Silas Wager, l’artista que va convertir un antic forn en un santuari musical de 12.000 vinils
LLEGIR EN CASTELLÀ
Hi ha persones que arriben a una illa buscant sol. D’altres s’aferren a l’estacionalitat per trobar una oportunitat professional, i fins i tot n’hi ha que hi recalen per establir-hi una jubilació tranquil·la. El londinenc Silas Wager va arribar a Mallorca fa cinc anys amb una cosa força menys habitual: una col·lecció d’aproximadament 12.000 vinils acumulats durant més de tres dècades. Ho va fer en un antic forn del centre històric de Palma, un espai que va reconvertir per crear-hi la seva botiga-estudi, Eclectic Journeys, un lloc que aspira a ser refugi per a la curiositat musical i un indret on neixen cançons i on encara es creu en el poder de les trobades inesperades.
Aquells discos, reunits des que tenia 17 anys recorrent botigues, mercats de segona mà i col·leccions privades, no eren només una afició, sinó el fil conductor d’una vida sencera travessada per la música, la recerca i l’escolta com a forma de coneixement. Avui, amb més de cinquanta anys, aquells mateixos discos s’han convertit en el centre d’un projecte vital que va trobar a Palma el lloc adequat per desenvolupar-se.
La trajectòria de Wager difícilment encaixa en la imatge clàssica del comerciant especialitzat o de l’emprenedor cultural. Abans d’obrir la seva botiga, havia encadenat una successió d’oficis tan dispars com reveladors d’una vida allunyada de la linealitat i marcada per una adaptació constant: va ser repartidor de diaris durant l’adolescència; va treballar com a carter, instal·lador de moquetes i dissenyador gràfic.
La seva arribada a Espanya es va produir fa una dècada. Ho va fer portant amb ell pràcticament totes les seves pertinences, inclosos els milers de discos que havia acumulat durant anys. Després d’instal·lar-se durant un temps al camp valencià, on va viure uns cinc anys, va començar a pensar en una nova destinació. Mallorca apareixia a l’horitzó per diverses raons: la mida de Palma, la seva tradició cultural i un context musical i una passió pel vinil que, segons ell, feia dècades que formaven part de la identitat de la ciutat.
Una antiga fleca
El local que avui acull Eclectic Journeys té una història pròpia. Durant dècades va funcionar com a fleca i encara conserva l’element que remet a aquell passat. Entre les prestatgeries plenes de discos sobresurt el forn que s’utilitzava per elaborar pa i que conserva quaranta dècades d’elaboració artesanal.
Fa més de cinc anys, la botiga de Silas va obrir originalment sota el nom de Got Blues Listen To Jazz, una elecció que reflectia les influències musicals més importants en la vida del seu propietari. No era casualitat. La seva mare era pianista i la música va formar part de la seva educació sentimental des de la infància. Ell mateix va rebre classes, tot i que resumeix amb humor la seva experiència amb una frase que repeteix entre rialles: “Les meves orelles són massa bones per a les meves mans”. Aquella sensibilitat auditiva va ser la que va alimentar durant dècades una passió col·leccionista que acabaria transformant-se en una professió.
La botiga d’en Silas va obrir originalment sota el nom de Got Blues Listen To Jazz. A l’establiment encara hi ha elements que remeten a l’antiga fleca
Amb el temps, però, el nom de la botiga va començar a quedar-se petit. Molts visitants hi arribaven convençuts que només hi trobarien jazz i blues, quan la realitat era ben diferent. A les prestatgeries convivien el soul, el funk, la música disco, el house, el techno, la música africana, l’electrònica o el folk, així com tota mena de gèneres i enregistraments difícilment classificables. Hi havia discos dels anys vint del segle passat al costat de llançaments contemporanis i rareses que escapaven a qualsevol classificació convencional. Silas va decidir rebatejar el projecte fa aproximadament mig any i així va néixer Eclectic Journeys, un nom que resumeix millor la filosofia d’una botiga on el descobriment importa més que les etiquetes de gènere.
A la botiga, que ara s'anomena Eclectic Journeys, conviuen discos dels anys vint del segle passat al costat de llançaments contemporanis i rareses que escapen a qualsevol classificació convencional
La importància de deixar-se sorprendre
Qui entra a Eclectic Journeys sovint ho fa amb una idea concreta al cap. Hi ha qui pregunta per John Coltrane, Miles Davis, Pink Floyd o Led Zeppelin. Són referències inevitables i molt repetides en les converses. Tanmateix, Silas intenta que l’experiència no s’acabi aquí. Més que vendre un disc concret, opta per despertar la curiositat de les persones que travessen la porta. Considera que la cultura musical “creix quan un es permet explorar territoris desconeguts i abandonar, encara que sigui temporalment, els camins més transitats”. Per això anima els visitants a escoltar, comparar i dedicar temps a gèneres o artistes que mai no s’havien plantejat.
