eldiario.es

Menú

"La campanya BDS reclama llibertat, justícia i igualtat per al poble palestí"

L'activista palestina Rafeef Ziadah és una de les promotores de la campanya BDS, que pretén pressionar el govern israelià a través del boicot de les empreses que es beneficien de l'ocupació dels Territoris palestins.

- PUBLICIDAD -
La activista palestina Rafeef Ziadah. Foto: BDS Catalunya

L'activista palestina Rafeef Ziadah. Foto: BDS Catalunya

Rafeef Ziadah és una poeta i activista palestina. Va néixer al Líban el 1979 i pertany a la tercera generació de refugiats palestins, que van haver d'abandonar la seva terra després de la guerra arabo-israeliana de 1948. Va passar la seva infància a Tunísia i després va estudiar als Estats Units i Canadà, on va obtenir un doctorat en ciències polítiques. Actualment treballa a Londres per l'ONG 'War on want' i promou la campanya Boicot, Desinversió, Sancions (BDS). També és artista i actua en escenaris de tot el món en què, a través de la poesia, denuncia les injustícies patides pel poble palestí.

La campanya BDS pretén cridar al boicot dels productes i empreses israelianes que es beneficien de les violacions de drets humans contra els palestins, així com de les institucions acadèmiques, culturals o esportives perquè, en opinió dels activistes, aquestes participen al rentat d'imatge de la 'Marca Israel'. La campanya també demana sancions internacionals contra el govern d'Israel.

Quin va ser l'origen de la campanya BDS?

El 2005, la societat civil palestina va llançar una crida per al boicot, la desinversió i sancions. Això va ser diversos anys després que la Cort Internacional de Justícia declarés il·legal el 'mur de l'apartheid'. Però vam veure que no hi havia encara cap moviment internacional que exigís responsabilitats a Israel per violar la llei internacional. Els assentaments il·legals se seguien implementant, el mur de l'apartheid se seguia construint. Per això vam decidir llançar una crida a persones del món sencer a actuar, de la mateixa manera que la gent va actuar contra l'apartheid sud-africà. L'objectiu era pressionar a empreses i governs que són còmplices amb l'ocupació. Les demandes són simples i es basen en la legislació internacional. La primera demanda és aturar l'ocupació, la segona és la igualtat per als ciutadans palestins a Israel, i la tercera és el dret de retorn per als refugiats palestins.

Per què creu que aquesta campanya té possibilitats d'obtenir un canvi?

És una eina molt potent perquè dóna la possibilitat a la gent del carrer en tot el món d'exigir responsabilitats als seus governs i les seves empreses perquè deixin de ser còmplices dels crims d'Israel contra els palestins. Abans, la gent sentia parlar de violacions de drets humans contra els ciutadans palestins, ho veien a les notícies, però no sabien què fer. La campanya BDS els dóna una eina per actuar, per dir als seus governs i les seves empreses: "No podeu fer això en el nostre nom". Retorna el poder a la gent.

Però a més d'implicar la gent, creu que pot tenir un impacte real en la política d'Israel?

Ja estem veient que la pressió està arribant al govern israelià. A finals de febrer, el primer ministre Benyamin Nethanyahu va organitzar una reunió per definir la resposta a la campanya BDS. Israel s'està espantant perquè està veient clarament que s'està transformant en un estat pària. Israel es ven a l'exterior amb programes com 'Marca Israel' però nosaltres l'estem convertint en una marca tòxica perquè posem de relleu les seves violacions de drets humans, l'ocupació, la política d'apartheid. Veiem que la pressió és efectiva, en les últimes setmanes es va parlar de la campanya BDS en tots els grans mitjans de comunicació. No es parlava de Palestina d'aquesta manera fins ara.

Es va parlar de la campanya arran  del conflicte entre Oxfam i Scarlett Johansson perquè l'ONG ha criticat que l'actriu fes una publicitat per a l'empresa SodaStream, que té una fàbrica als Territoris Ocupats.  L'empresa es defensa dient que dóna feina als palestins. Què li contesta?

