El pla d’Eivissa per allotjar 30.000 treballadors de temporada en mòduls prefabricats

Eivissa és un dels territoris on la crisi de l’habitatge colpeja amb més duresa. Un territori de poc més de 572 quilòmetres quadrats que cada estiu rep milions de turistes necessita no tan sols garantir un habitatge digne a les persones que resideixen tot l’any a l’illa, sinó també als treballadors del sector turístic que s’hi desplacen entre els mesos d’abril i octubre. Tanmateix, durant l’última dècada, la crisi residencial s’ha agreujat a causa de l’augment tant dels preus de compravenda com dels lloguers.

El Consell Insular –les competències en matèria d’habitatge corresponen a la comunitat autònoma– té previst aprovar el març de 2027 el Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT), que inclourà una iniciativa que permetria allotjar temporalment fins a 30.000 treballadors procedents de fora de l’illa. Mariano Juan, vicepresident primer i conseller insular de Territori i Ordenació Turística, explica que la proposta planteja situar aquests allotjaments en zones turístiques i a prop dels principals centres de treball. “Es tracta de diferenciar necessitats diverses. Els treballadors de temporada necessiten un allotjament digne durant uns mesos, mentre que els residents necessiten habitatges disponibles durant tot l’any. La planificació territorial ha de poder donar una resposta específica a cadascuna d’aquestes realitats”, afirma Juan.

D’aquesta manera, es busca “facilitar una solució residencial temporal adequada, reduir desplaçaments innecessaris i evitar que els treballadors de temporada i les empreses competeixin pels mateixos habitatges destinats a cobrir les necessitats permanents dels residents”. El vicepresident primer també ha assenyalat que disposar de solucions d’allotjament temporal a prop dels centres de treball pot facilitar l’estabilitat de les plantilles i la incorporació dels professionals que necessiten les empreses de l’illa.

Es tracta de diferenciar necessitats diverses. Els treballadors de temporada necessiten un allotjament digne durant uns mesos, mentre que els residents necessiten habitatges disponibles durant tot l’any

Una iniciativa privada

La iniciativa haurà de partir de les empreses privades. És a dir, el projecte es podrà desenvolupar en sòls urbans privats i també es finançarà amb capital privat. La tipologia dependrà del que permetin les ordenances municipals de cada ajuntament. “El PIAT no entra en la tipologia constructiva. Només permet aquest ús provisional”, assenyala el Consell Insular, en resposta a la pregunta de si es permetrà habilitar estructures prefabricades i modulars o edificis de construcció convencional.

La proposta ha estat ben rebuda per les patronals consultades, tot i que la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears (CAEB) considera que els seus efectes seran “limitats” i la Petita i Mitjana Empresa d’Eivissa i Formentera (PIMEEF) creu que l’objectiu de 30.000 places d’allotjament és “excessivament optimista”

La mesura de fons ja s’havia debatut anteriorment en les taules de diàleg social entre patronals i sindicats. Aquests últims reconeixen que la iniciativa podria contribuir a alleujar la crisi de l’habitatge, però posen el focus en les condicions en què viurien els treballadors i en el risc que l’accés a un habitatge depengui del fet de mantenir la feina.

“L’exemple més clar que ens posaven era el d’aquell hotel que té al voltant una àmplia disponibilitat d’espai –on no es pot construir– i on es podrien habilitar aquest tipus de residències”, explica Alfonso Rojo, president de la PIMEEF. “Amb la normativa actual no està permès, però es pot modificar perquè es tracta de mesures excepcionals”, indica.

L’exemple més clar que ens posaven era el d’aquell hotel que té al voltant una àmplia disponibilitat d’espai –on no es pot construir– i on es podrien habilitar aquest tipus de residències. Amb la normativa actual no està permès, però es pot modificar perquè es tracta de mesures excepcionals

El portaveu dels petits i mitjans empresaris pitiüsos considera “excessivament optimista” pensar que es podrien assolir les 30.000 places, perquè hi ha “molts condicionants”. Entre aquests, que les empreses disposin de terrenys on poder habilitar-les, una condició que només està a l’abast de molt poques. “Benvingudes siguin, però són molt poques les empreses que disposen de terrenys”, assegura. Aquesta limitació, a més, deixa moltes empreses fora, ja que els ajuntaments no posaran sòl municipal a disposició d’aquesta iniciativa. Malgrat tot, Rojo valora positivament que les empreses que tinguin aquesta opció “ara vegin una porta oberta”.

“És una solució tècnicament viable si es modifiquen les normatives de planificació urbana i territorial”, explica José Antonio Roselló, vicepresident de la CAEB a Eivissa i Formentera. Roselló considera que es tracta de terrenys, normalment propietat dels hotels, que no s’utilitzen i que, si se’n modifica la classificació urbanística, podrien destinar-se “a aquest ús residencial per als treballadors”. “Tampoc no és la panacea; crec que serà una mesura amb efectes molt limitats, perquè tampoc no hi ha tants terrenys disponibles”. “Però, si tenim en compte que molts pocs poden acabar fent molt, pot ser una mesura útil”, considera.

Les patronals hi veuen limitacions

Per la seva banda, el president dels petits i mitjans empresaris afirma que la mesura tindrà un impacte molt limitat per als associats de la patronal. “Una de les nostres reivindicacions és la manca de sòl industrial. No tenim ni tan sols terrenys per desenvolupar la nostra activitat al nivell i amb les dimensions que necessitem. Seran mesures a les quals es podrà acollir un sector molt concret i reduït, però benvingudes siguin”, insisteix Rojo. En aquest sentit, valora que cada allotjament temporal que s’habiliti deixarà un habitatge lliure per a la resta de la població.

“Nosaltres sempre hem defensat que els nostres empleats estiguin allotjats de la millor manera possible. Aquesta opció és molt millor: que els treballadors puguin disposar d’allotjaments dignes, que no siguin expulsats ni hagin de subarrendar qualsevol mena d’habitació a algun pirata”, sosté. José Antonio Roselló, vicepresident de la CAEB, coincideix que la iniciativa pot ser útil, tot i que també dubta que assoleixi la dimensió anunciada. “Sens dubte, és una mesura que pot alleujar el problema, però, per la seva pròpia naturalesa, els seus efectes són limitats. És evident que, per si sola, no resoldrà el problema estructural”, valora Roselló.

Sens dubte, és una mesura que pot alleujar el problema, però, per la seva pròpia naturalesa, els seus efectes són limitats. És evident que, per si sola, no resoldrà el problema estructural

Sonia Iglesias, portaveu del Sindicat de Llogateres d’Eivissa, considera que “augmentar l’oferta d’allotjament pot ajudar, però no garanteix per si sol una baixada dels preus”. Per això, defensa que aquesta mesura s’ha d’acompanyar d’altres actuacions: una reducció del 50% dels lloguers, l’ampliació del parc d’habitatge públic i social, la regulació dels preus dels lloguers, la lluita contra l’especulació i la limitació de l’ús turístic dels habitatges residencials.

La portaveu insisteix que qualsevol model d’allotjament per als treballadors de temporada ha de garantir unes condicions dignes i preus assequibles, sense perjudicar l’accés a l’habitatge de les persones que resideixen a l’illa durant tot l’any. “Cal garantir que l’habitatge sigui un dret accessible i no un negoci a costa de les persones que vivim i treballem a Eivissa”, sosté. En aquest sentit, defensa que les solucions adreçades als treballadors temporals no han d’agreujar les dificultats d’accés a l’habitatge de la població resident.

La secretària general de CCOO a Eivissa i Formentera, Consuelo López, explica que hi ha dues versions de la proposta. “D’una banda, hi ha els mòduls prefabricats, una solució que podríem acceptar, sempre que es garanteixin les condicions en què viuran els treballadors. De l’altra, s’ha parlat d’aixecar residències de maó per a treballadors, una mena d’edificis tipus rusc. Això no ho veiem de cap manera”, adverteix. El motiu és que, si es construeixen residències permanents per als treballadors, l’empresari tindria “tot el poder sobre la vida de les persones que hi viuen”, segons López.

D’una banda, hi ha els mòduls prefabricats, una solució que podríem acceptar, sempre que es garanteixin les condicions en què viuran els treballadors. De l’altra, s’ha parlat d’aixecar residències de maó per a treballadors, una mena d’edificis tipus rusc. Això no ho veiem de cap manera

Segons la portaveu sindical, és una situació que ja es dona en alguns hotels de l’illa. “L’empresari et dona allotjament, però tu has de fer el que et digui: pel que fa a les hores de feina, els dies lliures i moltes altres qüestions que has d’acceptar perquè t’està donant un habitatge. Moltes vegades, a més, són exigències que ni tan sols són legals”, afirma.

I posa exemples concrets: treballadors que emmalalteixen, agafen la baixa i, al cap de dos dies, els responsables de l’hotel “ja els diuen que han de deixar l’habitació”.

