Més de 15.000 persones al dia saturen les platges del parc natural d'Eivissa: “L'entorn no es mereix tants beach clubs”

Passen de les set de l'horabaixa al Parc Natural de ses Salines. La calor és sufocant: l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) manté l'alerta groga per temperatures extremament altes. Alguns usuaris prenen el sol; d'altres es resguarden sota els para-sols que han dut dels seus apartaments o hotels. Grups d'amics juguen a cartes, parelles conversen davant la mar, mentre que altres prefereixen refrescar-se amb un bany per suportar millor els trenta graus que marca el termòmetre, amb una sensació tèrmica encara més elevada a causa de la humitat. D'altres es dirigeixen cap als beach clubs de la platja quan encara queda més d'una hora per gaudir de la posta de sol.

Un dels punts de més massificació del parc natural és sa Trinxa, més coneguda com la platja de ses Salines, la més emblemàtica de l'espai protegit. S'estima que cada dia d'estiu accedeixen al parc més de 15.000 visitants, com també uns 6.500 vehicles diaris, en una illa amb 164.265 habitants censats. A partir de la segona setmana de juliol comença la temporada alta a Eivissa i Formentera, fet que comporta una gran afluència de turistes a pràcticament tots els racons de les illes, excepte als més recòndits. Aquest és el segon estiu que la major de les Pitiüses aplica la limitació d'entrada de vehicles. Tot i això, a aquestes altures de juliol, la saturació de motos i cotxes continua sent un repte pendent de resoldre per a les institucions.

Si el visitant es desplaça a una de les platges del parc natural amb cotxe, la manera més ràpida és pagar set euros a l'aparcament d'Ibifor, l'empresa creada a començaments dels anys setanta com a braç urbanístic de Salinera Española i que, avui dia, gestiona diversos negocis relacionats amb diferents serveis turístics. Si s'hi intenta accedir sense pagar, és pràcticament impossible aparcar a les zones habilitades, a causa de l'acumulació de motos, cotxes i autocaravanes. L'opció més sostenible és utilitzar el transport públic: hi ha dues línies que arriben a ses Salines, l'A7 des de Vila –topònim amb què es coneix la ciutat d'Eivissa–, amb una freqüència de pas de cada mitja hora durant la temporada turística, i la P3, que també surt de la ciutat, però amb menys expedicions.

Un grup de tres joves reconeix que ha vingut a l'illa sobretot per la festa. “El taxista que ens va dur a O Beach ens va recomanar aquesta cala”, explica una d'elles, que afegeix que va ser aquest mateix treballador qui els va explicar que es tracta d'una cala integrada dins un parc natural i que, per tant, gaudeix d'una protecció especial. En aquest quilòmetre i mig d'arena hi ha quatre beach clubs, és a dir, restaurants d'alta gamma. Alguns ofereixen música electrònica, còctels i serveis de platja –hamaques o llits balinesos amb para-sol– que ocupen la meitat o més de la superfície de la platja. En alguns d'aquests establiments s'hi ofereixen ampolles de vi d'entre 100 i 200 euros o xampany per 450 euros. En un altre, es poden demanar plats de peix i marisc d'entre 100 i 300 euros el quilo. Aquesta és la “recepta màgica” que promouen les institucions públiques: reduir la massificació apostant pel turisme de luxe.

En aquest quilòmetre i mig d'arena hi ha quatre beach clubs que ocupen la meitat o més de la platja. Hi ofereixen ampolles de vi d'entre 100 i 200 euros o xampany per 450 euros. En un altre, es poden demanar plats de peix i marisc d'entre 100 i 300 euros el quilo

Queixes per la quantitat de negocis

Abril i Aina són dues turistes andorranes –de 18 i 28 anys, respectivament– que passen uns dies a l'illa allotjades a ca la seva cosina, resident a Eivissa. És el quart any que hi estiuegen. “Fa quatre dies que som aquí. Hi ha molta gent, però nosaltres també som turistes”, comença dient l'Abril. La seva germana considera que l'any passat, durant la primera setmana de juliol, hi havia molta menys gent. “No anam de discoteques, però sí que hem notat la diferència pel que fa al trànsit i a les platges”, afegeix n'Aina. “Hi ha trànsit a totes hores, en comparació amb l'any passat i els dos anteriors”, opina n'Abril.

Se'ls explica que aquesta és la segona temporada turística en què el Consell Insular aplica la limitació de l'entrada de vehicles a l'illa. “No ho hem notat. Hem sortit cap a ses Salines al migdia, pensant que hi hauria poc trànsit, i ha estat tot el contrari”, afirma n'Aina. Han triat aquesta platja, que ja coneixien, per la seva bellesa paisatgística i natural. Tanmateix, lamenten que, probablement pel fet de ser tan coneguda, estigui “massificada” i consideren que, en formar part d'un parc natural, hauria d'estar més ben cuidada. També es queixen de la quantitat de beach clubs que hi ha al llarg de la cala. “L'entorn no s'ho mereix”, argumenta n'Aina.

Pràcticament tots els establiments s'ubiquen directament damunt els sistemes dunars, segons el pla de gestió, que destaca que molts d'ells estan construïts sobre dunes litorals amb savines, considerades un hàbitat prioritari. A més de ses Salines –situada a l'extrem sud d'Eivissa–, han visitat altres platges i cales del nord i del nord-est de l'illa. “Hi estem més tranquil·les, tot i que continua havent-hi gent”, diu n'Aina. La seva germana afegeix que, potser, el perfil dels visitants d'aquella zona és més local i que tendeix a evitar els indrets més turistificats.

