LLEGIR EN CASTELLÀ
És 1 de juny i acaba d'entrar en vigor el topall màxim de vehicles que podran circular per Eivissa fins al pròxim 30 de setembre, el termini d'aplicació que marca la Llei de control d'afluència de vehicles 5/24 d'11 de novembre. El Consell d'Eivissa infla pit presentant la mesura: “Aquesta llei és per a frenar la situació insostenible que s'estava donant a la nostra illa”. Vicent Marí, president de la institució, recorda que en els últims 25 anys tant el nombre de cotxes i motos de residents com el de turistes que viatgen amb el seu vehicle “ha crescut de manera exponencial”.
Un “greu” impacte social i ambiental que era necessari corregir per a evitar la congestió de les infraestructures viàries i “la proliferació d'aparcaments en zones no habilitades”. A partir d'avui només podran romandre a l'illa un màxim de 20.168 vehicles diaris fins a finals de temporada més enllà dels que tenen la seva residència fiscal a l'illa: 16.000 de lloguer, 120 de Formentera (un contingent que al principi era de 60, però es va ampliar després d'una negociació) i, la resta, de turistes que arriben de Mallorca i la Península.
Eivissa té actualment més cotxes que persones i ha experimentat un preocupant augment de vehicles en les últimes dues dècades -del 255%- passant dels 63.062 de 1996 als 160.835 de 2023, en dades del IBESTAT. L'increment queda molt lluny de la mitjana balear que gairebé en el mateix període ha estat del 52,7%. Quant a l'entrada anual de cotxes i motos entre 2001 i 2022, s'ha quadruplicat.
També ho fa intermitentment el nombre de persones: mentre que en gener de 2024 se'n comptabilitzaven 161.430, el mes d'agost del mateix any, en plena temporada alta, la xifra es multiplicava fins a les 332.015, segons l'Índex de Pressió Humana de l'Institut Balear d'Estadística.
Els treballadors que venen de fora, però tenen el seu lloc laboral a Eivissa també han hagut de tramitar el recentment estrenat permís. És el cas de Maria Antònia Canals, de Mallorca, però destinada a Eivissa com a professora en l'institut de Sant Agustí, en el municipi de Sant Josep. Quan es va assabentar de la limitació perquè els seus companys de treball li van enviar un missatge que el dia 1 podrien començar a multar, va tramitar tota la documentació a ibizacircular.es, la web habilitada el passat 21 de maig perquè els usuaris demanin la quota o, si és el cas, una autorització per a circular per l'illa.
“Em sembla necessari que es restringeixi l'entrada de cotxes per a millorar la vida dels residents, als quals se'ls complica una barbaritat els desplaçaments en el dia a dia, ja sigui per a anar al treball, al metge o a fer la compra”, valora. També, en l'àmbit mediambiental, en el qual “la multiplicació de vehicles durant la temporada és insostenible per a un lloc tan petit”. Mallorca, de fet, imitarà la nova llei pitiüsa en el seu territori.
La mallorquina lamenta, això sí, que s'hagi avisat “amb tan poca antelació” per a fer el tràmit. “Almenys en el meu cas, no vaig tenir gairebé temps de fer-ho”. Manuel Bermejo lamenta que ni tan sols es notifiqués que els vehicles domiciliats en una altra comunitat autònoma abans que entrés en vigor la llei. Es va mudar fa un any i mig des de Madrid i ara està empadronat a Eivissa, però el seu vehicle continua registrat en la capital. De moment, no sap què farà sobre aquest tema, però tem les multes a les quals es pugui enfrontar. Tampoc és propietari a l'illa; en aquest cas, la llei eximeix de fer el canvi de domicili fiscal.
Crítiques de les navilieres i rent a car
Durant els primers dies de vigència, la nova llei contra la massificació turística, que imita el model que va implantar fa més d'un lustre Formentera –Formentera.eco–, ha creat malestar entre alguns sectors. Els desànims provenen de les navilieres que operen en la ruta pitiüsa i entre Eivissa i la Península, així com de les empreses de rent a car.
La Federació Nacional Empresarial de Lloguer de Vehicles (Feneval) ha recolzat el recurs contenciós administratiu presentat per la patronal balear Baleval (Associació Balear de Lloguer de Vehicles sense Conductor de Balears) contra la decisió del Consell d'Eivissa de limitar l'entrada i circulació de cotxes i motos a l'illa. La federació denuncia, en concret, que la nova normativa imposi un topall màxim de 600 vehicles per empresa, la qual cosa suposarà un perjudici directe per al sector. També assegura que la mesura vulnera la Llei autonòmica de control d'afluència, per no haver-se publicat amb almenys tres mesos d'antelació en el BOIB.
El president, Juan Luis Barahona, ha alertat que aquesta normativa “trenca l'equitat del mercat, limita la competència i genera inseguretat jurídica”, i ha advertit que podria implicar conseqüències econòmiques que haurien d'assumir les administracions. D'altra banda, tant Feneval com Baleval han criticat que aquesta decisió afectarà negativament la qualitat del servei, provocarà una pujada de preus i danyarà la imatge d'Eivissa com a destinació turística. Així com la falta d'un pla alternatiu de mobilitat, una crítica que també ha fet el PSOE. El partit ha considerat que la xarxa de transport públic és “absolutament deficient”.
Les empreses de rent a car consideren que la normativa, que imposa un màxim de 600 vehicles per companyia, 'trenca l'equitat del mercat, limita la competència i genera inseguretat jurídica'
Mesures cautelars davant la Justícia
La naviliera Baleària ha expressat per la seva part desacord amb la normativa en considerar que part d'un “diagnòstic erroni” i no aborda el problema real de la saturació. “El flux de vehicles que entren i surten diàriament té un impacte residual al parc mòbil de l'illa, xifrat en una mitjana de l'1,5%”, ha declarat a eldiario.es una portaveu de la companyia.
L'empresa ha presentat unes mesures cautelars contra el contingent establert davant el Jutjat contenciós administratiu número 1 de Palma, i altres contra l'ordenança fiscal en el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), segons ha informat la mateixa representant.
La naviliera ha denunciat, a més, la falta de transparència en els criteris d'assignació de contingents –establerts en 4.000 vehicles pels quals accedeixen per via marítima, enfront dels 16.000 de lloguer– i denúncia que la mesura “restringeix drets fonamentals i afavoreix un model de transport menys sostenible”.
Baleària també ha atribuït que la nova llei perjudica el turisme nacional familiar, que és el que ve amb vaixell, en favor del turisme més internacional i del transport aeri. A pesar que, segons dades del Consell, el tràmit per a circular per l'illa l'han realitzat principalment usuaris d'Alemanya, els Estats Units, França, Holanda i el Regne Unit, a més de turistes nacionals.
Des de la naviliera no han dubtat tampoc a desmentir a través d'un comunicat les acusacions de què hagin incomplert la seva obligació d'enviar les dades de vehicles transportats a l'illa dins de termini, com se'ls va acusar en diferents informacion
Per part seva, la companyia Trasmed (del grup italià Grimaldi) només ha presentat al·legacions, però no descarten “presentar recursos si fos necessari”, assenyalen des del departament de comunicació. Quant a Trasmapi, valoren que la seva situació és distinta en cobrir només la ruta pitiüsa. Primer analitzaran la restricció i després decidiran “quin camí seguir”. eldiario.es també s'ha intentat posar en contacte amb GNV, que opera a l'illa, sense obtenir resposta sobre la normativa.
Sobre aquests procediments legals, Marí ha destacat que la institució “defensa l'interès general i la voluntat dels eivissencs abans que els legítims interessos particulars i d'empreses”. En la roda de premsa durant la qual va presentar el projecte el dia de la seva posada en marxa, el president va valorar haver limitat ja en menys de 12.000 les motos i cotxes de lloguer que circulen diàriament per Eivissa.
El president del Consell Insular, Vicent Marí, afirma que la institució 'defensa l'interès general i la voluntat dels eivissencs abans que els legítims interessos particulars i d'empreses'
Polèmica pel contingent de vehicles
Però la polèmica de la norma encara continua arran que un centenar de persones fessin reserves per tot el període de regulació, esgotant pràcticament el contingent disponible. Això va portar al Consell de Formentera i al d'Eivissa a reunir-se dilluns passat per a aclarir la situació i corroborar que les reserves s'haguessin fet de manera correcta. “És la primera temporada i anem provant totes les casuístiques”, declara una portaveu de la institució eivissenca a elDiario.es.
