El propietari del major viver il·legal de tortugues a Espanya assegura que mai va comerciar amb elles: “Tot estava en regla”

El principal acusat de dirigir una granja il·legal de tortugues -la desarticulació de la qual es va convertir en una de les majors operacions contra el tràfic il·legal d'aquests rèptils a nivell internacional- en una finca de Llucmajor (Mallorca) ha negat aquest dimecres haver comercialitzat mai amb espècies protegides i ha defensat que tots els exemplars que tenia complien amb els requisits legals per a la seva tinença i cria, una versió que xoca frontalment amb la sostinguda per la Fiscalia: el Ministeri Públic sosté que tant el propietari de la finca com la seva parella -també processada- criaven de forma clandestina tortugues aquàtiques, terrestres i de bosc així com altres espècies protegides i amenaçades. Ho feien en unes instal·lacions no autoritzades que incloïen diverses fileres de piscines de plàstic, terraris i dues habitacions de la vivenda habilitades amb neveres i incubadores per als ous i les cries.

L'inculpat ha declarat aquest dimecres durant el judici que se celebra per aquests fets a la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma contra la parella -ambdós d'origen alemany- així com contra el propietari d'una botiga de rèptils de Barcelona, qui, segons l'acusació pública, actuava com a intermediari en la compravenda d'animals protegits. La Fiscalia acusa els tres de delictes contra la fauna, contraban i blanqueig de capitals i sol·licita penes de fins a cinc anys i mig de presó per a la parella i dos anys per al tercer processat, a més d'indemnitzacions que superen els 200.000 euros. El principal processat ha sostingut que la seva activitat era plenament legal i coneguda per l'administració.

Una instal·lació “en regla”, segons l’acusat

L'acusat, qui únicament ha respost a les preguntes de la seva advocada, ha assegurat que les instal·lacions de la seva finca eren legals i que, en el moment de la seva detenció el 2018, estaven en tràmits per ser reconegudes com a nucli zoològic, una condició que finalment van obtenir, ha dit, el 2021.

Segons el seu relat, abans de traslladar-se a Mallorca el 2006 ja comptava amb totes les autoritzacions necessàries a Alemanya per a la tinença de tortugues i per a l'emissió de certificats CITES, la documentació obligatòria per al comerç d'espècies protegides. A la seva arribada a l'illa, ha afegit, el llavors responsable a Palma del Servei Oficial d'Inspecció, Vigilància i Regulació del Comerç Exterior (Soivre), ja mort, li hauria confirmat que “tot estava en regla”.

El processat ha insistit que mai va adquirir exemplars protegits sense la documentació corresponent i que durant els registres realitzats a la finca va facilitar als agents tota la informació disponible sobre la identificació dels animals.

La setmana passada, l'encarregat d'una empresa transportista va assenyalar que els acusats rebien “de tant en tant” palets amb ratolins congelats, situació que els resultava “xocant”. El transportista va explicar que creia que els ratolins congelats es demanaven per donar menjar a animals, perquè havia sentit –encara que no ho sabia amb certesa– que “es dedicaven a aquesta activitat”. A preguntes de la defensa dels acusats, el testimoni va manifestar que mai no va transportar animals vius i que per a això es necessiten “uns permisos especials”. L'encarregat va incidir que una vegada va haver de “tramitar l'enviament d'una caseta o un petit viver per al qual va ser necessari un camió grua”.

La tesi de la Fiscalia: un negoci il·legal a gran escala

La investigació duta a terme a mitjans de 2018 -batejada com a operació Coahuila- es va saldar amb la confiscació de més d'1.100 exemplars de diferents espècies i més de 750 ous, així com amb el desmantellament del que la Guàrdia Civil va considerar el major criador il·legal de tortugues d'Europa. Durant els registres realitzats pel Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de l'Institut Armat, els agents van constatar l'existència d'una complexa infraestructura destinada a la cria i reproducció d'aquests animals i es van intervenir més de 1.000 exemplars. La valoració econòmica de les tortugues decomissades i de les cries nascudes d'ous confiscats ascendiria, sempre segons l'acusació, a prop de mig milió d'euros.

El Ministeri Públic sosté a més que el propietari de la botiga de rèptils a Barcelona era qui canalitzava les compres i vendes dels animals, facilitant la seva comercialització a tercers i adquirint en ocasions exemplars per al seu propi negoci.

Durant la seva compareixença, el principal acusat ha afirmat que mantenir el criador li suposava una despesa mensual d'entre 600 i 700 euros i que els seus ingressos procedien del seu treball en un zoològic i del suport econòmic dels seus pares, negant que obtingués beneficis de l'activitat amb les tortugues. També ha minimitzat el paper de la seva parella, assegurant que només l'ajudava de forma puntual en la cura dels animals i com a traductora en tràmits administratius. Ella, per la seva banda, ha corroborat aquesta versió i ha declarat que els seus ingressos procedeixen exclusivament del seu treball com a veterinària.

Mentre tant, el tercer acusat, el propietari de la finca, ha donat suport a la versió del criador, a qui ha definit com a “admirable” per la seva dedicació a espècies amb “poc valor comercial però gran valor ecològic”. Ha negat haver comprat mai exemplars protegits de forma il·legal i ha assegurat que totes les operacions en què va participar es van realitzar amb la documentació exigida. “El fàcil és fer-ho així. Com anuncies després una espècie il·legal per a la venda? Al final el problema t'acabarà tornant”, ha etzibat davant el tribunal, afegint que les despeses de manteniment descrites pel principal acusat li semblen “les normals, fins i tot una mica cares”.

El judici està previst que conclogui aquest dijous amb la pràctica de la prova documental i els informes finals de les parts, després del qual quedarà vist per a sentència.