“Si t’acomiaden, evidentment, també has de marxar. L’habitatge es converteix així en una arma llancívola, perquè, perquè et donin allotjament, moltes vegades has d’acceptar condicions que no hauries d’acceptar”, afegeix López. “Abans, quan veníem a Eivissa a treballar de temporada i llogàvem un pis, aquell habitatge era casa nostra. Hi podia venir la teva família de vacances, podies celebrar-hi un aniversari i fer vida amb normalitat. Als allotjaments que hi ha avui dia en alguns hotels no pots fer això”, lamenta la portaveu sindical.

A parer seu, el fet que l’empresari faciliti un habitatge als treballadors es pot convertir, alhora, en un problema per als empleats, que afecta tant la seva llibertat com les seves condicions laborals. “Els mòduls residencials no ens semblen malament, perquè es poden muntar i desmuntar. Ara bé, cal veure en quines condicions s’habiliten”, apunta. En aquest sentit, assenyala que, si s’opta per aquesta solució, hi ha d’haver “un contracte” i el lloguer no ha de representar més d’un terç del salari del treballador. A més, si s’ofereix una solució modular als empleats, aquesta s’ha de considerar casa seva.

D’altra banda, la portaveu sindical es pregunta què passaria si el treballador deixés l’empresa. “El problema és que les persones que perden l’habitatge marxen de l’illa. Perdre la feina és que t’expulsin de l’illa. Això és el que volem evitar”, opina López. Per a ella, al capdavall, es tracta d’“un pedaç per a unes poques temporades”. “Si es fa mitjançant mòduls, haurien de ser una solució per a molt poques temporades, perquè no deixa de ser un altre pedaç dels molts que es posen damunt la taula mentre s’intenta resoldre el problema de l’habitatge a l’illa”, valora.

Declarar l'illa zona tensionada

Pel que fa a les mesures estructurals, López reclama que es declari l’illa zona de mercat residencial tensionat i que s’estableixin límits als lloguers. “No entenc per què no es fa. Bé, sí que ho entenc: aquí tot és una qüestió ideològica”, sosté. A més, considera que la manca de mesures està agreujant la crisi de l’habitatge. “Estem fent malbé l’illa per qüestions ideològiques”, afirma.

La dirigent sindical també posa el focus en els habitatges buits i defensa que surtin al mercat de lloguer. Tot i insistir que cal garantir la protecció legal dels propietaris, qüestiona que la por a l’ocupació s’utilitzi com a argument per mantenir els pisos tancats. “Hem vist guàrdies civils, policies i funcionaris públics de diferents àmbits dormint als seus cotxes. De debò que un propietari no pot llogar un habitatge a uns mestres o a uns guàrdies civils? També els ocuparan la casa i els la destrossaran?”, planteja. A parer seu, falta voluntat per mobilitzar aquests habitatges.

A més, defensa la renovació automàtica dels contractes de lloguer per als llogaters que compleixen les seves obligacions, una de les reivindicacions del Sindicat de Llogateres a la qual s’han sumat CCOO i UGT. “Si tens uns llogaters que et paguen i assumeixen totes les despeses, arriba el final del contracte i els fas fora al carrer. Que aquest propietari expliqui per què i per a què”, assenyala López.

La secretària general de CCOO considera que, en molts casos, darrere de la finalització dels contractes hi ha la intenció d’apujar el preu del lloguer. “Si tens uns llogaters que paguen i no et donen problemes, per què els has de fer fora? La resposta, en molts casos, és que el propietari vol guanyar més diners perquè als nous llogaters els apujarà molt el lloguer”, sosté.

L'habitatge és un dret, no un negoci. Viure i treballar a Eivissa no hauria de ser un luxe. Ningú no hauria de haver de marxar de ca seva per no poder pagar un lloguer

Segons López, aquesta situació obliga els llogaters a assumir augments que no poden pagar o a abandonar casa seva. “Els diu que se’ls acaba el contracte i que han de pagar molts euros més, o bé que se’n vagin al carrer. I, com que no ho poden pagar, marxen i hi entra una altra persona que paga més”. La dirigent sindical atribueix aquestes pràctiques a “la pura avarícia i l’especulació”.

“L’habitatge és un dret, no un negoci. Viure i treballar a Eivissa no hauria de ser un luxe”, reivindica, en la mateixa línia, Iglesias, que reclama mesures que permetin a la població continuar vivint a l’illa. “Ningú no hauria d’haver de marxar de casa seva perquè no pot pagar un lloguer”, conclou.