Investigada una empresa per obres il·legals al seu local situat en una de les platges més icòniques i protegides d’Eivissa
LLEGIR EN CASTELLÀ
Es Cavallet és un extens arenal envoltat de dunes i savines. Aquesta platja nudista des dels temps de la cultura hippie està integrada en el Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera. Al final d’aquesta platja es troba el restaurant Chiringay, que està sota lupa a causa d’una investigació que estan duent a terme les administracions per haver realitzat, presumptament, obres de reforma sense la corresponent llicència urbanística. L’empresa no ha respost a les preguntes d’elDiario.es en el moment en què es publica aquesta notícia.
Les activitats han estat paralitzades després d’una inspecció d’agents del Seprona de la Guàrdia Civil, així com tècnics de Medi Ambient del Govern, tal com va informar La Voz de Ibiza. “Estem analitzant l’acta. Un cop recollida tota la informació, si es demostra que hi ha hagut dany mediambiental, es procedirà a obrir expedient”, assenyalen fonts de la Conselleria de Medi Ambient a aquest diari.
Després d’haver realitzat una consulta a l’Ajuntament de Sant Josep, fonts municipals asseguren que aquest tema no és de la seva competència. La llicència urbanística d’obres l’atorga l’Ajuntament, però en trobar-se la zona dins de sòl rústic protegit –Parc Natural–, també hi intervenen altres administracions, com el Consell Insular, el Govern i la Direcció General de Costes (dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica). En aquest sentit, fonts del Consell Insular expliquen que encara necessiten rebre informació d’altres administracions. “Fins que no es faci una acta i es tipifiqui si hi ha alguna cosa que sigui competència insular, res de res”, asseguren i afegeixen que “s’ha enviat el resultat de la inspecció a l’Ajuntament perquè l’analitzi”.
El parc natural de ses Salines és un exemple paradigmàtic de riquesa de l’ecosistema mediterrani, la singularitat del qual rau en el fet que és una àrea de descans i nidificació per a les aus, com els flamencs. També destaca per ser un espai d’especial interès pels seus valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals. Per aquest motiu, l’organització ecologista Amics de la Terra ha mostrat una “profunda preocupació” davant la situació que s’ha produït a l’establiment Chiringay.
En declaracions a aquest diari, expliquen que és indignant que existeixin aquests “macro-xiringuitos” convertits en “restaurants i beach clubs de luxe que no tienen res a veure amb el concepte inicial d’un quiosc de platja” i que es troben instal·lats “dins d’un Parc Natural catalogat com ANEI, Xarxa Natura 2000 i RAMSAR (Tractat Internacional sobre Zones Humides)”.
Aquesta situació, manifesten, ja suposa “una afectació important de l’entorn”. “Per si no fos suficient, ens veiem en l’obligació de denunciar ampliacions freqüents i successives, reformes il·legals i ocupacions de zones públiques”, denuncien. En aquest sentit, insisteixen que les discussions sobre les competències entre l’Ajuntament, el Consell, el Govern i l’Estat “no són excusa per aplicar de manera estricta i contundent les normes i lleis que protegeixen el nostre patrimoni natural més preuat”.
Lluita per defensar l’entorn
Des de la dècada dels setanta, la ciutadania eivissenca –juntament amb grups ecologistes i moviments socials– es va començar a organitzar per protegir aquest entorn natural. De fet, aquest paratge natural va estar en greu perill, a punt de convertir-se en un immens complex urbanístic amb 20.000 habitants: hotels, apartaments, ports esportius, camps de golf i tota mena d’instal·lacions turístiques.
El 1991 s’aprova la llei 1/1991, d’espais naturals i de règim urbanístic de les Illes Balears, i s’hi aplica la protecció d’ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès). No obstant això, encara es podia edificar en terrenys de 30.000 metres quadrats dins de les ANEI. En el cas de les Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP), el requisit va passar de 30.000 a 10.000 metres quadrats de superfície. Deu anys després, la llei 17/2001, de protecció ambiental de ses Salines d’Eivissa i Formentera, blinda la zona com a parc natural. A més, l’entorn està integrat a la Xarxa Natura 2000.
El periodista i escriptor Joan Lluís Ferrer, autor del llibre Ses Salines. L’orgull d’un poble (1975-2001. De macroprojecte urbanístic a Parc Natural), explica que aquest entorn seria “un monument a l’especulació urbanística, totalment horrible”, en cas que s’hagués dut a terme el macrocomplex urbanístic que planava sobre aquest indret, tan important pel que representa per a la flora i fauna pitiüsa.
“Malgrat que es veuen alguns desastres que s’han comès, s’ha salvat la major part. Es va guanyar una batalla importantíssima de la qual és difícil ser conscient, perquè els èxits ecologistes són aquells que no es veuen. Quan veus una muntanya sense res, penses: què s’ha aconseguit? Doncs, precisament, que no vegis tot el que estava previst fer”, aclareix. “Per a això han calgut manifestacions, polèmiques, anys i anys de recursos perquè, finalment, continuï igual”, argumenta. “És una lliçó de tot el que es pot aconseguir amb insistència i tenacitat”.
Festes il·legals
Als voltants d’aquest entorn, especialment a la platja, també s’han registrat altres activitats irregulars durant els darrers anys. Per exemple, el juny de 2024, el Govern va sancionar amb 6.001 euros l’empresa propietària d’un espai privatitzat al Parc Natural on la marca Loewe va celebrar un acte promocional. L’esdeveniment, al qual van assistir nombrosos actors i actrius, va comptar amb un sopar i va concloure amb festa i música de DJ.
Segons la normativa del Parc Natural, es tracta d’una activitat no autoritzable i incompatible amb l’espai, ja que la festa es va fer a l’aire lliure i no a l’interior. A més, el PRUG (Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural) prohibeix amb caràcter general, i dins del Parc, la publicitat i les campanyes publicitàries basades en elements visuals i audiovisuals que tinguin impactes ambientals, així com la música i el soroll amb incidència ambiental negativa. No obstant això, no es van corroborar danys al medi ambient i, per tant, no es va aplicar aquest factor com a agreujant en la sanció.
Una zona saturada
“El principal problema que té el Parc Natural és que hi ha moltíssima gent, cosa que genera problemes d’accés al litoral, es trepitja el sistema dunar d’es Cavallet... I el fet que alguns xiringuitos siguin tan famosos no ajuda. És un espai amb enormes usos, de protecció i conservació, però també turístic”, explica a aquest diari Joan Carles Palerm, president del GEN-GOB, sobre els reptes actuals i assignatures pendents que, al seu parer, queden per resoldre.
Durant la temporada turística d’estiu, les platges d’aquest entorn són de les més massificades de l’illa (hi ha estimacions que apunten que per ses Salines hi accedeixen prop de 2 milions de persones cada temporada) i hi ha moltíssim trànsit rodat, cosa que és un problema per a la flora i la fauna. “Hi ha molta gent, també local, que fa esport o entra en bicicleta dins dels estanys, cosa que pot ser un problema per als flamencs, perquè necessiten tranquil·litat en època de nidificació”, conclou.