eldiario.es

Menú

Salvador Sunyer: “La creació és l’esperanto de les arts contemporànies”

El director del Temporada Alta considera que la creació contemporània és el llenguatge comú internacional de l’art.

El festival programa 11 obres de teatre, dansa i música, joves, catalanes i internacionals que obren noves vies de comunicació.

- PUBLICIDAD -
Escena de 'Fauna', de Romina Paula.

Escena de 'Fauna', de Romina Paula.

Tenen al voltant dels trenta anys. I treballen fora, on s’han format. Són la plasmació d’una situació que s’està vivint en molts sectors, no només en el de la cultura: el país (per la crisi, només? De veritat?) no els pot mantenir (potser no sap mantenir-los. O no vol...) i marxen. Són científics, investigadors, enginyers... i, també, artistes. Artistes que marxen ben joves i desenvolupen el seu talent allà on els hi reconeixen. I fan carrera, d’esquenes al seu país sense perdre, però, els seus orígens. Amb el temps, volen tornar. Per tercer any consecutiu, el Festival Temporada Alta els dóna veu en una setmana dedicada a professionals (d’aquí, barrejats amb companyies foranes). Moltes de les representacions s’han estrenat a fora i tenen la primera oportunitat a casa...

Sota el nom, gairebé tuitero, d’#FF80 i en col·laboració amb El Graner, el festival aixopluga un projecte de seguiment i suport a una generació de coreògrafs nascuts al voltant del 1980. “És una generació molt bona que s’ha format fora”, explica Cristina Alonso, d’El Graner. “Hi ha un moment en la vida en què un vol tornar a casa, i sol coincidir en els 30 anys. Són molta gent i, malgrat tot, artísticament parlant, tenen una marca catalana”. El què es pretén amb aquestes jornades, a més de l’exhibició, és anar més enllà: “És una trobada de reflexió, de dialogar, de debatre els nous llenguatges, les noves mirades des de tots els punts de vista, no només del de la creació. Volem trencar la dicotomia blanc-negre, dins-fora... tot basant-nos en els processos més que en el producte”.

El director del festival, Salvador Sunyer, accepta el repte de programar aquests joves però contrastats talents. Potser perquè no ho considera un repte, sinó una aposta per la qualitat i per les noves tendències. Un pas endavant. “La creació contemporània és el llenguatge comú internacional, que va des de segons quins ‘rigolas’ fins a la dansa més novedosa. És l’esperanto de les arts contemporànies, està per sobre, fins i tot, de la llengua”, diu Sunyer. Després podem parlar del teatre de repertori, “on cadascú té el seu referent”, el seu estil, però com a llenguatge universal no hi ha altre.

Històries de tot tipus

Concentrats entre avui i diumenge per facilitar la presència de programadors estrangers, el Temporada posarà en escena sis espectacles de teatre, quatre de dansa i un de música de creació contemporània.

L’hispanoargentí Rodrigo García estrena a Espanya Daisy, obra amb el seu segell inconformista, crític, potser irreverent però amb tot el seu discurs també des del punt de vista artístic i poètic. L’argentina Romina Paula porta per primer cop a Europa Fauna, acreditada amb la seva anterior obra presentada al festival fa dos anys, El tiempo todo enbtero, que Sunyer inclou “entre els cinc millors espectacles dels 20 anys de Temporada Alta”. Els Conde de Torrefiel combinen la dansa abstracta amb l aliteratura a Escenas para una conversación después del visionado de un película de Michael Haneke. Roger Bernat, acabat de tornar de Colòmbia, estrena a Espanya Re-presentació. Numax, la recreació dels debats dels treballadors de la fàbrica d’electrodomèstics Numax, el 1979. CaboSanRoque porten el seu Bestiari al Teatre de Salt i la bailaora Eva Yerbabuena, Ay! Jordi Galí explora amb la seva dansa els materials més simples que podem imaginar en l’espectacle T. El duo de Lali Ayguadé i Marcos Morau porten Portland i la coreògrafa Roser López esponosa, afincada a Holanda, Lowland, un treball inspirat en el nmoviment dels ocells. L’italià Guido Sarli fusiona la dramatúrgia i la literatura a Stuntman de Umma Umma Dance, enla recerca de la pròpia identitat en el reflex dels altres. Mariano Pensotti ha creat dos escenaris simultanis a Cineastas per separar el dia a dia dels cineastes i la ficció que han gravat, amb personatges com un director tan pobre que treballa en un McDonalds.

Aquesta setmana de programadors, hi haurà també presentacions en format ‘work in progress’ dels propers projectes que ja tenen ultimats Xavi Bobés i Pere Faura.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha