Modou, el migrant sense papers que dorm a la platja i que va apagar tot sol un incendi en uns pisos d’Eivissa

Era el 2015 quan Modou Ndiaye, de 40 anys, va partir del Senegal cap a Espanya per primera vegada. Ho va fer en un pesquer que duia 160 persones a bord: cap d’elles va morir. Un extrem que té la necessitat d’especificar quan parla amb elDiario.es després de convertir-se en un heroi local. La setmana passada va apagar, pràcticament tot sol, les flames que començaven a devorar un bloc d’habitatges de la zona turística de Cala de Bou (Eivissa).

En aquell moment es dedicava a la pesca artesanal —principal economia costanera i sustent de la seguretat alimentària del país africà—, que des de fa anys pateix una greu crisi per l’augment de la pesca industrial estrangera i l’activitat il·legal. Des del litoral senegalès va arribar, en cayuco, a l’arxipèlag canari, a l’illa de Tenerife, però l’acollida espanyola va durar poc: les autoritats, en comprovar la seva situació irregular, el van retornar a territori senegalès. Modou, allà, té un fill i la resta de la seva família, tot i que cap “oportunitat”.

Després de l’intent fallit d’arribar a Europa es va posar a estudiar mecànica buscant alternatives. “Vaig estar-hi uns anys i, quan em vaig treure el permís de conduir, vaig començar a treballar en un camió, transportant aliments”, explica el migrant. En tot just una setmana recorria al voltant de 800 quilòmetres, no només dins de les fronteres del Senegal, sinó també fins a Mali, Gàmbia o Guinea Bissau.

Després tornava a casa seva, al seu veïnat, a prop de la ciutat de Touba, on a principis d’agost set persones van morir i 136 van resultar ferides en 68 accidents de trànsit diferents durant el multitudinari pelegrinatge religiós del Gran Magal, un dels més populars del món de l’ordre sufí de l’Islam.

Relata la seva història juntament amb el seu germà Alí, just al costat de l’edifici del carrer de Guipúzcoa els fonaments del qual haurien cremat si no hagués estat per la immediatesa amb què va reaccionar Modou. Alí, vuit anys més gran que el seu germà, parla amb admiració de la seva actuació. Primer va veure el fum i després les flames des de la platja on de nit dorm i de dia es dedica a la venda ambulant.

No li va faltar temps per córrer fins a arribar als habitatges i, en veure que un parell de veïns que havien aconseguit dos extintors no podien apagar el foc, va saltar la tanca —subjectada a un mur de mig metre d’alçada— i en va buscar un tercer per ajudar a sufocar-lo. Abans, algú havia exclamat “Foc, foc!”: s’havia originat a la barbacoa d’una planta baixa i es propagava ràpidament per la façana, encara tenyida de negre una setmana després.

Quan Modou va veure que amb l’extintor no n’hi havia prou, va decidir, en un reflex “molt ràpid” —en paraules del seu germà—, agafar una mànega del jardí i ficar-se de ple dins l’habitatge. Aquell matí bufava un vent fort per una tempesta que s’acostava, fet que feia encara més complicat controlar les flames, que es van escampar ràpidament, segons els testimonis de diversos banyistes que van veure en primera persona què estava passant i que ha recollit Nou Diari, que va avançar la notícia.

L’incendi es va originar a la barbacoa d’una planta baixa i es va propagar per la façana. A Modou no li va faltar temps per córrer fins a arribar als habitatges, saltar una tanca, agafar una mànega del jardí i ficar-se de ple dins una casa

Les flames van amenaçar d’estendre’s a l’habitatge del costat i també als vehicles aparcats en filera al carrer de davant, a prop de l’aparcament de la veïna platja des Pinet. Va apagar el foc tot sol, quan ja havien cremat completament una pèrgola i un tendal i just abans que arribessin els bombers d’Eivissa, desplaçats després de rebre l’avís des del Parc Insular, situat a la carretera entre Sant Antoni i la ciutat d’Eivissa.

Un total de sis efectius van arribar amb dos camions cisterna, però Modou ja havia fet part de la feina. Quan li expressen això, riu i assenteix. El cos d’emergències va acabar de sufocar el foc completament per assegurar-se que no es tornava a revifar.

Va apagar el foc tot sol, quan ja havien cremat completament una pèrgola i un tendal i just abans que arribessin els bombers

A la recerca d’una segona oportunitat

La segona vegada que Modou va intentar arribar a Espanya era el 2018. Aleshores ho va fer d’una altra manera: va arribar fins al Marroc per via terrestre, fins a Nador, al Rif, molt a prop de Melilla. Des d’allà va patronejar una embarcació en què duia a bord 85 persones, explica. Ni aquesta ni l’anterior vegada va haver de pagar res perquè la seva feina de pescador li havia proporcionat contactes.

En aquest segon intent, va creuar la Mediterrània en un trajecte de tres hores durant el qual arriscava el seu futur i el de tots els que viatjaven amb ell: va sortir bé. Només recorda, vagament, com van arribar a una illa petita de la qual no recorda el nom i com, abans d’arribar-hi, a escasses milles, va intervenir un equip de Salvament Marítim, que els va rescatar a prop del litoral. Ni aleshores ni ara ha tingut “mai” problemes amb la Policia o les autoritats, puntualitza. Ho va fer buscant una vida millor, no ho diu verbalment, però fa que s’entengui.

