eldiario.es

Menú

Els 11 del Raval, vides truncades per justificar una amenaça terrorista

El cas dels 11 pakistanesos acusats erròniament de pertànyer a Al-Qaida torna a posar sota sospita el rigor de les instàncies judicials, policials i polítiques

L'advocat defensor, Benet Salellas, adverteix dels "danys irreversibles" que pateixen els acusats de gihadisme: "No estem davant d'un error judicial, es tracta d'una qüestió política"

ERC, ICV-EUiA i la CUP demanen la revisió del cas i que s'indemnitzi als 11 immigrants empresonats injustament durant sis anys

- PUBLICIDAD -
Una pancarta demana justícia per als 11 del Raval aquest dimecres a la rambla del barri / ENRIC CATALÀ

Una pancarta demana justícia per als 11 del Raval aquest dimecres a la rambla del barri / ENRIC CATALÀ

Noves accions a Barcelona per denunciar la cara més fosca de la justícia, la policia i la política. Com ja va passar amb l'onada d'indignació que va despertar el documental Ciutat Morta, que va deixar a la intempèrie les vergonyes del sistema arran del 4F, el cas dels 11 del Raval està cridat a ser una nova icona de la injustícia sistèmica. Ahir a la tarda, desenes de persones van omplir la Rambla del Raval - #Justicia11delRaval, a la xarxa-, per exigir la reparació dels danys causats a 11 ciutadans que van ser injustament jutjats i empresonats per pertànyer, suposadament, a Al-Qaida.

El cas té l'origen l'any 2008, quan Barcelona semblava viure al llindar d'un atemptat gihadista. En aquest context d'incertesa permanent, el 8 de gener, la Guàrdia Civil va detenir a 14 immigrants acusats de preparar una acció terrorista al metro de la capital catalana, on cada dia passen milers de barcelonins i turistes. L'operació es va activar després de la declaració d'un d'ells, un presumpte terrorista penedit, que suposadament denunciava als seus compatriotes a canvi de ser considerat testimoni protegit. Després de les seves declaracions, 11 homes van ser detinguts i jutjats, amb condemnes d'entre 6 i 8 anys. Els condemnats, 10 d’origen pakistanès i un d’origen indi, van ser deportats al Pakistan per complir la pena.

Després d'una investigació periodística liderada per El Periódico de Catalunya, s'ha demostrat que el procés es va basar en falsedats i que aquest testimoni era, en realitat, un traficant de persones pakistaneses, Asim Iqbal, que hauria mentit en la seva denúncia. Ahir, després de vuit anys dels fets, veïns del Raval -el barri amb més immigració de Barcelona-, associacions de drets humans, col·lectius pakistanesos i partits d'esquerra, com ERC, ICV-EUiA i la CUP, van exigir justícia. En primer lloc, que les famílies dels condemnats siguin indemnitzades, que els que van ser deportats puguin tornar a Barcelona i, sobretot, la posada en llibertat de Maroof Ahmed Mirza, l'últim dels condemnats que encara està presó acusat, sense cap prova, de ser el cap de la suposada cèl·lula gihadista que mai va atemptar a Barcelona.

En declaracions a Catalunya Plural, Benet Salellas, l'advocat que va defensar als detinguts, exigeix la reobertura del cas i va més enllà dels possibles errors humans que es van poder cometre durant el procés. "No estem davant d'un error judicial, es tracta d'una qüestió política", assegura alleujat per les últimes notícies, que confirmen el que ell sempre va defensar, però preocupat pels "danys irreversibles" que han patit els detinguts i les seves famílies. "Si alguna cosa ens explica aquest cas, com alguns altres, és que hi ha ciutadans que compten menys que altres", relata Salellas, que denuncia les traves que li va imposar la Fiscalia per donar llum a alguns dels fets.

L'estigma, la fragilitat del testimoni protegit i la necessitat de mantenir viva l'alarma terrorista

Per a Salellas, que també portarà la reobertura del cas, hi ha una "necessitat del sistema" de mantenir viva l'alarma antiterrorista. Una lògica que explica la dinàmica judicial que s'inicia després de qualsevol operació antiterrorista que, segons l'advocat, "impedeix fer marxa enrere tot i la insuficiència de proves i sembla que ha d'acabar si o si en sentència condemnatòria". En aquest capítol, Salellas insisteix en la "debilitat jurídica" del testimoni protegit: "La història era inversemblant, no tenia cap base", i afegeix que "no es pot mantenir una acusació tan greu amb una única versió".

Salellas afegeix un altre factor, com ho és l'estigma cap a la comunitat musulmana. "Per als jutges el fet religiós és un element de risc". Segons l'advocat, "sembla que el propi sistema sacrifiqui determinats ciutadans, per demostrar la seva eficàcia policial i política". De fet, en el cas dels 11 del Raval, les famílies van haver d'abandonar el seu lloc de residència i traslladar-se a Anglaterra per fugir del estigma de ser familiars de gihadistes.

En la conversa amb Catalunya Plural, Salellas explica el risc que es corre quan s’acusa i es condemna erròniament a segons quins col·lectius de pertànyer a grups gihadistes. Una relació que, segons relata, ja va passar el 2006, a Vilanova i la Geltrú, quan un jove que va viure en primera persona l'estigmatització judicial va emprendre un procés de radicalització que va acabar a l'Iraq lluitant en nom d'Al-Qaida. "Hi ha estudis i casos que demostren que els errors en operacions d'aquest tipus tenen un preu més alt".

L'esquerra catalana es solidaritza

El cas dels 11 del Raval no ha passat inadvertit al Parlament. Partits com ERC, ICV-EUiA i la CUP s'han sumat a la condemna ciutadana dels fets amb contundència. En una roda de premsa, en la qual van assistir dos dels membres de la comunitat pakistanesa que van ser condemnats, els tres grups parlamentaris els van demanar disculpes pel que han hagut de patir i van exigir que es revisi el cas i que se'ls indemnitzi “per una sentència injusta”. A més, van carregar també contra el "ús polític" que es va fer del cas.

 "Això ha estat un Estat d'excepció encobert que ha projectat l'ombra de la sospita sobre la comunitat pakistanesa", ha denunciat el diputat David Fernàndez, que va afegir: "És un Guantánamo al Raval, un Ciutat Morta II, una novel·la pròpia de Le Carré sobre serveis d'intel·ligència ", va afegir. Igual que Fernàndez, el diputat d'ICV-EUiA, David Companyon, i el d'ERC, Oriol Amorós, han criticat l'ús polític de l'Estat de dret i els "muntatges policials". L'advocat del cas, Benet Salellas, agraeix als partits polítics el seu suport, tot i que recorda “l’actitud acrítica" dels qui van ser conseller i ministre d'Interior de Catalunya i de l'Estat, Joan Saura (ICV) i Alfredo Pérez Rubalcaba.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha