eldiario.es

Menú

Crònica

Quan la societat i el periodisme es troben en la defensa dels Drets Humans

El Parlament de Catalunya acull el lliurament dels premis Solidaritat 2016 als "Iaioflautas" i a Catalunya Plural

- PUBLICIDAD -
Premi Solidaritat; Iaioflautas;CatalunyaPlural;Parlament;

El president de la Fundació Periodisme Plural, Josep Carles Rius, rep el guardó de mans de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell ©SANDRA LÁZARO

A mitjans de maig de 2011, João França i Pau Rodríguez, dos joves periodistes del diari Público, van començar a freqüentar la plaça de Catalunya, a Barcelona, on desenes de joves havien acampat el dia 15 per proclamar que una altra societat era possible. Els grans mitjans de comunicació ignoraven o menyspreaven aquella protesta. "Perroflautas", els deien. Per això les visites de Jo ão i Pau eren tan celebrades a aquelles assemblees que semblaven interminables. Sovint calia cridar-los i recordar-los que havien de tornar a la redacció perquè calia tancar l'edició.

Per la plaça de Catalunya també van aparèixer alguns històrics activistes dels moviments socials de la transició. Allà, en aquella plaça, estaven acampats els fills i els néts d'aquella generació de "perroflautas". I per això, quan avis, pares i simpatitzants d'una certa edat van decidir convertir-se en un col·lectiu, van adoptar el nom de "Iaioflautas", un senyal inequívoc de que ells també creien que una altra societat era possible.

"Democràcia davant 'deutecràcia'"

"Iaioflautas" i periodistes disposats a donar veu als que molts mitjans silenciaven es van retrobar al Parlament de Catalunya per rebre el Premi Solidaritat 2016 els primers i la menció especial a Mitjans de Comunicació els segons. Aquest premi ha estat concedit a catalunyaplural.cat, un dels mitjans digitals que ha impulsat la Fundació Periodisme Plural en defensa del periodisme lliure i independent i els valors de l'estat del benestar, amb el propòsit de donar veu als que defensen els drets socials. Compromís i defensa, en suma, dels drets humans.

Els "Iaioflautas" van anar creixent i la seva presència es va fer habitual als carrers. I no només de Catalunya. Al Parlament van estar presents aquest dimecres representants de Madrid, de Múrcia i del País Valencià. "Lluitem per un futur millor per a les nostres filles i nétes", va dir Alfons Romero, líder de moviments socials i de la banca en els anys setanta. Romero va llegir un manifest, escrit en femení, en el qual es proclamaven avis de les desnonades, pares de les classes treballadores, de les kellys, de les jubilades estafades pels bancs, de les que pateixen la falta d'ocupació estable. "Som fills d'una generació que va emigrar i avis d'una generació que es veu obligada a emigrar". La segona part del manifest la va llegir, en castellà, Rosario Cunillera, que immediatament va proclamar que "en comptes de viure en una democràcia vivim en una 'deutecràcia'". Banquers, retallades en sanitat, els Cies, els desnonaments, les preferents, la defensa dels serveis públics... De tot això s'han ocupat els "Iaioflautes" en aquests anys, com va recordar Cunillera. I han afegit ara a les seves reivindicacions la defensa dels refugiats. Rosario Cunillera va clamar contra l'"Europa de la indiferència, l'Europa del menyspreu" i va fer callar en un parell d'ocasions els aplaudiments que sorgien d'una sala tenyida de groc per les armilles dels "Iaioflautas". Quan va acabar es va entendre la seva petició. "En lloc d'aplaudir demano un minut de silenci pels migrants morts". I es va fer el silenci.

Premi Solidaritat; Iaioflautas;CatalunyaPlural;Parlament;

Els "Iaioflautas" van tenyir de groc l'audiència de l'entrega dels Premis Solidaritat 2016 ©SANDRA LÁZARO

Pensament crític

Aquells periodistes que feien el seguiment del 15-M eren els més joves d'una redacció plena d'excel·lents professionals, tant a Catalunya, com a Madrid, que van veure com l'editor, Jaume Roures, donava per liquidat el projecte de Públic quan estava en el seu millor moment.

D'aquelles cendres néixer la Fundació Periodisme Plural, que el 2013 va crear el web Catalunyaplural.cat associada a eldiario.es, a la qual es van incorporar, ja en la seva gestació, el João i el Pau. Al Parlament, Josep Carles Rius, president de la Fundació, impulsor del projecte i una garantia d'èxit per a totes les propostes periodístiques que caiguin a les seves mans, va reconèixer la satisfacció pel premi, perquè significava que s'havien vist reconeguts els valors que van portar a posar en marxa catalunyaplural.cat i els restants webs de la Fundació: el Diari de l'Educació, el Diari del Treball i el Diari de la Sanitat.

Rius va defensar les bases d'una determinada forma de fer periodisme: pensament crític, honestedat, veracitat en lloc de propaganda, més dades i menys emocions i visibilitat per als qui els poders volen fer invisibles.

Els "Iaioflautas" i els redactors de Catalunya Plural se segueixen trobant als carrers, perquè les reivindicacions que van impulsar la seva raó de ser no només es mantenen, sinó que s'han ampliat amb la crisi dels refugiats. Al João França i al Pau Rodríguez s'hi han sumat un bon nombre de periodistes que sostenen cada dia, amb molt d'esforç i no menys professionalitat, els webs de la Fundació. I de tant en tant recordem, per exemple, que quan l'ara alcaldessa de Barcelona Ada Colau era una desconeguda i es plantava davant un edifici en el qual s'anava a produir un desnonament, Catalunya Plural era un dels pocs mitjans que hi era per explicar-ho. I que quan tot just eren unes poques desenes de persones les que reclamaven el tancament dels CIE, allà estava catalunyaplural per donar-los veu.

Intentar l'impossible

David Bondia, president de l'Institut de Drets Humans, havia obert l'acte amb un discurs molt reivindicatiu i crític amb certs poders polítics. "No som un país pobre, estem en un país amb pobres", va subratllar. Bondia va reclamar que la interacció entre democràcia i drets humans està més vigent que mai. I va citar algunes frases per significar el paper dels "Iaioflautas" i de catalunyaplural.cat: "Per aconseguir el possible cal intentar l'impossible" (Hermann Hesse), "Si us donen un paper pautat, cal escriure l'altre costat" (Juan Ramón Jiménez). Anaïs Franquesa, consellera de l'Institut de Drets Humans de Catalunya va ser l'encarregada de llegir les raons que havien mogut a la concessió del premi als "Iaioflautas" i la menció especial a catalunyaplural.cat.

L'acte va estar presidit per Carme Forcadell, presidenta del Parlament, a qui se la va veure amb cara de circumstàncies davant algun fragment dels discursos. Forcadell va elogiar el "missatge de dignitat" dels "Iaioflautas" i el "periodisme desvinculat dels poders econòmics i compromès amb els drets humans" de la Fundació Periodisme Plural. La presidenta del Parlament va fer referència als refugiats i a les responsabilitats "d'un i altre govern", en un missatge que semblava dirigit a Jordi Évole i la seva frase sobre "competències i incompetències".

Quan en teoria l'acte ja havia acabat, amb la lectura d'uns poemes acompanyats de les notes d'un violí, van ser els "Iaioflautas" els que en realitat el van clausurar. Ja al vestíbul de sortida van entonar -molts d’ells amb el puny alçat- el "Canto a la Libertad": “Habrá un día en que todos, al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad". El va compondre José Antonio Labordeta el 1975. Avui, amb tota probabilitat, ell seria un "iaioflauta".

Discurs íntegre de Josep Carles Rius

Molt honorable presidenta del Parlament de Catalunya

Diputades i diputats

Representants de les institucions.

 

En primer lloc, vull agrair a l’Institut de Drets Humans de Catalunya la distinció que ens ha fet.

La veritat que ens ha fet molta il·lusió.

Perquè hem sentit que potser estem una mica més a prop d’aconseguir la utopia que perseguíem quan vam constituir la Fundació Periodisme Plural.

I també ens fa una especial il·lusió que la nostra menció coincideixi amb el premi Solidaritat 2016 al moviment dels iaioflautes.

Penso que tant vosaltres com nosaltres venim del mateix convenciment. De que calia fer alguna cosa per defensar les conquestes socials, que tant han costat aconseguir i que la crisi ha posat en perill.

Vam néixer al mateix temps, en el pitjor moment de la gran depressió.

Els iaiaoflautes amb les seves mobilitzacions.

I nosaltres amb la construcció d’un espai de periodisme independent, crític i lliure, i amb vocació de servei a la societat.

Amb la voluntat de crear eines útils per les comunitats que estan en primera línia en la defensa dels drets essencials, de l’educació, de la salut, del treball, de l’habitatge, de la igualtat de gener, de l’acolliment als immigrants i refugiats...

Dels drets humans, en definitiva, que són els mateixos motius que van portar als iaioflautes a les mobilitzacions.

Per tant ens sentim en el mateix vaixell i estem contents de trobar-nos avui, aquí, al Parlament de Catalunya, al vostre costat. Enhorabona i gràcies per tot el que heu fet.

La societat implicada i compromesa és més necessària que mai.

I el periodisme també.

Un periodisme amb vocació de servei públic, que aporti pensament crític i veracitat en un oceà d’informació en el que, al costat de les noticies hi viatgen sovint els prejudicis, les manipulacions i, fins i tot, les mentides.

El periodisme honest i responsable és més necessari que mai. El necessitem als Estats Units per fer front a les actituds feixistes de Trump. A Gran Bretanya perquè el Brexit no derivi en xenofòbia. A França, a Holanda, a Àustria, a Polònia... Per defensar els valors d’Europa en front la temptació de l’egoisme de l’extrema dreta. El necessitem en tots els països on el periodisme representa la lluita per la llibertat i els periodistes s’hi juguen la vida.

I el necessitem al nostre país per aconseguir una democràcia de qualitat i, també, una societat més justa.

Necessitem un periodisme que estigui al servei dels ciutadans i no dels poders.

Que cerqui la veracitat i no la propaganda.

Que doni més dades i menys emocions, perquè els ciutadans tinguin el màxim d’informació rigorosa a l’hora de prendre les seves decisions.

Que doni veu a qui no la té.

Que faci visible les persones i els fets que els poderosos voldrien invisibles.

Hi ha molts periodistes que ho intenten dins els mitjans convencionals. Sovint a contracorrent del que marquen les seves pròpies direccions. O com a freelances, des de la més absoluta precarietat. O, com es el nostre cas, des de nous mitjans independents.

Aquestes tres actituds estan molt ben representades en els reconeixements que ha fet fins ara l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Ens sentim identificats amb tots ells i per nosaltres és un honor formar part d’aquesta llista.

Tinc la convicció que aquesta llista, i la nostra pròpia experiència, demostra que el periodisme té un gran futur. Que hi ha immenses possibilitats. Comptem amb dos grans aliats. Les noves tecnologies, que ens permeten, amb recursos modestos, competir. I una part de la societat que ha decidit participar en la comunicació, perquè sap que un periodisme independent i lliure és crucial per a la democràcia. La democràcia necessita un periodisme lliure i, també, una ciutadania activa, mobilitzada. Amb les idees clares. Amb la convicció que tots dos, periodistes i ciutadans, ens necessitem.

Però que cadascú ha d'exercir el seu paper.

El periodista ha de vetllar per la qualitat democràtica amb una informació veraç, rigorosa, independent, crítica, que compleixi el seu paper de contrapoder.

I el ciutadà exigir a les institucions, i també a la pròpia premsa, el compliment dels seus deures ètics. Perquè aquí rau la clau de la crisi de la premsa i de les institucions. La premsa va deixar de tenir els lectors com a única prioritat. Eren només l'instrument per aconseguir altres objectius. I els partits que controlaven les institucions van deixar de pensar en els ciutadans i només van veure electors que els permetessin quedar-se al poder.

Per això la reconstrucció del periodisme, i de les institucions, passa per tornar als orígens, a l'ètica. Al compliment de les funcions que una societat democràtica espera, i exigeix, dels mitjans de comunicació i de les institucions. I, cal recordar-ho avui i aquí: que el marc ètic del periodisme, de les institucions y de tota la societat ha de ser els drets humans, recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans.

Internet ha creat la sensació que ja no calen intermediaris entre la realitat i els ciutadans. Que els ciutadans poden conèixer, i explicar, directament els fets. Sense la intervenció dels periodistes. Un somni pretès, en primer lloc, per tots els poders, que preferirien comunicar-se directament amb els seus electors o clients.

Però passa tot el contrari:

Com més informació hi ha, més necessària és la funció mediadora del periodista.

