“Les tres obres que completen el cicle de complicitats del Tantarantana simbolitzen, a través del teatre, el moment que estem vivint i el que costa seguir endavant”. Julio Álvarez, director artístic d'aquesta sala barcelonina, no dubta a catalogar el Cicle de Complicitats com una aposta pel teatre com a defensa social. A més de ser una mostra del teatre que s'està fent en altres comunitats autònomes, les tres obres que es representaran fins al 26 de gener (fins diumenge hem vist Los hijos de las nubes, del 15 al 19 veurem Sigue la tormenta i del 22 al 26, Woyzeck), donen la raó a Álvarez.
“Fem servir el teatre per parlar de coses urgents”, diu Julián Fuentes, director de Los hijos de las nubes, de la companyia madrilenya Abiosis Teatre. “Ens agradaria posar-nos amb un shakespeare o amb un txékhov, però ens trobem que sempre hi ha coses urgents de les que parlar, ens ho demana el sentit que ha de tenir el teatre”. Miquel Insua, Borja Maestre i Delia Vime relaten en primera persona, a través d'un viatge a Algèria, el conflicte del poble sahrauí i la responsabilitat que ha tingut en aquest l'Espanya de la tan “admirada” Transició espanyola. “No és una opinió, és un relat”, avança Fuentes. Un relat descarnat, metafòric, intens i molt exigent que denuncia la situació dels fills dels núvols (com es coneix als beduïns nòmades del desert) i com des d'aquí els donem l'esquena. “Com collons pot haver-hi turisme, a Tindouf!”, es queixa un dels personatges. Ens trobem entre gent culta a la qual s'està tirant terra a sobre... “A Espanya hi ha morts per desenterrar, però en el Sàhara s'està enterrant a generacions senceres en vida” , critica el director de l'obra.
Lola Blasco va viatjar a Tindouf en plena primavera àrab i va viure com s'obrien esperances llibertat per al poble sahrauí. Amb referències a la cultura clàssica i a la tradició oral dels pobles del desert i amb necessàries dosis de ficció (això és teatre, no ho oblidem) posa en evidència una problemàtica sense aspecte de resolució. “Teatre d'urgència”, el defineix.
La intenció de Ambiosis és la mateixa que la de Tramvia Teatre, de Saragossa, que estrena dimecres Sigue la tormenta, un text que el seu autor, Enzo Cormann, qualifica de “poelític”, poètic i polític, i del qual la directora, Cristina Yáñez, destaca el recorregut que planteja per Europa després de la Segona Guerra Mundial, amb totes les seves injustícies: “Les admetem sense lluitar?”, es pregunta. L'obra explica la trobada entre un jove director de teatre (Nathan Goldring) que va a buscar una vella glòria (Theo Steiner) que es va aïllar en la campanya francesa 25 anys abans, just després de la quarta representació de Macbeth. “Descobrirem el passat i el present de tots dos personatges, per què Steiner va desaparèixer just en aquell moment, per què Goldring el va a cercar... ”Veiem dues generacions que pensen diferent sobre la història europea i, com diu Cormann, ens demostra que el teatre és una barrera contra la barbàrie“.
La companyia balear Iguana Teatre tancarà el cicle amb una visió renovada d'un text tan conegut com Woyzeck, de Georg Büchner. Es tracta d'una obra sobre la corrupció i la irracionalitat en què els diversos personatges plantegen la contradicció dels seus papers amb ells mateixos , titelles d'un drama marcat per la lluita de classes , l'oposició entre ciència i religió o entre progrés i conservadorisme. “Una visió de perdedors, víctimes, tragèdies, horror ... però des del grotesc, des de la farsa i, també, des de la poètica”, resumeix Julio Álvarez.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