Pràcticament tots els establiments s'ubiquen directament damunt els sistemes dunars, segons el pla de gestió, que destaca que molts d'ells estan construïts sobre dunes litorals amb savines, considerades un hàbitat prioritari

Fonts del Consell Insular expliquen que el ple de la institució acaba d'aprovar una proposta d'Unides Podem per instar el Govern a aprovar la limitació de l'entrada de vehicles al Parc Natural de ses Salines de cara a l'inici de la temporada turística del 2027. Mariano Juan, vicepresident primer i conseller insular de Territori, Ordenació Turística, Mobilitat, Infraestructures Viàries i Lluita contra l'Intrusisme, va explicar a Diario de Ibiza que la mesura no estaria a punt per a l'estiu del 2026. El diari local assenyala que la Conselleria de Medi Natural està redactant, en aquests moments, l'esborrany del pla que ha de regular els usos en aquesta àrea protegida, amb el qual s'hauran de determinar els espais habilitats per a l'estacionament, com també la seva capacitat màxima, abans d'aplicar la limitació d'entrada.

Espai protegit

El Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera es regeix pel Pla de Gestió Natura 2000, que per a aquest espai protegit abasta una superfície de més de 16.000 hectàrees, majoritàriament marines. L'extensió de les praderies de Posidonia oceanica dins l'àmbit de l'espai protegit arriba a un total de 4.864,21 hectàrees dins la Zona Especial de Conservació (ZEC). Això representa més del 36% de la superfície marina total de l'espai protegit. Tanmateix, s'estima que la gran praderia situada al parc de ses Salines–es Freus, entre Eivissa i Formentera, té una extensió aproximada de 700 quilòmetres quadrats. Aquestes praderies submarines són mil·lenàries, de creixement molt lent, i estan declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El document adverteix que la posidònia d'aquestes zones està en regressió a causa de la forta pressió provocada pel fondeig de vaixells, embarcacions i iots.

El Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera alberga milers d'hectàrees de posidònia. Aquestes praderies submarines són mil·lenàries, de creixement molt lent, estan declarades patrimoni de la humanitat i es troben en regressió a causa de la forta pressió del fondeig de vaixells, embarcacions i iots

El document assenyala que caldria un pla de mobilitat global i identifica la manca d'un control integral per a tot l'espai protegit. Aquest pla hauria d'incloure tots els mitjans de transport –terrestres i marítims–, regular aspectes com els aparcaments, el transport públic, els fondejos i els punts d'amarratge, com també evitar la degradació dels hàbitats i la pèrdua de qualitat del paisatge a causa de la turistificació. D'altra banda, el pla lamenta que, en el cas d'Eivissa, hi hagi poc control sobre la xarxa de camins i que l'estacionament sigui un greu problema, no només perquè les àrees habilitades siguin insuficients, sinó també perquè els visitants aparquen en zones no autoritzades.

El pla de gestió proposa analitzar la capacitat d'acollida recreativa dels hàbitats i avaluar les necessitats reals d'accés i estacionament; planteja regular l'accés restringint-lo exclusivament als itineraris habilitats i autoritzats per a vianants i vehicles no motoritzats; prohibir la circulació de vehicles de motor fora dels itineraris autoritzats, i dissenyar i executar una xarxa de senders a les zones de platja on encara no s'ha actuat per protegir el sistema dunar. Aquest darrer punt fa referència als trams pendents d'actuació, ja que actualment ja existeix una xarxa de passarel·les i senders a les platges de ses Salines i es Cavallet, instal·lada per canalitzar l'accés i reduir el trepig de les dunes. L'hàbitat de dunes litorals amb savines ocupa unes 247,70 hectàrees a tot l'àmbit de la Zona Especial de Conservació (ZEC).

Els governs poden establir limitacions

Pel que fa a les competències per regular la mobilitat en aquest espai protegit, aquestes es reparteixen entre els respectius consells insulars d'Eivissa i Formentera i el Govern de les Illes Balears, en funció del nivell de planificació i de la naturalesa de la mesura. L'Executiu autonòmic té les competències sobre els plans directors sectorials (PDS), entre els quals hi ha el Pla Director Sectorial del Transport de les Illes Balears. A més, a través de la Conselleria de Medi Natural, és el responsable de la planificació de la conservació i la gestió dels espais naturals protegits, fet que inclou l'aprovació dels programes d'activitats del parc.

D'altra banda, els consells insulars d'Eivissa i Formentera tenen competències clau en matèria d'ordenació territorial a través dels plans territorials insulars (PTI). El pla de gestió detalla que el Consell de Formentera –que també exerceix les competències d'ajuntament– és l'encarregat d'aplicar anualment la regulació del trànsit a la zona de ses Illetes –la platja més coneguda del parc– durant l'estiu, gestionant les casetes de control i la informació sobre els aparcaments.

Per tant, mentre que el Govern marca la política general de transport i medi ambient en l'àmbit autonòmic, els consells insulars tenen la capacitat d'implementar mesures concretes de regulació del trànsit i de la mobilitat a les seves respectives illes. El pla de gestió de ses Salines d'Eivissa i Formentera assenyala que l'actual situació de sobresaturació exigeix un pla estratègic de mobilitat global que integri tots els mitjans de transport i reguli aspectes com els aparcaments i el transport públic.