Per part seva, des del Consell de Formentera han explicat que el dilluns també es van reunir amb el director insular Roberto Algaba i es va concloure que és “Eivissa qui ara ha de comprovar que des de Formentera s'han fet bé tots els tràmits”. Quant a les discrepàncies pel contingent, Marí va detallar a eldiario.es que, després d'una negociació entre els dos consells, la xifra es va ampliar de 60 a 120 i s'aniran fent els “reajustaments necessaris al llarg del temps”.
Ara, la màxima institució formenterenca s'ha personat com a codemandada en el contenciós administratiu de Baleària per a defensar els seus interessos contra el contingent aprovat pel Consell d'Eivissa, segons l'acord de la junta de govern del 28 de maig al qual ha tingut accés aquest diari. El document reflecteix que es pren aquesta posició “per no ser equivalent la reciprocitat entre les dues illes”.
Gairebé 5.000 sol·licituds en deu dies
El portal ibizacircular.es ha rebut des que es va posar en marxa al voltant de 5.000 sol·licituds. D'aquestes, se n'han aprovat més de mil, amb una estada mitjana a l'illa de gairebé tres mesos (83,5 dies), a falta d'incorporar les dades dels bitllets venuts amb quota per les navilieres.
Del total d'autoritzacions emeses, 1.049 són generals, 20 corresponen a autocaravanes de no residents, 140 a residents de Formentera i 56 a residents de Mallorca i Menorca, segons dades oficials del Consell. A més, s'han concedit 799 acreditacions, principalment a propietaris de segones residències (622), persones amb necessitats laborals (142) i mobilitat reduïda (11). És a dir, en conjunt ja s'han tramitat 2.064 permisos entre autoritzacions i acreditacions.
El portal ibizacircular.es ha rebut des que es va posar en marxa al voltant de 5.000 sol·licituds. D'aquestes, se n'han aprovat més de mil, amb una estada mitjana a l'illa de gairebé tres mesos
Per a garantir el compliment d'aquesta nova llei, seran claus les dues cambres de control d'accés al port de Vila, que registraran les matrícules de tots els vehicles que per allí circulin en una espècie de realitat creada per George Orwell. Els serveis d'inspecció de Transports disposaran a més de les cambres mòbils de les policies locals per a fer controls aleatoris.
A mitjà termini, la institució buscarà el suport dels ajuntaments de l'illa (Vila, Santa Eulària, Sant Josep i Sant Antoni), amb els quals pretén signar un conveni de col·laboració per a emprar els seus equips de gravació municipals. El Consell també està treballant en la licitació d'un sistema de 25 cambres distribuïdes en tota l'illa que serviran per a controlar el compliment de la llei i per a monitorar el trànsit en la xarxa viària insular en temps real.
Contra les caravanes en sòl rústic
Però una de les arestes més controvertides de la nova normativa és la que recau sobre les caravanes, dificultant la vida en elles, fins i tot sabent que molts residents i treballadors no tenen una altra alternativa. El president Marí ha detallat que s'han programat, al costat dels cinc ajuntaments (inclòs Sant Joan, que no prohibeix en la seva ordenança municipal l'acampada o pernocta), batudes contra les caravanes o autocaravanes aparcades en sòl rústic. Les sancions –indica el president– poden arribar a aconseguir els 30.000 euros. No s'ha especificat, des de la institució, si els serveis socials faran informes de vulnerabilitat abans d'actuar d'aquesta manera.
Així, s'han editat, amb el finançament de l'Impost de Turisme Sostenible, un total de 60.000 notificacions per a recordar a les persones que viuen en aquestes condicions (no són poques) que la nova Llei de control d'afluència de vehicles només permet entrar a l'illa a caravanes amb reserva en un càmping –hi ha 200 places reglades en cinc zones habilitades, de les quals el preu mensual ascendeix a 1.800 euros– o aquelles amb residència fiscal a Eivissa.
Un treballador que va arribar fa cinc anys i prefereix no revelar el seu nom viu en un camió en una finca del nord de l'illa i desconeix encara si s'enfrontarà a alguna sanció amb la nova regulació. El que té clar és que, en el cas de tenir complicacions, marxarà “sense dubtar” de les Balears. Això, seguint els passos que ja han donat molts treballadors de diferents sectors que van arribar fa fins i tot dècades a l'illa i ara marxen pel problema crònic de l'habitatge.