Els canons de confeti i serpentines d'un hotel-discoteca d'Eivissa alerten els ecologistes: “Actuen amb impunitat”
LLEGIR EN CASTELLÀ
“No inventem les festes a la piscina, simplement les perfeccionam”, és el lema d'O Beach, que es promociona així a la seva pàgina web. L'afirmació va acompanyada d'una seqüència de vídeos on apareixen purpurina, gogós, inflables i gent ballant al límit de l'èxtasi musical en una presa aèria que mostra gran part del beach club. Just al costat, hi ha la principal platja d'un municipi que, molt a desgrat seu, no aconsegueix deixar enrere el turisme d'excessos: Sant Antoni.
A escassos metres de la mar, aquest centaure —meitat hotel, meitat discoteca— passa els dies, un cop iniciada la temporada, llançant amb potents canons serpentines, confeti i altres materials que acaben durant les seves festes dispersos en aquest punt del Mediterrani —que encara alberga un petit nucli de tradicionals casetes de pescadors—. Col·lectius ecologistes han presentat ara una denúncia davant l'Ajuntament de Sant Antoni per aquest presumpte perjudici a l'entorn natural, sense haver rebut encara resposta institucional.
No només això, la contradicció de les accions de l'empresa, que organitza juntament amb l'Ajuntament neteges a la platja, ha portat l'associació Salvem sa Badia (que lluita per mantenir sana la biodiversitat de s'Arenal i els voltants) a acusar de greenwashing l'hotel-discoteca. Els ecologistes consideren que el discurs ambiental corporatiu xoca amb l'impacte real dels seus esdeveniments a la badia de Portmany.
El greenwashing (o ecoblanqueig, en català) és una pràctica de màrqueting en què una empresa, organització o producte sembla molt més respectuós amb el medi ambient del que realment és. És a dir, s'exageren, es maquillen o fins i tot s'utilitzen credencials ambientals sense posseir-les per millorar la imatge pública o augmentar les vendes.
“El problema [respecte a les actuacions de l’O Beach] és més gran: és la impunitat, la falta de transparència i la falta de rendició de comptes de les seves actuacions”, expressa Léa Leuzinger, coordinadora de l'entitat ecologista Salvem sa Badia. elDiario.es ha contactat amb O Beach per conèixer la seva versió dels fets, però l'empresa ha declinat fer declaracions al respecte.
L'associació ha denunciat el cas en forma de registre d'entrada amb l'objectiu que aquesta administració actuï contra la contaminació reiterada de la platja de s'Arenal i el seu entorn que perpetra l'hotel-discoteca, a peu del passeig marítim, al litoral.
Inaugurat sota la Llei Turística de 2012
Wayne Lineker va fundar O Beach —THB OCEAN BEACH, segons el seu nom comercial— l'any 2012, quan es va modificar la llei turística que permet activitats complementàries als hotels, com festes i espectacles. El britànic, propietari fins ara d'un bar esportiu del passeig que rep el seu propi nom, l'ha hagut de clausurar lamentant a les xarxes socials la “fi d'una era”. El local era una referència del turisme hooligan del Regne Unit que durant dècades ha copat el terme municipal.
Al portal de registres turístics del Consell d'Eivissa, O Beach apareix com un establiment hoteler del subtipus hotel apartament i amb la categoria de quatre estrelles. El complex alberga un total de 146 places turístiques, però a la pràctica funciona, a més, com una discoteca a l'aire lliure amb tota mena de performances, inclosos espectacles amb trapezistes.
La seva pàgina web, de fet, inclou un calendari de festes al qual precedeix una contundent declaració d'intencions promocionals: “Hi ha una raó per la qual Eivissa és la capital mundial de la festa: deixa'ns demostrar-t'ho qualsevol dia de la setmana aquest estiu amb el nostre calendari de festes a Eivissa”.
“Hi ha una raó per la qual Eivissa és la capital mundial de la festa: deixa'ns demostrar-t'ho qualsevol dia de la setmana aquest estiu amb el nostre calendari de festes a l'illa", comenta l'establiment a la seva web
A continuació, es desplega una organització d'esdeveniments per a cada dia de la setmana al llarg de tota la jornada. En realitat, O Beach va començar organitzant pool parties (festes a la piscina) que cada vegada s'han anat professionalitzant i fent més sofisticades.
Des de l'empresa especifiquen que l'horari d'obertura és la una del migdia, tanmateix, mantenen difusa l'hora de tancament: “Fins tard”. Els veïns de la zona han lamentat en diverses ocasions l'estrès hídric que pateixen, fins al punt de quedar-se sense aigua en moments punta de la temporada.
Independentment del tipus d'esdeveniment, el preu aproximat es manté: el més baix és assequible, entre quinze euros i vint per accedir-hi amb limitacions horàries, normalment abans de les dues del migdia. A partir d'aquest import, pugen estrepitosament fins als 1.850 euros que costa un lloc privilegiat per a deu persones al costat del dj al capvespre.
Els preus oscil·len entre els quinze i els vint euros per accedir-hi amb limitacions horàries fins als 1.850 euros que costa un lloc privilegiat per a deu persones al costat del dj al capvespre
La posta de sol és el principal atractiu del municipi —el més situat al sud-oest de l'illa— i també de l’O Beach, que desplega al seu catàleg d'oferta diverses opcions per veure aquest moment de postal en condicions: el preu d'entrada per a un ‘sunset sofa’ per a sis persones (o una balinesa a la zona enjardinada) és de cent euros, als quals cal afegir una despesa mínima de 625 euros.