La funció de verificar.

La funció d'interpretar i analitzar aquest cabal immens d'informació per donar-li un sentit, que serveixi per conèixer i comprendre la realitat.

Per trobar els 'per què'.

I, sobretot, per descobrir, entre els oceans de la informació, aquells fets que no emergeixen, que segueixen ocults, que els poderosos no volen que se sàpiguen. El periodisme, això sí, ha de complir aquesta demanda ètica des de la humilitat.

Perquè hem perdut el monopoli de la jerarquia. Perquè ara qui decideix l'ordre d'importància dels fets és el ciutadà, a partir de la decisió de compartir, o no, les informacions quan participa en la 'gran conversa' a la xarxa.

Per això el major repte del periodisme passa per crear 'illes de credibilitat' que permetin guanyar-se un lloc en el 'cercle de confiança' dels ciutadans.

Aquestes 'illes de credibilitat' i cohesió social són els mitjans de comunicació que fan la seva feina amb honestedat i els periodistes que aconsegueixen fer sentir la seva veu.

La clau està en crear mitjans que construeixin la seva credibilitat a partir de la suma de periodistes que aportin trajectòries i vocacions d'independència professional.

I com aquest és una distinció col·lectiva, permetin citar a les persones que han fet possible el projecte.  

En primer lloc, als periodistes que a l’hora de crear la Fundació hi van aportat la seva credibilitat:

Com l’enyorada Margarita Riviere, el José Martí Gómez, el Juanjo Caballero, el José Ramon Gonzalez Cabezas, l’Andreu Missé, el Siscu Baiges, el David Dusster, el Jordi Mumbrú, el Dani Cordero, el Pere Ortín, la Rut Vilar, la Noélia Roman, el Xavier Febrés, la Carme Scanella, la Lidia Penelo, l’Edu Bayer, la Cristina Palomar, el Jordi Subirana, El Rudolf Ortega, la Cristina Carbonell, la Lali Sandiumenge i molts d’altres.

I persones que des de fora del periodisme també s’han implicat, com el Xavier Atance, la Marina Subirats, el Juan León, l’Emili Ferrer, el Jaume Vilarrasa, el Juanjo Guillén, el Jordi Borja, la Gemma Sendra, el Joan Subirats, l’Iván de la Nuez o l’Andreu Mayayo, entre molts altres, I el més important la està en poder comptar amb una redacció que fa possible la odissea que és editar cinc diaris digitals: Catalunya Plural, El Diari de l’Educació, El Diari de la Sanitat, El Diari del Treball i, des de fa tres mesos, El Diario de la Educación.

I tot això hagués estat impossible sense l’esforç de periodistes com el Joao França, el Pau Rodríguez, el Víctor Saura, el Tomeu Ferrer, l’Arturo Puente, la Blanca Blay, l’Oriol Solé, la Sandra Lázaro, la Sónia Calvó, el Yerai Iborra, la Caralp Mariné, el Pablo Gutiérrez, el Jordi Molina o la Victòria Oliveres.

Considero que és el moment que els periodistes prenguem la iniciativa, que busquem noves fórmules editorials, que creem espais independents i lliures per al periodisme, com hem intentat nosaltres amb la Fundació Periodisme Plural.

És una fórmula que, ben entesa, permet proclamar des del primer moment i amb total transparència que el periodisme no hauria de tenir 'ànim de lucre', sinó de servei als ciutadans.

Al servei de comunitats de lectors.

Amb credibilitat i amb un horitzó ètic.

Amb la implicació dels ciutadans

Amb una l'aliança entre el periodisme i una societat activa.

Amb fórmules econòmiques que garanteixin la nostra independència

Crec que estem en el bon camí. I potser una de les millors proves és que avui, aquí, ens acompanyeu persones que, des dels mons de l’Educació, de la Sanitat, del Treball... esteu al nostre costat i també us sentiu part del nostre projecte.

I per tant, moltes gràcies

El nostre repte, i el nostre compromís, és estar a la vostra alçada, i ser dignes del reconeixement que avui rebem en el Parlament de Catalunya.

Des del periodisme seguirem lluitant pels drets humans al vostre costat, dels que ho feu a peu de carrer, a les escoles, als centres sanitaris, als llocs de treball, i també dels que ho feu des de les institucions.

Moltes gràcies

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha