PP i Vox rebutgen impulsar un pla de seguiment de l'oferta turística il·legal destapada a Balears
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Parlament balear ha rebutjat, amb els vots de PP i Vox, instar els Consells Insulars a posar en marxa un programa específic de seguiment i control de l'oferta turística il·legal durant el proper estiu. L'arxipèlag figura, de fet, entre les comunitats autònomes amb major nombre d'habitatges turístics i de temporada que operen fora de la legalitat, d'acord a les dades fetes públiques el passat dilluns pel Ministeri d'Habitatge en el marc de la posada en marxa del nou registre únic de lloguers de curta durada. En total, 3.062 sol·licituds de registre obligatori han estat revocades a Balears per no complir amb els requisits exigits per poder comercialitzar-se com a allotjaments turístics o de temporada.
La iniciativa, registrada pel PSIB-PSOE, es recolzava en el consens social existent al voltant de la saturació turística que travessen les illes -amb un 80% de residents a favor de reduir el nombre de turistes i de places, segons una enquesta del propi Govern-, la qual cosa provoca un impacte directe en el territori i els preus de l'habitatge. El document posava l'èmfasi, així mateix, en el fet que l'Executiu presidit per la popular Marga Prohens hagi eliminat els principals instruments per limitar el creixement del sector.
La proposició no de llei (PNL), debatuda a la Comissió de Turisme, Cultura, Esports, Treball, Funció Pública i Diàleg Social, ha estat tombada amb els vots en contra dels set diputats de PP i Vox, enfront dels sis vots favorables del PSIB, Més per Mallorca i el Grup Mixt.
El text rebutjat, defensat pel diputat Llorenç Pou, recordava que l'actual Govern va aixecar la moratòria turística aprovada el 2022 per l'anterior Executiu d'esquerres a través de la llei de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de Balears, que a més va donar un període de fins a quatre anys -també eliminat- perquè els Consells establissin la capacitat de càrrega de turistes que podia suportar cadascuna de les illes.
La iniciativa lamentava, així mateix, la supressió de la mesura de decreixement de places establerta per l'anterior norma, que instava a donar de baixa dues places per poder donar d'alta una nova. “Atès que s'han eliminat la data topall per a la determinació del límit de càrrega de les illes i la mesura d'intercanvi del 'dos per un', les decisions de l'actual Govern han provocat que l' únic camí per reduir el nombre de places sigui la reducció de l'oferta il·legal”, afegia el text, que assenyala la creació, per part del Consell de Mallorca, de dues borses transitòries a través de les quals “s'està ampliant el nombre de places comercialitzades a la illa”.
El text subratllava a més el fracàs de les mesures aprovades fins ara per combatre aquest fenòmen, com la possibilitat de precintar habitatges turístics il·legals. En aquest sentit, Pou ha recriminat que els resultats obtinguts per la mesura aprovada en aquest sentit a l'octubre de 2023 per l'actual Executiu “han estat nuls”, atès que “no s'ha pogut precintar cap habitatge turístic il·legal a Balears”.
Davant aquest escenari, els socialistes defensaven que la reducció de l'oferta turística il·legal s'ha convertit en “l'únic camí” per contenir el nombre de places. Per a això, la PNL instava els Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, en coordinació amb el Govern, a executar durant l'estiu de 2026 un programa de seguiment i control que permetés als serveis d'inspecció turística comprovar si els habitatges detectats el 2025 com a anunciants d'estades il·legals a plataformes en línia com Airbnb que, un any després, continuen comercialitzant-se.