LLEGIR EN CASTELLÀ
El Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB) ha obert un expedient a Jerónimo Roldán Henares, director de ramaderia i veterinari d’Avícola Son Perot S.A., la societat que gestiona la macrogranja de Llucmajor (Mallorca) sota la marca Avícola Ballester. L’explotació avícola es troba en el punt de mira arran de les imatges publicades en primícia per elDiario.es el passat 26 de maig, que es varen fer virals per les condicions d’extrema brutor i falta d’higiene a l'interior, així com per la situació perniciosa de les gallines.
L’obertura del procediment disciplinari, que estudiarà si el veterinari d’Avícola Ballester ha incomplert algun article del codi deontològic de la professió, s’inicia després de la petició de les entitats de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal al COVIB, on sol·liciten investigar les presumptes irregularitats. Es tracta del procediment habitual de l’òrgan col·legiat, segons han explicat fonts del COVIB a aquest diari. ARDE i Satya Animal són les associacions que varen enregistrar les imatges difoses, el vídeo de més de tres hores de les quals està dipositat a la Fiscalia de Medi Ambient de les Balears, després de presentar una denúncia contra l’explotació per presumptes delictes contra la salut pública, maltractament animal i estafa. El Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma ja ha obert diligències per un presumpte delicte de maltractament animal.
A la sol·licitud s’hi desgranen els fets observats a les imatges enregistrades entre els dies 21 i 29 d’abril. Entre d’altres: cadàvers de gallines en avançat estat de descomposició convivint amb gallines vives; presència de rosegadors (fins i tot cadàvers de rates) i eriçons en contacte amb les gallines; les gallines de la nau 6 —una de les camperoles— varen estar tancades durant almenys sis dies; gallines en mal estat de salut —postrades, amb diarrees, amb crestes caigudes— i algunes mortes pel tancament de portes. A més, hi havia gruixudes capes de pols, plomes i teranyines al sòl, a les parets, al sostre i a les estructures.
Així mateix, recorden que la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural —dependent de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern balear— va constatar l’existència de les irregularitats denunciades a les imatges. Per aquest motiu, es va tancar la nau 7, es van ordenar mesures cautelars i es va proposar una sanció de fins a 420.000 euros per set faltes greus i una de lleu. Finalment, Avícola Son Perot S.A. —una de les empreses que opera sota la marca Avícola Ballester— s’enfronta a una multa de 200.100 euros, segons consta a l’expedient de la proposta final de sanció al qual va accedir elDiario.es.
D’altra banda, l’escrit d’ARDE i Satya Animal, dirigit al COVIB, assenyala que la gestió del veterinari a l’empresa avícola coincideix amb períodes en què les administracions públiques ja havien multat Avícola Son Perot S.A. per irregularitats, o bé havien adoptat mesures cautelars. L'octubre de 2023, l’empresa va rebre una sanció del Govern, de 150.000 euros, per no disposar de l’autorització ambiental integrada. Això contradiu el que estableix el Reial decret legislatiu 1/2016, que delimita els requisits a tenir en compte per regular la contaminació, tal com va informar aquest diari. La multa la va imposar la Comissió Balear de Medi Ambient, un òrgan dependent de la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat.
Les entitats animalistes recorden al seu escrit al COVIB que, el setembre de 2024, la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural va iniciar un expedient sancionador i un altre de mesures cautelars “després de detectar deficiències greus a l’explotació”. El novembre de 2024, indiquen, es resol la imposició de mesures cautelars, que inclouen la suspensió de l’activitat de gallines camperoles i es va imposar la presentació d’un pla de benestar animal específic amb un protocol de maneig per a les gallines camperoles. “Aquesta mesura cautelar demostra que el maneig de les gallines camperoles era inadequat i va requerir la intervenció de l’Administració”, afirmen. Aquesta mesura va ser aixecada pel Govern perquè la deficiència va ser corregida, segons es desprèn dels expedients administratius.
Aquest diari ha posat en coneixement del veterinari, a través d’un correu electrònic a l’empresa i un missatge al cap de premsa, la informació que s’anava a publicar. Així, s’ha sol·licitat una entrevista amb Jerónimo Roldán Henares, o que respongués per escrit, sense que hagi estat possible obtenir resposta abans de la publicació d’aquest reportatge.