Ens sembla inquietant que facin servir el mateix argument que es va usar per defensar l'apartheid sud-africà. Aquesta gent deia que el boicot anava a perjudicar els treballadors sud-africans però això no és veritat. Donar a la gent uns pocs llocs de treball mentre ocupen la seva terra i roben la seves cases no és una manera d'avançar. Els sindicats i els treballadors palestins han estat molt clars en dir: "Volem llibertat, exigim justícia, aquestes són les nostres demandes prioritàries'. No pots posar a la gent en una economia captiva i dir-li: 'teniu uns quants llocs de treball, heu d'estar contents'. La principal demanda del poble palestí és la fi de l'ocupació i l'apartheid israelià. Els treballadors palestins prefereixen viure amb llibertat, dignitat i justícia en lloc de tenir aquests treballs. En realitat no els donen una altra opció perquè l'economia palestina està completament sota custòdia.

En aquest cas, el conflicte es va produir perquè l'empresa estava implantada als Territoris Ocupats.  Però la campanya BDS rebutja qualsevol cooperació econòmica amb empreses que es beneficien de l'ocupació, independentment de si tenen o fàbriques en aquests territoris.

Això és perquè la política d'assentaments i l'ocupació ve directament de l'Estat israelià, és una decisió directa del govern. Nosaltres ens oposem a aquest sistema que discrima als ciutadans palestins d'Israel que viuen com a ciutadans de tercera classe al seu propi país. Ens oposem a l'ocupació i reclamem el dret de retorn per als refugiats. Estem molt satisfets amb la recent crida a boicotejar els assentaments, però la campanya BDS no es fa sol contra aquests assentaments - considerats il·legals per la legislació internacional - sinó que també exigeix llibertat, justícia i igualtat per al poble palestí.

El govern dels Estats Units està promovent ara unes noves negociacions.  Creu que el govern palestí ha de participar?

Una de les forces de la campanya BDS és que està basada en els drets. Aquestes negociacions estan basades en canvi en un intercanvi de petits trossos de territori que manté l'estatus quo i que permet a Israel mantenir el control sobre 'guetos' i 'bantustans' palestins separats els uns dels altres i sense connexió entre ells. El que pretenem en el moviment BDS és quelcom molt més profund, aspirem a un canvi radical. Les negociacions de pau actuals estan patrocinades pel govern nord-americà i sabem que els Estats Units són l'aliat més important d'Israel. El volum de negoci en el sector de l'armament entre els dos països es compta en milers de milions de dòlars. El govern dels Estats Units està pressionant l'Autoritat Palestina perquè accepti qualsevol acord que inclogui els assentaments il·legals i el mur de l'apartheid, però això és inacceptable per al poble palestí.

Vostè ha esmentat la fragmentació del territori palestí, amb trossos de territoris sense connexió entre ells.  Creu que s'ha arribat ja a una situació sense retorn, en què un Estat palestí no és viable?

Per a mi no és una qüestió d'Estat, sinó en quin tipus d'Estat la gent viu, si viu en igualtat, amb drets. Donar-los als palestins un petit tros de territori envoltat d'un mur i dir-los: "Teniu un Estat, celebreu-ho", no és una solució. En realitat, Israel controla ara mateix el territori sencer, de la Mediterrània fins al riu Jordà i continua amb la seva política d'expansió dels assentaments. Però estic convençuda que podem arribar a una societat lliure perquè el creixement del moviment BDS mostra que la gent està farta que Israel pugui actuar fora de la llei. I si mirem la història, els canvis arriben quan la gent s'organitza i actua.

Existeixen diverses resolucions de l'ONU, la decisió de la Cort Internacional de Justícia, etc.  però Israel no les compleix.  Per què creu que és així?

Israel pot continuar pel suport que rep dels Estats Units i dels països europeus. Insisteixo en això perquè sé que els europeus critiquen sovint la política nord-americana però la Unió Europea també té acords comercials amb Israel.

Un  informe publicat per diferents oenagés criticar el comerç d'armament entre Espanya i Israel i posava èmfasi en les importacions d'armes israelianes per part de l'exèrcit espanyol.  Per què creu que són criticables, de la mateixa manera que les exportacions?

El 2011, la societat civil palestina i el comitè nacional de boicot palestí van fer una crida a favor d'embargament militar sobre Israel, que incloïa tant l'exportació com la importació d'armes. És una campanya molt important per a nosaltres perquè Israel depèn molt de la seva tecnologia militar. Israel ven aquest armament amb el lema de 'provat en combat', és a dir provat sobre el poble palestí. És una cosa que no s'ha d'exportar a la resta del món.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha