Madò Farta, l'activista anònima darrere de la calavera: “No protestem contra el visitant, sinó contra el model turístic”

Madò Farta s'ha convertit en una de les cares més habituals en les protestes contra la saturació turística de Mallorca, malgrat que sempre ha ocultat la seva veritable identitat rere una màscara. Metafòrica i real. La careta de calavera i l'atuell tradicional de 'pagesa' -vestimenta típica del folklore mallorquí- acompanyen sempre aquesta enigmàtica activista que és en dels símbols més reconeguts de les manifestacions.

La clau? Un atuell llamatiu i una presència silenciosa. Com aquesta entrevista, que ha estat per escrit a petició expressa de l'activista: ha insistit a fer-la a través d'un qüestionari degut a que és “muda”, una manera més de protegir el seu anonimat. Per a ella, el silenci i la discreció són “eines molt potents” que permeten que no hi hagi una sola Madò Farta, sinó moltes. Per això, quan interactua en persona amb la premsa, només gesticula.

La seva activitat se centra en les xarxes socials, des d'on ha contribuït a l'última gran manifestació d'aquest estiu contra la turistificació. Amb el suport del GOB i Terraferida, 1.000 persones, segons Policia Nacional, han participat aquest dissabte en una “cadena a la fresca”: la gent es va asseure en una cadena de cadires des de Plaça d'Espanya fins a Consolat de Mar, seu de la presidència del Govern, on va haver-hi una batucada. Madò Farta ha deixat fotografiar-se per elDiario.es en aquesta protesta.

Com va sorgir el personatge de Madò Farta i com d'important és l'estètica en aquest cas?

Madò Farta no va néixer amb un manual d'instruccions. Va néixer de la necessitat de fer visible alguna cosa que costava molt d'explicar només amb paraules. I un cop vaig tenir clara aquesta necessitat, vaig entendre que l'estètica havia de fer bona part del treball. La 'pagesa' no és una decoració i el calavera tampoc. És una contradicció volguda: una figura que representa una Mallorca viva, arrelada, però amb un calavera que recorda que aquesta manera de viure també pot acabar desapareixent. Volia que, abans d'escoltar qualsevol discurs, la imatge ja fes una pregunta. Això és important perquè avui vivim envoltats d'imatges. Si vols que algú s'aturi, primer has d'aconseguir que miri.

Per què va optar per una protesta silenciosa i anònima? Qué li permet fer l'anonimat que no li permetria donar la cara?

El silenci és una eina molt potent. Quan no parles, obligues l'altra persona a mirar, i moltes vegades mirar incomoda més que sentir un discurs. I l'anonimat em permet una cosa que per a mi continua sent molt important: no convertir aquesta història en la biografia d'una persona. No vull que el debat sigui “qui és Madò Farta?”, sinó “per què existeix Madò Farta?”. A més, hi ha una cosa que m'agrada molt de l'anonimat: que algú pugui posar-se la màscara i convertir-se en part del missatge. Si jo donés la cara, probablement hi hauria una Madò Farta concreta. Així, en canvi, pot haver-n'hi moltes.

Què simbolitza Madò Farta i fins a quin punt creu que el personatge ja ha deixat de ser seu per convertir-se en un símbol col·lectiu?

Fa temps que ja no és meu. I això és, probablement, el millor que li podia passar. Al principi era una forma meva de canalitzar una preocupació. Ara veig gent que es reconeix, famílies que s'han inspirat, nens que es posen la màscara i persones que porten el mateix missatge sense necessitat que jo hi sigui. I això té una part molt “bonica”: el símbol ja no necessita la persona que el va crear. Madò Farta pot sortir al carrer encara que jo no hi sigui. I, de fet, aquesta és la idea.

Al principi era una forma meva de canalitzar una preocupació. Ara veig gent que es reconeix, famílies que s'han inspirat, nens que es posen la màscara i persones que porten el mateix missatge sense necessitat que jo hi sigui. Madò Farta pot sortir al carrer encara que jo no hi sigui

Què et va impulsar a passar de la preocupació i la queixa a crear un personatge i sortir al carrer?

Arriba un moment en què queixar-te ja no et basta. No perquè la queixa no sigui legítima, sinó perquè si només et quedes a casa parlant de tot el que va malament, acabes formant part d'aquesta resignació. Jo no volia esperar a estar d'acord amb tot ni tenir una solució perfecta. Volia fer alguna cosa. Aquest és un canvi important: entendre que participar no significa necessàriament militar dins d'un partit, ni ser una persona pública, ni tenir un càrrec. També pots posar-te una màscara, agafar una pancarta, recollir fems o simplement ser-hi.

Participar no vol pas dir necessàriament militar dins d'un partit, ni ser una persona pública, ni tenir un càrrec. També pots posar-te una màscara, agafar una pancarta, recollir fems o simplement ser allà

Com seria la Mallorca que li agradaria deixar a les generacions que venen?

M'agradaria deixar-los una Mallorca que no hagin de defensar constantment. Una Mallorca en la qual un jove pugui dir “jo vull viure aquí” i que això sigui una possibilitat real. On anar a una platja no sigui una operació logística. On l'aigua no sigui un problema permanent, on els pobles no perdin la seva identitat i on el paisatge no sigui només el que ensenyem a les fotografies turístiques. I sobretot m'agradaria que els nens que avui es posen la màscara de Madò Farta un dia la puguin guardar en un calaix perquè ja no faci falta.

Considera que hi ha hagut un retrocés en la protecció de l'illa i en els drets dels residents?

Jo crec que hi ha hagut un retrocés en alguna cosa més profunda: en la idea que determinades coses haurien de tenir un límit. Quan comencem a discutir si un espai protegit pot tenir alguna cosa més d'ús, si podem assumir més cotxes, més places, més construcció o més pressió, sempre acabem parlant dels límits com a obstacles i no com a forma de protecció. Els drets dels residents també es veuen afectats per això. El dret a l'habitatge, a tenir accés al territori, a poder viure en un entorn habitable... No són drets menors. Són la base perquè una societat pugui continuar existint.

El dret a l'habitatge, a tenir accés al territori, a poder viure en un entorn habitable... No són drets menors. Són la base perquè una societat pugui continuar existint

Veus un moviment real per part de la població de Balears i creus que s'està avançant cap a una millora?

Sí, i aquesta és una de les coses que més esperança em donen. Fa uns anys moltes d'aquestes converses quedaven reduïdes a determinats col·lectius. Ara hi ha gent molt diversa que coincideix en una cosa molt senzilla: no podem continuar així. Tanmateix, sortir al carrer no és haver guanyat. És haver aconseguit que el problema ja no pugui amagar-se. El següent pas és convertir aquesta força social en decisions concretes.

En quina situació considera que es troba Mallorca actualment?

Mallorca es troba en una situació de contradicció. Per una banda, tenim una economia que continua funcionant molt bé al voltant del turisme. Però, per l'altra, cada vegada costa més explicar què guanya la persona que viu aquí amb aquest creixement. Si tenim més activitat econòmica, però també tenim més dificultat per trobar casa, més saturació, més problemes de mobilitat, més pressió sobre l'aigua i més espais que deixem de poder gaudir, hem de tenir el valor de mirar el conjunt. No crec que Mallorca estigui condemnada. Però sí que crec que som davant d'un encreuament.

Les xarxes socials han estat fonamentals perquè Madò Farta esdevingués un símbol. Creu que ajuden a amplificar el missatge o corren també el risc de convertir la reivindicació en una simple imatge?

Ambdues coses. Les xarxes poden fer que una imatge que hauries vist només un cop en una plaça arribi a milers de persones. Això és una eina extraordinària. Però també tenen un perill: que compartim una fotografia, posem un cor i tinguem la sensació que ja hem fet alguna cosa. Un like no protegeix una platja. Un vídeo no baixa el preu d'un lloguer. Una fotografia no canvia una llei. La imatge serveix per obrir la porta, però després algú ha de travessar-la.

Un like no protege una platja. Un vídeo no baixa el preu d'un lloguer. Una fotografia no canvia una llei. La imatge serveix per obrir la porta, però després algú ha de travessar-la

Creu que el Govern de Marga Prohens (PP) escolta les protestes?

Jo crec que les ha escoltat perquè seria impossible no sentir-les. Una altra cosa és si realment les ha entès i, sobretot, si està disposat a actuar d'acord amb el que està reclamant una part molt important de la societat. La presidenta ha dit públicament que respecta les mobilitzacions i que entén el malestar. Però jo crec que arriba un moment que ja no n'hi ha prou amb dir “us sento”. Hem de poder mirar les polítiques i veure si realment van en la direcció que reclama el carrer.

La presidenta Marga Prohens ha dit públicament que respecta les mobilitzacions i que entén el malestar. Però jo crec que arriba un moment que ja no n'hi ha prou amb dir 'us sento'. Hem de poder mirar les polítiques i veure si realment van en la direcció que reclama el carrer

Quines mesures de l'actual Govern us semblen més perjudicials per a Mallorca?

A mi em preocupa sobretot qualsevol mesura que redueixi els mecanismes de protecció del territori o que faci més fàcil créixer quan precisament estem dient que hem arribat a un límit. El cas d'Es Trenc és molt clar. El Govern defensa que no es desprotegirà el parc i ha insistit que “Es Trenc no es toca”. Però la modificació que permet que determinats canvis es puguin realitzar per via del Consell de Govern, sense passar pel Parlament, és precisament la que genera desconfiança. La protecció d'un territori no pot dependre només de confiar que el govern de torn tindrà bones intencions. Les garanties han de ser fortes.

