LLEGIR EN CASTELLÀ
La Fiscalia està tramitant, en aquests moments, una petició del Govern d’Algèria per repatriar set adolescents que van arribar al setembre en una embarcació recreativa a Eivissa. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va anunciar que el Ministeri Públic tramita expedients de devolució de set menors, d’entre 14 i 17 anys, després que els seus pares hagin “sol·licitat l’exercici de la pàtria potestat”. En la seva visita a Algèria, Marlaska es va entrevistar amb el ministre de l’Interior del país nord-africà, Said Sayoud, que va assegurar que la informació detallada sobre la situació dels menors era en mans de les autoritats espanyoles.
Es tracta d’un cas excepcional, atès que les Balears tutela altres 298 menors algerians a qui ningú reclama. Tanmateix, és utilitzat per les autoritats de l’arxipèlag balear per reclamar el retorn de tots els menors algerians —la qual cosa és il·legal, segons la jurisprudència dictada pel Tribunal Suprem— sense explicar quina és la situació de cadascun d’ells, ni concretar quin és el fonament tècnic o jurídic per justificar aquesta deportació col·lectiva. Marga Prohens (PP), presidenta del Govern, va afirmar que calia repatriar també els altres 298 menors al seu país d’origen, després que es fes pública la tramitació que duu a terme la Fiscalia. La Conselleria de Benestar Social del Govern no ha respost a la consulta sobre quina seria l’argumentació tècnica o jurídica per justificar la deportació dels 298 menors algerians tutelats per les administracions de l’arxipèlag balear.
Segons la presidenta balear, la totalitat dels menors no acompanyats, sota tutela dels consells insulars, tenen “contacte permanent amb els seus pares”. Per aquest motiu, va dir desconèixer “per què el Govern algerià ha sol·licitat la devolució d’aquests set menors ‘amb nom i llinatges’ i no la dels altres més de 300”. “On han de ser els menors, sempre que es pugui, és amb els seus pares”, va afirmar Prohens, i va afegir que per aquestes raons es demanava que la repatriació fos “total”. Segons la seva opinió, la reunió mantinguda entre Marlaska i el seu homòleg algerià estava envoltada d’“obscurantisme i dubtes sobre la gestió de la política migratòria”.
elDiario.es ha preguntat al Ministeri de l’Interior en què consisteix aquest procediment de repatriació. “L’assumpte no és competència del Ministeri de l’Interior. Durant la seva visita a Alger, el ministre de l’Interior només va esmentar el procediment iniciat per la Fiscalia, que és la responsable de coordinar totes les actuacions i analitzar la documentació tramesa per les autoritats algerianes, tal com va explicar Grande-Marlaska en la seva compareixença”, han respost les fonts consultades. Per qüestions d’agenda, tampoc no ha pogut respondre la Fiscalia, a qui es demanava quines són les circumstàncies per les quals es pot iniciar un expedient de devolució.
Fonts del Ministeri de Joventut i Infància, que dirigeix Sira Rego, expliquen a aquest diari que els dos casos consultats són diferents. En el primer, el dels set menors algerians, les famílies han demanat “la pàtria potestat dels seus fills”. Es tracta d’un precepte “contemplat legalment” que l’Estat espanyol ha d’atendre, indiquen. És a dir, “en aquest cas no es tracta de menors en situació de desemparament, com sí que és el cas de la resta de nins tutelats per les comunitats autònomes”, assenyalen. Les mateixes fonts afirmen que el Govern és coneixedor d’aquesta situació, però que intenta “generar confusió entre la població sobre unes situacions i altres”. “Recordam al Govern de les Balears que és una obligació legal la tutela digna dels i de les menors en situació de desemparament, i que els seus intents per intentar evitar aquesta responsabilitat tenen un component racista molt preocupant”, lamenten.
Augment en l’arribada de pasteres
A conseqüència de l’absència de vies legals i segures per migrar, la ruta balear s’ha consolidat com una de les principals per arribar a Europa des de països nord-saharians. A inicis d’octubre d’enguany s’han registrat 5.909 arribades de persones a les costes de l’arxipèlag balear, segons dades conjuntes del Ministeri de l’Interior i la Delegació del Govern. Aquest nombre supera lleugerament les 5.882 persones que hi van arribar l’any passat, una xifra que suposa un 158,3% més que el 2023, segons l’informe de Seguretat Anual de 2024. El document, elaborat pel Ministeri de l’Interior, agrupa les arribades dins un marc de control fronterer i de seguretat.
Entre les persones adultes també hi ha menors, que en la majoria dels casos es troben en una situació de desemparament, cosa que obliga l’Estat a assumir-ne la tutela legal. A Espanya, les competències en matèria de protecció de menors corresponen a les comunitats autònomes, tot i que en el cas balear estan transferides als consells insulars de cadascuna de les quatre illes. El repte que això representa per a les administracions públiques —que necessiten més recursos per atendre les arribades a causa de la manca de planificació i de recursos en el sistema d’acollida— no les eximeix de la seva responsabilitat legal envers els menors, tal com recorden tres organitzacions especialitzades consultades per elDiario.es: CEAR, Plataforma de la Infancia i Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía.
L’Estat ha de garantir la tutela dels menors
Mauricio Valiente, director general de CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat), explica a elDiario.es que el fet que els menors puguin viure en el seu entorn familiar és la primera consideració que cal tenir en compte, però que també preval tant la seva opinió com el seu interès superior. “La reagrupació familiar és un dret del menor. El que passa és que darrere hi pot haver una expulsió”, afirma Valiente.
En el cas dels set menors algerians arribats a Eivissa, els expedients dels quals tramita la Fiscalia, indica que s’han de complir diverses garanties: que els menors vivien en un entorn familiar, que la família els està reclamant i que no hi ha una situació d’excepcionalitat que hagi provocat la seva sortida. Això darrer, tanmateix, té un marge d’interpretació “molt ampli”. “Quan es trenca el dret a la vida en família? Quan hi ha una situació d’explotació o persecució. L’Estat d’acollida ha de valorar les circumstàncies concretes de cada cas”, valora Valiente. A més, caldria escoltar també els menors per conèixer “què ha motivat la seva sortida”. “És una situació una mica excepcional que hagin arribat en embarcacions recreatives. Cal estudiar cada cas concret. En última instància, els jutges espanyols han de revisar la situació d’aquests menors en cas que s’acordi aquesta reagrupació familiar”, argumenta.
Almudena Escorial, responsable d’Incidència Política de la Plataforma de la Infancia, afirma a aquest diari, com Valiente, que cal “analitzar l’interès superior de cada infant”, és a dir, individualment. Ho exemplifica així: si uns pares reclamen la seva filla, però la volen casar, s’hauria de tenir en compte el seu benestar per damunt de la voluntat dels progenitors. “Encara que la reclamin, si els drets d’aquesta nina —o la seva vida— corren perill, en cap cas s’hauria de procedir a aquesta reagrupació familiar al seu país d’origen”, assegura Escorial.
L’experta en drets de la infància insisteix també que cal analitzar cada cas individualment. Per tant, no és possible expulsar col·lectivament 298 menors. Així, considera que el fet que una família reclami aquell nin o nina és un indici que estarà bé i que es garantiran els seus drets, però cal analitzar que no hi hagi cap circumstància que impedeixi que aquesta situació es doni satisfactòriament.
“En tot aquest procés és important que s’escolti el nin o la nina perquè pot donar claus sobre si és aconsellable o no la repatriació”, sosté Escorial, i afegeix que la legislació preveu que, per tal que es donin aquestes garanties, el menor també té dret a representació legal. En el cas d’aquests set expedients, l’experta adverteix que la Fiscalia podria descobrir que potser no és recomanable que algun d’ells torni al seu país d’origen.
