El PP culpa al “mercat” del tancament d'Agama: “Això no és l'URSS, no podem posar les vaques i munyir-les”
LLEGIR EN CASTELLÀ
El conseller balear d'Agricultura, Joan Simonet, ha responsabilitzat el “mercat” del tancament de l'empresa Agama, peça clau de la indústria làctia balear, justificant així que el Govern del PP no hagi pogut impedir el desenllaç de la històrica central. “A vegades les empreses tanquen per la llei del mercat, perquè simplement no han volgut innovar, per decisions equivocades o per circumstàncies alienes. I aquí l'Administració poca cosa pot fer. Això no és la Rússia soviètica”, ha etzibat, contraposant un model en què “tot era de l'Estat” -i que, segons el seu relat, “va acabar com va acabar”- i desplaçant el focus des de la responsabilitat política cap a l'empresarial.
Durant la seva compareixença en el ple del Parlament balear per abordar el tancament d'Agama, Simonet ha incidit en què l'administració pública no pot assumir el paper de les empreses privades ni intervenir directament en les seves decisions, fins i tot en un context de tancament com el d'Agama. Malgrat reivindicar en altres ocasions el sector primari com a element clau per a la sobirania alimentària, l'equilibri territorial i la diversificació econòmica de Balears, el conseller ha abundat en què “el Govern no pot posar vaques ni munyir-les”, defensant de nou que la continuïtat de projectes industrials depèn de la seva viabilitat econòmica i de l'interès d'inversors i productors.
Amb tot, el titular d'Agricultura ha asseverat que l'Executiu autonòmic ha posat “les eines” sobre la taula a través d'ajudes i incentius, però ha subratllat que correspon al propi sector decidir cap a on vol evolucionar. Al respecte, ha apuntat que alguns ramaders ja estan optant per models alternatius, com produccions més petites o diversificades -amb cabres o ovelles- orientades a productes de més valor afegit, defensant que aquests poden ser fins i tot més rendibles que les grans explotacions.
En el seu discurs, el conseller també ha apel·lat a la necessitat de replantejar el model productiu, qüestionant si és sostenible mantenir grans volums de producció lletó o explotacions intensives. Segons el seu parer, el sector agrari no pot entendre's com una estructura “estancada” en asseverar que aquest evoluciona constantment en funció del mercat, els canvis socials i les condicions ambientals. Simonet ha insistit que el Govern està “essencialment per donar suport a iniciatives de futur, amb ajudes molt dotades”, passant a continuació a enumerar, entre altres, les línies d'inversió efectuada pel seu departament en matèria de transformació agroalimentària i comercialització. En aquest sentit, ha insistit que, si els propis productors decideixen no apostar per determinades iniciatives, l'administració no pot imposar un model concret ni substituir la iniciativa privada.
En aquest sentit, Simonet ha anunciat que el Govern destinarà cinc milions d'euros, amb càrrec a l'impost de turisme sostenible (ITS), per finançar nous projectes estratègics en el sector agroalimentari després del tancament d'Agama, una quantitat que el conseller ha emmarcat en una estratègia de transformació del model productiu i de reforç de la competitivitat del sector primari. La partida, ha incidit, no té res a veure amb les mesures que l'Executiu té previst adoptar per ajudar el sector a fer front a les conjuntures econòmiques derivades de la guerra a l'Iran i del context de conflicte bèl·lic internacional.
La seva intervenció ha despertat les crítiques dels grups de l'oposició, entre elles les del portaveu adjunt del PSIB-PSOE, Marc Pons, qui ha denunciat la falta de respostes del Govern pocs dies abans del tancament d'Agama. El socialista ha retret que, després d'una compareixença de gairebé una hora, Simonet no hagi estat capaç de concretar què passarà amb la llet produïda a Mallorca ni quines alternatives existeixen per evitar la desaparició del sector. “Què farem a partir del dia 31?”, ha insistit, subratllant la incertesa en la qual, ha assenyalat, quedaran els productors.