Creus que les institucions intenten criminalitzar el moviment?

No diria que totes les institucions ho facin, però sí que hi ha hagut moments en què el debat s'ha intentat desviar cap a etiquetes. Quan una protesta passa a ser presentada com una provocació, una mentida, una qüestió partidista o una actitud contra algú, deixem de parlar del problema. Jo no vull entrar en aquest joc. Si una persona protesta, discutim el que està reclamant. I si una protesta comet una irregularitat, es pot criticar aquesta irregularitat. Però no utilitzem una cosa per invalidar l'altra.

Què li diria a una persona que pensa que les protestes contra la massificació són d'odi cap als turistes?

Li diria que vingui i miri el que estem dient. Nosaltres no protestem contra una persona que arriba amb una maleta. Protestem contra un model que necessita convertir cada vegada més coses de Mallorca en productes de consum. Jo no vull que Mallorca deixi de rebre persones. Vull que Mallorca deixi de tractar-se com a infinita. També li diria una cosa: estimar una illa no pot ser considerat odiar qui la visita. Precisament perquè estimem Mallorca volem que la gent que vingui pugui conèixer-la sense contribuir a destruir el que ha vingut a veure.

Estimar una illa no pot ser considerat odiar qui la visita. Precisament perquè estimem Mallorca volem que la gent que vingui pugui conèixer-la sense contribuir a destruir allò que ha vingut a veure

Què creus que hauria de passar perquè aquesta mobilització social es traduís en canvis polítics reals? Mallorca necessita menys turistes o necessita un altre model turístic?

Necessitem un altre model, però això implica acceptar que probablement també necessitem menys pressió turística en determinats moments i en determinats llocs. No crec que el debat s'hagi de reduir a una xifra de turistes. La pregunta és quanta pressió pot suportar Mallorca sense deteriorar l'habitatge, l'aigua, el territori, els serveis i la vida quotidiana. I, perquè hi hagi canvis polítics reals, hem de deixar de premiar electoralment els discursos i començar a exigir resultats. Posar límits, protegir territori, garantir habitatge i decidir quin turisme volem abans de decidir quants turistes volem.

Fins ara l'hem vist en pràcticament totes les mobilitzacions. Ara també està començant a convocar accions pròpies.

Sí. I és un pas que no vaig prendre a la lleugera. La idea de començar a realitzar accions pròpies va ser meva. Feia temps que hi donava voltes i pensava que Madò Farta no podia limitar-se només a ser present en les mobilitzacions dels altres. Si el personatge havia nascut per denunciar una realitat, també havia de ser capaç de proposar i posar sobre la taula les seves pròpies accions.

Però també vull deixar molt clar que, si avui aquesta idea ha pogut començar a caminar, és en bona part gràcies a Tonina Siquier, membre del GOB [Grup Balear d'Ornitologia I Defensa de la Naturalesa]. Jo li vaig explicar la idea per correu electrònic i ella em va respondre amb unes paraules que no oblidaré: “És una idea brillant. Jo t'ajudaré a tirar-la endavant.”

Ara el repte és que Madò Farta no sigui només una imatge dins una manifestació. Vull que també sigui capaç de generar accions, provocar converses i aconseguir que més gent passi de pensar “això no pot continuar així” a fer alguna cosa perquè canviï.

Per què ha decidit fer aquest pas?

Ara mateix no n'hi ha prou amb assenyalar el problema. També hem de generar espais perquè la gent pugui participar. No necessàriament amb grans actes. De vegades una acció petita, concreta i ben pensada pot dir més que una enorme manifestació.

Vull que les accions de Madò Farta siguin una continuació del que representa: presència, consciència i una certa incomoditat. Que facin pensar. I, si pot ser, que facin que algú que mai havia participat en res digui: “Jo també puc fer alguna cosa”.

De vegades una acció petita, concreta i ben pensada pot dir més que una enorme manifestació

Ha dit que Mallorca té un límit. On creu que és aquest límit?

El problema és que el límit no és una xifra única. No és dir “a partir de 18 milions ja no podem més”. Mallorca té molts límits distints: l'aigua, el sòl, les carreteres, l'habitatge, les platges, els serveis públics, els recursos naturals i també la capacitat de la gent de viure amb dignitat. Alguns d'aquests límits ja els hem superat.

Però hi ha un altre límit que és encara més important: el moment en què la gent que viu aquí comença a sentir que ha de demanar permís per viure a casa seva. Aquest és el límit que no hauríem d'haver travessat mai. I si ja l'hem travessat en alguns aspectes, ara toca començar a retrocedir.