LLEGIR EN CASTELLÀ
Després de 32 mesos a prealerta, Eivissa ha entrat oficialment en alerta per sequera. No obstant, res no es mou. Mentre els aqüífers cauen en picat i els agricultors perden els cultius, el Govern balear ha establert un termini de dos mesos per implementar les mesures necessàries. Ecologistes i entitats socials denuncien que les polítiques urbanístiques i la manca de control han portat l'illa a una situació límit.
“Eivissa ha entrat a l'agost en alerta per sequera, però la declaració és insuficient després de més de dos anys en prealerta”, recrimina Juan Calvo, director de l'Aliança per l'Aigua, formada per col·lectius socials, empresarials i ecologistes d'Eivissa. “Considerem que s'ha de revisar el Decret de Sequera balear, que és el que estableix el que cal fer en aquests escenaris. Si la situació en prealerta era molt dolenta, ara és molt crítica”, afegeix.
Si al juny les reserves hídriques de la major de les Pitiüses estaven en un 34% -nivell de prealerta-, el mes d'agost baixaven al 27%, com era de preveure per l'escassa, gairebé nul·la, presència de les precipitacions. Eivissa ha registrat aquest mes d'agost 1,1 litres per metre quadrat. En els mateixos nivells de sequera estan les zones d'és Pla i Artà a Mallorca. A Formentera només s'han registrat 1,6 l/m quadrat, xifra una mica millor però també molt preocupant. En la resta de l'arxipèlag les dades tampoc són molt falaguers, amb 13,5 l/m quadrat, segons les dades de l'Institut Nacional de Meteorologia.
Si al juny les reserves hídriques de la major de les Pitiüses estaven en un 34% -nivell de prealerta-, el mes d'agost baixaven al 27%, com era de preveure per l'escassa, gairebé nul·la, presència de les precipitacions
Les mesures que s'han pres i que són les que reflecteix el Decret i el Pla Especial dActuació en Situacions dAlerta i Eventual Sequera de les Illes no han tingut efecte. “Portem tot aquest temps (en al·lusió als anys de prealerta) aplicant mesures de conscienciació i prevenció que són necessàries, però no suficients”. Per a l'Aliança per l'Aigua, el cavall de batalla és la reducció del consum d'aigua en sòl rústic, que es fa impossible, segons l'entitat, per la manca de capacitat de control per part dels organismes competents (en aquest cas ajuntaments i Govern), i per l'aprovació de lleis en matèria urbanística que intensifiquen la dependència d'aquests aqüífers.
Calvo es refereix, en concret, a la llei de liberalització del sòl aprovada el mes de juliol passat a Balears, que dóna via lliure a la requalificació de terrenys rústics per a la construcció d'habitatge i a l'increment de les superfícies edificables a municipis de més de 10.000 habitants. La normativa ha estat qualificada per les entitats socials, ecologistes i els partits d'esquerres com “el 'pelotazo' urbanístic més gran dels últims 50 anys”, tal com va publicar elDiario.es. “La qüestió és que des del Govern s'expressa la voluntat de fer polítiques sostenibles, però després es legisla en contra de les mateixes”, apunta Calvo.
Desaparició de cultius i canvi del paisatge de l'illa
En aquest context, l'Aliança veu fonamental el reforçament de les mesures de control. La manca de les mateixes està canviant fins i tot la fesomia de l'illa, que perd cultius i arbres acceleradament a causa de la manca d'aigua i la pujada de les temperatures. “És el punt de partida. Si no, qualsevol altra solució serà inútil”, incideix Calvo. Mentrestant, les vil·les de luxe i els hotels consumeixen al dia tones d'aigua, els agricultors no poden sembrar cereal per als animals perquè no creix. Aquest és el tercer any que no podran alimentar el bestiar que encara queda a l'illa, perquè el cost de la importació d'aquests productes des de la península supera el rendiment de les petites explotacions. De les 195 tones que els socis de la Cooperativa de Sant Antoni van produir el 2021, el 2022 es va passar a zero, segons les dades de l'entitat.