En tot aquest procés és important que s’escolti el nin o la nina perquè pot donar claus sobre si és aconsellable o no la repatriació
“No es pot fer”, insisteix Escorial quan se li demana si es pot retornar gairebé 300 menors al seu país d’origen. En aquest sentit, recorda la devolució il·legal de menors des de Ceuta al Marroc l’any 2021. “El Suprem s’ha pronunciat claríssimament i hi ha hagut sentències de tota mena. No es pot retornar de manera col·lectiva sense analitzar individualment cada cas”, adverteix l’experta. I insisteix que de res no serveix que hi hagi un acord de repatriació amb el país d’origen. És a dir, primer cal localitzar la família, després s’obre un expedient, el nin o la nina té accés a un advocat, cal escoltar-lo i tenir en compte la seva opinió, analitzar el cas i, finalment, prendre la decisió. “És complex”, conclou.
Fonts complementàries de la Plataforma de la Infància assenyalen a aquest diari que el retorn al país d’origen només és una solució duradora acceptable quan es compleixen tres requisits: que coincideixi amb l’interès superior del nin o nina; que es pugui garantir el benestar i la seguretat del menor al seu país d’origen, i que es respectin les garanties que exigeix la legislació (la llei d’estrangeria i el seu reglament, així com la llei de protecció jurídica del menor).
Plataforma de la Infancia assenyala que el retorn al país d'origen només és una solució duradora acceptable quan es compleixen tres requisits: coincideix amb l'interès superior del nen; es pot assegurar el benestar i la seguretat del menor al seu país d'origen i es respecten les garanties que exigeix la legislació
D’altra banda, tant Valiente com altres experts consultats recorden que les relacions entre Espanya i Algèria no són bones. De fet, no existeixen acords bilaterals de devolució de migrants entre tots dos països. “Em sorprendria molt que hi hagués familiars identificats reclamant la resta de menors”, reconeix el director general de CEAR, i insisteix que les comunitats autònomes tenen l’obligació d’exercir la tutela en el marc de la llei. “Desconec les peculiaritats de l’administració balear i dels consells insulars, però això és un tema menor. Qui té la tutela no pot renunciar-hi. Barrejar un cas amb l’altre no té cap sentit”, opina. Valiente es refereix al cas dels set menors reclamats pels seus progenitors, a diferència dels altres 298 nins i nines a qui ningú reclama.
En la mateixa línia s’ha expressat Ana Rosado, investigadora de la Frontera Sud a l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA). “Perquè es doni aquesta repatriació als països d’origen ha d’existir un consentiment exprés del menor i que els pares o la institució que en tingui la tutela hi donin el seu consentiment i així es pugui produir aquesta repatriació”, assegura Rosado. La investigadora recorda que Espanya ha de comprovar i garantir que el sistema algerià sigui adequat per a aquesta acollida. Rosado, com Escorial, també recorda la devolució il·legal de menors des de Ceuta al Marroc l’any 2021. “Estan vulnerant els drets de la infància d’una manera sistemàtica. El principi de protecció i no-discriminació els és igual, per a ells prima la condició de persona estrangera”, lamenta l’experta.
Desconec les peculiaritats de l’administració balear i dels consells insulars, però això és un tema menor. Qui té la tutela no pot renunciar-hi. Barrejar un cas amb l’altre no té cap sentit [els set menors reclamats pels seus progenitors i els altres 298 nins i nines a qui ningú reclama]
El PP demana la devolució dels menors algerians
El Consell Insular, on governa el PP amb majoria absoluta, va anunciar el 27 d’octubre la inversió d’1,2 milions d’euros amb l’objectiu de garantir “la cobertura immediata i adequada” de l’atenció als menors no acompanyats que arriben a Eivissa. “La proposta respon a la necessitat de dotar de recursos extraordinaris un servei que es troba en una situació límit a conseqüència del creixement continuat i imprevisible d’arribades”, va afirmar la institució insular.
