà iniciar finalment la seva tramitació parlamentària està ara en mans de la Mesa del Congrés, que abordarà l'assumpte dimarts que ve. Els dos representants de Sumar tenen previst votar a favor de permetre'n la tramitació, per la qual cosa el desenllaç dependrà dels quatre membres del PP i de la presidenta de la Cambra, Francina Armengol.

Més ha situat precisament Armengol al centre de la decisió. “Haurà de decidir si defensa el dret de les Illes a debatre sobre els seus aeroports o si es posa del costat d'Aena i del Ministeri d'Hisenda”, ha advertit Apesteguia. Vidal ha recalcat que la seva formació no reclama al PSOE ni al PP que donin suport a la llei, sinó simplement que permetin que sigui debatuda.

La votació posarà, a més, a prova els compromisos que el PP balear va assegurar haver assolit amb la direcció nacional del partit. Abans que el Parlament aprovés la norma, a finals d'abril, la presidenta del Govern, Marga Prohens, havia parlat amb Alberto Núñez Feijóo per demanar-li el suport del grup parlamentari popular quan la iniciativa arribés al Congrés. El portaveu del Govern, Antoni Costa, va assegurar llavors que la proposta comptava amb l'aval de Gènova. El PSIB, en canvi, ha sostingut reiteradament que el PP no acabaria donant suport a la llei a Madrid.