LLEGIR EN CASTELLÀ
Les discrepàncies tornen a tibar les relacions entre PP i Vox en Balears. Els conservadors han posat fre aquest dilluns a les exigències de l'extrema dreta, que hores abans havia registrat una Proposició de Llei (PL) en la qual reclama al Govern de la popular Marga Prohens modificar la llei educativa de Balears amb l'objectiu d'incloure l'espanyol com a llengua vehicular en l'ensenyament i “revertir la imposició del català en l'ensenyament”.
Malgrat tots dos ja havien acordat declarar la vehicularitat d'aquesta llengua en l'educació balear a través de l'acord pressupostari que van rubricar el mes de maig passat, els populars recriminen que la formació d'extrema dreta ha presentat la iniciativa “de manera unilateral”, sense haver estat consensuada amb el PP i sense que aquest tingués coneixement d'aquesta. S'ha pronunciat així el seu portaveu parlamentari, Sebastià Sagreras, qui ha asseverat que el nou text de Vox trepitja diverses de les “línies vermelles” marcades en el seu moment pels conservadors i va més enllà del que s'estableix en el pacte del mes de maig.
“La proposició es carrega el Decret de Mínims”, ha incidit Sagreras en al·lusió a un dels pilars de la política lingüística en l'arxipèlag. Des de la seva aprovació en 1997, el Decret de Mínims garanteix en almenys un 50% l'ús del català en l'ensenyament, un principi que el PP assegura no estar disposat a infringir, com proposa Vox, que, amb aquesta nova iniciativa, pretén 'd'amagatons' que se segregui als alumnes en funció de la llengua amb la qual les famílies decideixin que estudiïn els seus fills. Per aquest motiu, els conservadors han anunciat que votaran en contra de l'admissió a tràmit de la PL.
La PL de Vox, consultada per elDiario.es, reclama, a més, que l'administració educativa estableixi un sistema d'avaluació dels projectes lingüístics establerts per cada centre, amb la supervisió de la Inspecció Educativa, que permeti revisar-los periòdicament i adequar-los “per tal d'assegurar el compliment de la distribució d'ús de les llengües oficials fixada reglamentàriament, i garantir la competència comunicativa”.
La formació d'extrema dreta al·ludeix així a l'autonomia amb què, actualment, compta cada centre per decidir la llengua vehicular en què imparteix l'ensenyament. No tombar aquesta autonomia va ser una de les línies vermelles que el PP de Prohens va enarborar enfront de les exigències de Vox, que va arribar fins i tot a reclamar la derogació del decret de mínims, un dels pilars de la política lingüística en l'arxipèlag que, des de la seva aprovació en 1997, garanteix en almenys un 50% l'ús del català a l'ensenyament.
El redactat proposat advoca, així mateix, perquè “les condicions d'ús de les llengües en els centres educatius” es desenvolupin “concorde a un bilingüisme marcat per la cooficialitat de les dues llengües, català i castellà en la comunitat autònoma”. Així mateix, proposa que pares, mares o tutors legals que vulguin fer efectiu el dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la castellana, puguin exercir el dret en el moment que es realitza la matrícula a quart d'educació infantil o, excepcionalment, al primer cicle de l'educació primària, sempre que no s'hagi matriculat abans a l'educació infantil, en un centre educatiu.
Des de Vox al·leguen que l'objectiu de la modificació legislativa cerca “tornar al sistema educatiu balear la llibertat, l'equilibri i la igualtat entre les dues llengües oficials” i asseguren que és fruit dels acords previs aconseguits amb el PP en resposta “a una demanda històrica” d'amplis sectors socials i educatius que “han estat marginats i silenciats durant dècades per polítiques lingüístiques excloents i sectàries”, obviant l'extrema dreta la situació de vulnerabilitat en què es troba actualment la llengua pròpia de Balears, el català.
Vox pretén així revertir el model d'immersió obligatòria en català “imposat pels governs nacionalistes, i garantir la presència del castellà com a llengua vehicular en condicions d'igualtat”. “No es pot parlar d'igualtat mentre s'exclou el castellà de les aules. No es pot parlar de llibertat mentre es margina la llengua que és comú a tots els espanyols. Aquesta llei marca el camí cap a l'objectiu final, la lliure elecció de llengua”, recalca la portaveu parlamentària de la formació, Manuela Cañadas.
Davant d'aquestes manifestacions, el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha garantit aquest dilluns el compliment dels acords amb Vox en matèria lingüística a l'educació, encara que s'ha referit als projectes lingüístics de centre com a principis rectors que no han de canviar. En una entrevista a IB3, Vera ha recordat que el PP va aconseguir un acord pressupostari amb Vox i “són aquells acords els que s'han de reflectir”. “Nosaltres som gent de paraula”, ha remarcat.
Tot i això, ha asseverat que els projectes lingüístics de centre “són principis rectors”, referint-se d'igual forma a l'autonomia dels centres. “Tots els projectes lingüístics dels centres continuen com continuen”, ha insistit.