La mateixa dinàmica de l’espai —petit però cozy, com dirien els anglesos— afavoreix aquesta actitud. Els discos es poden escoltar allà mateix gràcies als tocadiscs a disposició dels clients, de manera tranquil·la i sense pressió comercial, entre recomanacions inesperades, històries sobre músics oblidats o debats sobre escenes musicals llunyanes. El visitant té la sensació d’estar en un espai on la música continua sent una experiència compartida i no únicament un producte de consum. Aquesta atmosfera evoca inevitablement determinades botigues londinenques on l’intercanvi cultural importa tant com les transaccions comercials.
Els discos es poden escoltar allà mateix gràcies als tocadiscs posats a disposició dels clients
A més, la imprevisibilitat i la màgia hi són essencials. Aquí ningú no pot garantir quins discos estaran disponibles la setmana següent. Part de l’encant consisteix precisament a acceptar aquesta incertesa. Hi ha persones que hi arriben buscant un títol concret i acaben enamorant-se d’una cosa completament diferent. Per a Wager, aquesta possibilitat de sorpresa constitueix un dels grans plaers associats al col·leccionisme i una de les raons per les quals continua creient en el valor cultural dels espais físics.
La música del passat es troba amb la del futur
Des del principi, Silas va concebre l’espai com una cosa més àmplia. Una de les motivacions que el van impulsar a obrir el negoci a Palma era la possibilitat d’ajudar altres músics i creadors a desenvolupar els seus propis projectes. Darrere les prestatgeries funciona un estudi on actualment treballa amb artistes interessats a gravar o donar forma a noves composicions. La idea no consisteix a dirigir-los ni a imposar-los una visió determinada, sinó a acompanyar-los durant el procés creatiu respectant sempre les seves decisions artístiques.
Aquest desig de col·laborar amb altres músics té arrels profundes. El mateix Silas va produir un LP sota el nom de Neoteric Manoeuvres i, malgrat que va arribar a publicar-lo, l’experiència va estar lluny de convertir-se en un èxit comercial. La majoria de les còpies no van trobar comprador i ni tan sols el sistema de sale or return —la possibilitat de retornar allò que no s’ha venut— va aconseguir donar-li una gran visibilitat. Només una botiga va apostar decididament per aquell treball i únicament va vendre una cinquantena d’exemplars. Tanmateix, aquella experiència li va ensenyar una cosa: a partir d’aleshores reforçaria la seva voluntat de crear un espai que pogués servir de suport a altres creadors.
Contra la lògica de l'algoritme
Per a algú que sempre s’ha sentit més oient que músic, treballar al costat de persones capaces de transformar idees en cançons representa una manera diferent de participar en el procés creatiu. En parla amb entusiasme i prudència mentre assenyala una petita escultura taronja amb ulleres de sol que representa la imatge artística del creador amb qui treballa actualment i a qui facilita les seves idees i les condicions perquè la música pugui sorgir de manera orgànica. De moment, no en revela més detalls.
Aquesta filosofia —escoltar, conversar i crear— guia els seus plans de futur, que inclouen recuperar concerts íntims, sessions de DJ i projeccions de cinema per a petits grups. Durant la pandèmia, les restriccions van marcar l’inici d’una botiga encara en procés de consolidació, amb una gran incertesa perquè acabava d’arribar a l’illa i no sabia si hi hauria prou públic. Amb el temps, però, van arribar clients habituals, tant turistes com residents interessats en noves músiques.
Ara vol recuperar aquell somni cultural i planeja reformar la zona de l’antic forn per gairebé duplicar l’espai, fet que permetria organitzar concerts, projeccions i trobades amb més comoditat. No ho planteja com un projecte empresarial tancat, sinó com un espai obert a propostes d’artistes i creadors.
Dins del local, la secció ‘Música de l’Illa’ —on crida l’atenció una maqueta de 1981 del mític grup local Forats Negres— reuneix enregistraments produïts a Mallorca i funciona com un projecte personal per preservar i difondre el patrimoni musical de l’illa.
Silas, que vendrà vinils a l’agost al festival de música electrònica Naguaifest i que va participar en l’esdeveniment de Las Dalias Ibiza celebrat a Calvià el maig passat, compra sovint discos locals per acostar-los a nous oients i donar visibilitat a una història cultural sovint desconeguda per al turisme. Això també li ha permès conèixer artistes i observar-ne les dificultats: admira la seva creativitat, però creu que la difusió no pot recaure només en una botiga, sinó que requereix la implicació del creador i també un treball col·lectiu, fruit de la seva experiència en la música independent.
Amb tot, Eclectic Journeys és difícil de definir: botiga, estudi, arxiu musical i espai cultural. Però, sobretot, és una invitació a aturar-se, escoltar i descobrir allò inesperat, fins i tot en l’era dels algoritmes.