Va arribar a Espanya en una embarcació amb altres 85 persones que havia partit del Marroc

Gairebé una setmana després del succés, encara nota com li cou el pit quan inspira. L’altre dia es va acostar a la farmàcia i li van donar un medicament per pal·liar les conseqüències de la possible intoxicació per fum, tot i que no sap especificar quin. En entrar a l’edifici, on hi havia persones a dins i que hauria cremat sense la seva intervenció, no duia cap equip de protecció.

El SAMU 061 movilizó inmediatamente tras recibir el aviso una UVI móvil, dos unidades de soporte vital básico, un vehículo de intervención rápida y un vehículo de logística para atender a los afectados. De hecho, ocho personas resultaron afectadas en distintos grados por la inhalación de humo durante el incendio, como detallaron los servicios de emergencia.

Una de ellas tuvo que ser trasladada al Hospital Can Misses, mientras que las otras siete fueron atendidas y dadas de alta en el mismo lugar tras ser evaluadas por los servicios sanitarios. Entre ellas el propio Modou, que notó cómo después de meterse dentro de la propiedad en llamas tenía dificultades para respirar y acudió a la ambulancia.

Modou encara sent que li cou el pit quan inspira

En situació de regularització

La història de Modou, que fa vuit anys que viu a Espanya i aproximadament un a l’illa, contrasta amb la situació de precarietat en què viu: dorm a la platja, es dutxa amb aigua de mar i es guanya la vida venent ulleres i ajudant a es Pinet.

El migrant explica que “és difícil” viure així. Fa tres mesos que està en procés de regularització de la seva situació a Espanya. És a dir, gairebé des del mateix moment en què el Govern va formalitzar el Reial decret 316/2026, el passat 14 d’abril, mitjançant la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Modou ha sol·licitat la regularització extraordinària del Govern. Mentrestant, dorm a la platja, es dutxa amb aigua de mar i es guanya la vida venent ulleres

El Reial decret introdueix dues noves vies dins del Reglament d’Estrangeria: una autorització per a sol·licitants de protecció internacional (asil) i un nou supòsit d’arrelament extraordinari. El frustra que la gestió estigui encallada i no haver rebut novetats per part de l’Oficina d’Estrangeria.

Fonts policials no relacionades amb el succés han explicat a elDiario.es que el gest heroic de Modou és motiu de “valoració” per part dels serveis d’Estrangeria. Perquè la informació es tingui en compte en el procés de regularització, ha d’estar inclosa en l’atestat policial que va elaborar la Guàrdia Civil —que té la competència de seguretat al municipi de Sant Josep— i on es recull el desenvolupament dels fets.

En cas que la informació no estigui inclosa en l’atestat, l’advocat que el representa podria prendre declaració a cadascun dels veïns que van ser testimonis dels fets —o, en cas que hi hagi una associació veïnal, a l’associació— per adjuntar-la a l’expedient. La Delegació del Govern seria l’organisme encarregat de valorar i emetre la resolució final.

Els veïns del bloc d’habitatges de Cala de Bou han demanat conjuntament que es faciliti a Modou el tràmit perquè pugui treballar regularment a territori espanyol. De fet, quan la seva gesta es va publicar a la premsa va generar una gran repercussió entre veïns, turistes i testimonis del succés, que ara reclamen que el seu gest no es limiti només a les ovacions i es tradueixi en una ajuda burocràtica real.

Els veïns han demanat que es faciliti a Modou el tràmit perquè pugui treballar regularment a territori espanyol

Modou fa un any que és a Eivissa i vuit que és a altres indrets d’Espanya. Primer va estar treballant a Almeria, on va arribar amb l’embarcació irregular que va capitanejar. Després se’n va anar a Jaén, més tard a Múrcia i, aleshores, va arribar a aquella illa de la qual encara desconeix el topònim abans de començar una vida a Eivissa, fa just un any. El seu germà, que fa dotze anys que va arribar a territori espanyol, ja té els papers “arreglats” i va poder aconseguir un contracte laboral: treballa al tobogan aquàtic que forma part de la infància de molts nins eivissencs.

El que va fer [apagar l’incendi al bloc de Cala de Bou], Modou ho va fer de “cor”, expressa. Tot i així, no pot deixar de lamentar la seva condició de migrant en situació no regularitzada i que fa diversos mesos que espera sense cap mena de resposta administrativa malgrat l’aprovació del Reial decret.

En el fons, desitja que la seva actuació el pugui ajudar. Si més no, que tot sigui una mica més ràpid i pugui treballar “on sigui”. A l’hostaleria, per exemple. De moment, quan acabi la temporada, se n’anirà a Jaén, com fa cada any, on treballa en la collita de l’oliva. És, però, un lloc de feina inestable, en què només es treballa quan el patró dona hores.

“Solen ser jornades de sis hores al dia durant cinc o deu dies a la setmana, però sense garanties. És, a més, una feina dura”, assenyala Modou. “Jo, si aconsegueixo els papers, em vull quedar aquí, a Eivissa”, diu amb el cap inclinat, assenyalant cap a terra.