Carod Rovira diu que ell va denunciar el 3% i algú “molt important” de CiU li va dir “que era un 5%”
L'exvicepresident de la Generalitat Josep Lluís Carod-Rovira ha assegurat que ell va denunciar en el seu dia, abans que Pasqual Maragall, “això del tres per cent”, en al·lusió al suposat percentatge amb què es gravaven les obres públiques en forma de comissions per a finançar CiU, i “algú molt important” de Convergència li va dir que en realitat era “el cinc per cent”.
En una entrevista a Ràdio Euskadi, recollida per Europa Press, Carod Rovira ha assegurat que, amb tot “el seu afecte” a Maragall, el primer que va parlar “del tres per cent” al Parlament va ser ell. “Uns anys abans, jo vaig parlar del tres per cent, el que passa és que, en aquell moment, ERC érem quatre i el gat, érem molt pocs diputats, i el nostre pes en la societat catalana i al Parlament era més aviat modest”, ha apuntat.
Tot i això, ha apuntat que recorda una cosa que “li va tocar molt directament” i és que, quan ell va denunciar el percentatge del tres per cent, en acabar la sessió parlamentària, “algú molt important” de CiU es va acostar a ell, per dir-li: “Això que has dit és mentida, és una injúria, un infàmia i això no és cert. No és el tres per cent, que jo sàpiga és el cinc per cent”.
“Jo em vaig quedar atònit perquè el que més em va sorprendre va ser la impunitat amb què es tractaven aquests temes. Llavors, un es veia com un gra de sorra en un desert immens, com una petita formigueta en un zoològic i sense mitjans per poder investigar ni fer res”, ha afegit.
Segons la seva opinió, “això no és només el final polític de Pujol”, sinó que suposa “el final de la transició política espanyola a Catalunya, el final d'uns polítics inqüestionables, d'uns mètodes utilitzats a partir de majories absolutes que són absolutament intocables, que confonen majoria absoluta amb impunitat absoluta, que indentifiquen el país i les institucions amb un partit, amb una persona, amb una família, etc”.
Però, al seu entendre, això va més enllà, perquè “s'ha anat en orris el perfil dels partits polítics de la transició, és a dir, uns objectius polítics mediocres i poc ambiciosos”. “I el que ve de regeneració i higiene democràtica és positiu”, ha apuntat.
“Una maçada al mig del cap”
Carod Rovira ha assegurat que el cas Jordi Pujol ha estat “un maçada al mig del cap”, perquè a tothom li havien arribat els rumors sobre possibles “activitats irregulars, il·lícites i delictives” del seu entorn familiar i pensaven que l'actitud l'expresident era “mirar cap a una altra banda”, perquè “no hi havia cap dada concreta”.
Segons la seva opinió, això ha estat “més un cop moral que polític” i ha destacat que Pujol “s'havia fet familiar a tot arreu” de la societat catalana i gairebé formava part “del paisatge de Catalunya”, va ser molts anys president, catalanista, demòcrata, europeista, antifranquista, persona moderada en els seus plantejaments, i “ho tenia gairebé tot”. A més, ha recordat que “feia gala públicament de les seves conviccions religioses, i donava lliçons d'ètica i moral”.
Així mateix, ha assenyalat que abans se li deia, amb connotació positiva, “el Pujol polièdric (amb moltes cares)”, cosa que en aquest moment es fa realitat d'una altra manera, perquè sembla que “hi ha un aspecte” d'ell “que ningú coneixia”. També ha recordat que, si això se sabia abans, s'ha amagat mentre l'expresident “no qüestionava la integritat territorial” de l'Estat espanyol.
Josep Lluís Carod Rovira considera que, abans de veure “la imatge letal” de la Guàrdia Civil detenint els seus, Jordi Pujol va decidir reconèixer públicament que tenia “una herència milionària” a l'estranger.