En aquesta línia, Pons ha acusat el conseller de limitar-se a afirmar que s'estan “buscant fórmules” sense detallar cap mesura concreta, cosa que, a parer seu, evidencia la manca de planificació i anticipació de l'Executiu. En aquest sentit, ha considerat que el discurs del Govern sobre la sobirania alimentària queda “liquidat” davant el tancament de tota la producció làctia a Mallorca sense una resposta clara per part de l'administració, alhora que ha recriminat que traslladi la responsabilitat al mercat o a les decisions empresarials sense assumir el paper que li correspon a l'Administració.
El PSIB: “El Govern ha tirat la tovallola”
El diputat ha advertit que aquesta actitud suposa, en la pràctica, “tirar la tovallola” i acceptar la desaparició del sector lacti a l'illa sense desplegar les eines pertinents per a evitar-ho. Així mateix, ha denunciat la falta de lideratge polític i de coordinació entre Conselleries, apuntant especialment a l'absència d'una estratègia conjunta entre Agricultura i Indústria que permeti donar una resposta estructural a la crisi. Segons ha recordat, el Govern es va comprometre fa dos anys a impulsar un pla agrari “pactat entre tots”. “Han passat dos anys, però no ens han convocat més vegades ni hem sabut res més”, ha lamentat.
El portaveu adjunt socialista ha contraposat aquesta situació amb la gestió de l'anterior legislatura, quan, en plena pandèmia, el Govern llavors presidit per Francina Armengol va ser capaç d'articular respostes ràpides davant situacions de crisi empresarial. “Centenars d'empreses, amb bona coordinació, van rebre una resposta veloç”, ha subratllat, criticant així mateix les vegades que Vox, soci d'investidura del PP, “s'ha gratat aquí les vestidures en benefici del sector o en defensa del sector primari”. Finalment, Pons ha lamentat que la compareixença de Simonet hagi conclòs sense haver ofert “cap explicació”: “L'única cosa que hem vist ha estat la seva resignació cap a la mort del sector lleter a Mallorca. I això, agradi o no agradi, marcarà la legislatura del Govern de Marga Prohens”.
A principis de març, el Grup Damm, que en 2017 va adquirir Agama, va comunicar a la plantilla la seva intenció pròxima de tancar l'empresa mallorquina, un anunci que arribava mesos després que la cervesera informés que deixaria de comprar llet a les tres vaqueries mallorquines que distribueixen a la lletera, encenent totes les alarmes entre treballadors i ramaders.
La incertesa dels 16 empleats de la plantilla
La companyia va traslladar a la representació legal dels treballadors l'inici d'un procediment d'acomiadament col·lectiu conforme a la normativa vigent, encara que assegura que treballa en un pla de recol·locació per als 16 empleats de la planta de Palma en diferents empreses del grup amb l'objectiu de minimitzar l'impacte laboral. Els empleats, per part seva, lamenten la decisió adoptada, encara que admeten que es tracta d'un anunci que “es veia venir”.
Durant els últims mesos, els treballadors han treballat en una proposta que consideraven viable: deixar Agama en mans de la plantilla mitjançant un pont financer d'1,2 milions d'euros, equivalent als fons públics que Damm ha de retornar si cessa la seva activitat, i que els treballadors proposaven reinvertir a donar continuïtat a la marca sota un model cooperatiu. No obstant això, el delegat de Personal i Prevenció de CCOO d'Agama, Jesús Ávila, va lamentar en declaracions a elDiario.es que no hi ha hagut reunions conjuntes que permetessin fer realitat la proposta, cosa que ha impedit construir i defensar de manera adequada la iniciativa.
El 2017, Agama va ser adquirida pel grup cerveser i, després d'anys d'alts i baixos, el passat 26 de setembre l'empresa va comunicar a les tres vaqueries de Mallorca que abasten la marca la seva intenció de deixar de comprar-los llet a partir de desembre de 2026. “Quin poble es permet tancar la seva indústria lletera? Si tanca Agama, serà un atemptat contra la sobirania alimentària de Balears”, van recriminar aleshores les associacions que representen els pagesos de Mallorca.