És a dir, 725 euros en total que es converteixen en 875 si el servei és per a vuit persones o en 1.125 si el que es vol és una ‘caseta’ al jardí. Tot això, a més, amb el requisit indispensable d'ocupar els llits abans de les tres del migdia.
Tentacles a Dubai
L'any d'inauguració del negoci [2012] no sorprèn, va ser quan el Govern de José Ramón Bauzá (PP) va aprovar la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del Turisme de les Illes Balears, que va derogar la Llei 2/1999, General Turística de les Illes Balears, i va establir un nou marc normatiu per al sector turístic balear, introduint una filosofia molt més flexible respecte de l'activitat turística.
Des d'aquell moment es van permetre, entre altres coses, activitats complementàries als hotels, com festes i espectacles. Un dels propòsits era impulsar la reconversió de zones turístiques madures, entre aquestes, Platja de Palma i Magaluf, a la veïna Mallorca, o Sant Antoni, a Eivissa.
El model havia crescut simultàniament a la zona de Platja d'en Bossa amb Hard Rock o Ushuaïa. Locals l'activitat dels quals ja no es limita a Eivissa, sinó que el concepte ha fet el salt a Dubai —en el cas de l’O Beach ho va fer el 2024— amb la finalitat d'obrir-se les portes a la clientela als Emirats Àrabs. Pel que fa a The Night League —el grup empresarial encapçalat per Yann Pissenem, promotor del megaclub UNVRS i també d'Ushuaïa i Hï Ibiza— es va aliar per a això amb un grup hoteler i va fundar The Ushuaïa Dubai Harbour Experience, ubicada a la Marina de Dubai.
La mateixa estratègia corporativa van seguir l'exclusiu restaurant Tatel —un projecte creat el 2014 per l'empresari Manuel Campos Guallar juntament amb Abel Matutes Prats, Rafa Nadal i Cristiano Ronaldo, entre d'altres— i que també va aterrar a la capital emiratí.
Matutes s'ha desvinculat fa poc d'aquest projecte, però la rastellera d'empreses amb nínxol a Eivissa que continuen expandint-se al golf Pèrsic continua. Així ho demostra que Lío —el club cabaret situat a Marina Botafoch, la Milla d'Or d'Eivissa que té previst traslladar-se a l'hotel Corso de cara al 2027— tingués l'any passat la mateixa intenció, tot i que l'operació finalment va acabar en no res. En el moment en què es publica aquest reportatge, Lío no ha respost a la consulta d'aquest mitjà per especificar-ne el motiu.
L'empresa de Lineker es promociona ara als Emirats com un «nou paradís davant la mar», amb una varietat de llits VIP, ‘casitas’ privades, luxoses cabanes i gandules ideals per socialitzar, que ofereixen “vistes perfectes” de la “posta de sol sobre el golf”. Al seu torn, a l'illa se celebra ‘La fiesta!’, una pool party amb reminiscències de Dubai, de la mà de dos dj's de renom, Darrel Privett i Dave Hodges.
Contaminació perpetua a la badia
Segons la denúncia presentada per Salvem sa Badia, durant les festes es llancen a l'aire dos tipus de serpentines de plàstic –unes d'uns tres metres de longitud i unes altres d'uns deu metres aproximadament— des de la zona de piscines i la pista de ball de l'establiment.
Com que es tracta d'un recinte a l'aire lliure situat al costat de la costa —on sobrevola la baldriga balear, un ocell protegit que només cria a les illes—, el col·lectiu sosté que el vent arrossega part d'aquests materials cap a la mar, la vegetació i l'entorn de sa Punta des Molí.
Les restes romanen, segons els ecologistes, durant mesos a les palmeres del passeig marítim, al fons marí i a finques situades a més de cent metres de l'hotel. Un cop arriben a l'aigua —continuen els ecologistes— molts d'aquests plàstics resulten difícils de retirar perquè es fragmenten, s'enfonsen i perden el revestiment platejat que els fa visibles, cosa que afavoreix la seva dispersió al medi marí.
Els abocaments de material contaminant no són nous, sinó que es repeteixen temporada rere temporada, segons els ecologistes. En aquest sentit, l'associació acusa l'establiment de projectar una imatge de compromís ambiental incompatible amb la seva activitat. “Mentre organitzen campanyes de neteja del litoral i difonen missatges de conscienciació sobre la contaminació, continuen actuant contra el medi ambient”, assenyala Leuzinger.
A la denúncia, presentada el 7 de juliol, el col·lectiu sol·licita a l'Ajuntament de Sant Antoni que inspeccioni l'establiment durant la celebració d'una d'aquestes festes per comprovar quins materials s'utilitzen, si són reutilitzables o d'un sol ús, quines mesures existeixen per evitar-ne la dispersió i si l'activitat compta amb les autoritzacions i condicions ambientals exigibles.
També sol·liciten que, en cas de detectar-se incompliments, s'adoptin les mesures correctores i sancionadores que corresponguin. elDiario.es s'ha posat en contacte amb l'equip de govern municipal sense que hagi respost en el moment en què es publica aquesta informació.