Les entitats creuen que podria haver ocultat irregularitats
ARDE i Satya Animal argumenten, a més de la sanció, el tancament temporal de la nau 7 i la immobilització dels ous produïts en aquesta, que la inspecció oficial va constatar la presència de rosegadors morts, “fet que indica que les mesures de bioseguretat aplicades no són les adequades”. Per tot això, consideren que l’actuació de Jerónimo Roldán Henares davant aquests episodis d’irregularitats “podria constituir vulneracions del Codi Deontològic per a l’Exercici de la Professió Veterinària, aprovat pel Consell General de Col·legis Veterinaris d’Espanya”.
Així, sol·liciten a l’òrgan col·legial balear investigar si el veterinari responsable va actuar amb negligència professional en ometre el seu deure de supervisió i denúncia; verificar el compliment del secret professional, determinar si es varen ocultar irregularitats; avaluar si va existir conflicte d’interès que comprometés la seva independència i informar les autoritats competents (Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient) perquè iniciïn una investigació paral·lela.
En aquest sentit, l’endemà que elDiario.es avancés les imatges en primícia, l’empresa va oferir a alguns mitjans de comunicació —una redactora i un fotoperiodista d’aquesta redacció hi van acudir el dimecres 28 de maig, com va informar aquest diari— entrar a les seves instal·lacions. Al principi, negaven que les imatges corresponguessin a les seves naus. “Nosaltres estem tranquils amb la nostra feina. Som els primers que creiem en el benestar animal perquè expressin la seva màxima producció i rendibilitat. Tenen per menjar i beure, i [espai] per al seu esbarjo”, va dir aquell dia Jerónimo Roldán, gerent ramader i veterinari de l’empresa, en declaracions a l’inici de l’informatiu d’IB3, la televisió pública balear.
S'investigarà si va incomplir el codi deontològic
Ramón García, president del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB), va accedir gairebé immediatament a fer una entrevista telefònica a elDiario.es, en què se li va demanar una explicació general del procediment que segueix l’òrgan col·legial quan s’obre un expedient d’aquest tipus.
“Quan rebem una denúncia s’inicia un procediment. La primera fase és una investigació preliminar. Sol·licitem a la persona denunciada que aporti la seva versió dels fets i tota la documentació que consideri necessària”, afirma García. El COVIB, com que només té competències en matèria disciplinària, investiga únicament si el col·legiat ha complert amb el codi deontològic de la professió veterinària.
En cas que la informació no sigui completa o hi hagi aspectes que quedin per aclarir, el COVIB pot fer un segon requeriment “fins a obtenir tota la documentació necessària”. “Fins i tot, si hi ha altres professionals implicats perquè han tingut algun tipus de participació, també els sol·licitem la seva versió, com a part de la investigació”, afegeix García. El president del COVIB indica que quan l’òrgan col·legial rep tota la documentació, la trasllada a la Comissió Deontològica, formada per sis professionals de prestigi, independents de la junta directiva del COVIB.
La Comissió Deontològica, formada per sis professionals de prestigi, és l’encarregada d’avaluar els possibles incompliments del Codi Deontològic
Es tracta, afirma García, de sis professionals de diferents àmbits de la professió, majoritàriament clínics d’animals de companyia, tot i que també hi ha professionals del sector ramader i d’altres àmbits. La Comissió Deontològica s’encarrega d’avaluar la informació aportada i determinar “si existeix incompliment dels principis del codi deontològic o, com esmentava, dels Estatuts Generals de l’Organització Col·legial Veterinària Espanyola”.
Així, s’elabora un informe o dictamen que indica al COVIB si es considera que hi ha hagut “un incompliment dels principis deontològics” o si, per contra, no es considera així. En funció d’aquest informe, si no s’aprecia cap incompliment, l’expedient s’arxiva. Si es considera que hi ha indicis d’infracció, s’inicia un expedient disciplinari, afegeix García.
En cas que hi hagi indicis i es comenci un expedient disciplinari, el COVIB nomena un instructor, que en aquest cas sí que és membre de la junta directiva, aclareix el president de l’òrgan col·legial. Aquest instructor és l’encarregat, per tant, d’aplicar un hipotètic procediment sancionador “amb totes les garanties legals”. És a dir, formulació de càrrecs, presentació d’al·legacions, proposta de resolució, aportació i valoració de proves… D’aquesta manera, s’assegura el dret a un procés garantista per a l’investigat, com estableix la normativa administrativa, detalla García.
Si a l’investigat se li imputen càrrecs, tindrà l’oportunitat de presentar al·legacions; també pot aportar o proposar proves, que l’instructor valorarà i podrà acceptar o rebutjar. Finalment, quan conclou la fase d’instrucció, l’expedient es remet a l’òrgan resolutori, que és la Junta de Govern. Aquesta junta determina si hi ha hagut una infracció i la seva tipificació, que pot ser lleu, greu o molt greu, segons el que estableixen els estatuts. A partir d’aquí, s’estableix la sanció corresponent.
Les sancions depenen del tipus de falta i de la seva tipificació. Cada infracció té unes sancions específiques associades segons la seva gravetat. Segons l’article 107 del Reial decret 50/2024, de 16 de gener, pel qual es modifiquen els Estatuts Generals de l’Organització Col·legial Veterinària Espanyola, aprovats pel Reial decret 126/2013, de 22 de febrer, les sancions són les següents: amonestació privada; advertiment per ofici; amonestació pública —mitjançant la publicació de la resolució sancionadora ferma al tauler d’anuncis del Col·legi— i multa d’entre 1.001 euros i 5.000 euros; exclusió de les propostes fetes a l’Administració competent.
D’altra banda, hi ha les sancions que fan referència a la suspensió de la col·legiació: la més lleu, fins a un mes; seguida d’una suspensió d’entre un mes i un dia i un any; entre un any i un dia i tres anys, o l’expulsió del Col·legi, cosa que comporta la inhabilitació per a qualsevol col·legiació o incorporació a un altre Col·legi Oficial de la Professió Veterinària.
Les sancions oscil·len des de l’amonestació privada o pública fins a la multa de 5.000 euros i, fins i tot, l’expulsió del Col·legi de Veterinaris
“L’habitual és que els casos es moguin entre lleus i greus”, afirma García. Per tant, faltes molt greus n’hi ha hagut molt poques. Recorda una: un incompliment d’una suspensió d’activitat. “En funció d’això, les sancions van des d’advertiments en els primers casos fins a temes que ja impliquen sancions econòmiques, que ara s’han inclòs en els estatuts, i suspensions de col·legiació”, conclou el president del COVIB.
Irregularitats en la gestió del femer
Jerónimo Roldán, director de ramaderia i veterinari d’Avícola Son Perot S.A., figura en un dels expedients administratius consultats per elDiario.es i que va obrir la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern balear.
En aquest document, relatiu a la proposta de resolució del procediment sancionador en matèria de sanitat animal, s’hi descriuen una sèrie d’actuacions que finalitzen el 12 de desembre de 2023, després que la cap del Servei de Producció Ramadera emetés un informe sobre les deficiències del femer i del pla de producció i gestió de fems de les explotacions de Ses Cisternetes, Mirabó i Es Caparó.
Anteriorment, el 27 d’abril de 2023, el cap del Departament d’Avaluacions Ambientals va tramitar l’acta del Servei d’Agents de Medi Ambient del 24 de març del mateix any, relativa a una inspecció realitzada arran d’una denúncia veïnal “per les molèsties ocasionades per les olors provinents d’unes instal·lacions agrícoles” de Llucmajor.
El 24 de març, els agents de Medi Ambient van constatar, a la finca de Sa Llapassa, els següents fets: en aquell moment hi havia set naus amb un total de 120.000 gallines; es percebia una forta olor fecal dins la finca i també fora del recinte destinat a les aus, on hi havia una plataforma d’uns 4.835 metres quadrats amb una gran quantitat de fems.
El 8 de setembre, un agent del Servei de Producció Ramadera, acompanyat per un tècnic de l’IRFAP (Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears), va fer una inspecció a les instal·lacions, a petició del Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil. En aquesta inspecció s’hi va presentar Jerónimo Roldán Henares, que segons el document és el gerent i veterinari d’Avícola Son Perot S.A.
Durant la inspecció, es va verificar que a la plataforma de 5.000 metres quadrats amb sòl de formigó hi havia muntanyes de fems d’uns tres metres d’alçada; al camí pròxim, hi havia una séquia sense impermeabilitzar, d’uns 40 centímetres d’ample i uns 15 centímetres de lixiviats (líquids contaminants); les muntanyes de fems no estaven cobertes i hi havia “una gran proliferació de mosques i l’olor de fems de gallina era molt evident”.
La inspecció va constatar aquestes muntanyes de fems de tres metres i “una gran proliferació de mosques i una olor de fems de gallina” que eren “molt evidents”. Els agents van preguntar al veterinari si disposava d’un pla de desinsectació i, segons la inspecció, aquest va respondre que no.
La inspecció va constatar que hi havia muntanyes de fem d'uns tres metres d'altura i 'una gran proliferació de mosques i olor de fem de gallina' que eren 'molt evidents'. Els agents van preguntar al veterinari si disposava d'un pla de desinsectació i va dir que no, segons la inspecció
Segons l’expedient, els agents de control “demanen al senyor Jerónimo Roldán Henares si disposa d’un pla de desinsectació, i manifesta que no”. També se li demana si disposa de superfície agronòmica, i contesta que “la justificarà”. No obstant això, el 5 d’octubre, el tècnic de l’IRFAP va emetre un informe desfavorable al Pla de Producció i Gestió dels fems del conjunt de les explotacions ramaderes de Mirabó, Es Caparó i Ses Cisternetes, ja que “no s’adapten al que preveuen els articles 49 i 50 i a l’annex de la Llei 3/2019, de 31 de gener”, que correspon a la llei agrària balear.
“Es verifica que el femer permanent presenta vessaments laterals que evidencien que no disposa d’un sistema efectiu de recollida de lixiviats, ni s’eviten filtracions superficials, i que no està cobert”, assenyala l’informe.
El 13 de novembre, Avícola Son Perot S.A. va presentar al·legacions contra aquest informe desfavorable. Uns dies abans, el 7 de novembre, la Comissió Balear de Medi Ambient —òrgan depenent de la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat— va presentar un escrit, en representació de les associacions de veïns, en què exposaven que des de l’any 2019 es produeixen “episodis d’emissions de gasos i olors insuportables procedents d’una granja de gallines ponedores” situada a la finca de Sa Llapassa de Llucmajor. El 11 de desembre, la cap del Servei de Producció Ramadera va informar l’empresa que les al·legacions no corregien les deficiències del Pla de Producció i Gestió del femer. Per aquests motius, i un cop acreditades quatre infraccions, es va proposar una sanció de 17.000 euros.
En primer lloc, degut a que el femer permanent de les tres explotacions de gallines ponedores —amb una capacitat total de 293.433 gallines— presenta “vessaments laterals que evidencien la manca d’un sistema efectiu de recollida de lixiviats, i que no s’eviten filtracions superficials, provocant greus molèsties” als veïns de la zona; en segon, per no disposar d’un pla de desinsectació; en tercer, per no tenir cobert el sistema d’emmagatzematge dels fems de les explotacions de Ses Cisternetes, Mirabó i Es Caparó i en quart, per no disposar d’un pla de gestió ambiental que indiqui les mesures de control de les emissions de partícules i olors. Aquest acord fou notificat a l’empresa el 26 de setembre de 2024.
El 22 d’abril de 2025, una resolució de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural va adoptar noves mesures. Entre elles, l’obligació de reduir el nombre de gallines ponedores a 40.000 en un termini màxim de sis mesos, el que la Conselleria d’Agricultura anomena “pla de desescalada”, que prohibeix l’entrada d’animals a l’explotació.
A més, es ratifica la prohibició d’entrada de fems a la finca de Sa Llapassa per part de les explotacions de Mirabó i Es Caparó, ambdues d’Avícola Son Perot. Aquesta prohibició es justifica pel fet que “ja no es poden considerar part de la unitat tècnica econòmica de l’explotació Avícola Son Perot S.A.” i perquè tampoc són un “gestor SANDACH (sigles de subproductes animals no destinats al consum humà) autoritzat”.
Finalment, s’insisteix que no s’ha atès el requeriment de presentar el Pla de Producció i Gestió dels fems de les explotacions d’Es Mirabó i Es Caparó “segons la norma”. “No s’ha dut a terme el restabliment de les condicions inicials del femer de Sa Llapassa, entenent per condicions inicials que el recinte estigui lliure de fems i gallinàcia procedents d’altres explotacions que no siguin la de Ses Cisternetes i segons la norma”.