Mentre les viles de luxe i els hotels consumeixen al dia tones d'aigua, els agricultors no poden sembrar cereal per als animals perquè no creix. Aquest és el tercer any que no podran alimentar al bestiar que encara queda a l'illa: el cost de la importació d'aquests productes des de la península supera el rendiment de les seves petites explotacions
Al nord-est de l'illa, a Santa Agnès, una de les zones més visitades pels residents, es troba es Pla de Corona, una zona plena de milers d'ametllers les flors dels quals brillaven a la llum de la lluna plena d'hivern i que ara són un miratge. No n'hi ha. A més d'aigua, necessiten el fred de les nits d'hivern per florir. Totes s'han assecat i aquest mateix estiu els cadàvers han estat retirats de la terra que els mantenia. No només els cultius sinó que els pins, aquells que donen nom a les Pitiüses i són part de la seva identitat paisatgística, s'estan assecant i morint per l'atac del Tumicus destruens (el perforador dels pins), que entra a la seva escorça a causa de la seva falta d'humitat, introduint les larves que detenen el flux de la saba i matant-los per complet. Sobre ells encara no s'hi ha actuat.
“El Govern ha de reforçar les mesures de control. Ja li vàrem enviar un document amb els agricultors d'Eivissa demanant aquestes mesures. S'estan fent servir grans pous agrícoles per a consums que no ho són i això és una competència del Govern. Ara mateix hi ha un descontrol total en el rústic respecte a aquests dos temes: el d'explotació il·legal dels pous i el d'ampliació de la construcció en aquestes àrees”, explica Calvo. Això, unit als efectes del canvi climàtic i la pressió turística, es fa insostenible.
Disminució de les pluges entre un 25 i un 40%
I les coses semblen que aniran a pitjor. La biòloga molecular Julia Bauzá explicava el 2023, en una conferència reflectida a la web des Nautic de Sant Antoni i consultada per aquest mitjà, que, en el millor dels escenaris possibles, les precipitacions continuaran disminuint, segons estudis comparatius realitzats per ella, podent arribar a caure entre un 10% i un 30% cap al 2100. En el pitjor dels casos, la pluja podria disminuir entre un 25% i un 40%.
“Estem veient una tendència progressiva a la disminució de les precipitacions, on no només la mitjana anual de precipitacions baixa, sinó que també ho fa el nombre de dies que plou”, afegeix Bauzá, que quantifica fins i tot la pèrdua de pluja a la illa en l'últim mig segle: en la dècada dels 70 va ploure de mitjana 50 dies i un total de 499 mm a l'any. Per contra, en els últims 10 anys ha plogut de mitjana 9 dies menys i 123 mm menys a l'any. “Això equival al fet que avui dia ja tenim al voltant d'un 25% menys de precipitacions i un 20% menys de dies de pluja que en els anys 70”, exposa.
Estem veient una tendència progressiva a la disminució de les precipitacions, on no sols la mitjana anual de precipitacions baixa, sinó que també ho fa el nombre de dies que plou
Pel que fa a les temperatures màximes, en el millor dels supòsits, pujaran entre 3 i 4 graus centígrads cap a 2100, mentre que en el pitjor arribaran a 6 o 7 graus centígrads més; és a dir, s'aconseguirien pics de 50 graus al mes d'agost. Tots aquests canvis tindrien altres conseqüències més enllà de la sequera i les onades de calor, ja que també es traduirien en un increment dels incendis, així com en un nombre més gran de desastres naturals. Aquests, a més, generarien efectes molt nocius sobre la salut de les persones, segons les conclusions de Bauzá que apareixen en aquesta publicació.
Dessaladores, malbaratament, piscines i jardins tropicals
Tot i això, ni el Govern ni els ajuntaments, competents en la gestió de l'aigua a l'illa, han establert mesures suficients per pal·liar els efectes de la falta de pluja i la pujada de temperatures a causa del canvi climàtic, la massificació turística i la falta de control. Els camions segueixen carregant aigua en pous per al consum de les cases i viles en rústic, que segueixen consumint-la en quantitats ingents per regar els seus jardins tropicals i omplir les seves piscines.
Només a Eivissa, el nombre de piscines ha augmentat el 2025 en 524 respecte a l'any anterior, segons dades del cadastre publicades per Diario de Ibiza. En aquests moments hi ha a l'illa pitiüsa 11.425 davant de les 10.844 del 2024, fet que suposa un 5% més i un increment del 10% des del 2022, amb una piscina per a 14,5 persones de mitjana.
Malgrat la falta de pluges, els camions continuen carregant aigua en pous per al consum de les cases i viles en rústic, que continuen consumint-la en quantitats ingents per a regar els seus jardins tropicals i omplir les seves piscines. Només a Eivissa, el nombre de piscines ha augmentat en 2025 en 524 respecte a l'any anterior: hi ha una de mitjana cada 14,5 persones
Un altre dels punts a què es refereixen des de l'Aliança per l'Aigua és la falta del tancament del que s'anomena el Cicle de l'Aigua. A causa de la manca de masses hídriques subterrànies suficients per abastir la població d'Eivissa i els milions de turistes que acull cada any, s'han construït a l'illa tres depuradores i es preveu la construcció d'una quarta “perquè aquestes instal·lacions ja funcionen molt per sobre de les seves possibilitats”. Els municipis de l'illa consumeixen als seus nuclis urbans aigua dessalada, “encara que al de Santa Eulària encara se subministra a les llars a l'hivern amb aigua de pou”, segons informen des de l'Aliança, per la qual cosa es fa difícil la recuperació de les reserves del subsòl.
D'altra banda, zones turístiques com el Port de Sant Miquel o Cala Llonga segueixen mantenint el seu alt consum d'aigua a través de perforades, esquivant un recurs que acabarà sent la tomba de l'activitat econòmica a l'illa, com molts experts ja auguren. Ho va explicar aquest diari el mes de juliol passat. Des de llavors, les coses no han canviat sinó que han anat a pitjor.
“La solució no és fer més dessaladores”
“La solució no és fer més dessaladores, sinó que les aigües resultants de les mateixes que no són aptes per al consum humà es reciclin i puguin ser utilitzades per al reg de collites, de jardins… Si aquest cicle no es tanca, estarem perdent l'oportunitat de deixar descansar les reserves subterrànies i així poder recuperar els aqüífers en la mesura que sigui possible”, argumenten des de l'Aliança per l'Aigua.
La solució no és fer més dessaladores, sinó que les aigües resultants de les mateixes que no són aptes per al consum humà es reciclin i puguin ser utilitzades per al reg de collites, de jardins...
Des de l'entitat ecologista eivissenca GEN GOB recolzen aquests arguments. “Des del mes de juliol la Conselleria del Mar i Cicle de l'Aigua ja alertava que la pràctica totalitat del territori de les Illes es trobava en prealerta per sequera, però aquí se segueixen construint piscines i urbanitzant com si no res. Novament, s'està demostrant la incapacitat que tenen els nostres polítics per gestionar els recursos tan limitats i valuosos”, denuncia Agnès Vidal, educadora ambiental de l'entitat. “No pot ser que s'està construint per tots els llocs sense garantir l'aigua”, afeigeix.
El Govern presumeix de plans de futur
Per la seva banda, el Govern assegura que es podran en marxa les mesures reflectides al Decret de Sequera. Entre elles hi ha l'augment de l'ús d'aigües regenerades fins a la capacitat màxima, que en aquests moments no està disponible, així com utilitzar aigua dessalada al màxim de la capacitat de les infraestructures, que ja treballen per sobre de les possibilitats. L'obligació als camions cisterna subministradors d'aigua de carregar almenys el 50% a les dessaladores, que ja s'està fent.
Entre les mesures que planteja el Govern està l'augment de l'ús d'aigües regenerades fins a la seva capacitat màxima, que en aquests moments no està disponible, així com utilitzar aigua dessalada al màxim de la capacitat de les infraestructures, que ja treballen per sobre de les seves possibilitats
Així mateix, si en dos mesos no augmenten les reserves hídriques, cal comunicar aquesta situació als establiments turístics (que en aquell moment romandran tancats), “perquè contribueixin a la distribució de material divulgatiu i promoguin el compliment de les restriccions per sequera. Els establiments turístics restringiran l'aigua de les dutxes exteriors, jardins i piscines”, segons consta al Decret.
Per la seva banda, la Conselleria competent treu pit respecte a les infraestructures, la inversió i els plans de futur. El conseller de Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, va anunciar el mes de març passat la licitació d'un contracte per valor de 2,7 milions d'euros per a l'automatització del control de l'aigua a totes les Illes Balears. Segons aquest departament, hi ha, a més, inversions per 12 milions d'euros que se sumen a altres projectes com la dessaladora de Santa Eulària, on ja s'han invertit tres milions d'euros dels deu que preveu costar la infraestructura.
Les entitats ecologistes insisteixen: “Cal anar més enllà. Cal tancar el cicle de laigua. Si no, res no servirà per a res”. En aquests moments, és obert el procés de tramitació del nou Pla Hidrològic que estableix la normativa i les inversions de la conca hidrològica de Balears, responsabilitat del Govern balear. “Ja anem pel tercer Pla Hidrològic i tot ha anat a pitjor”, addueix Calvo. “L'objectiu últim del pla és establir mesures per assegurar la recuperació i el bon estat de les masses d'aigua. A Eivissa ha estat al revés. I sobretot a les masses subterrànies, on hi ha hagut un empitjorament progressiu”, conclou.