El jurat declara culpable l'acusada d'incendiar un habitatge a Eivissa i provocar la mort del seu sogre mentre dormia

El jurat popular ha declarat culpable la nora de l'home de 77 anys que va morir postrat al seu llit durant un incendi provocat en un habitatge del barri de Ses Païsses, a Eivissa. La víctima, amb mobilitat reduïda per un aixafament vertebral i afectada per un càncer avançat, es trobava desemparada en el moment dels fets. La seva dona va aconseguir sortir del domicili durant les flames ajudada per dos veïns i la cuidadora, que dormia a la planta superior. Segons reflecteix l'informe forense, l'home va morir per intoxicació aguda per monòxid de carboni davant la impossibilitat d'allunyar-se del foc degut a la seva condició física.

Durant l'última vista del cas, celebrada aquest dijous a Palma, s'ha provat que l'acusada, que tenia accés a l'habitatge en qualitat de cuidadora, en ser la parella del fill menor del matrimoni, va col·locar diversos coixins d'una cadira darrere les rodes d'un vehicle, al costat del dipòsit de combustible, amb la intenció de provocar l'incendi. Els fotogrames aportats per la Guàrdia Civil mostren l'abillament que duia la persona que va entrar a la casa la nit de l'incendi: malles negres, sabatilles Sketchers i un vel que li cobria parcialment el rostre. Elements que coincideixen amb els de les proves pericials. 

A més, a les gravacions d'altres càmeres (es van aportar en total 73 filmacions com a prova), s'observa com l'acusada, després de sortir del domicili dels seus sogres de tornada a casa seva, a l'edifici Portus Magnus de Sant Antoni, es destapa la cara, contradient la seva versió d'haver sortit tapada per por de la seva exparella, qui, va explicar, la maltractava (com també va assegurar el seu fill durant la seva declaració). De fet, va mantenir diverses versions contradictòries sobre la seva sortida nocturna, però cap va coincidir amb les proves físiques ni amb el recorregut registrat per les càmeres. 

La víctima tenia mobilitat reduïda

Els testimonis familiars i d'altres van confirmar l'escassa mobilitat del mort i la demència que patia la seva esposa, així com la proximitat de l'acusada amb la família. En aquest sentit, els pèrits van poder comprovar que hi havia a la casa el llit articulat, la cadira de rodes i un caminador, que reflecteixen les limitacions físiques de l'home. Proves que s'han exhibit també al llarg del judici. 

El jurat, per unanimitat, ha considerat provat que I.C tenia coneixement del domicili i de les limitacions del seu sogre i va actuar amb capacitat per cometre els fets, tot i patir un trastorn esquizoafectiu que en cap moment li va impedir ser coneixedora de la perillositat i la magnitud dels seus actes. Segons l'informe dels bombers, l'incendi va comptar amb tres focus diferents, el que va fer concloure al cos d'emergències que el foc havia estat provocat i intencionat.

En la votació final, sis membres del jurat han donat suport a la proposta de presó permanent revisable plantejada pel Ministeri Fiscal i l'acusació particular, que van considerar l'atenuant de malaltia mental com a simple. Tres més han votat en contra. La defensa ja ha anunciat que recorrerà la sentència davant l'Audiència Provincial i insistirà que es tingui en compte l'atenuant del trastorn esquizoafectiu que pateix l'acusada per rebaixar la pena.

Recapitulació dels fets

La matinada del 3 d'agost de 2023, l'incendi va arrasar l'habitatge unifamiliar, situat a un barri residencial als afores de Sant Antoni, on vivia el matrimoni d'avançada edat. La Policia Local va ser la primera a arribar i va comprovar que el foc, ja descontrolat, impedia l'accés. Mentre dos veïns intentaven sense èxit tirar a terra la porta per salvar els ocupants, van aconseguir auxiliar la dona, de 76 anys, i la seva cuidadora, però l'home va morir atrapat, devorat per les flames. Les sospites que l'incendi havia estat provocat es van consolidar en trobar restes de combustible i objectes inflamables al garatge -els coixins d'una de les cadires del domicili-, així com mistos al costat de la porta.

La investigació va situar com a principal sospitosa la nora del matrimoni, que va ser detinguda una setmana després que es produís el succés a casa seva, al centre de Sant Antoni. Les gravacions de les càmeres de seguretat van mostrar l'acusada entrant i sortint de la casa dels seus sogres la matinada dels fets, i els testimonis -agents de Policia i Guàrdia Civil i familiars, entre d'altres- van relatar, durant les diferents vistes celebrades, que coneixia les rutines i vulnerabilitats de la família. A més, es van recollir indicis d'una relació tensa i conflictiva entre I.C. i els familiars de la seva parella, incloent amenaces i disputes per la custòdia de la llar i la cura dels pares.

El mort li va arribar a demanar, en una ocasió, a la seva filla gran, M.N., que li tragués “el bitxo de casa”, referint-se a l'acusada. La desaparició d'un dels jocs de claus ha estat un altre dels fets probatoris que l'ara condemnada tenia accés a l'habitatge incendiat. M.N. va declarar que sempre l'havia percebut com a “una persona perillosa”. Sobretot, després que el seu marit, després d'una visita en què la va conèixer, li preguntés “A qui heu ficat a casa?”. 

L'acusació sol·licita presó permanent revisable per assassinat amb traïdoria i una elevada indemnització en considerar-la culpable. Avui, el jurat popular ha considerat també I.C. com a responsable de la mort del seu sogre durant les flames que va provocar a la seva llar.