LLEGIR EN CASTELLÀ
En les profunditats transparents de la mar Mediterrània, extenses prades submarines s'estenen sota l'aigua. Estan dominades per la Posidonia oceanica, planta aquàtica endèmica que forma autèntics pilars ecològics: emmagatzema carboni en grans quantitats, serveix de refugi i zona d'alimentació a centenars d'espècies i frena l'erosió costanera. Però és un hàbitat amenaçat i la seva desaparició es produeix a un ritme alarmant a conseqüència del desenvolupament del litoral, la contaminació i el canvi climàtic. Un equip d'investigadors ha creat un sistema per a mapar aquests boscos a gran escala, un avanç clau per a protegir-los abans de la seva degradació irreversible.
El seguiment de les prades de posidònia és vital per a la seva conservació, però els estudis de camp tradicionals han estat un repte científic. Són costosos i requereixen molt de temps. Exigeixen esforços intensius de busseig, mesuraments a peu de camp i anàlisis localitzades, la qual cosa limita la freqüència i l'escala de les avaluacions. De fet, no hi ha una xifra clara de l'extensió de posidònia. Alguns estudis parlen de 12.000 quilòmetres quadrats en aigües poc profundes al Mediterrani fa una dècada, amb una pèrdua d'un 34% respecte a mig segle abans. La xifra augmentaria a uns 25.000 quilòmetres quadrats en zones més profundes. L'arxipèlag balear té una àrea ocupada per posidònia de 592.82 quilòmetres quadrats entre 0 i 35 metres de profunditat, segons un estudi de 2023, la gran majoria situats a Mallorca.
La dificultat de registre augmenta quan l'objectiu és rastrejar grans extensions en diferents regions. Un equip d'investigadors de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha desenvolupat un model de mesurament amb intel·ligència artificial i imatges per satèl·lit que suposa un important avanç per a detectar i cartografiar automàticament les àrees de posidònia. La combinació d'aquests mapes amb dades físiques, químiques i biològiques permetrà interpretar de forma integrada la salut de les pastures marines i establir decisions de conservació i polítiques públiques més eficaces.
El desafiament de mapar un món ocult
El sistema es basa en xarxes neuronals convolucionals, una forma avançada d'aprenentatge profund. Per a entrenar el model, es van usar imatges satel·litàries multiespectrals d'alta resolució de PlanetScope, una constel·lació de satèl·lits d'observació terrestre que proporciona cobertura global diària, combinades amb dades detallades sobre hàbitats facilitats pel Govern dels Illes Balears a partir de dos estudis realitzats entre 2001 i 2003 i 2017 i 2018. El conjunt cobreix al voltant de 2.500 quilòmetres quadrats de litoral, incloent-hi Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Per a desenvolupar el model va ser necessari usar una unitat de computació d'alt rendiment durant tres mesos, equivalent a 120 anys de computació en un ordinador convencional.
El resultat planteja un marc generalitzable, capaç d'adaptar-se a diferents condicions ambientals i geogràfiques, i que ofereix estimacions de confiança tant de la distribució com de l'extensió d'aquests hàbitats submarins. “Vam començar amb Mallorca i després vam entrenar el model amb imatges de les altres illes, amb sòls i roques diferents, la qual cosa ens ofereix confiança per a extrapolar-lo a altres zones del Mediterrani, encara que la verificació depèn de la disponibilitat de cartografies fiables en aquestes àrees”, explica Manuel Matías, investigador principal de l'equip, integrat per Álex Giménez-Romero, Tomás Sintes, Dhafer Ferchichi i Pablo Moreno-Spiegelberg.
Vam començar amb Mallorca i després vam entrenar el model amb imatges de les altres illes, amb sòls i roques diferents, cosa que ens ofereix confiança per extrapolar-lo a altres zones de la Mediterrània, encara que la verificació depèn de la disponibilitat de cartografies fiables en aquestes àrees
“Si confrontem l'estudi amb altres anteriors, aquests s'orienten a zones restringides (platges, badies) o fan una classificació binària (posidònia enfront d'una altra classe o tipologia), la qual cosa augmenta la taxa d'errada en ajuntar sòls i roques amb algues i altres plantes marines. A més, nosaltres usem imatges amb alta resolució espacial de l'ordre de tres metres i vuit bandes, la qual cosa ofereix molta precisió”, assenyala el físic.
“El que distingeix el nostre model és la seva robustesa”, afirma Àlex Giménez, investigador de l’IFISC. “Fins i tot exposat a condicions ambientals desconegudes, el sistema va generar mapes fiables de la cobertura de fanerògames marines [plantes que cobreixen els fons marins il·luminats i de poca profunditat] que concorden amb les observacions de camp”, afegeix.
El model representa un salt tecnològic respecte als mètodes tradicionals, permetent mapes detallats que poden ser actualitzats amb regularitat i utilitzats per científics, gestors ambientals i responsables de polítiques públiques sostenibles. Amb l'avaluació comparativa es podran identificar zones més vulnerables detectant senyals d'alarma davant canvis primerencs en l'ecosistema o observar mesures de restauració on estan tenint efectes positius. La utilitat anticipatòria d'aquest model, que a més és d'accés obert, és molt rellevant per a una gestió més efectiva dels ecosistemes marins.
El pulmó del Mediterrani
Conservar les prades marines, entre elles la posidònia, és crucial per a la salut del planeta. Aquests boscos blaus poden emmagatzemar més carboni per unitat de superfície que els boscos tropicals, amb la retenció de set tones cada any per hectàrea, segons un estudi publicat en la revista Nature, coordinat per l'investigador del CEAB-CSIC Óscar Serrano. L'equip de científics ha elaborat el primer inventari mundial d'aquest element químic retingut per les plantes submarines, que en la seva globalitat són capaces d'acumular fins a 40 milions de tones en el planeta. La posidònia del Mediterrani, en concret, emmagatzema molt carboni sota el sòl marí.
Una de les principals amenaces en la zona balear és el fondeig il·legal de vaixells, apunta Ali Vahlhaus, director general de la Fundació Cleanwave, que integra el projecte MedGardens, dedicat a la restauració marina de badies poc profundes. “El seu creixement és molt lent, d'entre dos i set mil·límetres a l'any. És a dir, cada metre quadrat que arrossega una àncora, necessita moltes dècades per regenerar-se”, puntualitza.
L'entitat, segons el seu responsable, lidera des de Mallorca la zona de restauració marina passiva i activa més gran d'Espanya. En 2023 van llançar el primer projecte a gran escala, que afecta 75 hectàrees a Portocolom, i actualment tenen dos plans pilot a Formentor i Sant Elm. El seu objectiu és recuperar un total de vuit badies balears fins a 2030, sumant una extensió de mil hectàrees. A la mar Mediterrània, cada hectàrea de posidònia compta, no sols com a espai físic, sinó com a pulmó blau, banc de vida i arxiu d'històries ecològiques encara per desxifrar.