En aquell mateix comunicat, el Govern local demana a la Delegació del Govern a les Balears que ampliï els tràmits de repatriació iniciats per a set menors d’origen algerià i els faci extensius als 77 menors algerians que es troben sota la seva tutela. A més, el Consell Insular insisteix que la situació dels centres d’acollida és “insostenible” i que és necessària una actuació “immediata i coordinada” amb el Govern per “garantir una resposta justa i equilibrada entre territoris”.
elDiario.es ha demanat al Consell Insular quina és l’argumentació tècnica o jurídica que justifiqui el retorn dels altres 77 menors a Algèria, tenint en compte que la institució eivissenca assumeix la tutela legal dels menors que es troben en situació de desemparament. “Precisament, que amb aquests set s’hagi iniciat un procediment de repatriació per part d’Algèria significa que aquest procediment existeix i exigim que s’apliqui”, responen les fonts consultades. “Són menors i han d’estar amb els seus pares”, afegeixen.
Carolina Escandell (PP), consellera de Benestar Social del Consell Insular, va explicar el 18 de juliol que Eivissa registra una ocupació del 231,25% pel que fa a les places específiques per a menors migrants. És a dir, s’han multiplicat per quatre en el darrer any. “Aquestes xifres són insostenibles i demostren que el sistema d’acollida a Eivissa es troba en una situació límit”, va opinar. La consellera del ram va reivindicar que el Consell Insular es compromet fermament amb la protecció dels drets de la infància i l’adolescència, però també va voler advertir que aquesta responsabilitat “només es pot exercir amb garanties si es disposa d’un finançament estable, una planificació coordinada” i una major coordinació institucional.
La llei permet el repartiment de migrants
La resposta que exigeix el Consell Insular pel que fa a una actuació “immediata i coordinada” amb el Govern per “garantir una resposta justa i equilibrada entre territoris” ja existeix, com ha recordat Mauricio Valiente, director general de CEAR, a aquest diari. Es tracta del Decret llei 2/2025, de 18 de març, de mesures urgents per garantir l’interès superior de la infància i l’adolescència davant situacions de contingències migratòries extraordinàries. És a dir, la normativa que va aprovar el Govern per a la creació del sistema obligatori de repartiment de menors migrants en situacions d’emergència.
La modificació d’aquesta llei permet tirar endavant un sistema de repartiment per a les comunitats que acullin un nombre de menors que multipliqui per tres la seva capacitat d’acollida. Segons va explicar Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial, l’acord permet que les comunitats autònomes, a través de la Conferència Sectorial, tenguin la possibilitat de modificar aquests criteris i els requisits de l’acord si així ho determinen de manera unànime. “Sempre que hi hagi acord, si una comunitat autònoma, sigui quina sigui, multiplica per tres la seva capacitat ordinària d’acollida, aquesta regió es podrà declarar ‘en contingència migratòria’. Aquesta comunitat traslladarà la seva situació perquè s’activin els mecanismes establerts per aquest decret llei”, va afirmar.
Aquest mecanisme és, precisament, el que recorda Valiente que tenen les comunitats autònomes per afrontar situacions com la de les Balears. Quan se sobrepassa la capacitat d’atenció als menors, incideix, “es poden repartir entre altres comunitats autònomes”. “El PP s’hi ha negat a desenvolupar-lo [l’acord], però és una llei. Hi ha un mecanisme legal previst”, insisteix el director general de CEAR.
El president del Consell Insular d’Eivissa, Vicent Marí (PP), vol derogar aquesta llei. Segons va explicar, el seu Executiu dona suport a l’estratègia acordada pel conjunt d’institucions de les Illes Balears (on el PP governa amb Vox com a soci principal, excepte a Eivissa i Formentera), que inclou la presentació d’un recurs legal contra el decret llei que regula l’acollida de menors migrants i la petició de la seva suspensió cautelar. Marí també va reclamar més col·laboració de Frontex per “frenar la ruta balear” i va exigir a l’Estat “més mitjans de seguretat i una actuació en origen, especialment amb Algèria”. “Qui té les competències per poder frenar aquesta crisi ha d’actuar d’una vegada”, va concloure.