LLEGIR EN CASTELLÀ
PP i Vox han reforçat la seva aliança en Balears amb l'aprovació, aquest dilluns, d'una de les mesures més controvertides de la legislatura, la llei de liberalització del sòl. Amb els seus vots, el Parlament ha donat llum verda a una norma que flexibilitza les restriccions urbanístiques i permetrà requalificar sòls rústics en determinades condicions amb l'objectiu, defensa el Govern de la popular Marga Prohens, de facilitar l'accés a l'habitatge. Mentre en l'hemicicle es debatia la nova normativa, més de 200 persones convocades per entitats ecologistes i plataformes ciutadanes es concentraven a les portes de la Cambra per a protestar contra un text que, denuncien, posa en risc el territori balear i redueix els controls públics en un moment de creixent saturació turística i falta de recursos.
La votació ha generat un moment de gran tensió entre els grups, després que l'esquerra acusés PP i Vox d'afegir un article que havia estat eliminat en comissió parlamentària. L'oposició ha anunciat que portarà la norma davant el Tribunal Constitucional.
La 'llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics' acabada d'aprovar contempla liberalitzar sòl i construir 20.000 nous habitatges a Palma, si bé populars i extrema dreta preveuen estendre-la als 24 municipis de l'arxipèlag que compten amb més de 10.000 habitants. En altres 13, amb més de 20.000 residents, i sempre que així ho decideixin els ajuntaments, es podrà requalificar sòl rústic per a dur a terme més edificacions. Per exigència dels de Santiago Abascal, la normativa permetrà, també amb l'última paraula dels consistoris, construir en sòl rústic sense necessitat d'haver esgotat l'urbanitzable.
El PP ha donat a més suport a una esmena de Vox amb la qual es permetrà legalitzar centenars d'edificacions construïdes en sòl rústic de la Serra de Tramuntana -el pulmó verd de Mallorca declarat en 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO-, la infracció de la qual hagi prescrit, incloses aquelles situades en les àrees de màxima protecció. Una regularització que aconseguirà fins i tot als habitatges erigits fora d'ordenació abans de 1991, any en què va ser aprovada la llei d'espais naturals, que va introduir majors restriccions en matèria mediambiental davant la urgent necessitat de preservar el patrimoni natural i paisatgístic de les illes.
Durant la seva intervenció en el ple extraordinari d'aquest dimarts, el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, la pretensió de la nova llei passa per donar resposta a la situació de “emergència social” pels greus problemes d'accés a l'habitatge, una situació que en Balears “sofrim i arrosseguem des de fa anys”. “Per això, necessitem mesures excepcionals per a atacar d'una vegada per sempre aquesta greu crisi. No podem romandre impassibles ni mirar cap a un altre costat; és més que necessari, imprescindible, donar una resposta. Una resposta contundent amb un únic objectiu indiscutible: facilitar més habitatge assequible per als residents a les nostres illes”, ha remarcat.
“Aquesta llei no preveu augmentar la pressió demogràfica, com falsament difonen, sinó oferir habitatge als qui ja viuen aquí”, ha asseverat dirigint-se als grups d'esquerres. Mateo s'ha referit, en concret, a la figura dels Projectes residencials estratègics (PRE) inclosa en el text i que, segons el conseller, “facilitaran més habitatge assequible” que es destinarà a persones amb un mínim de cinc anys de residència en l'arxipèlag. En concret, el PRE estableix que haurà de reservar-se el 50% del sòl desbloquejat a habitatges sotmesos a un règim de protecció, amb la creació de més de 10.000 habitatges a preu assequible a Palma, si bé la nova normativa no detalla quins mecanismes garantiran que no s'inflin artificialment els preus o que els nous habitatges acabin fora de l'abast de les famílies treballadores.
La llei introdueix, a més, la possibilitat que les anomenades “àrees de transició”, actualment considerades com a sòl rústic, puguin requalificar-se com a sòl urbanitzable per a permetre la construcció de nous habitatges. Una decisió que quedarà en mans dels ajuntaments, sempre que aquests comptin amb més de 20.000 habitants, i s'aprovi mitjançant votació en ple municipal. El text estableix que el 50% de les edificacions que es construeixin en les àrees de transició hauran de ser destinades a habitatges de preu limitat (VPL), una nova figura introduïda pel PP en aquesta legislatura el preu màxim de la qual, tal com denuncien des de l'oposició, es veu incrementat en fins a un 33% sobre els Habitatges de Protecció Oficial (VPO).
“Extinció” de les VPO i els mecanismes de protecció
Sobre aquest tema, el portaveu parlamentari del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, ha acusat el Govern de “extingir les VPO” i “els mecanismes de protecció per a evitar que gent amb mancances pugui accedir a un habitatge”. “No són Habitatges de Preu Limitat, sinó Il·limitat, amb les quals els ciutadans es veuran expulsats d'aquestes illes. Són habitatges per a gent de fora amb més recursos amb les quals podran continuar especulant”, ha incidit el socialista, qui ha estimat en uns 350.000 euros el preu en el qual quedarà fixat el preu d'un habitatge de 60 metres quadrats a l'abric d'aquesta llei.
Dirigint-se a Mateo, Negueruela ha asseverat que “de totes les persones a les quals els ha donat les gràcies” en la seva intervenció prèvia “s'ha oblidat de l'associació de promotors que li ha ajudat a tirar endavant aquesta normativa, pensada per a generar i consolidar els drets de promotors que es passen per damunt tots els plans generals de les illes”. “En cap cas aquesta llei és per a fer habitatge assequible per als ciutadans”, ha etzibat.
En aquesta mateixa línia, el diputat de Més per Mallorca Ferran Rosa ha considerat la nova llei com “la major perversió” duta a terme en Balears “tant per les formes com pel seu contingut”: “Una llei amb suposades mesures urgents per a pal·liar el problema de l'habitatge però que no conté ni una sola mesura per a la gent abocada a viure en caravanes, la que no arriba a fi de mes, per a les famílies que han de viure juntes en una sola habitació, per als qui no es pot emancipar i que, en canvi, permetrà créixer més i vendre més car i retrotraurà les illes al desenvolupament massiu en sòl rústic com en els anys 60 sense garantir serveis, equipaments ni mobilitat”.
Així mateix, el ecosoberanista ha acusat el Govern d'emprar l'accés a l'habitatge “com a excusa” i ha posat nom i cognoms a alguns dels promotors que, com ha assegurat -i va publicar al maig Diari de Mallorca-, “es beneficiaran” de la norma: “Jaime Bibiloni i Eduardo Soriano [president de l'entitat financera ISBA, de l'empresa Ciments de Balears SA i de la Cambra de Comerç de Mallorca], que només per una parcel·la a Son Güells obtindran uns beneficis de 17,5 milions d'euros”. També ha al·ludit a la constructora i promotora immobiliària La Clau d'Or, que “rebrà 13,8 milions d'euros en beneficis extraordinaris”, així com a Oaktree Opportunities, fons d'inversió amb seu en el paradís fiscal d'illes Caiman, amb uns beneficis complementaris previstos de 38,7 milions d'euros, tal com ha posat de manifest Rosa.
Per part seva, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha lamentat que el Parlament hagi escenificat aquest dimarts “un xantatge, el de Vox”, a les exigències del qual ha acusat el PP d'accedir a canvi d'obtenir el suport de l'extrema dreta als pressupostos autonòmics de 2025, que començaran a debatre's aquesta tarda i preveuen aprovar-se dimecres que ve. “Aquesta llei és una cacicada”, ha insisido. Mentrestant, la diputada de Podem Cristina Gómez ha criticat que populars i Vox “estan usant l'emergència residencial per a donar premis als promotors immobiliaris”.
“Ho destruiran tot, no quedarà res. Aquesta llei és de pocavergonyes. Si haguessin llegit l'exposició de motius no votarien a favor”, ha subratllat dirigint-se a l'Executiu del PP. La parlamentària habitada ha recriminat que la normativa es plantegi com “coartada” per a “modificar el sòl rústic i beneficiar a uns pocs propietaris privilegiats”, un “frau polític i una bomba ambiental amb efectes a llarg termini que pagaran les generacions futures”.
Més de 105.000 habitatges buits
Enfront de l'aprovació de la llei de liberalització del sòl, tant els grups d'esquerres com les organitzacions socials critiquen que el Govern balear no plantegi mesures ambicioses per a regular, entre altres, els preus del lloguer en un context en el qual gran part de la població balear destina més del 40% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge i a pesar que més de 105.000 habitatges es troben buides a les illes. Una xifra que en 2021 suposava un 23,9% més de les que hi havia una dècada abans. Els col·lectius també denuncien que el text no contempli frenar la pressió de l'habitatge turístic ni posi límit a la compra de segones residències per part d'estrangers amb elevat poder adquisitiu, garantint per llei un parc d'habitatge per als residents donada l'escassetat de territori i frenant amb això l'increment desbocat dels preus.
Balears és, a més, la setena Comunitat Autònoma que compta amb un major nombre d'habitatges en mans de grans tenidors, és a dir, d'aquells que posseeixen més d'una desena d'immobles: en total, 26.061 habitatges, una xifra que suposa el 4,53% del parc total de l'arxipèlag, compost per 574.813 immobles. Les dades llancen, a més, que 6.672 habitatges a les illes pertanyen a forquilles que posseeixen més de cent immobles (un 1,16% del total), d'acord amb la recerca duta a terme per eldiario.es amb dades inèdites del Cadastre als quals va tenir accés aquest mitjà a través d'una sol·licitud pública al Ministeri d'Hisenda emparada en la llei de transparència.