eldiario.es

Menú

El Gremi de Jardineria s'oposa a que les administracions prioritzin les empreses d'integració laboral

Critica que els Centres Especials de Treball (CET) rebin un tracte de favor en els concursos

Els CET, a diferència de les empreses convencionals mantenen l'ocupació a durant la crisi

- PUBLICIDAD -
El Gremi de Jardineria s'oposa a que les administracions prioritzin les empreses d'integració laboral.

El Gremi de Jardineria s'oposa a que les administracions prioritzin les empreses d'integració laboral.

La crisi econòmica aguditza la competència. De vegades per sobre de consideracions morals o ètiques. Quan el pastís es redueix la lluita per aconseguir-ne una porció lògicament s'incrementa. Això es pot deduir d'una polèmica nota del Gremi de Jardineria de Catalunya, vinculat amb la patronal CECOT i a Foment del Treball. L'entitat es queixa de l'aparició de concursos de feines de jardineria, sobretot d'administracions locals, “adreçats exclusivament a Centres Especials de Treball (CET)”, cosa que en la seva opinió deixa fora les empreses convencionals.

Els CET són empreses amb finalitat social que donen feina a persones amb discapacitat física o sensorial, tot garantint-ne la integració laboral. Per tant, almenys el 70% de les seves plantilles ha d'estar formada per persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, segons la normativa de la Generalitat. Aquests centres fan generalment tasques de neteja, jardineria i manteniment per a administracions i particulars.

Els CET poden tenir caràcter públic o privat, i poden ser creats per les administracions, directament, en col·laboració amb altres organismes, o be per entitats o per persones físiques, jurídiques o comunitats de béns amb capacitat jurídica per ser empresaris, segons recull la llei.

Aquest darrer punt és criticat pel Gremi, que en la seva nota afirma que han sorgit CET amb ànim de lucre que han format Unions Temporals d'Empreses (UTE) amb grans societats, “normalment constructores”. Aquesta circumstància, diu l'entitat, fa que les esmentades associacions no garanteixin la integració i el desenvolupament professional dels discapacitats, mentre que gaudeixen “d'un accés pràcticament lliure de competència a feines que haurien d'estar a l'abast de totes les empreses interessades”.

Miquel Vidal, gerent de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (Fecetc) puntualitza les afirmacions del gremi respecte a acords entre CET i empreses. “Ja ens agradaria que fos més habitual, algun en fem, d'acord amb grans i o petites empreses”. Discrepa, però, en l'existència de clàusules d'exclusivitat. “Dubto que la Unió Europea ho permetés”, assegura.

Vidal admet que hi pot haver empreses mercantils que creïn al seu si un CET, “sempre que l'administració els doni el certificat corresponent”. Això es va donar durant uns anys, “però des de 2010 no se n'ha aprovat cap a Catalunya”, puntualitza.

També reconeix que la llei 30/2007 que regula les contractacions de les administracions públiques recull en la transaccional 7ª els contractes reservats a CET.

La federació està en desacord amb l'afirmació global de l'existència d'empreses amb ànim de lucre com a CET. El 73% dels CET a Catalunya no tenen afany de lucre. El 27% restant figura que sí que en tenen, encara que d'aquests, en un 37% els seus promotors són entitats sense finalitat lucrativa (Associacions i Fundacions). Admet Vidal que en un únic cas sí que es pot dir que hi ha un CET amb ànim de lucre, “cosa que és -diu- absolutament legal”.

La prova que pot aclarir si els CET tenen com a objectiu prioritari fer diners o simplement facilitar la integració laboral de persones amb dificultats és el seu comportament davant la crisi. A Catalunya l'any passat hi havia 214 CET registrats i actius amb una plantilla global de 14.196 treballadors. D'aquests, 12.239 tenen alguna discapacitat i 1957 no. Doncs bé, a diferència de les empreses convencionals, la plantilla dels CET s'ha mantingut.

El Gremi assegura també, que el model dels CET “reflecteix el fracàs d'una figura nascuda com a pas intermedi per incorporar treballadors discapacitats a les empreses i, que han acabat per convertir-se en el seu destí definitiu”. Efectivament, la normativa obliga a les empreses a contractar almenys un 2% de discapacitats. Com això no es compleix, aquest apartat es supleix, de vegades, contractant algun servei a CET.

Tot i les crítiques el Gremi de Jardineria de Catalunya assegura compartir la sensibilitat de la majoria de la societat cap al col·lectiu de les persones discapacitades i creu en la necessitat de la seva integració al món laboral. En aquest sentit diu que moltes de les empreses associades tenen treballadors amb aquestes característiques. Tanmateix troba “inacceptable una política discriminatòria i excloent com aquesta”, indica respecte a la possible preferència en les contractacions públiques.

Per contra la Fecetc entén “que la situació ha fet que un espai d'activitat econòmica que han ocupat els CET, amb persones amb discapacitat, pot resultat interessant per algú que hi vulgui entrar”. En aquest sentit creuen que denunciar competència deslleial “és no dir la veritat”.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha