L'adéu de 'Punky', l'històric gelat-pingüí devorat pel mercat: “Assumir que ja no hi és és assumir que hem crescut”

Era un càlid estiu de finals dels anys noranta. La firma de gelats La Menorquina va anunciar la sortida al mercat d’un producte destinat a convertir-se en un símbol d’època: el Punky, un pingüí de cresta vermella i de goma farcit de gelat de vainilla que, malgrat la seva popularitat i d’haver estat el protagonista dels estius mediterranis durant gairebé tres dècades, deixarà de produir-se per falta de vendes. A través de les seves xarxes, l’empresa originària d’Alaior va confirmar el passat 15 de març la fi d’una era: “Ens acomiadem de Punky. Deixa el nostre catàleg. El mercat ha parlat: les noves generacions busquen altres coses i els adults... bé, us en recordeu d’ell amb afecte, però us fa massa vergonya demanar-lo en públic. La timidesa ha guanyat a les vendes. Punky ens deixa. Alça el vol. Gràcies per tants estius”.

Des d’aleshores, una onada de nostàlgia millennial s’ha estès pels carrers i per les pantalles. I és que aquell ninot desmuntable d’estètica punk -més proper a la joguina que al producte comestible- ha generat un profund sentiment de tristesa entre els seus consumidors, fins al punt d’activar campanyes a les xarxes socials per exigir a La Menorquina que torni Punky al catàleg de cada estiu. Ha estat el creador de contingut Marc Pujol Barrón qui ha iniciat una petició a la plataforma Change.org amb l’objectiu de reunir 10.000 signatures perquè l’empresa torni el gelat de la seva infància —i la de tots— als taulells de tot el país.

Per a augmentar la pressió mediàtica i donar calat a la seva reivindicació, Pujol ha decidit acompanyar el seu reclam amb “una mesura de protesta combativa”: s'ha disfressat de Punky i s'ha mobilitzat a les portes de la fàbrica de La Menorquina, a Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona) per a exigir el retorn de la seva llaminadura preferida. “Era el gelat que el meu pare em regalava totes les setmanes. He decidit manifestar-me disfressat davant la seu de l'empresa fins que Punky torni. No saben el que han fet”, assevera l'influencer en les seves xarxes socials. El seu vídeo ha superat les 39.000 visualitzacions en tot just 24 hores i ha rebut suport explícit d'empreses com Bizum i Wallapop a través dels seus comptes oficials.

Ens acomiadem de 'Punky'. Deixa el nostre catàleg. El mercat ha parlat: les noves generacions busquen altres coses i els adults... bé, us enrecordeu d'ell amb afecte, però us fa massa vergonya demanar-lo en públic. La timidesa ha guanyat a les vendes. 'Punky' ens deixa. Alça el vol. Gràcies per tants estius

Fonts de La Menorquina consultades per elDiario.es confirmen que la decisió sobre quan es concretarà el cessament definitiu del gelat encara no està tancada, tot i que podria ser a finals d’aquest any. Mentrestant, la direcció de l’empresa refusa fer més declaracions. “Ens remetem al comunicat oficial, no podem dir res més”, subratlla una font de la companyia. Preguntats sobre la possibilitat que es tracti d’una campanya de màrqueting, els responsables de l’empresa també han evitat respondre. “No podem dir res més”. Un mantell de silenci cobreix una decisió amb gran càrrega simbòlica. Són hores de tensió i incertesa al carrer Mar Mediterrània número 23.

Però no tot és desolació. Hi ha qui, malgrat la innegable empremta simbòlica que ha deixat el gelat en l'imaginari col·lectiu de diverses generacions, pensa que el final d'aquest gelat-joguina també és, en definitiva, el final lògic d'una era. “En realitat s'acaba perquè és un gelat que no consumeix ningú i que no encaixa amb els nostres temps. És un record que habita en el nostre 'món de la vida', com diria Husserl, una imatge que està clarament vinculada a una nostàlgia millennial -encara que els millennials i la nostàlgia siguin pràcticament sinònims. És una expressió d'un món pop que s'acaba”, reflexiona la periodista i crítica cultural menorquina Anna Gornès en declaracions a elDiario.es.

En realitat, s'acaba perquè és un gelat que no consumeix ningú i que no encaixa amb els nostres temps. És un record que habita en el nostre 'món de la vida', com diria Husserl, una imatge que està clarament vinculada a una nostàlgia 'millennial'. És una expressió d'un món pop que s'acaba

“Crec que Punky encarna tot el rotllo kitsch que va acompanyar un determinat moment del turisme all inclusive que travessa de ple la dinàmica econòmica, social i simbòlica de les Balears”, afegeix. I conclou: “Assumir que Punky ja no hi és implica assumir que hem crescut, i això comporta desconcert i fins i tot dolor, perquè la nostra és una generació que habita amb dificultat —i per raons diverses— l’edat adulta”.

La Menorquina, d'Alaior a la resta del món

La història de La Menorquina comença, com tantes altres empreses a l'illa de Menorca, lligada al petit, al familiar i a l'artesanal. En 1940, un jove emprenedor originari d'Alaior va començar a recórrer el poble amb un carro venent gelats. Gràcies a un desè premiat de loteria, Fernando Sintes va poder ampliar la quantitat de carros i els seus productes van començar a expandir-se per tot Menorca després de la compra de la casa de xocolates La Tropical de Maó, una empresa en la qual ell mateix havia treballat anys enrere.

La història de La Menorquina va començar lligada a allò petit, familiar i artesanal: el 1940, un jove emprenedor oriünd d'Alaior va començar a recórrer el poble amb un carro venent gelats. Gràcies a un desè premiat de loteria, Fernando Sintes va poder ampliar la quantitat de vehicles i els seus productes van començar a expandir-se per tota Menorca

Aquest pas confirmava l’ambició de portar els gelats d’Alaior a totes les llars de l’illa —i més enllà—. “Cal tenir en compte que en aquella època el gelat no era encara un fenomen massiu, sinó un luxe estacional, especialment associat a l’estiu i a la vida local”, explica M. Sintes, extreballador de l’empresa.

La modernització dels anys vuitanta va obrir les portes a una nova forma de consum, més ràpida, més visual, més orientada al gran públic. En aquest context, La Menorquina va saber adaptar-se sense perdre del tot la seva identitat: va ampliar el seu catàleg, va millorar els seus sistemes de producció i va començar a competir en un mercat més ampli, participant en fires i esdeveniments orientats al turisme a Barcelona i Madrid. “Els anys 90 van marcar un punt d'inflexió. L'empresa va consolidar la seva presència més enllà de l'illa i va començar a formar part del paisatge quotidià de milers de llars espanyoles. En aquest context apareix Punky i els anys li han donat la raó: ha estat un gran encert. És aleshores quan els gelats de La Menorquina deixen de ser un producte local per convertir-se en una referència reconeixible, especialment entre el públic infantil”, reflexiona Sintes.

Els anys 90 van marcar un punt d'inflexió. L'empresa va consolidar la seva presència més enllà de l'illa i va començar a formar part del paisatge quotidià de milers de llars espanyoles. En aquest context apareix 'Punky' i els anys li han donat la raó: ha estat un gran encert

El 1999, la firma canària de gelats Kalise es va fusionar amb La Menorquina, donant lloc al Grup Kalise-La Menorquina, un binomi de firmes insulars que aconseguirà ser una de les principals referències en matèria de gelats i postres, alguns dels quals són ja un clàssic de vàries generacions -com el Pirulo i el Corneto - i encara avui endolceixen les tardes d'agost. No obstant això, la competència és dura i el món empresarial no perdona. Tot i la seva popularitat, el 2017 el grup financer Black Toro Capital (BTC) -un fons d'inversió de capitals de risc investigat el 2023 per la Comissió Nacional del Mercat de Valors per presumpte ús d'informació privilegiada en la compra de l'empresa Artificial Structures- adquiria per 40 milions el holding Kalise-Menorquina amb la finalitat de “reorganitzar-lo i fer-lo créixer”.

El pas de la companyia per fons com Black Toro reflecteix com el sector alimentari ha deixat de ser només industrial o familiar per convertir-se també en un terreny financer, on les decisions ja no responen només al producte, sinó a la rendibilitat i l'escala. Tindrà a veure amb això el final de Punky? Silenci de ràdio a les instal·lacions de l'empresa. De moment només hi caben suposicions. 

El pas de La Menorquina per fons com Black Toro reflecteix com el sector alimentari ha deixat de ser només industrial o familiar per convertir-se també en un terreny financer, on les decisions ja no responen només al producte, sinó a la rendibilitat i l'escala

Que es fonguin els gelats

Es comú que cada estiu els turistes que visiten l'illa demanin gelats de La Menorquina i, paradoxalment, cada cop sigui més difícil trobar-los. Com una expressió reduïda però eloqüent del procés de financiarització del sector alimentació, la competència i la globalització mercantil del gelat ha convertit el quilòmetre zero dels gelats de La Menorquina en un aparador bazar dominat per productes estrangers.

“És difícil competir amb multinacionals com Unilever o Nestlé, que tenen una capacitat logística i econòmica molt superior. Tot i així, els productors locals oferim un producte artesanal i de proximitat, i això els clients ho valoren”, explica Sofía, responsable d’una gelateria tradicional a Maó.

És difícil competir amb el poder de multinacionals com Unilever o Nestlé, que tenen una capacitat logística, d'inversió i econòmica molt més gran que les empreses locals. No obstant això, els productors locals fem les coses amb afecte, de manera artesanal, i això els clients ho valoren

Entre el comiat de Punky i la pressió de grans grups econòmics sobre els productes tradicionals hi ha alguna cosa més que un canvi d'època: hi ha una victòria de la lògica de mercat. En aquest pols silenciós, productes que han acompanyat generacions s’esvaeixen. No perquè hagin deixat d’agradar, sinó perquè encaixen pitjor en un model cada cop més orientat a la rotació ràpida, la rendibilitat i l’escala del consum massiu.