CiU, PP i C's avalen el web de delació ciutadana dels Mossos d'Esquadra

El web de delació ciutadana dels Mossos d'Esquadra va rebre un impuls ahir al Parlament de Catalunya. Tancada temporalment des del maig del 2012 -va durar només un mes oberta-, aquesta polèmica eina que havia de servir per identificar i denunciar presumptes vàndals amb l'ajuda dels ciutadans va ser ratificada per la Cambra catalana. CiU, PP i Ciutadans van votar a favor d'utilitzar-la “quan sigui necessari”. La notícia, però, va quedar camuflada entre els 48 punts de les conclusions de la comissió que estudia el material antiavalots dels Mossos, entre els quals hi havia també la votació de la prohibició de les bales de goma.

Aquesta pàgina web es va posar en marxa el 24 d'abril de 2012, poc després de l'agitada vaga general del 29-M. La policia catalana -amb Felip Puig llavors al capdavant d'Interior- va penjar en aquest espai web 67 imatges de presumptes vàndals durant la vaga, a l'espera que els ciutadans ajudessin a identificar-los per després processar-los. Només 22 d'ells van ser identificats, i cap d'ells va acabar denunciat.

Al cap d'un mes, amb nombroses crítiques acumulades per part d'activistes, entitats defensores dels drets humans, col·lectius d'advocats i el Síndic de Greuges, els Mossos van acabar tancant “temporalment” -en paraules del director general Manel Prat- el web. Tot i que van deixar clar que no renunciaven a tornar-lo a obrir si es donaven casos de nous altercats als carrers.

En aquest escenari, després d'un any i mig de silenci sobre la qüestió, aquest dimecres al Parlament va donar el seu suport al fet que “el Govern faci servir, quan calgui, la pàgina web per identificar persones que presumptament han exercit violència urbana i participat en desordres públics”. Ho va fer aprovant per majoria (CiU, PP i C's) el punt 11 de l'Informe de la Comissió d'Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i d'Ús de Material Antiavalots en els Esdeveniments de Masses. Així ho va recollir en primera instància El Periódico de Catalunya.

En el text s'afegeix que la seva utilització ha de ser “complint amb els criteris expressats en el dictamen de la Fiscalia”, que a l'octubre va dictar que el web no vulnera cap dret fonamental, en contra de la opinió de molts juristes, que denunciaven que atemptava contra com la presumpció d'innocència o el dret a l'honor i a la intimitat.

Prohibides les bales de goma

El Parlament de Catalunya va certificar també la prohibició de les bales de goma a partir d'abril de 2014, tal com es va aprovar en la comissió d'Interior que estudiava el material i actuació dels antiavalots. La seva retirada va rebre 76 vots favorables (CiU, ERC i Ciutadans), 22 abstencions (PSC i CUP) i 30 rebutjos (PP i ICV-EUiA). La negativa de la major part de l'oposició es va deure a què l'alternativa a les bales de goma seran ujs altres projectils d'escuma de major precisió -operatius des de fa uns anys-. El PP, per la seva banda, va rebutjar la prohibició perquè la considera una irresponsabilitat que atempta contra la seguretat ciutadana.

Com ja es va aprovar durant la comissió, el Parlament va ratificar també l'elaboració d'un protocol per a “reparació dels danys” amb “indemnització de les víctimes d'actuacions de la policia”, així com atenció psicològica, sanitària i social. No obstant això, aquesta mesura no afectarà les presumptes víctimes de bales de goma, perquè en cap cas s'ha demostrat que ho siguin, tal com va dir l'Ester Quintana en una entrevista. Ahir, Quintana va assistir a la Cambra catalana per presenciar la ratificació de la fi de l'ús d'aquestes armes.